Per aprofitar un dia lliure que m’he trobat a última hora, he anat a fer un tomb per Champagne, Lorraine, Alsace, Rheinland-Pfalz i Saarland. Dit d’una altra manera, he anat a provar el TGV Est, posat en marxa ahir diumenge 10.
La idea és provar els dos materials “nous” que circulen per la línia: els TGV POS (SNCF) de la “ruta sud” (Paris - Stuttgart) i els ICE 3 MS-F (DB) de la “ruta nord” (Paris - Frankfurt).
A l’anada, TGV 9573 Paris Est – Strasbourg – Stuttgart (TGV POS). Què us he d’explicar? L’interior està nou i gens malament. Pel que fa als 320 km/h, ni te n’adones. Cal dir que el confort és molt bo (es nota que la via està posada fa poc i encara no ha vist passar molts trens). Això sí, la via 1 (Paris – Strasbourg) conserva els peralts dimensionats per al rècord del mes d’abril, i no cal que us diga la sensació a l’entrada i eixida de les corbes!
He fet només el recorregut entre Paris i Strasbourg, ja que el tren anava complet a partir d’aquesta ciutat. Com a consol, he pogut veure el “casc” que estan posant per ampliar l’estació:
Ja que no podia passar per Stuttgart per enllaçar amb la “ruta nord”, he decidit anar per Lauterbourg i Kaiserslaurten i aprofitar per veure la línia Strasbourg – Lauterbourg, que no coneixia: doble via no electrificada, circulació per la dreta i senyalització lluminosa amb BAPR (blocatge automàtic amb cantons llargs), excepte l’estació de Lauterbourg, frontera amb Alemanya, que encara conserva això:
(senyals mecànics estil antiga xarxa Alsace-Lorraine)
Així arribe a Saarbrücken, on m’espera l’ICE 9550 Saarbrücken – Paris Est (a partir de desembre, vindrà de Frankfurt). Tampoc no està malament. No podria dir si és millor o pitjor que el TGV, diria que és diferent: tens més espai per a les cames i la decoració sembla més sòbria i “seriosa”; en canvi, el confort de circulació és menor que al TGV (a l’ICE es nota que vas a sobre dels motors i a 320 km/h fa una mica “la barca” –com el Talgo, però molt menys– ). Això sí, res de projeccions de balast (si més no, no se senten des de l’interior del tren). I, clar, si te’n vas al darrer cotxe (on no hi havia ningú), veus això (perdoneu per la qualitat de les fotos, estan fetes amb el màxim de zoom des de darrere del vidre que separa la cabina dels passatgers i a 320 no és massa fàcil):
Després de les línies “planes” de l’Atlàntic i el Nord, la LGV Est recupera la tradició de la LGV SE, amb unes “muntanyes russes” de 35 per mil (només te n’adones si les veus així, com a viatger ni ho notes).
A l’arribada a Paris, podem veure les conseqüències d'un xoc a alta velocitat amb un ocellot que estava al lloc equivocat en el moment equivocat
:
Al fons, un TGV Réseau renovat dels que s’encarreguen dels serveis interns a França i França – Luxemburg.
I, a la via del costat, un dels nous AGC B82500 bimode-bicorrent (1500 Vcc, 25000 Vca i dièsel), actualment en proves:
I això ha estat tot el que ha donat de si la jornada. Un altre dia, hauré de tornar a fer la línia més tranquil·lament per veure els detalls.
Le progrès ne vaut que s'il est partagé par tous (SNCF, 1992).
