wefer wrote:
Aquesta setmana han començat les obres per poder subministrar els 500.000 litres d'aigua diaris que es necessiten per poder refrigerar les tuneladores que han de treballar en el doble túnel del TGV al Pertús. [...]
entfe001 wrote:No hi ha prevista línia pròpia de grande vitesse entre Nimes i Perpinyà?
Això aniria a llarg plaç (2020) i sempre com a "línia mixta d'altes prestacions". Pel 2010 el es posarà en funcionament el bypass de Nimes i Montpellier, que tb serà una línia mixta Fret+RER+TGV però estalviaria passar pel centre d'aquestes ciutats
Vejam...Tinc entès que hi ha un servei DIRECTE Londres-Avinyó, però no n´estic segur que sigui diari o es faci tot l´any...
Potser només es fa a l´estiu...
De tota manera, tingueu en compte que Barcelona (3.500.000) no és Avinyó (110.000 hab.), i que la quantitat de turistes i homes de negocis britànics (i belgues, i holandesos, etc...) que ens visiten cada cap de setmana cada cop és més gran...
I si hi ha gent que prefereix agafar el "costa brava" o el "talgo camas" per anar de BCN a Madrid, Sevilla o La Coruña, preferint el tren a l´avió, creieu que no hi haurà cap estranger que no faci el mateix?
El servei directe Eurostar Londres-Avinyó només circula els caps de setmana d'estiu i sempre va ple (normal, un tren per setmana...).
I no oblideu el procediment d'embarcament a l'Eurostar, imposat per les mesures de seguretat d'Eurotunnel. Avui en dia cal estar 20 minuts abans a l'estació (excepte per als viatgers de Premium, que poden acudir amb 10 minutets). A més, l'Eurostar només pot aturar-se en vies amb andanes aïllades de la resta de l'estació i amb control d'accés). Això obliga a preparar una andana d'aquestes característiques a totes les estacions on s'ature. Sempre per respectar les mesures de seguretat per travessar el túnel.
Pel que fa a la línia nova Nîmes-Montpellier, es tracta d'una línia mixta TGV-mercaderies, així que res de córrer a 350 km/h. A més, l'estació de Montpellier continuarà al centre de la ciutat (així ho desitja l'ajuntament, lògic).
Recordeu que la linea de Barcelona a Perpinya , pel tunel del perthus, serà de tràfic mixte, amb velocitat màxima de 260 km/h pels trens de viatgers.
Des de les institucions no es contempla el trafic exclusiu de viatgers a 300-350km/h, degut a que el port de barcelona necesita treure les mercaderies per ample UIC cap a Europa.
De El Punt:
------------------------- El Senat vetllarà pel compliment de les mesures d'impacte ambiental a les obres del TGV a Girona
PURI ABARCA. Madrid
Els grups que formen la ponència d'estudi sobre el TGV al Senat es van comprometre ahir a defensar les reivindicacions de la Diputació de Girona i el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient pel que fa al compliment de les mesures d'impacte ambiental necessàries en l'execució del projecte a les comarques gironines. El president de la Diputació, Carles Pàramo, el vicepresident Enric Vilert i el president del Cilma, Miquel Noguer, van comparèixer davant la ponència d'estudi, de la qual formen part el PSOE, el PP, CiU, el PNB, l'Entesa Catalana de Progrés, Coalició Canària i el grup mixt.
Dels grups que formen la ponència d'estudi sobre la xarxa ferroviària de gran velocitat, només el dels socialistes es va mostrar inicialment reticent a donar suport a les mesures proposades per la Diputació i el Cilma, perquè suposaven que això significaria modificar el projecte i, en conseqüència, retards en l'execució de les obres. Les autoritats gironines, però, van convèncer els socialistes que no calen grans modificacions, sinó «tan sols aplicar les mesures correctores de l'impacte mediambiental que ja estaven previstes inicialment i que el Ministeri de Foment ha incomplert». «La majoria d'irregularitats detectades són per incompliment de mesures que la declaració d'impacte ambiental ja preveia», va exposar Pàramo, que va recordar que les millores només encaririen un 25% el projecte.
De l'AVUI:
--------------------------------- Un talús del TGV de 300 metres partirà Pont de Molins pel mig
- Foment addueix el risc d'enfonsament del subsòl per suprimir part del viaducte previst
- Els veïns preparen mobilitzacions per frenar el projecte
Lara Bonilla
Les prospeccions fetes al subsòl del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà) han posat al descobert l'existència de grans coves subterrànies als terrenys per on ha de passar el TGV. Això ha obligat l'empresa constructora, TP Ferro, a canviar el projecte inicial, que preveia un viaducte de 653 metres, i substituir-lo per un talús de més de 20 metres d'alçada. Si bé abans el viaducte, format per una dotzena de pilars, ja partia en dos el municipi, ara l'impacte serà encara més gran, ja que serà impossible veure un costat del poble des de l'altre.
El terraplè tindrà una llargada de 301 metres i es mantindrà una tercera part del viaducte, que serà finalment de 210 metres. Del projecte inicial se'n conserven tres pilars, sobre del riu Muga, que travessa el municipi. El ministeri de Foment ha adoptat aquest canvi per l'elevat risc que el viaducte cedeixi a causa dels buits que hi ha al subsòl, fruit de l'existència de les cavernes, algunes de les quals tenen una volta de fins a 15 metres.
Altres fonts, però, qüestionen aquesta versió. "És impossible que no se sabés amb anterioritat que hi ha aquestes coves, perquè ja es van fer prospeccions al seu dia i, a més, estan documentades", explica el tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Girona Jaume Hidalgo. "Tot fa pensar que per minimitzar despeses, l'empresa ha optat per fer un terraplè amb les terres sobrants, que és més barat que transportar-les", afegeix.
Dijous, una delegació de la Diputació i els municipis viatjarà a Madrid per negociar que s'incloguin algunes millores en el projecte constructiu del tram central del TGV. En el cas del tram de l'Alt Empordà, al ser internacional, és més complex incloure-hi qualsevol modificació, perquè s'ha de pactar amb el govern francès. Això no obstant, Hidalgo alerta que s'estan incomplint moltes de les mesures incloses en els estudis d'impacte ambiental.
L'Ajuntament s'hi resigna
L'Ajuntament de Pont de Molins considera inútil oposar-se al talús, però reclama, a canvi, compensacions. Entre elles, la millora dels accessos al poble mitjançant la construcció d'una rotonda, o un pavelló poliesportiu. "Els pilars eren un mal menor, perquè almenys permetien veure el veïnat, la serra, la resta del poble, en definitiva", explica el primer tinent d'alcalde, Joan Quintà. Pont de Molins té la sensació de suportar una càrrega excessiva d'infraestructures: l'autopista, la N-II, un parc eòlic i potser la línia d'alta tensió. Quintà també alerta que per construir el talús s'haurà d'injectar ciment a les coves, cosa que "afectarà les aigües subterrànies de 4 o 5 quilòmetres a la rodona", argumenta.
A diferencia de la resignació del consistori, els veïns de Pont de Molins preparen mobilitzacions per intentar frenar la construcció del terraplè i recuperar el viaducte inicial. "Què volen, grans protestes, per escoltar la gent? Doncs ho farem", anuncia Rosa Astor, que juntament amb un grup de veïns té previst convocar xerrades informatives i accions de protesta, entre les quals talls a les principals vies de circulació del municipi.
"No tenim clara la utilitat del TGV, que ajuntarà ciutats però separarà pobles", argumenta Astor, que considera que l'Alt Empordà no pot integrar gaires més infraestructures.
De El Periódico de Catalunya:
----------------------------------- Pont de Molins s'oposa que l'AVE parteixi el nucli urbà
• El tren havia de passar per un viaducte, i ha estat substituït per un pont i un talús
Els veïns de Pont de Molins no estan d'acord amb la solució que ha adoptat TP Ferro, l'empresa responsable de construir el traçat del tren d'alta velocitat (AVE), que passa pel municipi. Un centenar de persones es va reunir dilluns amb els responsables de la concessionària, que pretén salvar el riu Muga aixecant un talús de 20 metres d'altura i un pont petit. Els veïns sostenen que aquest talús partirà el poble en dos i reclamen alternatives tècniques.
El primer projecte de TP Ferro, la firma francoespanyola adjudicatària del tram de l'AVE entre Figueres i Perpinyà, preveia un viaducte de 653 metres de llarg amb diversos pilars. No obstant, segons va explicar als veïns el director general de l'empresa, Eusebio Corregel, s'ha replantejat el projecte perquè hi ha hagut problemes al subsòl que, per seguretat, recomanen l'opció del talús i d'un pont més curt.
PAS SUSPÈS
Durant l'acte informatiu, al qual també va assistir l'alcalde del municipi, Florenci Fernández (PSC), alguns veïns van demanar a l'empresa TP Ferro que s'estudiïn altres solucions. A manera d'exemple, van proposar que es construeixi un pont suspès per salvar el pas del riu i així poder evitar el gran impacte visual del talús. Corregel va respondre que el fort vent que bufa a la zona fa inviable aquesta solució.
L'alcalde, que va reconèixer que el consistori no havia presentat cap al.legació al projecte, va anunciar que donarà suport a les reivindicacions dels habitants del municipi, que són poc més de 400 persones. Els opositors insisteixen a reclamar que TP Ferro escolti els tècnics del Consell per a les Iniciatives Locals del Medi Ambient (Cilma), un ens dependent de la Diputació de Girona que ha elaborat una proposta perquè l'AVE tingui un impacte menor en el territori.
El director de TP Ferro es va comprometre a reunir-se amb els experts del Cilma. Els opositors han organitzat per demà una xerrada informativa amb un enginyer i una llicenciada en ciències ambientals per debatre arguments tècnics alternatius al pas de l'AVE pel municipi. Si es manté l'opció del talús, preveuen portar a terme talls de circulació a la carretera N-2.
No fa gaires dies vaig llegir al Punt que hi havia hagut una reunió de TP-Ferro amb els veïns de Pont de Molins. No va servir per canviar res. L'empresa va romandre immòvil dient que el talús era l'única opció tècnicament viable, aduïnt que:
- no és possible fer un viaducte, tal com preveia el projecte inicial, per que l'inestabilitat del subsòl causaria constants i ràpids moviments de les pilastres i en conseqüència també de la via
- no és possible fer un pont penjat per que els vents que hi ha a la zona farien moure massa el pont, i per tant la via
Exposava més motius, però de memòria només en recordo aquests. Això sí, tots els motius que es varen exposar tenien molta llògica. No sé si eren veritat o no, però de lògica sí en tenien. El talús també es mouria, però amb la suficient lentitud com per anar corregint els defectes a la geometria de la via.
Sembla clar que sí, que l'AVE partirà Pont de Molins en dos.
En absolut són convincents aquestes raons que posa sobre la taula la companyia. És molt probable que sigui cert que amb un sistema constructiu de pilars convencionals no es pugui fer el viaducte perquè es mouria... però el que no diuen és que, segurament, fent la base dels pilars més robusta, cimentat a més profunditat i/o més superfície fins a aconseguir una base equiparable a la del talús, etc (els tècnics ho sabran millor), aquest problema no existiria.
Coses molt més complexes s'han fet sense que hagi passat res. Però és clar, seria més car que fer el talús, i a una companyia privada com TP Ferro no els interessa.
De El Periódico de Catalunya:
----------------------------------- Protesta a Pont de Molins contra el traçat de l'AVE
• Els veïns tallen la N-2 per impedir que es construeixi un terraplè
"Som un sol poble i no volem que el terraplè ens divideixi", repetia la gravació del radiocasset des de sobre d'un cotxe, a la plaça de la Farola del Pont de Molins. En aquest punt es va concentrar ahir el centenar de persones que van recórrer els carrers del municipi fins a arribar a la carretera N-2. Allà, van tallar el trànsit durant uns 15 minuts per demostrar la seva oposició a la variació del projecte del pas del tren d'alta velocitat (AVE) pel terme municipal.
Una portaveu veïnal, Montse Vallès, va explicar a peu de carretera que tenen arguments tècnics que avalen la construcció del viaducte, la primera opció que es preveia, enfront del terraplè que ara defensa l'empresa constructora per raons de seguretat. "Som la pedra a la sabata de les administracions, volem pressionar perquè se'ns escolti", va sostenir la portaveu.
NEGOCIAR
En la pancarta que obria la marxa veïnal s'hi llegia: Junts + Juntament, el talús aturarem. Amb aquest joc de paraules, els residents esperaven la complicitat de l'ajuntament (PSC), que, no obstant, ahir va preferir no mobilitzar-se i seguir la via de les negociacions amb l'empresa constructora del traçat del tren d'alta velocitat.
wefer wrote:En absolut són convincents aquestes raons que posa sobre la taula la companyia. És molt probable que sigui cert que amb un sistema constructiu de pilars convencionals no es pugui fer el viaducte perquè es mouria... però el que no diuen és que, segurament, fent la base dels pilars més robusta, cimentat a més profunditat i/o més superfície fins a aconseguir una base equiparable a la del talús, etc (els tècnics ho sabran millor), aquest problema no existiria.
Coses molt més complexes s'han fet sense que hagi passat res. Però és clar, seria més car que fer el talús, i a una companyia privada com TP Ferro no els interessa.
Sona lògic, sí, però no en sé prou com per determinar si efectivament el tema es pot resoldre. Si han enviat un home a la lluna i n'ha tornat viu, suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula sí que se sap fer un pont per a aquest tram d'AVE.
De El Punt:
--------------------------------- Nadal reclama al Ministeri de Foment que «s'espavili» a posar a licitació tots els trams que falten del TGV
ICV proposa que es pagui el viaducte de Pont de Molins amb els diners de l'A-26
ROBERT CARMONA. Figueres
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va reclamar ahir al Ministeri de Foment que «s'espavili» a posar a licitació els trams que falten del TGV i el va advertir que seria «incongruent» que el sector privat acabés la feina abans que l'administració. D'altra banda, el diputat d'ICV al Congrés Joan Herrera va proposar ahir que Foment pagui el sobrecost del viaducte del TGV a Pont de Molins amb els 15 milions previstos per desdoblar l'A-26 entre Figueres i Besalú.
«El Ministeri de Foment s'ha d'espavilar, perquè sinó es trobarà amb trams discontinus fets i amb la incongruència brutal que hagi complert el sector privat i que el sector públic encara estigui fent els deures en algun tram intermedi», va dir ahir Nadal, el qual remarca que la societat TP Ferro, que té en concessió el tram Figueres-Perpinyà, està treballant amb molta rapidesa. El conseller de Política Territorial considera que seria incomprensible que el tram internacional estigués acabat i el tram fins a Barcelona també, i el tren no pogués circular perquè faltessin trams intermedis: «Cal que es posin a licitació molt ràpidament els trams que falten i s'ha de veure que és un tema urgent i que corre pressa.»
D'altra banda, ICV va reclamar ahir que Foment impedeixi a TP Ferro fer el polèmic talús que vol construir a Pont de Molins. El diputat Joan Herrera remarca que cal buscar una altra solució, encara que sigui més cara, i proposa que els diners de més que costaria fer un viaducte reforçat es treguin de la partida de 15 milions previstos per desdoblar l'A-26 entre Figueres i Besalú. ICV considera aquesta obra innecessària i, si sobren diners, també vol que es destinin a altres millores del projecte reclamades pel Cilma. Herrera demana a l'administració un major control de les obres del TGV i que es facin complir «escrupolosament» les exigències mediambientals. També reclama una inversió urgent per augmentar la freqüència dels trens convencionals entre Portbou i Barcelona.
De l'AVUI:
------------------------------------- Perilla l'arribada del TGV a la frontera el 2009
La situació és "crítica" pel retard en els projectes del traçat per Girona
Lara Bonilla
Fins que no es defineixi el traçat del TGV per la ciutat de Girona no es pot garantir que l'alta velocitat arribi a la frontera el febrer del 2009. Així ho va advertir el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, que ahir va participar a Girona en una jornada sobre la gestió comercial de la infraestructura de l'alta velocitat ferroviària.
Segons Manel Nadal, si el ministeri de Foment no concreta abans de final d'any com se soterrarà el TGV a Girona, el calendari de l'obra "estarà en perill". Nadal va recordar que el compromís del ministeri és presentar el projecte de soterrament de l'alta velocitat i el tren convencional abans de final d'any, perquè "si no, no es podrà complir el calendari d'arribar el 2009 a la frontera". Va admetre que la situació comença a ser "crítica" i "els terminis molt ajustats".
Un cop Foment presenti l'estudi informatiu del traçat, s'haurà de redactar el projecte constructiu i sotmetre'l a informació pública.
Els trams de Girona i Figueres són els últims importants que falten "per poder connectar tot el conjunt de la península Ibèrica amb França", segons va recordar ahir Manel Nadal, ja que tant a la zona del Vallès i de la Selva com en el túnel hispanofrancès les obres "estan molt avançades".
El secretari per a la Mobilitat també va confirmar que l'aeroport de Girona tindrà estació del TGV, que serà de mercaderies i de passatgers, i que la nova estació a la ciutat de Girona ha de ser intermodal, de trens i autobusos, i serà apta tant per a l'alta velocitat com per al tren convencional.
D'altra banda, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a modificar les tarifes del TGV Lleida-Madrid en el futur per eliminar les diferències de preu en comparació amb els de Sevilla i Toledo, un fet denunciat des de Catalunya com un greuge i que el cap del govern central va atribuir a una "planificació i execució inadequades".
El diputat d'ERC Joan Puigcercós li havia retret que Renfe cobri el trajecte Madrid-Toledo un 15% més barat que el Lleida-Madrid, on no hi ha abonaments.
De l'AVUI:
-------------------------- El tram transfronterer del TGV, sense retards
Redacció
Les obres del tram transfronterer del tren de gran velocitat (TGV) avancen sense cap retard. L'empresa concessionària de les obres entre Figueres i Perpinyà, TP Ferro, va informar ahir que ja ha executat el 30% de les obres.
El tram de l'Estat espanyol és el més avançat, ja que va iniciar les obres abans. Però "el terreny francès és més pla i no requerirà tantes infraestructures", va informar Michel Oleó, director de la part francesa. A banda de les obres per condicionar les vies, les dues tuneladores foraden sota el Pertús sense problemes. El túnel del TGV tindrà una llargada de 8,5 quilòmetres, quasi la totalitat al vessant francès.
L'empresa preveu enllestir les obres el juliol del 2007. En dos anys s'han de construir els dos viaductes sobre el riu Tec i una carretera nacional, mentre que entre Figueres i la duana se'n construiran sis.
Diari de Girona wrote:Foment encarrega un nou estudi independent per saber si el viaducte del TAV és viable
C.VILÀ, PONT DE MOLINS
El Ministeri de Foment ha decidit encarregar un estudi independent sobre la infraestructura del TAV al seu pas per Pont de Molins per estudiar la viabilitat d´un viaducte. L´alcalde, Florencio Fernández, es mostra satisfet i ha apuntat que per Foment «no és qüestió de diners sinó de garantir la seguretat».
La reunió entre representants de la Direcció General de Ferrocarrils, la diputada del PSC, Montse Palma i l´alcalde va tenir lloc ahir al migdia a Madrid. Segons ha explicat Fernández els representants de Foment coneixien la problemàtica i havien estudiat tan el projecte de TPFerro de construir un talús, com l´opció del Consell d´Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma) -organisme de la Diputació de Girona que vetlla pel medi ambient- de construir un viaducte. Fernández i Palma van expressar les seves reïnvindicacions i les possibles solucions del pas de la nova línia férria. Segons l´alcalde, es mirarà «si és possible fer el que demanem nosaltres». El més important per Foment, segons Fernández, és que es garanteixi la seguretat i no estan condicionats pel cost econòmic que pugui comportar. Pel que fa al convenciment per part de TPFerro que es construirà el talús, l´alcalde ha assenyalat que l´empresa haurà de fer el que més convingui, segons el que es va despendre de la reunió.
L´estudi independent, tant de l´administració com de TPFerro, es pretén encarregar a una universitat catalana.
Tant Fernández com Palma es mostraven satisfets. Per la diputada del PSC, l´anunci d´un «nou estudi fer per agents independents és una bona aportació per a Pont de Molins perquè permetrà garantir que les coses es facin bé».
Fomento estudia un cambio en el trazado del AVE en Pont de Molins
Barcelona
EL PAÍS - 29-12-2005
El Ministerio de Fomento ha encargado un informe técnico independiente para estudiar la posibilidad de hacer un cambio en el proyecto de la línea del AVE a su paso por Pont de Molins (Alt Empordà), concretamente en el diseño del viaducto sobre el río Muga.
Este compromiso fue adquirido ayer entre el director general de Ferrocarriles, Luis de Santiago, y el alcalde de Pont de Molins, Florenci Fernández. Este tramo de la línea forma parte de la denominada Sección Internacional Figueres-Perpiñán, que está siendo ejecutada por TP-Ferro.
Esta sociedad ha propuesto la sustitución de parte del viaducto del Muga por un terraplén como solución técnica para resolver los problemas geotécnicos detectados en la ejecución del proyecto del viaducto. El estudio se encargará con el objetivo de contrastar la modificación propuesta por el concesionario.
He vist per televisió de Girona com la nostra benvolguda alcaldessa Pagans mostrava una proposta de traçat pel soterrament del tren d'alta velocitat i convencional al pas per la capital gironina.
La crònica també comentava que aquest projecte sortiria demà al BOE a exposició pública.
Foment modifica el traçat per allunyar del Barri Vell de Girona el pas soterrat del tren.
DIARI DE GIRONA
J. BADENES, GIRONA.
El Ministeri de Foment protegirà el Barri Vell i allunyarà el pas soterrat del tren convencional. A més, el pas per Sarrià de Ter es farà soterrat en la major part del traçat i es modificarà el sistema constructiu perquè els túnels ocupin el menor espai del subsòl. El cost total de construcció de les vies serà de gairebé 670 milions d´euros, uns 70 milions d´euros més del que s´havia previst en l´anterior projecte.
La nova alternativa, presentada ahir per l´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets, seguirà l´actual traçat del viaducte pel que fa al tren convencional. D´aquesta manera es redueix el pas sota habitatges i també s´evitarà que els túnels quedin a prop de monuments d´alt valor patrimonial com l´església de Sant Feliu. L´Ajuntament de Girona havia reclamat que es busqués una alternativa per reduir el riscos per al barri vell ja que l´anterior traçat passava per sota de la Gran Via Jaume I travessava Correus i passava a pocs metres del temple de Sant Feliu.
El nou traçat del tren convencional sortirà de l´estació per sota terra en direcció al carrer Tomas Mieres, i seguirà per Bonastruc de Porta fins a la Rotonda del Rellotge i travessarà el riu girant cap a Pedret. La sortida de la boca nord del tren convencional també es farà més avançada que en el projecte anterior ja que estarà ubicada davant de L´Aurora. En l´anterior proposta el tren sortia una vegada passada la riera de can Camaret, molt més a prop del Pont Major.
Els dos traçats -el Tren d´Ata Velocitat (TAV) i el d´ample ibèric- entraran paral·lels des de Fornells fins a l´estació central de Girona. Això és possible gràcies a un canvi en el sistema constructiu, ja que mentre el TAV es podrà fer amb tuneladora, el tren convencional s´haurà de fer amb pantalles i amb un cobriment posterior. D´aquesta manera s´ocuparà menys espai sota terra, mentre que amb dues tuenladores s´hauria hagut de deixar tanta separació entre els dos túnels que hi cabria un altre corredor enmig, segons van explicar ahir els representants municipals.
Des de la rotonda dels accessos a l´autopista, l´alta velocitat anirà soterrada entre pantalles fins a la plaça de Salt, on es començarà a fer el soterrament amb tuneladora fins a l´estació.
Un tren entre pantalles
Per contra, el tren convencional començarà a enfonsar-se passada la rotonda de Mas Gri i a l´alçada del carrer Cartagena es faria el tram entre pantalles i cobert.
El túnel del TAV podria acollir fins a quatre vies, -dues per als combois amb parada i dues més per als que no tinguin aturada prevista a Girona-.
El tren de Renfe tindrà dues vies dins el seu túnel.
L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha explicat que la nova proposta del Ministeri els sembla molt millor que l´anterior per dues raons. La primera, perquè s´evita que el tren convencional afecti la zona del Barri Vell on hi ha l´església de Sant Feliu. I la segona, perquè tant el traçat del TAV com el de l´ample europeu s´intenta «fer passar al màxim per sota de carrers» i evitar les cases.
L´estudi informatiu tramès pel Ministeri de Foment es preveu publicar avui al Butlletí Oficial de l´Estat (BOE). El subdelegat del Govern va explicar que a partir d´aquí s´obrirà un termini de quaranta dies per presentar al·legacions. A més d´aquest procés, caldrà que el Ministeri de Medi Ambient tramiti l´estudi d´impacte ambiental del traçat abans que es comenci a fer el projecte executiu de l´obra.
El dos trams centrals -entre la plaça de Salt i l´estació- dels quatre en què està dividit el projecte s´emporten gairebé el 50% del pressupost, sense comptar la construcció de la terminal.
-----------------------------------------------------
L´estació acollirà fins a quatre aparcaments subterranis
AJ. BADENES, GIRONA.
La nova terminal del Tren d´Alta Velocitat (TAV)de Girona se situarà a l´àmbit comprès entre les places d´Espanya i d´Europa, com ja s´havia avançat en l´anterior alternativa. Això suposa ocupar un part del carrer Rafel Masó -l´avinguda del parc Central- i tota l´estació actual d´autobusos. Per aquest motiu, l´Ajuntament de Girona ja ha anunciat que haurà de buscar possibles alternatives per ubicar la terminal d´autocars mentre s´allarguin les obres. L´accés a l´estació s´ubicaria en la cara nord, és a dir, al voltant de l´antiga estació del tren d´Olot.
Segons s´explica al projecte, «aquesta ubicació permet executar les dues estacions -TAV i convencional- abans d´enderrocar el viaducte, compatibilitzant-les amb la circulació del trànsit ferroviari pel corredor actualment afectat únicament pels desviaments provisionals necessaris per a la seva execució».
Foment assenyala en l´estudi que «l´esquema de l´estació tindrà un accés principal -que s´ubicaria a prop de l´estació d´Olot- i un altre secundari des de l´exterior, que arribaria a un gran vestíbul distribuïdor des del qual es permet l´accés als tres sitemes de transport: andanes, terminal d´autobusos i a les plantes d´aparcament». L´avantprojecte s´ha redactat evitant les barreres arquitectòniques i «minimitzant la longitud dels recorreguts».
Segons explica el projecte, «el conjunt total es compon de dues peces, una allargada de menor presència integrada en la trama urbana i una altra altra representativa, de gran superfície que conforma l´edifici de l´estació pròpiament dit». Les andanes del tren d´Alta Velocitat tindran una llargada de 400 metres, mentre que les del tren convencional seran de 240 metres.
El primer edifici contindria «els accessos als aparcaments i terminal d´autobusos i locals comercials» mentre en l´edifici de l´estació «s´ubiquen els accessos i comunicacions dels diferents nivells que permet arribar a les diferents andanes i dàrsenes d´autobusos». Aquest segon edifici -que es pretén que sigui emblemàtic- permetria crear «el gran vestíbul per a viatgers». Aquest gran espai seria «una gran entrada de llum» a la zona de connexions i passadissos entre accessos i andanes.
«S´han proposat diverses plantes d´aparcament i aquest nivell (el del vestíbul) per aprofitar l´espai intermedi que genera l´excavació», assenyala l´estudi.
Pel que fa a l´estació d´autobusos, el projecte detalla que «s´ubica ara sota rasant, ja que s´ha buscat minimitzar l´impacte visual de la zona de forma que es generi un entorn bàsicament de vianants en què el vianant pugui recórrer fàcilment tot el conjunt».
L´informe també indica que «després de la demolició de l´actual estació, queda un espai alliberat». Aquesta zona permetrà connectar el carrer Joan Baptista La Salle, que ara acaba a la plaça d´Espanya, amb el carrer Bisbe Sivilla o Rafael Masó. «L´espai generat al voltant i entre els edificis es planteja amb zones de vegetació i passejos pavimentats» que serviran per esponjar l´espai.
Pas per sota els edificis
Els dos trens circularan per sota terra a una profunditat de 22,50 metres de la superfície. En el cas del TAV, aquesta s´incrementarà fins arribar als 38 metres quan el tren circuli per sota les cases de Fontajau, amb l´objectiu de garantir la seguretat del subsòl. El cap de l´àrea d´Urbanisme de l´Ajuntament de Girona, Pere Solà , va explicar que per elaborar la nova proposta del TAV s´han estudiat fins i tot els aparcaments subterranis dels edificis.
Pagans va remarcar que s´obre un període important durant el qual «cal fer les coses bé i amb la màxima seguretat en la seva realització, analitzant molt bé tota la informació que tenim a sobre la taula».
L´alcaldessa va explicar, com ja havia avançat Diari de Girona, en l´edició d´ahir, que l´Ajuntament de Girona ja ha aprovat la contractació -per un import aproximat de 300.000 euros- d´una Unió Temporal d´Empreses (UTE) que assessorarà el consistori en tot allò que faci referència a la construcció del tren.
Segons la regidora d´Hisenda, M. Àngels Freixenet, uns 90.000 euros estan destinats a assessorar el consistori durant l´elaboració del projecte, mentre que els 210.000 euros es pagaran per el seguiment de les obres.
L´Ajuntament no ha pogut aclarir si hi ha alguna altra administració que hagi contractat assessories externes, però va assenyalar que els serveis d´urbanisme han de seguir treballant en altres aspecte urbanístics.
mostrava una proposta de traçat pel soterrament del tren d'alta velocitat i convencional al pas per la capital gironina.