Notícies línia de La Pobla de Segur
Ultima noticia: inauguración en JUNIO.Ferrovi wrote:Algu sap mes o menys per quan s'innaugura???? deien que per finals de desembre del 2005, crec que aquests dies HAURIA de estar, segur que estara per febrer no???
Last edited by sequera on Sunday 19/02/2006 21:32, edited 1 time in total.
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Impressionant. Després d'anys d'abandó, només amb uns pocs mesos de gestió per part de FGC de la línia de la Pobla, i sense haver posat en funiconament encara les inversions anunciades de nous trens i nova via... s'ha doblat el número d'usuaris en el tram que resta en servei!!!! Amb el mateix que tenia la RENFE
RENFE, fora de Catalunya, ja!!!
De l'AVUI:
--------------------------------------------
Renovar-se o morir
bones expectatives · El tren de la Pobla de Segur guanya un 7,6% de passatgers
prova · Gran part de l'increment ve del tram Lleida-Balaguer, que ha doblat els serveis ampliació
· Ferrocarrils estudia ampliar el trajecte fins a Andorra passant per Sort i la Seu d'Urgell i soterrar la via a Balaguer
Joan Tort
El tren de la Pobla de Segur està en plena transformació per convertir la vella i obsoleta línia en un transport públic viable, socialment i econòmicament. Les reformes de la línia, poc després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n'hagi assumit la gestió, han obert noves expectatives i ja creix pel que fa al nombre d'usuaris. En els primers deu mesos de titularitat catalana, la línia va guanyar un 7,6% de passatgers, passant de 103.357 l'any passat als 111.196 d'aquest any. La xifra del 2005 inclou els usuaris que fan el trajecte Balaguer-la Pobla en autocar, ja que aquest tram està suspès per les obres de modernització. No obstant, des de FGC s'atribueix l'increment al tram Lleida-Balaguer, que ha doblat el nombre de serveis i s'ha convertit en el primer tren de rodalia de Lleida, encara que de forma experimental.
L'èxit de la iniciativa fa pensar al govern a ampliar serveis i freqüències, crear un tren semiràpid que només s'aturi a Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur o, ja en un futur més ambiciós, allargar la línia ferroviària fins a Andorra, passant per Sort i la Seu d'Urgell. Aquest darrer tram està en fase d'estudi i, d'alguna manera, recuperaria el projecte original de la línia dissenyada per arribar a Saint Girons (França).
El raonament de Ferrocarrils, segons el seu president, Joan Torras, és lògic, donat que la inversió de 77 milions d'euros en cinc anys millorarà la línia, el seu ús comercial, la seguretat i la comoditat, però potser no n'hi hauria prou per fer-la viable. Així, la prolongació fins a Andorra permetria abraçar una zona amb més de 90.000 habitants, a més dels 12 milions anuals de visitants del principat. La proposta preveu també utilitzar-la per al transport de mercaderies.
La idea recull també velles aspiracions del Pirineu, com ara la de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, que sempre ha reclamat un tren ràpid entre aquesta ciutat i Andorra per descongestionar la N-145. No obstant, el departament de Política Territorial tampoc descarta allargar la línia Vic-Puigcerdà fins a la Seu i Andorra.
Soterrament al pas per Balaguer
Un altre projecte que es negocia és el soterrament del tren de la Pobla al seu pas per Balaguer. La iniciativa afavoriria la supressió dels passos a nivell i superar la barrera de les vies per crear una nova zona urbanística. Concretament, els terrenys que ocupava l'antiga paperera d'Inpacsa i que s'incorporarien a la ciutat amb habitatges, zones verdes i equipaments. El projecte suposa soterrar uns 1.200 metres de via i fer l'estació subterrània. FGC faria el projecte i l'operació es podria finançar amb les plusvàlues del pla urbanístic. No obstant, aquesta iniciativa no començaria abans de tres anys, segons l'alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà.
Després de vint anys de negociació, l'Estat va traspassar la línia de la Pobla a la Generalitat el 31 de desembre del 2004. A l'estiu del 2005 FGC va iniciar les obres amb una inversió de 18 milions entre Balaguer i la Pobla renovant rails i les velles travesses de fusta per 20.000 de formigó. Al febrer es podria reobrir el tram, tot i que les obres seguiran.
De fet, el govern ha autoritzat FGC a endeutar-se en 60 milions fins al 2009 per completar la modernització i millorar els 41 túnels, 31 ponts i 17 estacions, així com incloure la cobertura de telefonia mòbil, seguiment de combois per GPS i la supressió de passos a nivell. També es compraran trens nous.
La rehabilitació permetrà que el tren de la Pobla pugui circular a 70 km/h. Fins ara no hi podia arribar per seguretat i en alguns trams no podia superar ni els 10 km/h. Per tant, es reduirà el viatge de 2 hores i cinc minuts a 1 hora i 40 minuts.
La línia es va posar en funcionament entre Lleida i Balaguer l'any 1924 i el 1951 va arribar a la Pobla. Amb els anys va anar perdent prestacions i atracció a favor de l'ús de l'automòbil fins que l'any 1984 el consell de ministres la va tancar. La Diputació de Lleida i el govern s'hi van oposar i en van assumir el manteniment fins al seu traspàs.
RENFE, fora de Catalunya, ja!!!
De l'AVUI:
--------------------------------------------
Renovar-se o morir
bones expectatives · El tren de la Pobla de Segur guanya un 7,6% de passatgers
prova · Gran part de l'increment ve del tram Lleida-Balaguer, que ha doblat els serveis ampliació
· Ferrocarrils estudia ampliar el trajecte fins a Andorra passant per Sort i la Seu d'Urgell i soterrar la via a Balaguer
Joan Tort
El tren de la Pobla de Segur està en plena transformació per convertir la vella i obsoleta línia en un transport públic viable, socialment i econòmicament. Les reformes de la línia, poc després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n'hagi assumit la gestió, han obert noves expectatives i ja creix pel que fa al nombre d'usuaris. En els primers deu mesos de titularitat catalana, la línia va guanyar un 7,6% de passatgers, passant de 103.357 l'any passat als 111.196 d'aquest any. La xifra del 2005 inclou els usuaris que fan el trajecte Balaguer-la Pobla en autocar, ja que aquest tram està suspès per les obres de modernització. No obstant, des de FGC s'atribueix l'increment al tram Lleida-Balaguer, que ha doblat el nombre de serveis i s'ha convertit en el primer tren de rodalia de Lleida, encara que de forma experimental.
L'èxit de la iniciativa fa pensar al govern a ampliar serveis i freqüències, crear un tren semiràpid que només s'aturi a Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur o, ja en un futur més ambiciós, allargar la línia ferroviària fins a Andorra, passant per Sort i la Seu d'Urgell. Aquest darrer tram està en fase d'estudi i, d'alguna manera, recuperaria el projecte original de la línia dissenyada per arribar a Saint Girons (França).
El raonament de Ferrocarrils, segons el seu president, Joan Torras, és lògic, donat que la inversió de 77 milions d'euros en cinc anys millorarà la línia, el seu ús comercial, la seguretat i la comoditat, però potser no n'hi hauria prou per fer-la viable. Així, la prolongació fins a Andorra permetria abraçar una zona amb més de 90.000 habitants, a més dels 12 milions anuals de visitants del principat. La proposta preveu també utilitzar-la per al transport de mercaderies.
La idea recull també velles aspiracions del Pirineu, com ara la de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, que sempre ha reclamat un tren ràpid entre aquesta ciutat i Andorra per descongestionar la N-145. No obstant, el departament de Política Territorial tampoc descarta allargar la línia Vic-Puigcerdà fins a la Seu i Andorra.
Soterrament al pas per Balaguer
Un altre projecte que es negocia és el soterrament del tren de la Pobla al seu pas per Balaguer. La iniciativa afavoriria la supressió dels passos a nivell i superar la barrera de les vies per crear una nova zona urbanística. Concretament, els terrenys que ocupava l'antiga paperera d'Inpacsa i que s'incorporarien a la ciutat amb habitatges, zones verdes i equipaments. El projecte suposa soterrar uns 1.200 metres de via i fer l'estació subterrània. FGC faria el projecte i l'operació es podria finançar amb les plusvàlues del pla urbanístic. No obstant, aquesta iniciativa no començaria abans de tres anys, segons l'alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà.
Després de vint anys de negociació, l'Estat va traspassar la línia de la Pobla a la Generalitat el 31 de desembre del 2004. A l'estiu del 2005 FGC va iniciar les obres amb una inversió de 18 milions entre Balaguer i la Pobla renovant rails i les velles travesses de fusta per 20.000 de formigó. Al febrer es podria reobrir el tram, tot i que les obres seguiran.
De fet, el govern ha autoritzat FGC a endeutar-se en 60 milions fins al 2009 per completar la modernització i millorar els 41 túnels, 31 ponts i 17 estacions, així com incloure la cobertura de telefonia mòbil, seguiment de combois per GPS i la supressió de passos a nivell. També es compraran trens nous.
La rehabilitació permetrà que el tren de la Pobla pugui circular a 70 km/h. Fins ara no hi podia arribar per seguretat i en alguns trams no podia superar ni els 10 km/h. Per tant, es reduirà el viatge de 2 hores i cinc minuts a 1 hora i 40 minuts.
La línia es va posar en funcionament entre Lleida i Balaguer l'any 1924 i el 1951 va arribar a la Pobla. Amb els anys va anar perdent prestacions i atracció a favor de l'ús de l'automòbil fins que l'any 1984 el consell de ministres la va tancar. La Diputació de Lleida i el govern s'hi van oposar i en van assumir el manteniment fins al seu traspàs.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Molt rebé!
Hola!
Perquè desprès diguin que FGC no és millor que Renfe...Aquí és on es nota la diferència, senyors!
Gestió de Rodalies Renfe a Barcelona i de Regionals Renfe a Catalunya per a FGC!!!
)))3
Salut!
Perquè desprès diguin que FGC no és millor que Renfe...Aquí és on es nota la diferència, senyors!
Gestió de Rodalies Renfe a Barcelona i de Regionals Renfe a Catalunya per a FGC!!!
)))3
Salut!
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
-----------------------------------------
Nota de l'administrador:
Les respostes que parlaven sobre la comparació entre FGC i RENFE han estat passades a un altra tema, per segona vegada en la vida d'aquest fil:
http://wefer.com/forum/viewtopic.php?t=1803
------------------------------------------
Nota de l'administrador:
Les respostes que parlaven sobre la comparació entre FGC i RENFE han estat passades a un altra tema, per segona vegada en la vida d'aquest fil:
http://wefer.com/forum/viewtopic.php?t=1803
------------------------------------------
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Lalalala...
Culpa meva, culpa meva...wefer wrote:-----------------------------------------
Nota de l'administrador:
Les respostes que parlaven sobre la comparació entre FGC i RENFE han estat passades a un altra tema, per segona vegada en la vida d'aquest fil:
http://wefer.com/forum/viewtopic.php?t=1803
------------------------------------------
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Molt bé. Això seria un primer pas per a crear una veritable línia ferroviària transversal dels Pirineus catalans.l'AVUI wrote:L'èxit de la iniciativa fa pensar al govern a ampliar serveis i freqüències, crear un tren semiràpid que només s'aturi a Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur o, ja en un futur més ambiciós, allargar la línia ferroviària fins a Andorra, passant per Sort i la Seu d'Urgell. Aquest darrer tram està en fase d'estudi i, d'alguna manera, recuperaria el projecte original de la línia dissenyada per arribar a Saint Girons (França).
Després de la prolongació des de la Pobla de Segur fins a La Seu i Andorra...
1) Es podria fer un altre ramal des de Balaguer fins a La Seu (passant per Artesa de Segre, Ponts i Oliana), és a dir, remuntant el Segre.
2) Després, el ramal de La Seu es podria perllongar fins a Puigcerdà, on connectaria amb la línia Vic - Puigcerdà (la connexió que menciona, més avall, el PTOP).
3) A partir de Puigcerdà, la línia seguiria fins a Perpinyà.
4) A això, hi afegiria un ramal que, sortint de La Pobla, aniria fins al Pont de Suert i la Vall d'Aran i, des d'allà, a França...
El que no veig clar és per on es faria passar el perllongament del tram La Pobla de Segur - La Seu d'Urgell.
Contemplo diverses possibilitats:
1) Foradar un túnel per sota la serra de Boumort, fent sortir la via a l'alçada d'Organyà. Des d'Organyà, el tren pujaria fins a La Seu.
2) Pujar més amunt de Boumort, fins a Sort, i tombar després a la dreta fent passar les vies entre la Torreta de l'Orri i la serra de Taús, és a dir, fer el perllongament per la vall de Soriguera, seguint, més o menys, la direcció de la N-260.
No és que el tram Vic - Puigcerdà s'hagi d'allargar fins a La Seu d'Urgell, és que la línia de la Pobla, després d'haver estat prolongada fins a La Seu, s'hauria de prolongar fins a Puigcerdà i Perpinyà.La idea recull també velles aspiracions del Pirineu, com ara la de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, que sempre ha reclamat un tren ràpid entre aquesta ciutat i Andorra per descongestionar la N-145. No obstant, el departament de Política Territorial tampoc descarta allargar la línia Vic-Puigcerdà fins a la Seu i Andorra.
Baixador per a Can Bonastre (entre Piera i Masquefa) ja!
Rodalies per Diagonal i Gran Via ja!
TAV per Roma i Aragó ja!
Rodalies per Diagonal i Gran Via ja!
TAV per Roma i Aragó ja!
males noticies (almenys per mi))
segons FGC (amb un email k m'han enviat des de la atencio al client per un email k vai enviar), m'han dit k primer de tot, les obres no se sap kuan finalitzaran (o sigui kuan reobriran el tram balaguer la pobla per tren) i a mes tampoc an pogut garantir la continuitat del bus La Pobla - Sort un cop haguin finalitzat les obres
Realment flipant
Ja era hora que FGC fes això! La RENFE sembla que vulgui perdre diners. Fan allò de, com que baixen els viatgers baixem freqüències, llavors els viatgers baixen més i ells encara baixen més les freqüències. El que cal a la Pobla com a tot arreu és: freqüències raonables, temps de viatge raonable, preus competitius i inversió en el manteniment.
-
- N8
- Posts: 1203
- Joined: Wednesday 04/05/2005 14:25
- Location: De la Terra Ferma a l'exili
- Contact:
Una pregunta. Avui he estat a la línia i he vist moltíssims tirafondos amb les inicials "ZC" dels anys 43 i sobretot del 45.
Algú sap de quina companyía van ser reciclats? Potser "Zafra - Jerez de los Caballeros"??
Gràcies...
Per cert, patètiques les formes en que han estat "tretes" algunes senyals mecàniques, ja sigui arrancades i llençades al costat de la via o simplement tallades deixant el peu de ciment. Bona manera de conservar el patrimoni
Algú sap de quina companyía van ser reciclats? Potser "Zafra - Jerez de los Caballeros"??
Gràcies...
Per cert, patètiques les formes en que han estat "tretes" algunes senyals mecàniques, ja sigui arrancades i llençades al costat de la via o simplement tallades deixant el peu de ciment. Bona manera de conservar el patrimoni
Zamora - Coruñamegapauer wrote:Una pregunta. Avui he estat a la línia i he vist moltíssims tirafondos amb les inicials "ZC" dels anys 43 i sobretot del 45.
Algú sap de quina companyía van ser reciclats? Potser "Zafra - Jerez de los Caballeros"??
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
-
- N8
- Posts: 1203
- Joined: Wednesday 04/05/2005 14:25
- Location: De la Terra Ferma a l'exili
- Contact:
En serio??? Doncs queda una mic lluny!! Tenen el cap rectangular enlloc de cuadrangular com els de la RN.aarongilp wrote:Zamora - Coruñamegapauer wrote:Una pregunta. Avui he estat a la línia i he vist moltíssims tirafondos amb les inicials "ZC" dels anys 43 i sobretot del 45.
Algú sap de quina companyía van ser reciclats? Potser "Zafra - Jerez de los Caballeros"??
Per cert, en aquella època encara era una companyía diferent? No la va construir ja RENFE o Estado aquella línea?
http://www.trensim.com/foro/viewtopic.p ... sc&start=0 Doncs no era Zamora - Coruña sino Zamora - Ourense. I era de les linies Estado. També diu que n'hi havia al Lleida - La Pobla, així que ja ho tens respost.
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
-
- N10
- Posts: 3191
- Joined: Wednesday 04/05/2005 22:13
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
Et refereixes a les de Tremp? Hi ha indicis de lluminoses? Com estan les agulles?
megapauer wrote:Per cert, patètiques les formes en que han estat "tretes" algunes senyals mecàniques, ja sigui arrancades i llençades al costat de la via o simplement tallades deixant el peu de ciment. Bona manera de conservar el patrimoni
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.
-
- N8
- Posts: 1203
- Joined: Wednesday 04/05/2005 14:25
- Location: De la Terra Ferma a l'exili
- Contact:
A Tremp segueix tot en ordre, amb una senyal tancada i l'altra amb precaució. Els cables diria que tallats ja.
Hi han deixat dues vies, la desviada la més propera a l'edifici de viatgers. Ahir hi havia una locomotora de Guinovart i una batejadora, que va treballar a la línia de 8 a 12.
Després tornant, entre Puigcercós i Cellers (no recordo exactament on) vaig veure el que era una senyal a la vora de la via, bastant rovellada (potser hi porta anys). No vaig parar perquè era molt mal lloc però era evident que l'havien simplement llençat. No quedava ni braç ni disc, sols el "peu".
A Cellers (no hi havia parat mai però suposo que porta anys així) doncs una mica trist l'ús que han fet dels dos discs, però al menys existeixen. Hi havia una altra bateadora i una dresina portuguesa amb dues plataformes de Comsa.
A Àger, doncs a part de ser el carregador de balast (o com s'escrigui) hi havia una mena de cotxet per a dues persones bastant divertit (semblava de joguina), una retro amb adaptadors per a les vies i una altra dresina portuguesa. Suposo que ja no hi era però just a la vora del petit pont-túnel hi havia encara l'indicador del desviament però ni resta d'ell. I a l'altre costat del túnel es veia perfectament on anava el semàfor de l'estació, ja que quedava la meitat de la base del peu clavatal ciment i que havia estat tallat amb una radial algun dia.
Després vaig tornar a la C-13 perquè plovia bastant.
Hi han deixat dues vies, la desviada la més propera a l'edifici de viatgers. Ahir hi havia una locomotora de Guinovart i una batejadora, que va treballar a la línia de 8 a 12.
Després tornant, entre Puigcercós i Cellers (no recordo exactament on) vaig veure el que era una senyal a la vora de la via, bastant rovellada (potser hi porta anys). No vaig parar perquè era molt mal lloc però era evident que l'havien simplement llençat. No quedava ni braç ni disc, sols el "peu".
A Cellers (no hi havia parat mai però suposo que porta anys així) doncs una mica trist l'ús que han fet dels dos discs, però al menys existeixen. Hi havia una altra bateadora i una dresina portuguesa amb dues plataformes de Comsa.
A Àger, doncs a part de ser el carregador de balast (o com s'escrigui) hi havia una mena de cotxet per a dues persones bastant divertit (semblava de joguina), una retro amb adaptadors per a les vies i una altra dresina portuguesa. Suposo que ja no hi era però just a la vora del petit pont-túnel hi havia encara l'indicador del desviament però ni resta d'ell. I a l'altre costat del túnel es veia perfectament on anava el semàfor de l'estació, ja que quedava la meitat de la base del peu clavatal ciment i que havia estat tallat amb una radial algun dia.
Després vaig tornar a la C-13 perquè plovia bastant.
liniadelRipollés wrote:Et refereixes a les de Tremp? Hi ha indicis de lluminoses? Com estan les agulles?
megapauer wrote:Per cert, patètiques les formes en que han estat "tretes" algunes senyals mecàniques, ja sigui arrancades i llençades al costat de la via o simplement tallades deixant el peu de ciment. Bona manera de conservar el patrimoni
-
- N10
- Posts: 3191
- Joined: Wednesday 04/05/2005 22:13
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
Bé, llavors no és FGC qui els ha tret, ja els va treure Renfe quan fos. En època FGC només queden els mecànics de Balaguer i Tremp. Suposo que Tremp caurà aviat, no sé Balaguer.
megapauer wrote:A Tremp segueix tot en ordre, amb una senyal tancada i l'altra amb precaució. Els cables diria que tallats ja.
Hi han deixat dues vies, la desviada la més propera a l'edifici de viatgers. Ahir hi havia una locomotora de Guinovart i una batejadora, que va treballar a la línia de 8 a 12.
Després tornant, entre Puigcercós i Cellers (no recordo exactament on) vaig veure el que era una senyal a la vora de la via, bastant rovellada (potser hi porta anys). No vaig parar perquè era molt mal lloc però era evident que l'havien simplement llençat. No quedava ni braç ni disc, sols el "peu".
A Cellers (no hi havia parat mai però suposo que porta anys així) doncs una mica trist l'ús que han fet dels dos discs, però al menys existeixen. Hi havia una altra bateadora i una dresina portuguesa amb dues plataformes de Comsa.
A Àger, doncs a part de ser el carregador de balast (o com s'escrigui) hi havia una mena de cotxet per a dues persones bastant divertit (semblava de joguina), una retro amb adaptadors per a les vies i una altra dresina portuguesa. Suposo que ja no hi era però just a la vora del petit pont-túnel hi havia encara l'indicador del desviament però ni resta d'ell. I a l'altre costat del túnel es veia perfectament on anava el semàfor de l'estació, ja que quedava la meitat de la base del peu clavatal ciment i que havia estat tallat amb una radial algun dia.
Després vaig tornar a la C-13 perquè plovia bastant.
liniadelRipollés wrote:Et refereixes a les de Tremp? Hi ha indicis de lluminoses? Com estan les agulles?
megapauer wrote:Per cert, patètiques les formes en que han estat "tretes" algunes senyals mecàniques, ja sigui arrancades i llençades al costat de la via o simplement tallades deixant el peu de ciment. Bona manera de conservar el patrimoni
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.