Us preocupa que l'AVE passi pel centre de la ciutat?

[orique]

Veient les pancartes de l'AVE pel litoral des del balcó de casa se m'ha ocorregut això: us preocupa que l'AVE passi pel centre? Hi ha qui viu a la zona "afectada" (per exemple, servidor, a escassos cent metres del traçat) i hi haurà qui pugui tenir familiars, negocis o quelcom...

[wefer]

Hi ha qui viu a la zona "afectada" (per exemple, servidor, a escassos cent metres del traçat)

Doncs servidor viu, i escriu en aquest moment, a escassos 5 metres del traçat (en horitzontal)
He votat "estic preocupat" perquè, encara que no tinc cap mena de dubte que es poden fer les coses bé i que no hi hagi cap problema, els precedents demostren que moltes vegades les coses no es fan bé i passa el que passa (i no em refereixo al Carmel, sinó en general).
És a dir: confio en la tècnica, però no confio al 100% en els que l'apliquen (tècnics) i, sobretot, no confio gens en els que decideixen com s'ha d'aplicar (polítics).

[sequera]

, no confio gens en els que decideixen com s'ha d'aplicar (polítics).

la principal limitación que viene de los politicos es presupuestaria. Sencillamente porque es su trabajo . Priorizar los recursos en base a un objetivo politico.

En el caso del tunel del AVE el presupuesto no es un problema, ya que los recursos que van a dedicar se acercan a lo ilimitado.

Un ejemplo tambien de politicas publicas y su implementación.

[wefer]

la principal limitación que viene de los politicos es presupuestaria.

Tracto habitualment amb decisions polítiques i et puc assegurar que això no és així.
El pressupost, en tot alló que és públic és una premisa molt el·làstica. Són capaços de gastar el triple o el quàdruple del pressupost necessari, si els interessa alguna cosa. Els interessos que els acostumen a moure, són:
- Fer la punyeta al partit polític del costat
- Guanyar les eleccions
- Ajudar els seus, incloent les empreses que regenten els seus simpatitzants.

Després, i només després d'aquestes tres premises, acostuma a estar el tema pressupostari.
I repeteixo que tot això ho veig de molt a prop. Encara diria més, si no funcionés així, segurament jo no estaria treballant a on ho estic fent. I fins aquí puc escriure

En canvi, en el sector privat sí que acostuma a estar en primer lloc el tema econòmic a l'hora de decidir com fer les coses.

[sequera]

la principal limitación que viene de los politicos es presupuestaria.

Tracto habitualment amb decisions polítiques i et puc assegurar que això no és així.
El pressupost, en tot alló que és públic és una premisa molt el·làstica. Són capaços de gastar el triple o el quàdruple del pressupost necessari, si els interessa alguna cosa. Els interessos que els acostumen a moure, són:
- Fer la punyeta al partit polític del costat
- Guanyar les eleccions
- Ajudar els seus, incloent les empreses que regenten els seus simpatitzants.

Després, i només després d'aquestes tres premises, acostuma a estar el tema pressupostari.
I repeteixo que tot això ho veig de molt a prop. Encara diria més, si no funcionés així, segurament jo no estaria treballant a on ho estic fent. I fins aquí puc escriure

En canvi, en el sector privat sí que acostuma a estar en primer lloc el tema econòmic a l'hora de decidir com fer les coses.

discrepo rotundament.

el moment més important de qualsevol legislatura o periode de govern es l'aprovació dels pressupostos, de l'estat, de la generalitat o d'una corporació local. Es la fase inmediatament anterior , en la negociació, on es donen les tres premises que comentes.

I es en aquesta acció on queden fixades les politiques publiques de veritat, i es diferencien dels focs d'artifi.

Evidentment es poden "oblidar" d'executarlo.

En qualsevol cas, en un concurs el preu no es l'unic element. I tampoc el de més pes.

Pero aixó és un altre assumpte


En quant a la empresa privada, nomes dir que el preu no es tampoc un element important. Hi han altres , bastant més fosques que al sector public. Total, els accionistes fan el que volen amb els seus diners.



Pero, clar, al sector public, com a tots els sectors, hi ha de tot. De Pallerols, marbellas, Fabras o tres percents.

[wefer]

el moment més important de qualsevol legislatura o periode de govern es l'aprovació dels pressupostos, de l'estat, de la generalitat o d'una corporació local.

Evidentment els nivells que jo conec no són on es mouen milions d'euros, però sí centenars de milers. I aquests, no surten als pressupostos especificats, sinó només "a grosso modo".
Estic fart de veure subvencions que es donen per projectes que no existeixen, premis que ja saps a qui s'atorgaran abans de que ni tan sols es convoquin les bases, concursos de subministrament on el guanyador ja està decidit abans de començar, etc.
Moltes vegades, les coses segueixen recorreguts inversos dels que serien legal i/o moralment adequats.

Posem que tu ets una entitat X, amb "bones relacions". Dius "necessito tants diners". El de dalt, que segurament et deu favors o no vol que t'emprenyis per por de tenir merders, diu "ok, però com que no te'ls puc donar directament t'hauràs de presentar a aquest concurs"... s'inclou en els pressupostos i després es convoca el concurs... que ja saps que guanyaràs perquè curiosament només tu compliràs totes les condicions. O bé tu els presentes un projecte tant ben fet que ells no poden refusar... hi ha mil maneres.

Bé, encara que m'hagi desviat una mica, en el fons tot plegat és part del mateix. Que els pressupostos es fan en funció del que l'interessa a cadascú en aquell moment, i el que interessa és conservar la cadira pròpia i cuidar els que t'han ajudat a tenir-la.
I que igual que es poden gastar 1 euro, se'n poden gastar 20 per fer el mateix... però no vol dir necessàriament que quan se'n gasten 20 les coses es facin millor que quan se'n gasten 1.

[sequera]

el moment més important de qualsevol legislatura o periode de govern es l'aprovació dels pressupostos, de l'estat, de la generalitat o d'una corporació local.

Evidentment els nivells que jo conec no són on es mouen milions d'euros, però sí centenars de milers. I aquests, no surten als pressupostos especificats, sinó només "a grosso modo".
Estic fart de veure subvencions que es donen per projectes que no existeixen, premis que ja saps a qui s'atorgaran abans de que ni tan sols es convoquin les bases, concursos de subministrament on el guanyador ja està decidit abans de començar, etc.
Moltes vegades, les coses segueixen recorreguts inversos dels que serien legal i/o moralment adequats.

Posem que tu ets una entitat X, amb "bones relacions". Dius "necessito tants diners". El de dalt, que segurament et deu favors o no vol que t'emprenyis per por de tenir merders, diu "ok, però com que no te'ls puc donar directament t'hauràs de presentar a aquest concurs"... s'inclou en els pressupostos i després es convoca el concurs... que ja saps que guanyaràs perquè curiosament només tu compliràs totes les condicions. O bé tu els presentes un projecte tant ben fet que ells no poden refusar... hi ha mil maneres.

Bé, encara que m'hagi desviat una mica, en el fons tot plegat és part del mateix. Que els pressupostos es fan en funció del que l'interessa a cadascú en aquell moment, i el que interessa és conservar la cadira pròpia i cuidar els que t'han ajudat a tenir-la.
I que igual que es poden gastar 1 euro, se'n poden gastar 20 per fer el mateix... però no vol dir necessàriament que quan se'n gasten 20 les coses es facin millor que quan se'n gasten 1.

todo ese dinero que dices, previamente ha sido asignado mediante una partida presupuestaria.

Tambien es cierto que las administraciones tienen la potestad de contratar a dedo cuando se cumplen unos requisitos determinados. pero siempre con importes pequeños.

a groso modo

[Denisuko]

No em preocupa que passi pel centre de la ciutat però si em preocupa que passi al costat de la Sagrada Familia

[sequera]

No em preocupa que passi pel centre de la ciutat però si em preocupa que passi al costat de la Sagrada Familia

¿eres ingeniero?

[marcel]

Si s'ha escollit aquesta opció per algun motiu serà.
Pel que fa als " pro ave pel litoral" seré politicament correcte i no faré comentaris.

[genissimon]

Jo he votat altres. I com que diu comentar, aquí va la meva opinió:

En una gran ciutat com Barcelona, centre d'una conurbació molt més gran que el seu terme municipal, cal que el tren passi pel centre de la ciutat. És, sens dubte, un dels seus grans avantatges competitius respecte a altres modes, que parlant d'alta velocitat i per distància de recorregut només pot ser l'avió, necessàriament condemnat a aterrar fora de les ciutats (veure sinó el que acaba de passar a Sao Paulo).

Per això, crec que el túnel per sota de Barcelona creuant de Sants a Sagrera no només no hauria de ser preocupant sinó que és molt necessari.

I, pel que fa a l'explotació, crec que els trens que iniciïn el seu recorregut a Barcelona i vagin direcció sud (Tarragona-Lleida-Saragossa-Madrid) han de sortir de Sagrera parar a Sants i a l'estació intermodal d'El Prat-Aeroport.

I, inversament, els que surtin cap al Nord (Girona-França) han d'iniciar el seu recorregut a l'estació intermodal d'El Prat-Aeroport i després parar a Sants i Sagrera.

Si hi ha molta freqüència de trens, alguns poden no aturar-se a l'estació intermodal d'El Prat-Aeroport. Això ja dependrà de la relació entre oferta i demanda.

Salut !!

[Platanito]

A mi em preocuparia moltíssim viure a una conurbació plena de descerebrats que volen fer passar a un jmunt de quilòmetres un tren que només té sentit si accedeix al centre de la ciutat sense perdre temps fent maniobres de retardat mental entrant en cul-de-sac i fent giragonses com un borratxo.

Apart d'això, he votat que m'agradaria que caigués la Sagrada Família. Concretament, tot el que s'hi ha construit des dels anys 80.

[BCN Término]

Apart d'això, he votat que m'agradaria que caigués la Sagrada Família. Concretament, tot el que s'hi ha construit des dels anys 80.

No entenc la data de tall, per quin motiu desde els anys 80?? començaments dels 80 o finals dels 80? o bé mitjans dels 80? i perqué no dels 70, o dels 60, o dels 50 ?? No entenc.

Salutacions.

BCN Término.

Alex Reyes.

[Platanito]

Apart d'això, he votat que m'agradaria que caigués la Sagrada Família. Concretament, tot el que s'hi ha construit des dels anys 80.

No entenc la data de tall, per quin motiu desde els anys 80?? començaments dels 80 o finals dels 80? o bé mitjans dels 80? i perqué no dels 70, o dels 60, o dels 50 ?? No entenc.

Salutacions.

BCN Término.

Alex Reyes.

Si vols ho puc acotar: des que hi van bastir la façana de la Passió i les horribles andròmines d'en Subirachs. Reduint la data a la mort de Gaudí perdriem el segon grup de quatre torres que són gairebé idèntiques a les que es van bastir en vida seva, cosa que deixaria el temple massa en pilotes. A mi m'agradava força aquella mena de "zona zero" sense sostre al bell mig dels dos grups de torres...

[BCN Término]

D´acord, no discuteixo que pugui o no pugui agradar tant la façana com les escultures, però tingues en compte que la façana de la passió es va començar a bastir l´any 1954.

Siau.

BCN Término.

Alex Reyes.

[Trytasa Baldaquino]

El síndrome Carmel ha atacat els nervis dels ciutadans, adequadament punxats per determinats partits polítics i per la premsa.

Riscos sempre n'hi han, al fer túnels subterranis. Però a la línia de l'AVE i a la línia 9, al construir un aparcament o fer els ciments d'un edifici.

He votat "altres" perquè crec que el traçat més llògic es pel centre de Barcelona (sense entrar a debatir si per Aragó o Provença, però amb una necessària estació a Passeig de Gràcia), i sí, em preocupa la Sagrada Família, però més em preocupen les llars de les persones, les vides humanes i el que pot causar un nou forat per un túnel mal fet. Els monuments són anecdòtics, encara que hi ha gent que es deixaria crucifixar a la torre gran de la Sagrada Família, o gent que prefereix que el Woody Allen rodi una peli a Barcelona a canvi de pagar el doble d'impostos per finançar-la.

En definitiva, el que s'ha de fer es executar un túnel ben fet i quan abans millor, pel centre de la ciutat (ja no vindrá d'aquí amb els metros, ferrocarrils, clavegueram i refugis de la guerra existents). I no tingueu por, que amb la psicosi del Carmel i amb tots els rius de tinta que ha fet córrer el tema, ja s'encarregaran de fer-lo bé.

[Guigui]

És a dir: confio en la tècnica, però no confio al 100% en els que l'apliquen (tècnics) i, sobretot, no confio gens en els que decideixen com s'ha d'aplicar (polítics).

Totalment d'acord, però n'hi afegiria una altra: em malfio profundament de les constructores, que només pensen en com gastar-se el mínim possible de diners per emportar-se el contracte sucós, utilitzant el 30% de la capa de formigó necessària per la paret del túnel (vegeu Carmel) i treballadors totalment inqualificats per fer les obres (vegeu entrada de Sants).

Per això he votat "Altres": en condicions òptimes, el traçat no hauria de preocupar ningú, però experiències recents creen temors fonamentats de que l'execució pot acabar en un desastre.

[wefer]

Apart d'això, he votat que m'agradaria que caigués la Sagrada Família. Concretament, tot el que s'hi ha construit des dels anys 80.

Efectivament, quan es va construir la Pedrera també hi va haver molta gent (la majoria de la població?) que van demanar que es tirés a terra aquella monstruositat.
Sortosament, el temps posa les coses al seu lloc, i ara el que ens fa por és que el túnel de la LAV pugui fer sortir alguna esquerda a la Pedrera o a la Sagrada Família.

[Baró de MunChausson]

Bona Tarda.

Sobre el tema de la seguretat crec que en principi ningú no hauria de tenir por. De túnels es fan, s'han fet i es faran de molts tipus i maneres sense que hagi de suposar cap problema, i menys pasant per sota dels carrers i en una zona geològicament menys inestable que el Carmel.

Ara bé, si hem de pensar que els qui han de fer la feina la faran malament, aleshores potser que no fem res, ni túnels, ni habitatges, ni ponts ni clavegueres.

A part d'això crec que en tot aquest tema s'ajunten ella "cagadubtor" dels polítics, que porten marejant la perdiu anys i panys, amb la demagògia catastrofista dels veins. Per saber si l'AVE pel mig de la ciutat causarà, o no, molèsties crec que caldria saber una dada bàsica: a quina velocitat passarà pel túnel? Potser els veins es pensen que passarà a 250 quilòmetres per hora i per això tenen por.

Sobre el traçat: no acabo de veure clar que una estació a l'alçada del Passeig de Gràcia sigui necessària ni beneficiosa. L'impacte d'una estació d'aquestes característiques en la mobilitat de la zona crec que serà més negativa que possitiva (moviment de cotxes, taxis, etc). Dit d'una altra manera, pot acabar sent com la Plaça Espanya en dies de fira (i espera't a que inaugurin el centre d'oci de Les Arenes).

Resumint: comencem la casa pels fonaments: FEM PRIMER UNA AMPLIACIÓ POTENT DE LA XARXA DE TRANSPORTS D'ALTA CAPACITAT (METRO, RODALIES I MERCADERIES) i després ja en parlarem dels "adornos" (bicis, tramvies, AVEs i demés)

[entfe001]

Sobre el traçat: no acabo de veure clar que una estació a l'alçada del Passeig de Gràcia sigui necessària ni beneficiosa.

Si es pretén derivar part del trànsit regional a la LAV, jo crec que sí farà falta. Als Catalunya Exprés de Girona hi ha més gent que utilitzi Passeig de Gràcia que Sants.