Re: Línia 2 de metro
Posted: Wednesday 08/06/2011 10:04
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... le-1035416
UNA HISTÒRIA DE NOU BARRIS... L'ESTACIÓ DE VIRREI AMAT
Un metro per a obrers amb nom noble
La parada, inaugurada el 1959, va veure circular els primers trens automatitzats del món
Dimecres, 8 de juny del 2011 INMA SANTOS
BARCELONA
Pip, pip, pip… Les portes del metro es tanquen a l'estació de la L-5 de Virrei Amat. La gent va i ve per l'andana sense fixar-se en els detalls: rajoles de València grises a les parets, terra de panot -com una prolongació de la vorera- i sostre amb volta i nervadura pintades de blanc. Han passat els anys, s'hi han incorporat màquines de bitllets i càmeres de videovigilància, però la decoració sembla haver quedat ancorada en el temps, en un intent de recordar que Virrei Amat és l'estació de metro més antiga de Nou Barris.
El ramal del Metro Transversal entre Sagrera i Vilapicina, denominat Línia II (origen de l'actual L-5), es va inaugurar el 21 de juliol de 1959 amb cinc estacions: Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. Era la primera línia que es feia a Barcelona des dels anys 20, amb una prolongació vuit anys més tard, fins al barri d'Horta. «Aquest tram d'amplada de via internacional (1,435 metres) i 2,2 quilòmetres de longitud va ser el primer metro automatitzat del món», destaca l'historiador Ricard Fernández.
El 1960 es va instal·lar en aquest tram un sistema de conducció automàtica dels trens -Automatic Train Operation (ATO), basat en l'ús de cèl·lules fotovoltaiques-, que es va convertir en una primera aplicació a nivell mundial per a una línia de ferrocarril metropolità. El tram va funcionar automàticament fins al 1970, quan va deixar de ser Línia II i es va integrar en la L-5.
Fins llavors, el més antic que tenia l'estació era el personatge que li donava nom: Virrei Amat. Manuel Amat i Junyent (1704-1782), fill d'una família noble, va ser governador de Xile (1755-1761) i virrei del Perú (1761-1776). A l'acabar el seu mandat, va tornar a Barcelona, on es va casar als 73 anys.
Modernitat o antiguitat a part, l'estació de Virrei Amat va tenir una gran repercussió al barri per un altre motiu. «El nou tram va suposar l'arribada d'un mitjà de transport de gran capacitat, ràpid i econòmic a un barri de classe obrera en progressiu creixement», explica Fernández. Uns anys més tard, l'estació va ser l'escenari del capítol més greu de la història del metro de Barcelona: el 30 d'octubre de 1975 dos trens van col·lisionar a Virrei Amat. En l'accident van morir dues persones i 80 van resultar ferides.
Durant algun temps, es va considerar la possibilitat de fer una estació del mateix nom entre Maragall i Llucmajor (L-4), amb correspondència amb l'actual parada de Virrei Amat de la L-5. Es tractava de salvar la distància que separa les dues estacions -1,6 quilòmetres davant la mitjana de 650 metres a la resta de la xarxa --. L'opció va quedar descartada el 2008. «És una llàstima. Fa més de 20 anys que s'està demanant aquest intercanviador. Diuen que un túnel tan llarg és un perill», afirma Ildefonso Mejías, veí de la zona.
Descartada aquesta possibilitat, als veïns de Nou Barris ja solament els queda esperar que es porti a terme el projecte de remodelació de l'estació, que preveu construir un nou vestíbul i la instal·lació d'un ascensor. Pròxima estació: Virrei Amat.
UNA HISTÒRIA DE NOU BARRIS... L'ESTACIÓ DE VIRREI AMAT
Un metro per a obrers amb nom noble
La parada, inaugurada el 1959, va veure circular els primers trens automatitzats del món
Dimecres, 8 de juny del 2011 INMA SANTOS
BARCELONA
Pip, pip, pip… Les portes del metro es tanquen a l'estació de la L-5 de Virrei Amat. La gent va i ve per l'andana sense fixar-se en els detalls: rajoles de València grises a les parets, terra de panot -com una prolongació de la vorera- i sostre amb volta i nervadura pintades de blanc. Han passat els anys, s'hi han incorporat màquines de bitllets i càmeres de videovigilància, però la decoració sembla haver quedat ancorada en el temps, en un intent de recordar que Virrei Amat és l'estació de metro més antiga de Nou Barris.
El ramal del Metro Transversal entre Sagrera i Vilapicina, denominat Línia II (origen de l'actual L-5), es va inaugurar el 21 de juliol de 1959 amb cinc estacions: Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. Era la primera línia que es feia a Barcelona des dels anys 20, amb una prolongació vuit anys més tard, fins al barri d'Horta. «Aquest tram d'amplada de via internacional (1,435 metres) i 2,2 quilòmetres de longitud va ser el primer metro automatitzat del món», destaca l'historiador Ricard Fernández.
El 1960 es va instal·lar en aquest tram un sistema de conducció automàtica dels trens -Automatic Train Operation (ATO), basat en l'ús de cèl·lules fotovoltaiques-, que es va convertir en una primera aplicació a nivell mundial per a una línia de ferrocarril metropolità. El tram va funcionar automàticament fins al 1970, quan va deixar de ser Línia II i es va integrar en la L-5.
Fins llavors, el més antic que tenia l'estació era el personatge que li donava nom: Virrei Amat. Manuel Amat i Junyent (1704-1782), fill d'una família noble, va ser governador de Xile (1755-1761) i virrei del Perú (1761-1776). A l'acabar el seu mandat, va tornar a Barcelona, on es va casar als 73 anys.
Modernitat o antiguitat a part, l'estació de Virrei Amat va tenir una gran repercussió al barri per un altre motiu. «El nou tram va suposar l'arribada d'un mitjà de transport de gran capacitat, ràpid i econòmic a un barri de classe obrera en progressiu creixement», explica Fernández. Uns anys més tard, l'estació va ser l'escenari del capítol més greu de la història del metro de Barcelona: el 30 d'octubre de 1975 dos trens van col·lisionar a Virrei Amat. En l'accident van morir dues persones i 80 van resultar ferides.
Durant algun temps, es va considerar la possibilitat de fer una estació del mateix nom entre Maragall i Llucmajor (L-4), amb correspondència amb l'actual parada de Virrei Amat de la L-5. Es tractava de salvar la distància que separa les dues estacions -1,6 quilòmetres davant la mitjana de 650 metres a la resta de la xarxa --. L'opció va quedar descartada el 2008. «És una llàstima. Fa més de 20 anys que s'està demanant aquest intercanviador. Diuen que un túnel tan llarg és un perill», afirma Ildefonso Mejías, veí de la zona.
Descartada aquesta possibilitat, als veïns de Nou Barris ja solament els queda esperar que es porti a terme el projecte de remodelació de l'estació, que preveu construir un nou vestíbul i la instal·lació d'un ascensor. Pròxima estació: Virrei Amat.