QUARTA PART
Estem dinant a Gare de L'Est, quan l'Aarón rep un sms d'un aficionat als autobusos que ens informa que hi ha un comboi Sprague circulant en servei comercial a la L12 fins les 17:00 de la tarda. Així que no podem desaprofitar aquesta oportunitat de poder veure un comboi de metro gairebé centenri i famòs perque alguns l'hem conduit en el MSTS
. Son prop de les 14:00 i ens dirigim a la L8 per poder arribar a la L12. La primera impresió que hem dona el metro de París és que és molt estret i petit i que les estacions mostren un aspecte dels anys 40. Malauradament algunes linies com la L8 ha caigut en mans dels pneumàtics sent una especie de combois híbrits guiats per rails però traccionats amb rodes pneumatiques
. Pugem en un d'aquests comobois híbirds i ens donem conte que les portes s'obren i tanquen com la dels 1000, molt ràpit, inclús fan casi el mateix soroll. El tren és molt estret i no té megafonia ni aire acondicionat. Tranbordem a la L12, igual d'antiga però veiem que és un metro 100% autèntic dons va amb raíls normas i corrents. Ens asentem a esperar l'Esprague i anem controlant els números de torn, tot i que al cap de poc ens donem conte de que això no serveix per res, doncs inclús son deiferents els números de torn del mateix tren i están totalment desordentats...una bogeria
. També veien que hi han una mena de displays conta enrere, però estan desactivats
i no mostren res. Cambien d'andana i al cap d'uns 5 minuts arriba l'Esprague i hi pugem:
L'agent de portes tanca les portes. Hi ha molta gent mirant per la finestra de la cabian, fent videos i fotografies ( no sè què em recòrda això...
). Fa un cop molt brusc i el trasto es fot en marxa. Conforme anem augmentant de velocitat el soroll de 1000 es molt exagerat. No se si els 300 debien ser així o què
. També es comença a sentir una olor a resistència cremada que espanta l'Aarón
però sembla ser que és normal. Arribem al final de la línia i sortim a fer fotos del comboi:
El motorista cambia la òptcia del focu per una de vermella...i ja tenim la llum de cua. Tornem a pujar i iniciem el viatje fins Montparnase, casi a l'altre punta de la línia. La gent es queda bastant sorpresa ( vaja, igual que quan el Brill presta servei comercial ).
Arribem a Gare de Montparnase:
Dos veterans automotors sèrie Z5300 de la SNCF en servei de rodalies. Tota la linia és servida per aquestes unitats, més antigues que les 440 i aquí ningú es queixa perque l'acceleració es una caqueta ni perque son tan antigues. Sense pensans-ho ( bueno, si ho teníem ja programat
) pugem a un d'aquests automotors que fa un curt servei de rodalies:
Reculem i tornem a Montparnase. Un modern automotor regional a punt de fer un TER:
I aquí acabo per avui, ja que tinc molta son.
Salut,