Catalunya, l'únic territori espanyol plagat de peatges

[wefer]

--------------------------------------
Catalunya, l'únic territori amb més autopista que autovia
El Principat té una sisena part de les autovies que tenen les Castelles i quatre vegades més autopista que Madrid o Andalusia
Set de les vuit entrades a la capital espanyola es poden fer amb autovia gratuïta
A Catalunya hi ha 658 quilòmetres d'autopistes amb peatges com el de Martorell, a la AP-7, que a diferència de la resta d'autopistes de l'Estat no té una autovia en paral·lel

XAVIER BERTRAL
Quim Torrent

Moure's per Catalunya amb cotxe o camió és molt més car que fer-ho per Espanya. Mentre pràcticament tots els territoris estatals viuen en l'abundància d'autovies i autopistes de peatge, els catalans estan obligats a pagar sempre que es vulguin moure amb unes mínimes garanties de rapidesa. A banda de la Rioja -amb una població que no passa dels 300.000 habitants-, Catalunya és l'únic territori que té més quilòmetres d'autopista per habitant que d'autovia.

De cada dos quilòmetres de via d'alta capacitat, els catalans en paguen un. En canvi, per exemple, a Castella-la Manxa la proporció és d'un quilòmetre d'autopista per 22 d'autovia. Tot i que siguin dos territoris amb unes característiques molt diferents, la xifra parla per si sola. I la cosa encara és més greu si es té en compte que el 90,1% de vies d'alta capacitat gratuïtes de Castella-la Manxa -1.039 quilòmetres en total- han estat pagades pel ministeri de Foment. A Catalunya, aquest percentatge només arriba al 65% -l'Estat només n'ha construït 377 quilòmetres- i decreixerà més en els pròxims anys, perquè qui està construint autovia és el govern català.

El Principat, però, també surt molt malparat de la comparació amb una dinàmica econòmica similar. En aquest punt la comparació amb Madrid és ineludible. I com sempre el Principat hi surt perdent: quadruplica el nombre de quilòmetres per habitant de vies de pagament i té un 35% menys de vies de gran capacitat gratuïtes. A la comunitat de Madrid només hi ha 135 quilòmetres d'autopistes de peatge pels 658 quilòmetres que recorren tots els punts de la xarxa catalana.

Cal fer una aturada per analitzar la completa xarxa viària que el ministeri de Foment s'ha tret del barret per a la capital espanyola. Les cinc vies de pagament de Madrid -R-2, R-3, R-4, R-5 i R-12- disposen d'alternatives de gran capacitat per accedir al centre de la ciutat. Només una de les vuit entrades a la ciutat -l'autopista de Valladolid- no té una autovia d'un mínim de dos carrils. En les altres set, els qui entre o surten de la Puerta del Sol tenen a la seva disposició autovies gratuïtes fins a Burgos, Guadalajara, València, Albacete, Múrcia, Ciudad Real, Mèrida o Càceres i, a curt termini, a la llista s'hi afegirà Conca.

Aquesta realitat contrasta amb la manca d'una connexió gratuïta i de gran capacitat entre les quatre capitals catalanes. A banda del greuge comparatiu dels peatges, el fet que no hi hagi més d'una alternativa de gran capacitat entre les grans ciutats provoca el col·lapse de les vies de pagament, algunes de les quals, especialment la AP-7, han quedat obsoletes davant l'augment de la mobilitat en els últims anys.

Especialment greu és l'oblit del ministeri de Foment a la demarcació de Girona, que només disposa de 28 quilòmetres de vies de doble calçada gratuïta, i és a la cua d'aquest rànquing. Si fa no fa el mateix passa a Tarragona, on amb prou feines s'arriba als 61 quilòmetres. Mentre el ministeri accelera el ritme de les obres en vuit autovies, cap de les quals toca territori català, el desdoblament de la N-340 segueix dins d'un calaix i el de la N-II a Girona va a pas de tortuga.

Una altra de les comunitats autònomes més beneficiades per la política d'autovies gratuïtes al sud de l'Ebre és Andalusia, que gaudeix de més de 2.100 quilòmetres de vies d'aquestes característiques. Excepte la connexió entre Sevilla i Cadis, la resta d'enllaços entre les vuit capitals andaluses es poden fer gratuïtament per vies d'alta capacitat. En aquest cas també cal destacar que, a diferència de la Generalitat, la Junta d'Andalusia ha pogut finançar més de 700 quilòmetres d'autovia.

Cap territori surt tan perjudicat com Catalunya de la comparació amb la resta. Només se li acosta Euskadi, que té una ràtio semblant de quilometres d'autopista per habitant. En canvi, hi ha quatre comunitats sense autopistes (Balears, Canàries, Cantàbria i Extremadura) i dos territoris on pràcticament no n'hi ha: Astúries i Múrcia.

[aarongilp]

28 quilòmetres de vies de doble calçada a Girona? No és per res, però em sembla que en seran uns quants més... Primer tenim la C-31 entre Llagostera i Platja d'Aro, que deuen ser uns...20 quilòmetres. Després tenim la C-26 entre St. Julià de Ramis i Banyoles (15 km) així com els progressius desdoblaments de la N-260 (convertida també en C-26) que a hores d'ara deuen arribar als 10 km com a mínim). Això a mi em dona més de 45 km...

[entfe001]

Buf! Es nota que s'acosten eleccions...

[genissimon]

28 quilòmetres de vies de doble calçada a Girona? No és per res, però em sembla que en seran uns quants més... Primer tenim la C-31 entre Llagostera i Platja d'Aro, que deuen ser uns...20 quilòmetres. Després tenim la C-26 entre St. Julià de Ramis i Banyoles (15 km) així com els progressius desdoblaments de la N-260 (convertida també en C-26) que a hores d'ara deuen arribar als 10 km com a mínim). Això a mi em dona més de 45 km...

I la C-58 Figueres-Roses !!

I al març del 2008, la C-35 entre Maçanet i Llagostera (costa de l'Alou).

I no he pogut saber quan (la web de Fomento és immensa), la A2 (antiga N-II) entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva.

I també: Banyoles-Besalú.

[aarongilp]

C-58 Figueres Roses??? Si la C-58 és la BCN - Terrassa - Manresa... Igualment no la he fet mai pel que no puc dir res. També la que està a punt de caramel és l'entrada a Girona per la N-II, que vas donant tombs d'un costat a l'altre de la calçada per les desviacions temporals. En resum, que és força més que 28 km...

[genissimon]

I la C-58 Figueres-Roses !!

Evidentment, C-260 Figueres-Roses.

En què estaria pensant??

Salut !!

[aarongilp]

I la C-58 Figueres-Roses !!

Evidentment, C-260 Figueres-Roses.

En què estaria pensant??

Salut !!

I torno a queixar-me...tenim la N-260 i la C-26, que és la resultant de desdoblar la primera. És possible tenir una N-260 i una C-260?

[JaMiRo!]

"Catalunya, l'únic territori amb més autopista que autovia"

Quin titular més original, vés...

[wefer]

I la C-58 Figueres-Roses !!
I al març del 2008, la C-35 entre Maçanet i Llagostera (costa de l'Alou).
I no he pogut saber quan (la web de Fomento és immensa), la A2 (antiga N-II) entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva.
I també: Banyoles-Besalú.

La N-II desdoblada encara no està construïda. De fet, deu ser una de les carreteres espanyoles més transitades que encara no està desdoblada, per no parlar que un bon tram es va desdoblar posant-hi una autopista de peatge, cosa única a l'Estat.
Pel que fa a les altres carreteres que comenteu com a desdoblades, algunes són de la Generalitat, no pas de Foment, que és al que es refereix la notícia.

[UT596001]

C-58 Figueres Roses??? Si la C-58 és la BCN - Terrassa - Manresa... Igualment no la he fet mai pel que no puc dir res. També la que està a punt de caramel és l'entrada a Girona per la N-II, que vas donant tombs d'un costat a l'altre de la calçada per les desviacions temporals. En resum, que és força més que 28 km...

La C-58 és la Barcelona-Terrassa-[Monistrol de Montserrat], sent carretera de Terrassa a Monistrol. Allà per continuar a Manresa es va per la C-55.

L'autopista Terrassa-Manresa és la C-16.

[genissimon]

I torno a queixar-me...tenim la N-260 i la C-26, que és la resultant de desdoblar la primera. És possible tenir una N-260 i una C-260?

A veure si t'he entès. I les dades que he trobat.

Abans del traspàs de carreteres a la Generalitat, la C-260 anava de Roses a Besalú, on entroncava amb la C-150 de Girona a Olot (i a Ripoll per Vallfogona, extrem que no he pogut contrastar). Llavors, l'estat va "crear" l'eix pirinenc N-260 a partir de la unió de carreteres preexistents amb denominacions diverses. La N-260, segons he pogut trobar, va de Portbou a Sabiñánigo on entronca amb la N-330. Els trams convertits a autovia s'anomenen A-26. L'itinerari és:
Portbou
Figueres
Besalú
Olot
Vallfogona (*)
Ripoll (**)
Ribes (**)
Puigcerdà (**)
La Seu d'Urgell
Sort
La Pobla de Segur
El Pont de Suert
Castejón de Sos
Aínsa
Biescas
Sabiñánigo

* Tinc entès que quan s'acabin les obres del Capsacosta i variants de Sant Joan de les Abadesses, el tram d'Olot a Ripoll pel Capsacosta es traspassarà a l'Estat i el tram per Vallfogona a la Generalitat. De tota manera, el tram per Vallfogona també hauria d'estar en bones condicions (que ara mateix no sé com està).

** de Ripoll a Puigcerdà incomprensiblement encara és la N-152.

Quan la Generalitat va renombrar les seves carreteres (2000), no sé perquè no va donar un nom nou al tram Figueres-Roses, que hauria de formar part de la C-26:

Bassella
Solsona
Berga
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Olot

tot i coincidir amb la N-260/A-26 d'Olot a Figueres.

I, en canvi sí que va renombrar les altres carreteres implicades (C-150, C-151, C-153...).

No es poden confondre les dues carreteres, ja que les de l'estat porten les sigles:

N: carretera nacional
A: autovia/autopista
AP: autopista de peatge

I les de la generalitat les sigles C- (C de Catalunya, no de carretera comarcal).

Encara que totes dues siguin 26, una és A-26 i l'altra és C-26. Però mentre no està desdoblada, la A-26 és la N-260.

A més, la Generalitat en el seu moment es va passar per l'arc de triomf la normativa estatal de codificació de carreteres que reservava el taronja (i no el vermell) a les carreteres autonòmiques. El vermell era per a les carreteres estatals no desdoblades. I el blau per a les desdoblades. Tampoc està regulat el verd de les rondes de Barcelona i de l'Eix Transversal (C-25).

Salut !!

[Guigui]

** de Ripoll a Puigcerdà incomprensiblement encara és la N-152.

Perquè l'estat no pensa rebaixar-se a un canvi de nomenclatures només perquè una administració inferior n'hagi escapçat la xarxa.

Quan la Generalitat va renombrar les seves carreteres (2000), no sé perquè no va donar un nom nou al tram Figueres-Roses, que hauria de formar part de la C-26:

Bassella
Solsona
Berga
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Olot

tot i coincidir amb la N-260/A-26 d'Olot a Figueres.

Potser perquè, en el mapa ideal de carreteres de la Generalitat, la C-26 coincidiria amb la N-260 entre Olot i Portbou?

[genissimon]

Perquè l'estat no pensa rebaixar-se a un canvi de nomenclatures només perquè una administració inferior n'hagi escapçat la xarxa.

Potser perquè, en el mapa ideal de carreteres de la Generalitat, la C-26 coincidiria amb la N-260 entre Olot i Portbou?

Va ser l'estat qui va segregar la N-152 en dues: de Barcelona a Ripoll i de Ripoll a Puigcerdà. El primer tram va passar a la Generalitat i el 2000 la va anomenar C-17.

Codificació carreteres Generalitat

També és interessant aquest PDF de Presentació de recodificació (1377 Kb)

Segons es desprèn d'aquest PDF, la C-26 aniria de Roses a Alfarràs, per Figueres, Olot i Ripoll.

Salut !!

[aarongilp]

De Ripoll a Olot per Vallfogona el vaig fer al setembre passat i, la veritat, és que és una mica tortura. Només va haver uns 800 metres on pogués anar a més de 50 km/h (amb límit genèric de 90) degut a les corbes que hi ha. En quant a qualitat del ferm, no recordo que estigués gaire malament, però sí que la carretera era tirant a dolenta. No em vaig fixar en la nomenclatura...

[wefer]

De Ripoll a Olot per Vallfogona el vaig fer al setembre passat i, la veritat, és que és una mica tortura.

Actualment la carretera principal entre aquestes poblacions ha deixat de ser la N-260. Ara el trànsit agafa la C-26 a través del túnel de Collabós. Aquesta carretera és tipus "via ràpida" en bona part del seu recorregut, amb trams de 3 carrils.

[genissimon]

De Ripoll a Olot per Vallfogona el vaig fer al setembre passat i, la veritat, és que és una mica tortura. Només va haver uns 800 metres on pogués anar a més de 50 km/h (amb límit genèric de 90) degut a les corbes que hi ha. En quant a qualitat del ferm, no recordo que estigués gaire malament, però sí que la carretera era tirant a dolenta. No em vaig fixar en la nomenclatura...

Doncs imagina't un Berga-Figueres per Les Losses i Vallfogona a finals dels 70 dalt d'un sis-cents !! Unes 3 hores per a 120-130 Km.

I si optaves pel transport públic no era gaire millor: canvi d'autocar a Borredà (per sort de la mateixa companyia, la Sanquircense, amb horaris i bitllets combinats) i a Ripoll (TEISA). Havies de dinar a Olot, on tornaves a canviar d'autocar i arribaves a Figueres cap al vespre.

Nota: del pantà de La Baells (Vilada) a la C-17 per Les Losses i de Ripoll a Olot per Vallfogona, el traçat és exactament igual que fa 30 anys.

Salut !!

[aarongilp]

De Ripoll a Olot per Vallfogona el vaig fer al setembre passat i, la veritat, és que és una mica tortura.

Actualment la carretera principal entre aquestes poblacions ha deixat de ser la N-260. Ara el trànsit agafa la C-26 a través del túnel de Collabós. Aquesta carretera és tipus "via ràpida" en bona part del seu recorregut, amb trams de 3 carrils.

Ho sé, ho sé. Però per culpa d'una mala gestió del GPS ens va dur per la via més curta, que és passant per Vallfogona. Al anar ja vam passar via St. Joan de les Abadesses.

I si optaves pel transport públic no era gaire millor: canvi d'autocar a Borredà (per sort de la mateixa companyia, la Sanquircense, amb horaris i bitllets combinats) i a Ripoll (TEISA). Havies de dinar a Olot, on tornaves a canviar d'autocar i arribaves a Figueres cap al vespre.

Almenys podies fer-ho. Ara si vols anar de Berga a Figueres en transport públic has de baixar fins a Manresa, Eixbus fins Girona i tren fins Figueres, o bé Alsina Graells fins a BCN i tren fins Figueres. No sé què és pitjor...

[genissimon]

Només comentar una cosa: l'autocar (si es podia anomenar així) que ens va dur de Borredà a Ripoll tenia el volant a la dreta.

Salut !!

[Alfredo_21]

MMM...me parece que eso habría que mirarlo con detenimiento y analizar cada caso porque tambien en algunos lugares vaya tela...

- Galicia---> Salida al resto de España gratuita mediante la A-6(Betanzos- Lugo - Tordesillas - Madrid) y la A-52 (Vigo -Ourense-Benaventa/A-6).
Pero despues resulta que parta ir de A Coruña a la A-6 hay que pagar peaje, al igual que de A Coruña, a Santiago o a Vigo y Portugal. Además de Santiago a Ourense tambien. Y Lugo solo esta conectado a la A-6, al resto de capitales es nacional enterita. Es decir, en este caso A Coruña sea como sea para entrar rápido pagas.

- País Vasco --> para salir en dirección Castilla y León y Madrid cuenta con la AP-1 (Burgos - Armiñon), quizás una de las autopistas más caras (y malas) que hay en la red. Para salir en dirección Zaragoza/Bacelona mediante la AP-68 (Bilbao - Zaragoza) tambien es necesario pagar peaje, y si, esta es la autopista más cara de España. Para las comunicaciones Bilbao - Donosti - Irún es neceario pagar peaje en la AP8, que vienen en forma de Autovía desde Cantabria y cuando cruza Bilbao pasa a ser autopista de peaje, y reconozco que esta muy cara no es, pero os díria que la autopista Terrassa - Manresa tiene menos curvas que esta.
La única conexión gratuita es la de Vitoria - Donosti mediante la A-1.
Además para salir a Navarra tambien es necesario pagar peaje el de la AP-15.

- Navarra --> cruzada al sur por la AP-68 (Bilbo - Logroño - Zaragoza) a su paso por Tudela, y por la AP-15 que la cruza desde Tudela hasta la A-1 en Leizarán pasando por Pamplona. En este caso tampoco encontramos autovías.

-Como se puede ver diria que el norte de España esta bastante plagadito de autopistas y en cambio el sur....

Aunque bueno hablando de retrasos de infraestructuras, en la zona del Ebre, de la Autovía del Mediterraneo no quieren oir hablar, por ejemplo.... En Alcanar ya van unas cuantas protestas, así que de momento moríra en Vinaròs.

[Alfredo_21]

MMM...me parece que eso habría que mirarlo con detenimiento y analizar cada caso porque tambien en algunos lugares vaya tela...

- Galicia---> Salida al resto de España gratuita mediante la A-6(Betanzos- Lugo - Tordesillas - Madrid) y la A-52 (Vigo -Ourense-Benaventa/A-6).
Pero despues resulta que parta ir de A Coruña a la A-6 hay que pagar peaje, al igual que de A Coruña, a Santiago o a Vigo y Portugal. Además de Santiago a Ourense tambien. Y Lugo solo esta conectado a la A-6, al resto de capitales es nacional enterita. Es decir, en este caso A Coruña sea como sea para entrar rápido pagas.

- País Vasco --> para salir en dirección Castilla y León y Madrid cuenta con la AP-1 (Burgos - Armiñon), quizás una de las autopistas más caras (y malas) que hay en la red. Para salir en dirección Zaragoza/Bacelona mediante la AP-68 (Bilbao - Zaragoza) tambien es necesario pagar peaje, y si, esta es la autopista más cara de España. Para las comunicaciones Bilbao - Donosti - Irún es neceario pagar peaje en la AP8, que vienen en forma de Autovía desde Cantabria y cuando cruza Bilbao pasa a ser autopista de peaje, y reconozco que esta muy cara no es, pero os díria que la autopista Terrassa - Manresa tiene menos curvas que esta.
La única conexión gratuita es la de Vitoria - Donosti mediante la A-1.
Además para salir a Navarra tambien es necesario pagar peaje el de la AP-15.

- Navarra --> cruzada al sur por la AP-68 (Bilbo - Logroño - Zaragoza) a su paso por Tudela, y por la AP-15 que la cruza desde Tudela(donde enlaza con la AP-68) hasta la A-1 en Leizarán(sur de Guipuzkoa) pasando por Pamplona. En este caso tampoco encontramos autovías.

-Como se puede ver diria que el norte de España esta bastante plagadito de autopistas y en cambio el sur....

Aunque bueno hablando de retrasos de infraestructuras, en la zona del Ebre, de la Autovía del Mediterraneo no quieren oir hablar, por ejemplo.... En Alcanar ya van unas cuantas protestas, así que de momento moríra en Vinaròs.