Podríem fer un concurs a veure qui veu la freqüència més patètica de la L1 en hora punta.
Atenció a la que he vist avui,
ABANS de que comencessin els problemes que ara explicaré:
7:12
Però comencem pel començament.
Com cada dia, he arribat a la L1 cap allà les 8:20. Estació Fabra i Puig.
Se m'escapava un tren però no he intentat córrer per agafar-lo: estava complet, impossible pujar-hi. Bona part de la gent es quedava a l'andana resignats a tenir més sort amb el següent , mentre el maquinista intentava tancar les portes infructuosament un cop i un altra. Al final ho ha aconseguit i ha marxat. Aquest és el moment en que començava a marxar el tren:
- fabra-i-puig-2009-01-22-a.jpg (75.82 KiB) Viewed 4848 times
I aquí un moment després, quan ja havia aconseguit engegar, i amb una mica més de vista de les andanes dels dos costats sentit Bellvitge:
- fabra-i-puig-2009-01-22-b.jpg (83.58 KiB) Viewed 4822 times
Tingueu en compte que la gent de l'andana no havia arribat amb el metro, sinó que
era gent que no havia pogut entrar al tren que marxava.
Per tant, no ha quedat cap més remei que esperar els 5 minuts de rigor a veure com venia el següent tren, encara que amb l'experiència de cada dia tots sabem com vindrà: ple a vessar.
Aquesta era la situació de Fabra i Puig quan encara
faltava 1 minut perquè arribés el tren, ple ja des de Santa Coloma:
- fabra-i-puig-2009-01-22-c.jpg (100.95 KiB) Viewed 4821 times
Finalment ha arribat el tren,
un 4000 en un estat penós ple de corrosió i, òbviament, ple de gent. A partir d'aquí ja no he pogut fer més fotos perquè prou feina tenia a donar cops de colze i empentes (com tothom, no es respectaven ni els cotxets amb nens a dins) fins que m'he pogut fer un lloc dins del tren. Molts no ho han aconseguit i s'han tornat a quedar a l'andana, a esperar 5 o 6 minuts més.
A empentes i rodolons, hem anat fent camí, ben apretats i veient com a cada estació que passàvem bona part de la gent s'havia de quedar a terra. Pel camí, en un moment he pogut veure una pantalla de temps en una estació (no recordo si Glòries o Clot) que marcava uns preciosos 7:12 perquè arribés el proper tren (per desgràcia no he pogut fer foto ja que m'era impossible moure'm per buscar el mòbil). Vaja, que encara em puc considerar afortunat.
Tot "bé" (per dir-ho d'alguna manera optimista) fins que hem arribat a Pl. Catalunya. Allà hem començat amb el ritual que ja m'és familiar. Tren pita, tanca portes... torna a pitar, torna a tancar portes... obre portes, pita, tanca portes... fins a 6 o 7 minuts així, fins que una veu cridant des de l'andana ens ha dit allò de "eeeeh, bajen que este tren no vaaaaa" (es veu que això de la megafonia interior és massa modern per alguns). Després d'una estona de confusió (ara puja, ara baixa) torna a passar "el de la veu" i fa baixar tothom definitivament. Apareixen un parell d'empleats de TMB i entren en un dels cotxes (curiosament el que més mal aspecte tenia, amb la carrosseria plena de corrosió) i manipulen diverses portes
del costat on no hi ha andana fins que, segons sembla, aconsegueixen que tanquin.
Fent servir tecnologia punta (és a dir, dos dits a la boca i bufar per fer un bon xiulet, seguit d'un crit del tipus "yataaaaaaaa" mentre movien els braços a un costat i l'altra per sobre al cap), avisen al maquinista de que ja pot tancar. Efectivament, tanca i marxa.
Pels altaveus, s'avisa que entraran dos trens seguits per recollir els passatgers. És un dir això de "seguits" (uns 2 minuts entre ells), a part de que al primer gairebé no hi ha pogut pujar ningú.
Finalment, arribo a la meva destinació, 25 minuts tard, comprimit i entre emprenyat i resignat. He aconseguit sobreviure un dia més a la L1, per la qual cosa em considero un heroi.
A l'arribar a la feina he explicat el cas, i mirant-me amb certa superioritat, han conclòs: compra't una moto.
En fi, quan un país no funciona... és el que hi ha.