Transport.cat

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN

Hereu: "La Sagrera és l'obra pública més important i transcendent per Barcelona"
publicat el 21/12/2009 a les 17:36 h. Verònica Heredia

Aquest dilluns, 21 de desembre, Adif ha convocat el concurs per adjudicar les obres de la futura estació intermodal de La Sagrera, que donarà serveis d'alta velocitat, Rodalies i metro, a més de connectar amb altres mitjans de transport com autobusos i taxis. L'alcalde ha qualificat el fet com un "dia històric", ja que es tracta de l'obra "més transcendent per Barcelona".

Adif ha convocat aquest dilluns el concurs per adjudicar les obres de l'estructura i els accessos de la futura estació intermodal de La Sagrera.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha valorat aquest fet dient que "és un dia històric", ja que La Sagrera "és l'obra pública més important i transcendent per Barcelona, per l'Àrea Metropolitana i per Catalunya".

El projecte compta amb una inversió total de 677 milions d'euros (417 per l'estructura i 260 pels accessos), una xifra que Hereu ha considerat "la millor resposta davant la crisi, perquè significa moure molts recursos públics".

L'alcalde també ha destacat la importància de la futura estació intermodal pels districtes de Sant Andreu i Sant Martí i pels seus barris, ja que suposarà "una nova centralitat de Barcelona", on l'equipament serà "la peça fonamental en l'esquema ferroviari, que viu una revolució a l'Àrea Metropolitana".

Transformació de la zona

L'estació intermodal de La Sagrera inclourà els serveis d'Alta Velocitat, Rodalies i metro (L4 i L9). A més, comptarà amb una estació intermodal d'autobusos, a banda de connexions amb els autobusos urbans.

També hi haurà al seu entorn una àrea d'espera per a taxis, estacions de bicing, carrils i aparcaments de bicicletes i de motocicletes. A més, vinculats a l'estació, hi haurà hotels i oficines.

Pel que fa l'urbanització de l'entorn, es preveuen nous espais verds, equipaments i habitatges.

Segons el calendari contractual, les obres durarien uns 54 mesos un cop siguin contractades, cosa que es preveu donar en un parell de mesos, un cop s'estudiïn les propostes que presentin les empreses.

En quant a les obres dels accessos, es preveu que es licitin i puguin començar "abans que s'acabi del tot l'estructura", en paraules de Joan Baltà, director general de Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

Hereu: "La Sagrera és l'obra pública més important i transcendent per Barcelona"

I què deien aquest personatge i acòlits a propòsit de la línia de metro... metro soterrat... metro automàtic... metro automàtic soterrat... metro soterrat automàtic... cuc metàl·lic més llarga d'Europa... Europa Continental... Europa Continental sense l'antiga Unió Soviètica... Europa entre el Canal de la Mànega, el Cap Fisterra, l'Estret de Gibraltar, els Dardanels, els Càrpats i la Gran Plana Europea?

Notícia calenteta:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... grera.html

Fomento licita por 677 millones de euros la estación de La Sagrera

21/12/2009 | Actualizada a las 19:19h | Ciudadanos
Barcelona. (EFECOM).- El Ministerio de Fomento ha licitado hoy, a través de Adif, las obras de construcción de la estructura y los accesos a la estación intermodal de La Sagrera en Barcelona, con un presupuesto de 677 millones de euros, según ha informado Fomento en una nota de prensa.

La licitación se ha producido hoy después de que el Consejo de Ministros autorizara el pasado 18 de diciembre la suscripción de una adenda que modifica parcialmente el convenio de 2002 para el desarrollo de las actuaciones relativas al AVE en la ciudad de Barcelona, y en la que se incluye la financiación de la estación de La Sagrera.

Tras la licitación de hoy, el próximo paso para la construcción de esta estación intermodal será la apertura de un concurso para que las empresas interesadas en el proyecto presenten sus propuestas, y, finalmente, se adjudicará la obra. Está previsto que las obras arranquen en la primavera del 2010 y, si bien los trenes ya pasarán por ese eje ferroviario en 2012, la estación no entrará en funcionamiento hasta más tarde.

El proyecto contempla tanto la ejecución de los accesos viarios y ferroviarios a La Sagrera, como parte de la estructura de la estación de autobuses. Por la nueva estación, que conectará la línea de alta velocidad con las redes de transporte de Cercanías, trenes regionales, metro, autobús y taxi, se calcula que pasarán 100 millones de personas al año cuando opere a pleno rendimiento.

Además, se prevé que La Sagrera sea completamente accesible para personas de movilidad reducida y se construirá con criterios de eficiencia energética y sostenibilidad. Esta gran obra iba a financiarse en parte con los beneficios derivados de los aprovechamientos urbanísticos obtenidos por los terrenos liberados del uso ferroviario.

Sin embargo, el cambio en el sector del mercado inmobiliario, así como el incremento de los costes previstos para la ejecución de la estación, que elevó el presupuesto hasta más de 700 millones de euros, hicieron necesario cambiar el esquema de financiación previsto en 2002, así como el planeamiento urbanístico asociado.

La autorización del Gobierno de la semana pasada permitió que se cumpliera el compromiso alcanzado el pasado 21 de mayo por el ministro de Fomento, José Blanco, para realizar una aportación adicional de 255 millones de euros (51 millones anuales en el periodo 2009-2013), con cargo a las inversiones en infraestructuras que el Estado destina a Cataluña.

Está previsto que las obras arranquen en la primavera del 2010 y, si bien los trenes ya pasarán por ese eje ferroviario en 2012, la estación no entrará en funcionamiento hasta más tarde.

Una de dues: o bé no s'han assabentat que els trens ja hi circulen des del 1854, o ens estan dient que aquell tram restarà tallat durant més de dos anys.

vol dir per les vies soterrades

http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022

Sagrera, amb 100 milions de passatge, doblarà Sants i triplicarà el Prat

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED09 ... 402H01.PDF

1. • La infraestructura, que no obrirà almenys fins al 2016, crearà un altre centre de BCN, diu Hereu
2. • Foment licita la macroestació per 677 milions perquè l’obra pugui començar a la primavera

RAMON COMORERA
BARCELONA

Ha començat, ara sí, el verdader compte enrere per a la macroestació intermodal de Sagrera-AVE. El procés serà molt llarg i amb terminis que possiblement canviaran, però després de molts anys de propostes, dubtes i canvis arriba al final l’hora dels contractes, del compromís legal. El Ministeri de Foment va treure ahir a concurs les obres de l’estructura i dels accessos ferroviaris de la instal·lació, dos projectes que es liciten per 677 milions d’euros. A aquest dineral se n’afegirà un altre, per quantificar, per a arquitectura interior i instal·lacions. Segons la licitació, els treballs duraran cinc anys i mig, amb la qual cosa l’obertura se situaria més enllà del 2016. A ple rendiment, l’estació tindrà 100 milions de passatgers a l’any, més del doble dels 45 de la seva homòloga de Sants i més del triple dels 28 de l’aeroport del Prat.
Les grans constructores espanyoles i catalanes ja vetllen les armes per confeccionar les seves ofertes i licitar per un contracte que sumat a les obres en marxa de desviament de vies i canvis en els serveis i els ponts situarà la inversió total de l’AVE al llarg de 3,7 quilòmetres entre Bac de Roda i el nus de la Trinitat en 1.200 milions, segons va declarar Joan Baltà, director general de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat.
El caràcter «verdaderament històric» del dia el va destacar l’alcalde Jordi Hereu, que a la seu d’aquest organisme va parlar de final feliç a «20 anys de reivindicacions» per transformar una gran zona de 164 hectàrees (o illes de l’Eixample) convertides durant dècades en erm ferroviari, en terra erma que dividia dos districtes.
Àvid de grans realitzacions que pugui sumar al seu haver polític i al del bipartit en temps de crisi, Hereu va assegurar que amb l’estació «naixerà un nou centre de Barcelona», al mateix temps que va reconèixer que arribar fins aquí i fer un salt en el transport ferroviari i la connexió amb Europa «no ha estat un procés ni fàcil ni obvi». Va parlar també que la ciutat i el seu propi equip han rebutjat possibles retallades en els plans previstos. S’ha pressionat per «mantenir la integritat» del projecte pactat el 2002 amb l’Estat i la Generalitat i el finançament del qual ha resultat seriosament tocat pel crac immobiliari.

PASSAR DE LLARG / Barcelona ha aconseguit que a la primavera puguin iniciar-se les obres de la macroestació tal com es va projectar en el seu dia, però les rebaixes de l’operació vindran en els terminis. Quan el 2012 els trens d’alta velocitat arribin des de Sants pel túnel de l’Eixample previsiblement acabat, per seguir camí cap a França travessant el centre de Girona per una galeria també suposadament finalitzada llavors, la Sagrera estarà de cap per avall i els combois hauran de passar de llarg per les vies provisionals que ara estan en construcció. La seva integració, igual que les de Rodalies, en la gran caixa de l’estació no es produirà fins al 2013 o el 2014.
Baltà va reconèixer ahir que la part més complexa de l’obra serà buidar l’enorme cubeta de 30 metres de profunditat, 80 d’ample i 600 de llarg, construir allà l’estructura de quatre plantes de l’estació i fer-hi passar les vies de l’AVE i de Rodalies. En el primer nivell se situarà el vestíbul de l’alta velocitat amb zona comercial, d’acollida i taquilles i el gran pati de connexions, el cor intermodal del conjunt, amb l’accés principal des del costat muntanya de la Sagrera.
En el segon hi haurà les andanes de 400 metres de llarg de les 10 vies de l’AVE, l’estació de busos i el vial soterrat per a vehicles. A la tercera planta s’ubicarà el vestíbul de Rodalies amb dos nivells. Un, amb entrada des del costat mar del parc de Sant Martí i connexió amb les andanes de l’AVE. Un altre, i principal, amb accés als trens a través d’un gran atri i espai comercial i de taquilles. En aquest nivell se situaran així mateix els quatre aparcaments previstos amb 2.500 places. A la quarta i última planta es col·locaran les andanes de 240 metres de les vuit vies de Rodalies.
La connexió amb les dues línies de metro, L-9 i L-4, amb parada a Sagrera en els túnels ja excavats al costat muntanya, s’efectuarà a partir del segon nivell del vestíbul de Rodalies. Crear tota aquesta estructura té un pressupost de sortida de 417,6 milions.

ZONA LOGÍSTICA / El segon projecte licitat ahir, els accessos ferroviaris dels dos extrems de l’estació, costarà inicialment 259,4 milions més. Amb ells es farà, per una part, el tram cobert de 220 metres al costat del pont de Bac de Roda, una petició veïnal per guanyar un parc on primer es preveia una superfície translúcida i, per una altra, l’àrea logística de l’AVE entre l’actual Pont del Treball Digne i el Triangle Ferroviari amb cinc andanes de 400 metres.

---

http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=672597

Una enorme llosa de 4 metres de gruix impedirà que l’estructura ‘floti’

L’estructura de l’estació de Sagrera se situarà vuit metres per sota de la capa freàtica, el nivell de l’aigua subterrània. Aquest fet i les seves enormes dimensions, 80 metres d’ample i 400 de longitud, la sotmeten a una enorme pressió per fer-la flotar empenyent-la cap a la superfície. Per actuar amb la gravetat en sentit invers i mantenir la ubicació prevista al subsòl es crearà un enorme contrapès en forma de llosa de formigó de base de ni més ni menys que quatre metres de gruix. Aquesta planxa gegantina mantindrà l’estructura ancorada al fons. Durant tres anys dels gairebé sis que han de durar les obres serà necessari utilitzar 44 potents bombes per poder extreure contínuament, durant les 24 hores de cada dia, l’aigua que d’una altra manera impediria la construcció dels murs i les plantes de formigó.

metring wrote:http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=672597

Una enorme llosa de 4 metres de gruix impedirà que l’estructura ‘floti’

L’estructura de l’estació de Sagrera se situarà vuit metres per sota de la capa freàtica, el nivell de l’aigua subterrània. Aquest fet i les seves enormes dimensions, 80 metres d’ample i 400 de longitud, la sotmeten a una enorme pressió per fer-la flotar empenyent-la cap a la superfície. Per actuar amb la gravetat en sentit invers i mantenir la ubicació prevista al subsòl es crearà un enorme contrapès en forma de llosa de formigó de base de ni més ni menys que quatre metres de gruix. Aquesta planxa gegantina mantindrà l’estructura ancorada al fons. Durant tres anys dels gairebé sis que han de durar les obres serà necessari utilitzar 44 potents bombes per poder extreure contínuament, durant les 24 hores de cada dia, l’aigua que d’una altra manera impediria la construcció dels murs i les plantes de formigó.

Creieu que aquella megaestructura que pesarà tropecientosmil kilos podria flotar tranquilament? Em sembla molt estrany...
Que l'obra es situi a vuit metres sota la capa freàtica no vol dir que hi ha perill de filtracions i inundacions? El que no acabo d'entendre es lo de la gravetat en sentit invers.

Si us plau, si hi ha un físic al fòrum, que ens faci cinc cèntims. Gràcies per avançat!!!

Jo no sóc físic XD, però entenc que el que diuen és que amb l'estació de la Sagrera passa quelcom similar que amb la T1 de l'aeroport del Prat: que l'edifici travessa la capa freàtica i, per tant, es troba rodejat d'aigua, tant pels costats com per sota de l'estructura. Per tant sura (o llisca, com ho preferiu) i li cal força pes per a que la força de l'aigua del subsòl no empenyi l'estructura cap amunt (tampoc és que l'hagi d'aixecar molts metres XD).

Pot semblar que una cosa com l'estació de la Sagrera, tan gran i extensa, no hagi de lliscar pel pes que tindrà, però si els tècnics diuen que cal pes addicional jo no els portaré la contrària.

Imagino que deu ser quelcom semblant al que es va fer en el seu dia a la ronda litoral a l'alçada del Port Vell i el Moll de la Fusta, on es va construïr una llosa per recolzar aquell tram.

El Periódico wrote:l’estació de Sagrera

Una manera subtil de fer campanya contra "La"?

O que l'anomenin dirèctament "L'estació", com fan algunes marques de diversos productes, com per exemple "El caldo de pollo"...

Principi d'Arquimedes: tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.

uriol108 wrote:Principi d'Arquimedes: tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.

Correcte. Però cal considerar també el pes del cos submergit, que actua en sentit contrari a l'empenta. De tal manera que si la densitat del cos submergit és més gran que la del fluid, el pes "guanya" i el cos submergit s'enfonsa. Però si la densitat del cos submergit és menor que la del fluid, l'empenta "guanya" i el cos surarà.

Dit això, algú podria pensar que l'estació pesarà un fotimer i per tant el lògic és que no suri. Fals! L'estació no pesarà un fotimer. Per què? Doncs simplement perquè per moltes tones de formigó que tingui l'estació, la major part del volum d'aquesta serà d'aire (andanes, vestíbuls, etc.). I tots sabem que l'aire pesa infinitament menys que el terreny preexistent, de tal manera que en aquest cas l'empenta guanyaria i les aigües freàtiques empenyerien l'estació cap amunt.

Solució? Fer que l'estació pesi més. Com? Fent-hi una llosa de formigó amb un pes superior al pes del material extret a totes les cavitats d'aire de l'estació que hi hagi per sota del nivell freàtic.

Per cert, el periodista de la notícia del Periódico s'equivoca. La pressió de l'aigua freàtica envers l'estació no depèn de les grans dimensions d'aquesta. Si l'estació fos més petita es tindria exactament la mateixa subpressió i la llosa hauria de ser també de 4 metres de gruix.

Mai se m'hauria acudit que un dels principals problemes de construir una estació d'aquestes dimensions fos que pesi poc

No us perdeu el video de l'enllaç, a on apareixen imatges de les obres!

http://www.lavanguardia.es/participacio ... ctiva.html

Una altra perspectiva

Jordi Miró | Barcelona | 19/01/2010 | Actualizada a las 01:58h | Participación

L'altre dia vaig tenir l'ocasió de viatjar en tren. Havia d'anar a Granollers i això em va permetre veure les obres de l'AVE des d"una altra perspectiva. Fins ara havia vist les obres a peu de carrer i des dels ponts de Calatrava i del Treball Digne, però no havia tingut l"oportunitat de fer el recorregut en paral·lel a les vies del tren i poder veure fins on arribaven els treballs.

Val a dir que tot i les obres, en aquesta ocasió el tren va arribar a l'hora establerta i sense cap problema. El tren surt de l'estació just al costat de la Torre del Fang, això em va permetre ser espectador de primera fila i poder veure tot el recorregut. Com que es tractava d'una zona d'obres, els trens no van a molta velocitat, de manera que encara ho podia veure millor.

De tot l'espai de què es disposa per fer les obres de la futura estació de l'AVE, només dues vies estaven operatives. La resta, que per cert és enorme, estava plena de màquines, sorra, ciment, etc. La veritat és que aquests dies després de les festes, no es veu molt de personal treballant, al menys no tan com n"hi havia hagut abans de vacances de Nadal, però al seguir amb el tren tota la línia, em vaig adonar que la majoria del personal era als voltants de la futura estació treballant-hi. Nosaltres, els veïns del barri, tenim concentrades les obres en un espai aproximadament de 20 o 30 metres, que és l'amplada del carrer, però l'espai que hi ha a la futura estació és tan ample que sorgeixen moltes preguntes que de ben segur tindran resposta.

No sóc capaç de veure com serà la futura estació, tot són pilars mig acabats, murs enormes i moltes races que tot sumat no m'aclareixen res. Suposo que encara haurem d'esperar una mica per veure alguna forma i així poder endevinar com serà. Però sí que puc veure que mentre totes les energies estan concentrades en el que pròpiament seria el traçat de la via i l'estació, pels voltants algunes coses semblen que estan en segon terme.

Al costat mateix de l'antiga estació de Baixa Velocitat, hi ha un seguit de cases baixes que de ben segur formen part de la mateixa infraestructura, sembla com si haguessin estat les cases dels treballadors de Renfe. No sé si estan en bones condicions o no, tampoc sé si tenen algun valor arquitectònic, ni tan sols sé si la futura planificació d'aquell espai té en compte aquelles cases. Digueu-me romàntic però estaria molt bé que es comptés amb elles com a testimoni.

A partir d'aqustess cases, per ser-vos sincer, allò sembla terra de ningú. Les voreres estan sense acabar, i si un camina per aquell indret s'omple les sabates de fang. Com que sembla abandonat, tot s'hi val, i alguns es pensen que és el lloc ideal per portar els gossos a fer les seves necessitats i deixar mobles abandonats. Però com que resulta que tot es recicla, aquestes fustes i ferros abandonats, es converteixen en murs provisionals que tapen espais que no puc endevinar el què son, només es pot veure que aquell tros de carrer està molt i molt abandonat i si es mira des del tren, les fustes que fan de murs encara es veuen més.

Espero que aquest indret no sigui terra de ningú, vull dir que no estigui pendent de resoldre qui se'n farà càrrec, si l'Ajuntament o Adif. La veritat és que la situació no pot ser més estratègica per discutir sobre això.

Jordi Miró wrote:Al costat mateix de l'antiga estació de Baixa Velocitat, hi ha un seguit de cases baixes que de ben segur formen part de la mateixa infraestructura, sembla com si haguessin estat les cases dels treballadors de Renfe. No sé si estan en bones condicions o no, tampoc sé si tenen algun valor arquitectònic, ni tan sols sé si la futura planificació d'aquell espai té en compte aquelles cases. Digueu-me romàntic però estaria molt bé que es comptés amb elles com a testimoni.

Correcte, aquestes cases crec que són propietat de Renfe, i encara avui hi viuen jubilats i familiars de treballadors de Renfe. No cal dir que a la Barcelona de l'especulació, aquestes cases no tenen cap futur.

Jordi Miró wrote:A partir d'aqustes cases, per ser-vos sincer, allò sembla terra de ningú. Les voreres estan sense acabar, i si un camina per aquell indret s'omple les sabates de fang. Com que sembla abandonat, tot s'hi val, i alguns es pensen que és el lloc ideal per portar els gossos a fer les seves necessitats i deixar mobles abandonats. Però com que resulta que tot es recicla, aquestes fustes i ferros abandonats, es converteixen en murs provisionals que tapen espais que no puc endevinar el què son, només es pot veure que aquell tros de carrer està molt i molt abandonat i si es mira des del tren, les fustes que fan de murs encara es veuen més.

La zona de la Baixada de la Sagrera ara mateix és un constant anar i venir de camions de les obres. Això sumat al fet que reguen cada camió abans de sortir, fa que la zona estigui plena de fang. Per altra banda, a l'extrem de les cases que toca just al Pont del Treball Digne, hi ha uns horts envoltats per un mur (no es veuen des del carrer). I allà un dels senyors que cuidava els horts (suposo que seria un extreballador de Renfe) hi va plantar una bandera espanyola preconstitucional , que es veia des del pont. Ara em sembla que no hi és, però va aixecar molta polseguera al barri (molt a prop d'allà van caure unes quantes bombes de la guerra civil espanyola)

A l'espai que hi ha entre el carrer Sagrera i Berenguer de Palou, on abans hi havia un circuit de cotxes teledirigits, ara hi han fet un aparcament, per compensar l'eliminació d'aparcaments degut a les nombroses obres del barri.

Tot plegat li dóna una sensació de provisionalitat. Fins que acabin l'estació no crec que arreglin res. Ara bé, com a mínim podrien fer un pas de vianants que creués els carrers Gran de la Sagrera i Berenguer de Palou a l'alçada de Costa Rica/Baixada de la Sagrera. El pas de vianants més proper està a 150 m i és molt perillós, perquè els cotxes van molt ràpid (tram de més de 300 m sense semàfors ni passos de vianants), hi ha un important trànsit de camions per les obres de l'estació, i pels girs del carrer Gran de la Sagrera (*) cap a Berenguer de Palou i Baixada de la Sagrera.

(*) Del carrer anomenat oficialment carrer de la Sagrera, al barri sempre n'hem dit carrer Gran.

Sagrerenc wrote:Pont del Treball Digne
[...]
Del carrer anomenat oficialment carrer de la Sagrera, al barri sempre n'hem dit carrer Gran.

...i del Pont del Treball Digne, a Barcelona sempre n'hem dit Pont del Treball.

I del barri de Sant Ramon a Collblanc sempre n'hem dit Sant Ramon.

I del carrer Amadeu Torner a l'Hospitalet sempre, sempre, en la seva totalitat entre Santa Eulàlia i la Granvia, n'hem dit Amadeo Torner.

I...

El Sr. Hereu acaba de visitar la zona de l'estació de La Sagrera, ha vingut acompanyat pel president de la SNCF (he vist que parlaven en francès entre ells).

Revista Presència, dedicada a Sagrera - TAV

http://www.vilaweb.cat/noticia/3683526/presencia.html