http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1006
La transformació de la Diagonal
L'alcalde Jordi Hereu, entrevistat per aquest diari quan compleix dos anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, anuncia que el seu equip ha optat per unir a través de la Diagonal i en superfície el tramvia Trambaix, que comunica la plaça de Francesc Macià amb algunes poblacions del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Just i Sant Feliu), amb el Trambesòs, que comunica la Ciutadella amb Sant Adrià i Badalona.
La ruta escollida és la més curta (4 quilòmetres) i el projecte anunciat resulta inevitable, perquè les dues línies acaben ara en dos punts morts. El més discutible és que s'opti per una línia de superfície, abandonant antics projectes municipals que fos so- terrada com a mínim en el tram central, des de Francesc Macià fins a la plaça de les Glòries. A Boston (EUA), per exemple, disposen d'un tramvia o metro lleuger que transcorre soterrat al centre i per la superfície als extrems. En el seu dia, la Generalitat es va oposar a construir aquesta connexió sota terra al.legant raons de cost excessiu. L'estimat per a la connexió per superfície és ara de 110 milions d'euros.
L'alcalde no diu res de si la decisió s'ha vist condicionada per raons pressupostàries. De la necessitat en fa virtut i canta les excel.lències del gran canvi conceptual de la zona afectada, de la transformació de l'actual avinguda en un passeig destinat a la mobilitat pública en comptes de la privada. És cert que resulta imparable la tendència de posar dificultats al trànsit privat i d'afavorir el transport públic, però mentre aquest últim no arribi a tot arreu i resulti ràpid i còmode, i amb uns horaris extensos, l'au- tomòbil continuarà sent una necessitat per a molts ciutadans. Esperem que la reordenació del trànsit privat per altres vies de l'Eixample que anuncia l'alcalde com a alternativa no condueixi a un embotellament permanent del centre de la ciutat.
En l'entrevista, Hereu fa pinya amb el Govern de la Generalitat i es nega a alinear-se amb altres alcaldes que contraposen finançament autonòmic amb finançament local perquè un millor finançament de la Generalitat, afirma, repercutirà en les ciutats. Té raó, com en té quan anuncia que, una vegada tancat l'acord, el consistori serà exigent amb el Govern de la Generalitat, perquè ha de demostrar que no és dolent per als ciutadans que governin els mateixos colors als dos costats de la plaça de Sant Jaume.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
Els 4 quilòmetres de tramvia per la Diagonal costaran 90 milions
1. • La connexió de Trambaix i Trambesòs entre Macià i Glòries serà per la superfície
2. • Les institucions tenen 2 opcions: vies laterals i separades o pel centre i juntes
RAMON COMORERA
BARCELONA
La decisió d'unir el Trambaix, a la plaça de Francesc Macià, i el Trambesòs, a la de les Glòries, per la ruta més curta dels quatre quilòmetres en línia recta de la Diagonal, implica optar per un altre model urbà al cor de Barcelona. Suposa més espai, on és molt escàs i valuós, per al transport públic i, en conseqüència, menys per al fins ara omnipresent trànsit privat. És la tendència imparable a les congestionades urbs modernes, però és un pas difícil en una artèria d'aquesta magnitud. D'aquí vénen els dubtes socialistes, i d'altres partits, els últims anys. Amb l'anunci de Jordi Hereu, la Diagonal perdrà quatre dels seus vuit carrils sempre plens de vehicles. La complexitat de la reurbanització i del desviament de serveis també dispara el cost fins a uns 90 milions, la meitat del que valdrà el difícil túnel Sants-Sagrera de l'AVE.
Una vegada presa la decisió política, que també inclou que el recorregut sigui per la superfície i no soterrat totalment o parcialment com s'ha estudiat en aquest llarg debat, haurà de venir la decisió tècnica sobre la distribució dels 50 metres d'amplada de l'avinguda. Dues són les alternatives que hi ha sobre la taula de les institucions implicades, ajuntament i Generalitat, aquesta a través de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM): col.locar les vies de cada sentit separades als laterals o juntes al centre. L'última és la que té més opcions, encara que en el procés de debat i consens polític i ciutadà que l'alcalde obre amb l'anunci a aquest diari es tindran en compte totes dues.
VORERES DE 10 METRES
Si els combois circulen pel centre, les voreres tindran 10 metres, ara en fan poc més de tres, i les dues calçades de circulació de tres carrils (una per a autobusos i taxis) estaran separades per la franja del tramvia. Els dos carrils bici podrien estar entre els cotxes i els trens o, més probablement, a les voreres, tot i que aquesta qüestió encara s'ha de decidir.
En el cas de situar les vies als laterals, la proposta inclou dos carrils per a vehicles de serveis als dos costats de l'avinguda, i amb això les voreres tenen set metres. Al centre s'ubicarien els sis carrils per a vehicles, dos d'aquests per a busos, en una configuració similar a l'actual. Les bicicletes passarien entre la vorera i el carril de servei.
El pressupost d'aquest projecte serà, en qualsevol cas, elevat, ja que els tècnics estimen necessària una inversió de 22 milions per quilòmetre.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=541985
Els 4 quilòmetres de tramvia per la Diagonal costaran 90 milions (II)
RAMON COMORERA
BARCELONA
La meitat del cost de la instal.lació del tramvia correspondrà als complexos treballs de desviament de tot tipus de serveis i de reurbanització d'un espai amb un grau d'utilització ciutadana molt alt, segons responsables de la conselleria.
Enllaçar les dues xarxes de tramvia a través de la Diagonal és la proposta que l'empresa operadora del servei ha entregat a l'ATM, el consorci de mobilitat que dirigeix la Conselleria de Política Territorial i del qual forma part l'Ajuntament de Barcelona. Una vegada el govern del municipi afectat ha pres aquesta opció, la Generalitat, que la vol impulsar amb consens municipal, inclourà el recorregut en la revisió del pla director d'infraestructures que ara porta a terme l'ATM.
L'empresa del tramvia estima que, amb l'enllaç de les dues xarxes a través de la Diagonal, aquesta forma de transport pot arribar a duplicar el passatge. El 2007, les cinc línies (tres cap al Baix Llobregat i dues cap al Barcelonès Nord) van registrar 20,8 milions de viatges. El Trambaix, que en total té 15,6 quilòmetres, és el més utilitzat amb 55.000 validacions diàries. El Trambesòs, que cobreix una distància inferior als 14,5 quilòmetres, comptabilitza 23.000 passatgers cada dia.
La recuperació del tramvia a Barcelona va començar l'any 2004. En aquests quatre anys les noves línies han entrat en servei progressivament, alhora que el nombre de viatgers ha passat dels 7,6 milions als 20,8 esmentats.
Les enquestes de satisfacció del transport públic que es realitzen entre els usuaris de l'àrea metropolitana situen aquesta modalitat al capdavant amb una nota de 7,71 sobre 10 al Trambesòs i de 7,63 al Trambaix. Els aspectes més valorats són la facilitat d'accés i la neteja, mentre que els que reben una nota pitjor, encara que només algunes dècimes més baixa, són la freqüència de pas i la rapidesa. Més del 60% dels viatgers són dones amb edats entre els 24 i els 40 anys.
!