En poc més de 5 minutets, estic esperant un tramvia a la parada de Fluvià. Puja molta gent, la majoria magribins i pakistanesos; gairebé ningú valida el bitllet. El TRAM va molt atapeït.
Arribo a Glòries, baixo per anar a agafar el Metro; baixa moltíssima gent; maleeixo qui va ésser incapaç de pensar en un enllaç tramvia-metro a l'alçada de les circumstàncies. Sóc al vestíbul, molts dels que no van validar al TRAM (més d'una vintena de persones, tots immigrants) salten les barreres i no paguen.
El tren que em portarà a l'Avinguda Carrilet arriba ràpid, si bé força atapeït: es nota que Rodalies no funciona correctament. Trigo moltíssim en arribar a l'estació d'Hospitalet, donat que el tren ha de parar més temps del normal a totes les estacions ja que a l'Avinguda Carrilet el temps de descàrrega i càrrega de passatgers ha augmentat brutalment. Maleeixo els ineptes que hi ha a l'ADIF, al Ministeri de Foment i a la Generalitat.
Baixo del tren a l'Avinguda Carrilet; impressionant l'onada de gent que accedeix al metro o que en surt (com jo) per agafar els FGC. Ja sóc a l'estació d'FGC, són les 19:00 hores...M'he tirat 1 hora per fer aquesta merdeta de trajecte, penso. Espero pacientment el meu tren...No arriba, S8...L8...R6...Per fi, S4; ja són gairebé les 19:30 hores i encara no he sortit...La xicota ha sortit en cotxe de Sant Vicenç i ja ha arribat a Olesa; m'haurà d'esperar penso.
El viatge se'm fa etern. Es nota que els trens han de fer maniobres a l'Avinguda Carrilet; això afecta tota la circul·lació...Fem parades massa llargues...
A Martorell accedeixen al tren tres nanos amb aspecte hip-hop. Estan fumant un porro, i no l'apaguen dins del tren...Se'l continuen fumant davant la indignació de tothom. Penso per dintre: tranquil, aquests tres malpartis aviat els hi quedaran poquetes neurones i ja seran degudament exclosos de la societat. Sí, sóc un sàdic. Esperança: puja un segurata a la següent estació, accedeix per la porta adjacent a on es troben aquests porretas. Els nanos apaguen ràpidament el porro i continuen amb el mòbil a tota castanya sentint "música"; el segurata passa de tot i fa asseure el seu gos, es posa a enviar missatgets pel seu mòbil; la gent, TOTA la gent del cotxe on em trobo el mirem i l'inepte agent de seguretat ni s'immuta. Penso: si trec la càmera a l'estació per fer una foto, aquest filldesamare se'm llença a sobre.
Arribo a Olesa, ja a tocar de les 20:20 hores. Sort que viuré a 5-10 minuts de l'estació. Estic fet pols, ja sóc a la meva futura casa; penso, tristament, cap a mi mateix: ¿per què collons avui no he agafat el cotxe?.
