BREU HISTÒRIA DEL FUNICULAR DEL TIBIDABO
El 29 d'octubre de 1901 va ser inaugurat el funicular del Tibidabo, que es converteix en el primer mitjà de transport d'aquestes característiques instal·lat a l'Estat Espanyol.
Un parell d'anys abans, el 20 de febrer de 1899, quedava constituïda una societat anònima amb el títol de "El Tibidabo" l'objecte era l'adquisició, urbanització, explotació, edificació i alienació de finques a la muntanya del mateix nom, així com la construcció d'un tramvia que arribés al peu de la muntanya i d'un ferrocarril funicular per arribar al cim.
Entre els promotors-fundadors de la nova Societat es trobaven figures destacades de l'època com el farmacèutic Salvador Andreu i Grau, (el creador de les pastilles contra la tos del Dr. Andreu); el metge, empresari i polític Ròmul Bosch i Alsina, (va arribar a ser alcalde de Barcelona); l'empresari constructor Romà Macaya i Gibert i els senyors Teodor Roviralta, Manuel Arnús, Frances Grau Barnola, Pere Larrosa i Pich i Francesc Simó, entre d'altres.
La idea de construir el funicular formava part d'un pla més ambiciós, programat anys abans, per urbanitzar i promocionar una àmplia zona pròxima a la ciutat, alhora que es pretenia dotar-la d'una àrea d'esplai i diversió, fent fàcilment accessible la cimera del Tibidabo.
En la seva edició del 1894.04.27, el diari barceloní La Dinastia, publicava la següent gasetilla:
"La companyia del ferrocarril funicular que tracta de establir-se entre Sant Gervasi i el cim del Tibidabo, ha adquirit una extensió de terreny d'aquesta muntanya. Es proposa construir-hi edificis per a restaurant, parcs, jardins i altres al·licients, a fi de convertir el pintoresc Tibidabo, a lloc amè per a gust i esplai de les persones que el visitin. "
L'extensió de terreny era una antiga finca que havia estat propietat dels frares dominics, i per on discurrría un torrent batejat amb l'apel·latiu de Frare Blanc d'on prenia el seu nom la masia.
L'artífex de la compra dels terrenys va ser el doctor Salvador Andreu. Aquest va explicar al seu biògraf que assabentat de la venda de la finca del Frare Blanc, va visitar la casa de la propietat on va trobar a una dona gran que en preguntar si estava en venda aquesta li va respondre:
"Sí està en venda, però em sembla que no li convindrà. Ja ho deia jo al meu marit, que al cel estigui: treballs tindran els nostres fills per desprendre d'això el dia que faci falta"
La senyora que, segons sembla, no tenia massa interès en vendre, va demanar 50.000 durs de l'època (uns 1.503 euros), quantitat de la qual no disposava llavors el Sr. Andreu pel que va recórrer al Sr. Macaya, amb el qual es associar per fer front a l'operació de compra.
Les obres de construcció del funicular van començar el 16 de juny de 1900 i després d'algun que altre contratemps, entre d'altres, el d'una vaga dels treballadors ocupats en la seva execució, va ser inaugurat i posat en servei a l'octubre de 1901.
L'enginyer encarregat del projecte va ser Bonaventura Roig i Queralt, qui va realitzar diversos viatges a Suïssa per conèixer de prop altres funiculars instal·lats en aquell país.
En el seu número de 1901.10.14 La Il·lustració Artística, publica un ampli reportatge sobre l'obra pròxima a inaugurar-se, oferint les seves característiques tècniques i funcionament:
"El tramvia elèctric, lligat a la xarxa de tramvies de Barcelona, part no lluny de l'ermita de la Bonanova, de la carretera de Cornellà a Fogás, i ascendint per una línia de pendent suau, acaba a l'estació inferior del ferrocarril funicular. els viatgers han arribat així fins a l'altitud de 230 metres, i en aquest punt poden prendre el ferrocarril que els porta fins a la cúspide del Tibidabo, per mitjà d'una línia de 1.200 metres de longitud que en la seva major part té un pendent que s'aproxima al 26 per 100. "
"El ferrocarril funicular, primer dels de la seva classe que es construeix a Espanya, està recorregut per dos carruatges únics, enllaçats per mitjà d'un cable d'acer que dóna diverses voltes sobre una politja motriu situada a l'estació superior. Quan un dels carruatges es troba en un extrem de la línia, l'altre carruatge es troba en l'oposat, bastant imprimir a la politja motriu moviment en sentit convenient perquè baixi un dels carruatges al propi temps que ascendeix l'altre, .. "
Segueix una descripció de les característiques electromecàniques de la instal·lació, i així ens assabentem que la politja motriu és moguda per un motor elèctric de 103 CV a 600 rpm, alimentat per l'electricitat generada per dos grups tèrmics "Crossley" de 100 CV, alimentats per gas pobre, que engranen amb dinamos "Thury" capaç de produir 65 Kw a 500 V cc, tot això instal·lat en una central pròpia. L'empresa responsable de tot aquest muntatge va ser "La Indústria Elèctrica", de la qual era director gerent, el seu fundador, l'enginyer industrial Lluís Muntadas i Rovira.
Respecte a la seguretat del funicular, cosa que sens dubte inquietava al personal, veient l'enorme pendent existent, l'articulista ens diu que el cable està calculat per a suportar una resistència deu vegades més gran que la necessària, (la secció del cable era de 38 mm de diàmetre amb una càrrega de ruptura de 103 tones) i que en cas de trencar-se, immediatament cau un contrapès retingut pel cable i s'activa un fre que per al carruatge després d'un recorregut de 50 centímetres. Independentment de l'anterior, el mateix conductor del carruatge podia aturar el cotxe trepitjant una palanca disposada a l'efecte.
La instal·lació va ser millorada en 1922, en substituir el motor tractor inicial per un Siemens trifàsic que desenvolupava una potència de 127 CV, el que va permetre duplicar la capacitat de transport en afegir un segon vagó, passant de 70 passatgers per viatge a 140. El 1958 es va tornar a duplicar la capacitat de transport doblant la velocitat del trajecte, que va passar de 10-12 minuts a 5-6 minuts, gràcies al muntatge d'un segon motor Siemens, alhora que es milloraven els cotxes, substituint els de fusta per altres de carrosseria metàl·lica i es sanejava el traçat.
La inauguració del funicular va fer possible el fàcil accés dels barcelonins al cim de la muntanya, des del qual podien contemplar una panoràmica excepcional de la ciutat i va ser l'element desencadenant de les posteriors actuacions a la muntanya Tibidabo, amb la construcció del Parc d'Atraccions , hotel, restaurants, cafès, etc., sense oblidar el temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, iniciat el 1902 i acabat el 1961.
Informació facilitada per una pàgina força interessant:
http://www.repasosayer.com/
