Me'n vaig a l'oest

[Trytasa Baldaquino]

No sé si encara hi ets a temps... però t'indico un parell de llocs per dormir a Madrid bé de preu (més aviat molt bé de preu), cadascun amb els seus avantatges i inconvenients.

Pensión Rubio: una pensió tal i com te la puguis imaginar, prou neta però amb mínims luxes (només per estar-hi el temps suficient de dormir). És al bell centre de la city -a tres minuts caminant de la Puerta del Sol-. Problema amb la disponibilitat si no tens "enxufe", encara que sempre té llits lliures (la meva dona coneixia la filla de la jefa, i mai tenia problema).
Carrer Conde Romanones, 8 5è - Tel. 91 369 3042.

Hotel Isis: és una mica millor que l'anterior -també una mica més car- i no està tant al centre, sinò que es troba "prop" (cinc minutets llargs caminant) de Legazpi. Diuen les males llengües que es va reconvertir, que abans era un hotel dels que lloguen les habitacions per hores, i l'aspecte exterior no contradiu aquesta informació. Però jo sempre hi he estat a gust, és un hotel amb tots els ets i uts, amb tele, aire condicionat i si vols, esmorzar i tot.
Carrer Antonio López, 168 - Tel. 91 476 3211. http://www.hotelisis.es

per a qualsevol aclariment, contesta!

[orique]

Arribes perfectament a temps i demà serà dia de trucades... a veure si trobo algun lloc per dormir, serà que Madrid és petit!

Gràcies!

[wefer]

Arribes perfectament a temps i demà serà dia de trucades... a veure si trobo algun lloc per dormir, serà que Madrid és petit!
Gràcies!

Per Madrid, aquí és on vaig anar aquest agost. Ja hi havia anat abans i hi tornaria. És un lloc molt senzill, però té tot el necessari, és net i és tranquil. I el millor: a davant de l'estació d'Atocha, amb una parada de metro a 50 metres, al costat del Reina Sofia i del Museo del Prado... què més vols per 29 euros la nit?
http://www.infohostal.com/guia/madrid/m ... uelta.html

[orique]

I més gràcies . Tinc allotjament confirmat a Lisboa i Porto, em falta Madrid i Lugo... Demà trucaré a Madrid massivament...

[orique]

Hola, hola! Us escric des de Madrit... Madriz... Madrid!

Finalment m'he allotjat a l'hostal on deia en Marçal i tal com deia és un hostal cèntric i amb preu més que assequible. He provat de tot una mica en quant a transports (Metro, Metro Lleuger (tramvia), Rodalies)... fins i tot he pujat fins a Cotos on al viatge d'anada he estat parlant amb un fotògraf professional... que no sabia que els para-sols de les càmeres reflex es poden muntar del revés sobre els objectius per estalviar espai al guardar-los...

D'aquí hora i mitja aproximadament surto cap a Lisboa, amb parada intermèdia a Valladolid per fer canvi de tren... a les tantes de la matinada

De moment només m'han cridat l'atenció per fer fotos un cop . Va ser ahir a la nit a l'intercanviador de Príncipe Pío... en fi.

Apa, em queden 20 minuts de connexió i haig de trobar un hostal a Lugo. Que vagi bé

[orique]

Hola! Ja he tornat a Barcelona. Porto prop de 6 Gb de fotos (unes 900), encara que òbviament no totes són bones...

Quan pugui us faré cinc cèntims del que m'he trobat per Madrid, Portugal i Galícia, que no és poc, i us penjaré una selecció de fotos (amb un efecte escombrat inclòs ).

[JaMiRo!]

Hola! Ja he tornat a Barcelona. Porto prop de 6 Gb de fotos (unes 900), encara que òbviament no totes són bones...

Doncs una de dues:

-Crees una pàgina (barnaorique.org, for instance) i les mostres totes...

-En fas una sel·lecció (molts ho gaudirem i t'ho agraïrem).

[orique]

Hola! Ja he tornat a Barcelona. Porto prop de 6 Gb de fotos (unes 900), encara que òbviament no totes són bones...

Doncs una de dues:

-Crees una pàgina (barnaorique.org, for instance) i les mostres totes...

-En fas una sel·lecció (molts ho gaudirem i t'ho agraïrem).

Estoy en ello. Però el GIMP fa de les seves, i m'esperaré a que surti la nova versió d'Ubuntu (passat demà) abans de trastejar...

[orique]

He pogut trampejar com he pogut uns errors que em donava el GIMP a l'obrir les fotos de la càmera:

Primera foto

[orique]

Bé, us comentaré per parts el viatge. No us puc garantir cap cadència de publicació, aviso . En un principi té quatre parts, avui, la primera, abarca la visita a Madrid i el viatge fins a Lisboa amb el Sud-Exprés.

I)

El primer trajecte amb transport públic va ser amb un 59 que em va portar des de casa fins a la Plaça Universitat, on havia quedat per dinar. Després, vaig anar a buscar l'Aerobus que em duria fins a la terminal B de l'aeroport del Prat. Vaig elegir l'Aerobus perquè bàsicament no me'n refiava de Rodalies, i un taxi hauria estat molt més car. El 46 no el vaig agafar per no haver de fer transbordament.

Un cop a l'aeroport, vaig facturar la motxilla gran i vaig dirigir-me cap a l'avió, passant pel control de seguretat on em van escorcollar. Sort de que no van fer-me treure el mocador (tot i que s'hi van fixar força en aquell bulto sospitós ), on hi duia càrregues d'armes químiques. L'avió era un Airbus A320 (Vueling) que em va dur sense cap tipus de problema fins a Barajas, enlairant-se del Prat per la pista 25L i aterrant a Madrid a la pista 33L. Alucinant amb la T4, vaig anar a recollir la bossa a la cinta i vaig fer cap cap al metro. El bitllet em va costar dos euros ja que hi ha un suplement per als trajectes amb inici/fi a les estacions de l'aeroport.

El meu primer viatge amb el metro madrileny va ser un Aeropuerto T4 - Atocha, amb dos transbordaments pel mig. Tot i que no vaig haver d'arribar a preguntar per arribar a Atocha, em va sobtar una mica que als metros madrilenys hi hagi esquemes de totes les línies (bé, les del gàlib del tren que correspongui). Pel camí, em vaig trobar amb l'estació fantasma de Chamberí iluminada i en procés de restauració (o això semblava).

Arribat a Atocha, vaig anar a deixar les coses a l'hostal i acte seguit vaig fer el meu primer passeig, on vaig fotografiar les estacions d'Atocha i de Príncipe Pío, estació on em van aturar (amb bones maneres, tot s'ha de dir) per no fer fotos a l'intercanviador d'autobusos. Si sou clients de certa entitat bancària, ja sabeu on podeu trobar un caixer a Madrid .

Després de veure la zona, vaig decidir agafar un rodalies per anar fins a Chamartín, per fer-me una idea de com era l'estació d'Adif i per comprovar com se les gasten en algunes estacions de metro. Aquestes primeres hores les vaig rematar fent una passejada pel centre de Madrid: la Puerta del Sol, la Gran Vía, etc. on vaig fer fotos urbanes nocturnes que en un principi no postejo per "fora de tema".

Al dia següent, amb la mandra que últimament em caracteritza, vaig llevar-me i vaig enfilar el camí de Chamartín un altre cop, aquesta vegada per agafar un tren que em duria a Cercedilla.

Com que la nit següent la faria en tren, no tenia habitació on deixar la bossa gran i vaig utilitzar la consigna de l'estació, 3 euros per dia. Un altre control de seguretat, aquest sense arribar a la paranoia del Prat.

Pel camí, el regional de Segovia (446 o 447, no m'hi vaig fixar) passa per una zona on es veu durant diversos quilòmetres, a la llunyania, una creu despolititzada , a la base de la qual hi circula un funicular que no vaig visitar.

A Cercedilla vaig fer canvi de tren i al cap d'uns minuts el regional que es creuava amb el que havia agafat jo i la 442 feien una sortida simultània. Les unitats 442 són força peculiars i entre d'altres coses, tenen les finestres practicables.

Durant el viatge vaig estar parlant amb un fotògraf madrileny (no aficionat) que feia una sortida a la sierra cada sis mesos, per passar el dia amb la família. Vam estar parlant una mica del poc que sé de fotografia i de les diferències entre analògic i digital. En arribar a Puerto de Navacerrada, hi havia creuament amb el tren descendent, que va sortir primer que nosaltres. A l'arribar a Cotos ens vam acomiadar i jo vaig començar a fer fotos, com ara, la de la senyalització d'accés a l'estació o el baixador/parada d'autobusos. Després d'estar passejant una estona per la zona, vaig tornar a baixar fins a Madrid, i després d'anar a veure el cotxe històric a Alto del Arenal, a l'estació de Pinar de Chamartín em vaig trobar amb aquest tramvia històric. Les comparacions sempre són odioses, diuen.

Finalment, s'acostava l'hora de sortida de l'Estrella que havia d'agafar a Chamartín, i jo havia anat a parar a... la Plaza del Callao . A més, per acabar-ho d'adobar el metro que vaig agafar feia servei parcial fins a Cuatro Caminos, de manera que vaig haver d'esperar el següent per arribar a Chamartín amb no més de deu minuts per recollir volant la bossa de la consigna i córrer a pujar al tren.

L'Estrella que va des de Madrid fins a Santander, Bilbao i Hendaia el vaig agafar fins a Valladolid, amb parades intermèdies a Ávila i Medina del Campo. L'ocupació al meu cotxe (places assegudes en preferent) era baixíssima, potser erem deu persones mal comptades.

A Valladolid vaig trobar-me amb l'estació mig en obres per l'arribada de l'AVE. M'hi vaig estar una hora i escaig durant la qual va passar un mercaderies traccionat per una 251. Durant l'espera, vaig veure un home que anava caminant amunt i avall per l'andana, mirant-ho tot i amb una actitud que se'm feia familiar... Quan van anunciar l'arribada del Surexpreso (a tot volum vora les tres o les quatre del matí ) vaig confirmar les meves sospites: era un aficionat. S'estava apuntant la matrícula de la 333 amb un bolígraf a la mà!! Li vaig preguntar si era aficionat i em va demanar si parlava anglès... es tractava d'un aficionat anglès que estava visitant Espanya. Cosa gens estranya, però em va sobtar veure un anglès perdut a les tantes de la matinada a Valladolid per agafar el Sudexprés .

En pujar, vaig buscar el meu compartiment (les places no estan numerades al passadís, així que has d'anar obrint compartiments fins trobar el teu) i coses de la vida, l'home aquell també tenia seient al meu compartiment. Al compartiment també hi viatjaven tres portugueses, i vam estar parlant una mica intentant no molestar (i defensant-me com vaig poder amb el meu anglès de... Valladolid ) que d'on era, que feia allà, etc etc. Va baixar a Salamanca i suposo que baixaria a Madrid amb el primer tren del matí.

Després de fer parada a Fuentes de Oñoro, vam fer el tram internacional, i ja a Vilar Formoso, a Portugal, va pujar al tren un inspector de la policia portuguesa que va fer control de documentació. Vaig retardar una hora el rellotge, i al cap d'una bona estona el tren va reemprendre la marxa. Després, a Lisboa, vaig saber que durant el temps de parada a Vilar Formoso ens van afegir dos cotxes per cap. La maniobra va ser tan suau que ni me'n vaig adonar.

Després d'unes quantes hores, ja a mig matí, em vaig despertar a la zona d'Entroncamento amb el compartiment buit, tot per a mi. Afortunadament no m'havia desaparegut res... .

El tros que vaig fer llevat el vaig fer a la finestra (practicable) tot veient passos a nivell amb guardessa presentant banderí, circulant a tota pastilla excepte en els trossos de treballs, on el tren reduïa la velocitat de forma força brusca (fins i tot se sentia pudoreta a cremat) fins als 30 per hora. A mesura que ens acostàvem a Lisboa, el trànsit contrari augmentava. Principalment ho feia amb unitats elèctriques de passatgers, però també em vaig trobar amb aquest mercaderies buit gairebé arribant a Lisboa Oriente.

Finalment, un parell de minuts abans d'arribar puntualment a Lisboa Santa Apolónia, vaig fer una foto de la porta per on vaig pujar i baixar del tren.

I ara, la feina era per trobar el metro...

[Guigui]

I ara, la feina era per trobar el metro...

Aquí m'aclariràs un dubte: ja han obert el tram Baixa-Chiado - Sta. Apolónia? Perquè tenien les obres ben empantanegades a causa de la dificultat del terreny.

Pel que fa al reportatge, el primer fascicle promet...

[orique]

I ara, la feina era per trobar el metro...

Aquí m'aclariràs un dubte: ja han obert el tram Baixa-Chiado - Sta. Apolónia? Perquè tenien les obres ben empantanegades a causa de la dificultat del terreny.

Pel que fa al reportatge, el primer fascicle promet...

El tram no està operatiu encara. Vaig llegir als diaris gratuïts (i també sortia per la tele) que ho obririen al desembre.

[JaMiRo!]

Gran crònica.

Grans fotos.

[orique]

Segona part. Lisboa.

Només baixar del Sud-Exprés ja em vaig adonar que era a un altre país. No només pel tren i per la cartelleria, sinó també per la gent que hi havia per allà. Per exemple, em va sorprendre la presència de mossos a l'andana (no d'esquadra, sinó d'aquells que et porten les maletes amb un carro). Abans de posar el peu al carrer ja m'havien donat dos papers de publicitat, un d'un "Especialista c/ muitos anos de experiência encontrada soluçoes para todos os tipos de problemas" i l'altre d'una pensió. Cap dels dos no em servien de gaire pel meu problema més immediat, trobar el metro per anar a deixar les coses a la pensió on em vaig allotjar (i que NO recomano).

No tenia mapa de la ciutat... però recordava (del Google Earth) que havia d'anar cap a la plaça del Comerç i després girar a mà dreta i trobaria l'estació de Baixa - Chiado. Aquesta estació és la terminal actual de la línia blava. Allà les línies no es numeren com aquí; es classifiquen pel seu color: Tenim la línia Azul, la Amarela, la Verde i la Vermelha. Com que després de voltar bastant no trobava l'estació vaig preguntar a una paradeta d'informació turística a un dels carrers de vianants del centre, que van recordar-me l'Avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona. Abans d'arribar a l'estació ja havia vist els primers tramvies i forces vies tallades (però encara instal·lades al carrer) testimonis d'una xarxa molt més gran...

Per arribar a la pensió havia d'arribar a l'estació de Saldanha, a la línia groga, de manera que havia de fer transbordament a Marqués de Pombal. En aquesta estació d'enllaç hi ha un tapís rodant per facilitar l'enllaç entre línies, que si bé no és curt, el de Passeig de Gràcia i el de Plaça de Sants són molt més llargs...

Després de deixar les coses i entendre'm amb l'home de la pensió aquella, vaig desfer el camí fet amb el metro, però aquest cop no amb un bitllet senzill sinó amb un bitllet d'un dia. Al metro de Lisboa coexisteixen dos tipus de cancel·ladores, les magnètiques per als bitllets senzills i les sense contacte per als passis i abonaments, que es carreguen en targetes anomenades "7 colinas" que costen 0,50 € i són recarregables mitjançant taquilles i màquines autovenda. L'abonament d'un dia surt molt a compte: amb tres bitllets senzills et gastes més diners que amb l'abonament, i aquest abonament et permet pujar al metro, als busos, als tramvies (excepte la línia turística), als ascensors i a l'elevador de Santa Justa.

Un dels primers objectius que tenia clars des de Barcelona era fer-me els tres ascensors (tramvia-funicular) que hi ha a Lisboa: el de Glória, el de Lavra i el de Bica. Primer no en trobava cap (encara no tenia mapa) i el de Bica gairebé me'l vaig trobar als morros després d'estar resseguint la línia 28 dels elèctrics (tramvies) de Lisboa. El de Lavra el vaig saber trobar més o menys i el de Glória també, a partir d'un mapa que hi havia al de Lavra. Consell: Per fer fotos, pugeu amb l'ascensor i baixeu a peu . Òbviament també vaig provar els tramvies, aquest amb publicitat d'una ciutat de ses Illes.

Les últimes hores del primer dia les vaig passar acabant de veure el centre i rebutjant les ofertes que em feien (gairebé a l'assalt) constantment uns pintes que corren per allà. Em veurien cara de drogat? Eu só tomo eléctricos, ouça! .

Al dia següent, primer vaig fer-me la línia de Cascais, una línia de rodalies on encara hi ha bitllets Ultimatic i Edmonson. Vaig anar amb metro fins a Cais do Sodré i allà vaig agafar el tren. Malauradament cap dels meus trajectes corresponia a un Edmonson. Vaig decidir de donar una volta per allà pel costat de la via i vaig arribar fins a l'estació colateral, Monte Estoril, on vaig girar cua.

La línia de Cascais disposa de serveis que paren a totes les estacions, "semirrápidos" que no paren a uns quants baixadors i "directos" que fan poques parades. Per tornar, no vaig anar directament a Lisboa, sinó que després de fer transbordament de tren a Oeiras, vaig baixar-me a Paço de Arcos. I per què aquí? Doncs perquè allà han muntat un transport ben singular (i pel que he entès a posteriori, també controvertit): el SATU (Sistema Automático de Transporte Urbano). Es tracta de dues cabines d'un sol cos que funcionen totalment automatitzades. Com el Funicular de Vallvidrera, també és de via única, i les estacions disposen de mampares automàtiques... i de la tracció se n'encarrega un cable. Però a diferència del funicular de Vallvidrera, els canvis d'agulla no són els habituals en un funicular, sinó que són els "normals" d'un ferrocarril.

Ara mateix només hi ha tres estacions, amb una intermèdia per fer l'encreuament, però està previst fer-lo arribar a poblacions de l'interior (dues o tres parades més). El recorregut es fa per sobre de viaducte i ara mateix només enllaça l'estació de la CP amb el Centre Comercial Oeiras Park.

Després de dinar, vaig tornar a agafar el SATU (amb el meu bitllet d'anar i tornar sense contacte), i vaig agafar un tren fins a l'estació d'Alcántara, per anar a veure el Pont del 25 d'Abril. Però per arribar-hi, havia de caminar una estoneta pel costat de les vies, i vés per on, quan vaig arribar a la zona on les vies del port s'uneixen a la línia de Cascais, vaig presenciar la sortida d'un mercaderies buit. Fixeu-vos en l'amplada de l'avinguda; per allà els cotxes van a 70 o 80 i molts van haver de fer una frenada considerable quan el semàfor se'ls va posar vermell i la soneria (a sobre del semàfor de la dreta) va començar a sonar.

Vaig estar una estona per la zona del pont. És un pont que originalment havia estat de carretera (i segueix sent-ho, pel tauler superior) però ara també hi circulen trens (Unitats equivalents a les 450 de Renfe, de l'operadora Fertagus) per sota. El soroll que genera el trànsit (tant dels cotxes com del tren) per aquest pont és molt peculiar... En l'estoneta que m'hi vaig estar, van passar força trens per la línia de Cascais. Des d'Oeiras fins a Lisboa crec hi ha un tren cada deu minuts. Van rapidets....

Finalment, vaig estar rondant per aquella zona i vaig trobar-me amb la línia 15 del tramvia (l'única amb tramvies moderns) i la vaig agafar fins que em vaig trobar amb les cotxeres dels tramvies. Allà vaig baixar perquè allà també hi ha el museu dels tramvies... que havia tancat feia mitja hora. .

Vaig tornar cap al centre de Lisboa i després de pensar-m'ho una mica, vaig anar a visitar el Castelo de São Jorge. 2,50 € l'entrada per ser estudiant (portava el carnet de la UB ). En cas contrari, la broma puja a cinc euros. Arribar al castell és molt fàcil: agafeu la línia 37. Avís: agafeu-vos fort i vigileu. La pràctica que els conductors lisboetes tenen per portar aquests minibusos per carrers estrets i costeruts, amb girs sobtats, no és compatible amb les capacitats d'equilibri de la majoria dels turistes, que sempre van a parar contra un mateix o contra un dels teus peus...

Des del castell es tenen bones vistes de la capital de Portugal, així com de l'estuari del Tejo i dels vols rasants dels avions sobre la ciutat (l'aeroport es troba a mitges al terme municipal de Lisboa ).

Una de les últimes fotos que vaig fer va ser de l'estació de Rossio, en ple centre, que està tancada per obres i que els diaris deien que obriria aviat. A l'endemà sortia cap a Porto amb un Intercidades... que vaig agafar pels pèls. Bé, vaig poder provar els taxis de Lisboa... .

A les 07.30, l'Intercidades sortia amb puntualitat de Santa Apolónia amb destinació Porto Campanhã, la tercera part del viatge: Porto i Braga...

[JaMiRo!]

[vr]

Segona part. Lisboa.
la línia 28 dels elèctrics

línia 28. En tots els meus anys de friki transporteril no m'ho he passat mai tan bé com pujant i baixant pels carrerons de les colines de Lisboa amb aquelles andròmines amb un porró d'anys però que presten un servei extraordinari (segur que un Citadis es queda clavat a la primera pujada).

[aim]

Força curiós el SATU. A la primera de ls imatges sembla que estiguis en una època futura i tot

[orique]

Segona part. Lisboa.
la línia 28 dels elèctrics

línia 28. En tots els meus anys de friki transporteril no m'ho he passat mai tan bé com pujant i baixant pels carrerons de les colines de Lisboa amb aquelles andròmines amb un porró d'anys però que presten un servei extraordinari (segur que un Citadis es queda clavat a la primera pujada).

Efectiviwonder. Allò estarà fet pols, farà soroll (o música)... però alucines del que corren i com pugen les rampes!

[orique]

Tercera part. Porto i Braga.

Tal com havia dit a la segona part, el meu Intercidades sortia de Santa Apolónia a les 07.30... i a les 07.20 encara estava a l'estació de Baixa-Chiado. Per sort o per desgràcia em vaig confondre de sortida i vaig sortir de l'estació de metro per la que no tocava. Quan ja pensava que perdria irremediablement el tren vaig veure una parada de taxis.

Vaig pujar a un Mercedes de fa quinze o vint anys i vam sortir volant cap a l'estació. El taxi aquell feia por: no hi havia manera de cordar el meu cinturó de seguretat i la maneta aquella que hi ha sobre les portes estava mig penjant, amb un cargol fora del seu lloc. Després de pujar i baixar per mil-i-un carrerons, vam aparèixer a l'avinguda que duu a l'estació de Santa Apolónia, a les... 07.27. Temps just per pagar al taxista sense esperar el canvi i per sortir corrents. Per sort el dia anterior ja tenia el meu bitllet, després de barallar-me amb la majoria de màquines de l'estació que no admetien la meva targeta de dèbit. Vaig confirmar via al pannell de sortides i vaig pujar al tren per la primera porta. Encara no havia arribat al meu seient que ja ens movíem.

Un cop al tren, va passar l'interventor gairebé al moment. A cada estació on ens aturàvem, tornava a passar. Normal? Aquí fa temps que no ho veig amb tanta dedicació.

El viatge de tres hores no se'm va fer llarg en absolut. Refer ha renovat bona part de la via i es pot córrer (potser a 200) en alguns trams. Pel camí em vaig creuar amb el trenhotel Lusitania i amb el Surexpreso... se'm feia estrany veure trens espanyols! A partir de Pampilhosa la línia ja era totalment desconeguda per mi (fins aquí l'havia fet en sentit invers amb el Surexpreso). Arribant a Porto hi ha un tram on es veu des del tren l'Oceà Atlàntic.

Ja arribat a Porto, vaig canviar d'andana per agafar un Urbano fins a l'estació de São Bento. Els trens de llarg recorregut es queden tots a Campanhã. Vaig dirigir-me a la pensió (mateix preu que la lisboeta i molt millor) a deixar la bossa gran, com sempre . En sortir, vaig seguir pujant fins trobar la parada terminal de les línies 18 i 22 dels tramvies, "Carmo". Com veia que m'estava quedant sense espai a les targetes de memòria vaig decidir buscar un lloc on em passéssin una targeta de 4 Gb a un DVD. Caminant, caminant, vaig trobar una botiga de revelat. Mentre la gent de la botiga alucinava amb els motius de les fotos (eren les fotos de Madrid i Lisboa) jo em dedicava, amb l'altra targeta de què disposava, a retratar el trànsit que passava per davant de la botiga. Em van dir que tenien problemes amb la màquina que fa les còpies (¿?) i que trigarien bastant. Em van donar un rebut i em van dir que tornés més tard. De manera que vaig anar a dinar i després vaig tornar cap a São Bento, a informar-me dels horaris a Braga. A l'estació del "metro" (sembla més aviat un tramvia semisoterrat) del mateix nom vaig treure'm un passi d'un dia, també sense contacte. Allà les targetes reben el nom de "Andante". Una diferència amb Lisboa és que els accessos als transports són sense barreres, fins i tot a les parades subterrànies del metro.

Tot seguit, i recordant el que em va passar a Lisboa amb el Museu da Carris, vaig decidir tornar a Carmo i agafar el 18, tot validant el meu Andante a la màquina dins del tramvia . La línia 18 deixa gairebé a les portes del Museu do Carro Eléctrico. Allà s'hi exposa una mica de tot: uniformes, material mòbil (tramvies, un autobús, material de via i obres, un tròleibus...), billetatge, documentació... Bastant cuidat tot.

El camí de tornada també el vaig fer amb el 18. Allà els tramvies estan pitjor (interiorment) que a Lisboa i també hi ha més "incivisme": és habitual trobar-se cotxes i furgonetes aparcades dins o molt a prop del gàlib del tramvia. Un altre cop a Carmo, vaig anar a buscar el DVD i la targeta, i vaig decidir agafar el metro per anar a veure amb més calma l'estació de Campanhã. L'estació de metro és contigua a unes vies de topall de l'estació de CP on, entre d'altres, inicia el trajecte l'internacional de Vigo. Però aquesta correspondència directa amb alguns (minoria ) trens urbans es paga amb una distància considerable fins a l'edifici principal.

A continuació, vaig dedicar-me a buscar un lloc des d'on fotografiar els ponts ferroviaris que creuen el Douro, sense èxit. Em vaig trobar en una barriada plena de carrerons i vaig acabar prop de les vies però sense possibilitats d'obtenir un enquadrament mínimament bo. Després de caminar molt, vaig arribar de nou a una parada de metro i vaig tornar a la zona de São Bento. Aquest cop per anar a veure el Ponte de Dom Luis I. Aquest pont comunica directament els nuclis urbans de Porto (riba dreta) i Vila Nova de Gaia (riba esquerra). Té dos taulers, un a la part alta, que havia estat de trànsit rodat i que ara comparteixen vianants i metro. El tauler inferior, a l'altura de les ribes del riu, permet el pas de trànsit rodat i de vianants. Porto és una ciutat de desnivells (i pel que es veu, Vila Nova de Gaia també). En aquesta foto es veu com ni tan sols el propi pont té una rasant horitzontal. Mentre creuava el pont, a peu i a poc a poc, vaig sentir el sotrac dels urbans de la CP a la llunyania. Compareu les mides del cotxe i del pont que es veu!.

Encara al pont, dirigint la mirada cap a Porto, cap a la banda alta del riu i cap avall , es pot veure el Funicular dos Guindais. Aquest funicular té una particularitat, a banda de ser automàtic com el de Vallvidrera: la cabina sempre es manté horitzontal, encara que els pendents de la via difereixen molt. Això s'aconsegueix mitjançant un sistema hidràulic que es combina amb l'inclinació de la via, i un "acordió" per mantenir aïllat aquest sistema de l'exterior. Viatjant a dins d'aquest funicular ni te n'adones d'aquest sistema si no et fixes en la cabina que baixa.

Les últimes hores de sol i les primeres nocturnes les vaig aprofitar per passejar i fer fotos de monuments iluminats. Recomano tornar a passar pel pont Luis I de nit, vora les 10 o les 11. Les vistes de la ciutat són per recordar-les.

Al dia següent vaig agafar un urbà Porto São Bento - Braga, fent-me tot el recorregut. Diria que el viatge és d'una hora i quart. Un altre cop, l'interventor passava cada dos per tres. L'objectiu era visitar el funicular hidràulic del Santuario do Bom Jesus do Monte. Per arribar allà, un cop a l'estació de la CP de Braga, s'ha d'agafar la línia 2 dels autobusos urbans, amb parada just davant de la sortida principal de l'estació, i baixar-se al final de línia, l'estació inferior del funicular. Allà m'estaven esperant per fer un viatge per mi sol . El funicular va estar en obres el 2006, però han sabut mantenir l'encant que té aquest funicular mogut amb aigua. Després de veure per sobre el lloc (no és que sigui gaire practicant que diguem), per baixar, vaig anar a peu per les escales que porten des de la carretera fins al santuari, i que van paral·leles al funicular (o a l'inrevés ). El funicular no s'arriba a veure mai doncs el traçat està cobert per l'abundant vegetació de la zona.

Per tornar a l'estació vaig tornar a agafar l'autobús. Cal estar atent doncs per tornar el bus passa per uns carrers diferents a l'anada i hom es pot desorientar. De totes maneres, l'autobús passa per davant de l'estació (fugaçment) i té una parada en un carrer proper. L'estació de Braga ha estat totalment remodelada, i comparant-la a posteriori amb fotos antigues... quin canvi!!

De tornada a Porto, cap novetat destacable. A l'estació de Nine (bifurcació linha do Minho / ramal de Braga) hi havia un tren de mercaderies amb locomotora dièsel esperant sortir cap al nord, i poc més. A Contumil (colateral nord de Campanhã) hi havia estacionat el material rodant que no havia de prestar servei (Alfa Pendular, Intercidades, urbans, de tot). Vaig baixar a São Bento i vaig acabar de visitar la ciutat i vaig tornar a passar l'impressionant pont Luis I.

Al dia següent, deixava Portugal amb l'internacional de Vigo. Quarta part: Galícia i tornada a Barcelona .

[Guigui]

Refer ha renovat bona part de la via i es pot córrer (potser a 200) en alguns trams.

Segons els indicadors interiors de l'Alfa, arriben a agafar puntes de 230. En tot cas, la majoria de trams és apta per a 200 o 220.