Notícies línia de La Pobla de Segur
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Qui ho havia de dir? I no surtiria més a compte canviar de lloc el ramal en sentit Barcelona i instal·lar-lo a la banda contraria de l'estació de Lleida? D'aquesta manera s'evitaria que possibles trens procedents i/o amb destinació Barcelona haguessin d'invertir la marxa.
- lauria1226
- N7
- Posts: 325
- Joined: Sunday 04/10/2009 10:28
- Location: Barcelona i Pallars Jussà
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Home, com que ningú sap el que pot passar encara amb la línia de Manresa, un cop reoberta totalment, és dificil de fer un pronòstic. Però jo veig factible, electrificar fins a la capital de La Noguera i fer trens de rodalies directes des de Cervera a Balaguer sense passar (ni transbordar) per Lleida. Per una banda tenim que la capital dels comptes d'Urgell té pels volts de 40.000 Habitants i és la segona ciutat de la provincia i per l'altra, Mollerussa, Tàrrega i Cervera amb llurs respectius "hinterlands" que juntament amb Lleida capital concentren el 90% de la població i de l'activitat econòmica. Tampoc és menyspreable el triàngle Mollerussa-Tàrrega-Les Borges Blanques, però això ja té, ara per ara, un altre tractament.
El triàngle Lleida-Balaguer-Cervera, amb l'apèndix de Les Borges Blanques, i també el d'Alamcelles, representa una població que arriba a superar els 300.000, habitants, mentre que la part de muntanya Andorra inclòs, amb prou feina arriba als 60.000 habitants. Així i tot no hi ha color, però si treiem el petit país dels pirineus la visió és devastadora.
Voldria dir que vist des d'una òptica "Frigoleta-barcelonina-kamaka" sembla que la unió ferroviària amb Andorra o la Vall d'Aran tinguin la maxima importància, no obstant la zona esmentada en el paragraf anterior, tot i que ja té unes comunicacions a primera vista acceptables, caldria millorar-les en el sentit de que s'adaptessin a les necessitats reals d'una poblacio que triplica de llarg la de la zona pirinenca inclòs el principat d'Andorra, amb un moviment econòmic que malgrat els miratges, les pistes de ski i els aparadors brillants, li dona tanmateix deu voltes a la part de muntanya. Avui però, les comunicacions ferroviàries del pla de Lleida, miren cap a Madrid i Barcelona, patint d'una manca de transversalitat total, la ciutat de Lleida repeteix el "Tic" radial de la resta del territòri de l'estat. Aquestes deficiències obliguen a l'us indiscriminat del vehícle particular. Sembla lògic, doncs, que caldria replantejar l'esquema ferroviari, partint, està clar, de la situació actual.
A Barcelona, en un barri de 40.000 habitants estariem parlant de tramvia i metro, aquest darrer molt justet, a Andorra, una cosa serien les comunicacions internes i una altra de ben diferent la de construïr una línia de muntanya amb un cost faraònic per enllaçar amb la xarxa espanyola i europea a Puigcerdà, per exemple, tot per donar servei a una mitjana anual de 40.000 habitants, acostumats al cotxe particular, tant ells com els visitants estacionals. En el tema de les mercaderies, entre la unió europea i l'abandonament per part del principat del "Status" de paradís fiscal ja no té la importància d'altres èpoques. Clar que si la línia ferroviària la paguen ells, que de diners i bancs, en tenen, llavors; cap problema.
El triàngle Lleida-Balaguer-Cervera, amb l'apèndix de Les Borges Blanques, i també el d'Alamcelles, representa una població que arriba a superar els 300.000, habitants, mentre que la part de muntanya Andorra inclòs, amb prou feina arriba als 60.000 habitants. Així i tot no hi ha color, però si treiem el petit país dels pirineus la visió és devastadora.
Voldria dir que vist des d'una òptica "Frigoleta-barcelonina-kamaka" sembla que la unió ferroviària amb Andorra o la Vall d'Aran tinguin la maxima importància, no obstant la zona esmentada en el paragraf anterior, tot i que ja té unes comunicacions a primera vista acceptables, caldria millorar-les en el sentit de que s'adaptessin a les necessitats reals d'una poblacio que triplica de llarg la de la zona pirinenca inclòs el principat d'Andorra, amb un moviment econòmic que malgrat els miratges, les pistes de ski i els aparadors brillants, li dona tanmateix deu voltes a la part de muntanya. Avui però, les comunicacions ferroviàries del pla de Lleida, miren cap a Madrid i Barcelona, patint d'una manca de transversalitat total, la ciutat de Lleida repeteix el "Tic" radial de la resta del territòri de l'estat. Aquestes deficiències obliguen a l'us indiscriminat del vehícle particular. Sembla lògic, doncs, que caldria replantejar l'esquema ferroviari, partint, està clar, de la situació actual.
A Barcelona, en un barri de 40.000 habitants estariem parlant de tramvia i metro, aquest darrer molt justet, a Andorra, una cosa serien les comunicacions internes i una altra de ben diferent la de construïr una línia de muntanya amb un cost faraònic per enllaçar amb la xarxa espanyola i europea a Puigcerdà, per exemple, tot per donar servei a una mitjana anual de 40.000 habitants, acostumats al cotxe particular, tant ells com els visitants estacionals. En el tema de les mercaderies, entre la unió europea i l'abandonament per part del principat del "Status" de paradís fiscal ja no té la importància d'altres èpoques. Clar que si la línia ferroviària la paguen ells, que de diners i bancs, en tenen, llavors; cap problema.
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
-
- N10
- Posts: 3191
- Joined: Wednesday 04/05/2005 22:13
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
Re:
Òndia, quins bons records.
Hauré de començar a fer col.lecció de retalls de diari on m'ahn col.locat.
Hauré de començar a fer col.lecció de retalls de diari on m'ahn col.locat.
Pere wrote:Us fareu famosos Bernat i Adolf
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Pues para ser la capital de las cuentas de Urgell, ya podrían contar el número exacto de habitantes...lauria1226 wrote:Per una banda tenim que la capital dels comptes d'Urgell té pels volts de 40.000 Habitants
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
40.000 habitants és la població de la Noguera.
- lauria1226
- N7
- Posts: 325
- Joined: Sunday 04/10/2009 10:28
- Location: Barcelona i Pallars Jussà
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Exactament, això volia dir però se'm va escapar Balaguer sense dir que era tota la comarca. Balalguer té al voltant de 16.500 habitants. Perdó pel "Lapsus"Sky wrote:40.000 habitants és la població de la Noguera.
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
- lauria1226
- N7
- Posts: 325
- Joined: Sunday 04/10/2009 10:28
- Location: Barcelona i Pallars Jussà
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Ahí me has pilladoPlatanito wrote:Pues para ser la capital de las cuentas de Urgell, ya podrían contar el número exacto de habitantes...lauria1226 wrote:Per una banda tenim que la capital dels comptes d'Urgell té pels volts de 40.000 Habitants
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
- Trenscat
- N10
- Posts: 2742
- Joined: Friday 22/04/2005 1:19
- Location: Terrassa-Estació del Nord
- Contact:
Re: Re:
Ostres sí, va ser un dia ben intens!liniadelRipollés wrote:Òndia, quins bons records.
Hauré de començar a fer col.lecció de retalls de diari on m'ahn col.locat.
Pere wrote:Us fareu famosos Bernat i Adolf
Bernat Borràs http://www.trenscat.cat
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
CiU reclama que els rètols de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur estiguin també en català
Marta Alòs, diputada de Convergència i Unió, ha informat aquest divendres en un comunicat que entrarà al registre del Parlament de Catalunya una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que 'els rètols dels trens de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur estiguin també en català, la llengua pròpia de Catalunya'. La diputada argumenta que des de l'1 de gener de l'any 2005, la Generalitat de Catalunya n'és la propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur, i que 'un dels objectius d'un govern també ha de ser la normalització lingüística del país'.
Per això reclama que els rètols d'aquesta línia estiguin també en català. Segons explica Alòs, els rètols de l'exterior dels trens de la línia ferroviària esmentada encara figuren només en llengua castellana, igual que als rètols interiors, en els quals figura la informació que aquests trens pertanyen a 'regionales'.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11 ... _79601.php
Marta Alòs, diputada de Convergència i Unió, ha informat aquest divendres en un comunicat que entrarà al registre del Parlament de Catalunya una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que 'els rètols dels trens de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur estiguin també en català, la llengua pròpia de Catalunya'. La diputada argumenta que des de l'1 de gener de l'any 2005, la Generalitat de Catalunya n'és la propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur, i que 'un dels objectius d'un govern també ha de ser la normalització lingüística del país'.
Per això reclama que els rètols d'aquesta línia estiguin també en català. Segons explica Alòs, els rètols de l'exterior dels trens de la línia ferroviària esmentada encara figuren només en llengua castellana, igual que als rètols interiors, en els quals figura la informació que aquests trens pertanyen a 'regionales'.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11 ... _79601.php
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
http://www.latiza.es/Infraestructuras.aspx?con=45207
Dos opciones al paso del tren por Balaguer (Lleida)
El presupuesto, el impacto ambiental y el ahorro de tiempo las separan
La línea ferroviaria de Lleida-la Pobla de Segur (Ca-7) es de titularidad de la Generalitat de Cataluña desde 2005, aunque la gestiona Renfe Operadora hasta 2010. Desde que cayó en sus manos, el Gobierno autonómico ha llevado a cabo actuaciones de modernización y renovación de la línea, con el objetivo de mejorar el servicio y la frecuencia ,que han supuesto una inversión de 31 millones.
Este presupuesto ha servido para renovar 60 kilómetros de vía entre las localidades de Balaguer y la Pobla de Segur, se han rehabilitado los túneles, puentes y los taludes de toda la línea, se han suprimido dos pasos a nivel y se han restaurado los edificios de las antiguas estaciones de la línea. Estas actuaciones han permitido reducir el trayecto total en 15 minutos (que dura 1 hora y 55 minutos).
La Generalitat ha decidido integrar la línea ferroviaria a su paso por la localidad de Balaguer, tercer municipio más importante de Lérida después de Tárrega y la capital. El Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña (Dogc) ha sometido a información pública el estudio para llevar a cabo la actuación que consta de dos posibilidades. El soterramiento de la vía, que supone una inversión de 80 millones, o la conversión de la línea en tren-tranvía con un desembolso previsto de 22 millones. La primera opción supondría un mayor impacto ambiental aunque permitiría reducir el tiempo del trayecto, ya que el tren podría alcanzar una mayor velocidad en el tramo.
Las entidades, asociaciones o particulares disponen de un mes para realizar las aportaciones que consideren oportunas. La decisión sobre que alternativa es la más adecuada se tomará a lo largo del próximo año.
Ambos proyectos recorren un tramo de dos kilómetros en el que se aprovechará al máximo las vías y el edificio existente en la actualidad. Además, en los dos casos servirá para urbanizar y adecuar la zona con nuevo pavimento y zonas verdes. La línea ferroviaria tiene una longitud de 89 kilómetros y conecta las comarcas del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. A lo largo del recorrido hay 17 estaciones.
Dos opciones al paso del tren por Balaguer (Lleida)
El presupuesto, el impacto ambiental y el ahorro de tiempo las separan
La línea ferroviaria de Lleida-la Pobla de Segur (Ca-7) es de titularidad de la Generalitat de Cataluña desde 2005, aunque la gestiona Renfe Operadora hasta 2010. Desde que cayó en sus manos, el Gobierno autonómico ha llevado a cabo actuaciones de modernización y renovación de la línea, con el objetivo de mejorar el servicio y la frecuencia ,que han supuesto una inversión de 31 millones.
Este presupuesto ha servido para renovar 60 kilómetros de vía entre las localidades de Balaguer y la Pobla de Segur, se han rehabilitado los túneles, puentes y los taludes de toda la línea, se han suprimido dos pasos a nivel y se han restaurado los edificios de las antiguas estaciones de la línea. Estas actuaciones han permitido reducir el trayecto total en 15 minutos (que dura 1 hora y 55 minutos).
La Generalitat ha decidido integrar la línea ferroviaria a su paso por la localidad de Balaguer, tercer municipio más importante de Lérida después de Tárrega y la capital. El Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña (Dogc) ha sometido a información pública el estudio para llevar a cabo la actuación que consta de dos posibilidades. El soterramiento de la vía, que supone una inversión de 80 millones, o la conversión de la línea en tren-tranvía con un desembolso previsto de 22 millones. La primera opción supondría un mayor impacto ambiental aunque permitiría reducir el tiempo del trayecto, ya que el tren podría alcanzar una mayor velocidad en el tramo.
Las entidades, asociaciones o particulares disponen de un mes para realizar las aportaciones que consideren oportunas. La decisión sobre que alternativa es la más adecuada se tomará a lo largo del próximo año.
Ambos proyectos recorren un tramo de dos kilómetros en el que se aprovechará al máximo las vías y el edificio existente en la actualidad. Además, en los dos casos servirá para urbanizar y adecuar la zona con nuevo pavimento y zonas verdes. La línea ferroviaria tiene una longitud de 89 kilómetros y conecta las comarcas del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. A lo largo del recorrido hay 17 estaciones.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Absurditat total
Espero que es tracti d'una broma. D'una banda, l'alternativa soterrament/conversió a tren-tram és totalment esquizofrènica; a més, la darrera significaria un entorpiment monumental del trànsit que passi de Balaguer. De l'altra, voler-se gastar 80 milions en una cosa totalment inútil, i més en els temps que corren, demostra una total falta de consideració envers el contribuent; i a sobre, ens vénen a vendre que soterrament=augment de la velocitat comercial. En fi, el "tocino"...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Absurditat total
El problema està en que gran part de la societat considera el tren un estorb, i per tant, no considera que gastar-se 80 milions d'euros en soterrar-lo sigui dilapidar els diners. Al contrari, els partits polítics encantants perquè saben que guanyaran vots.Guigui wrote:De l'altra, voler-se gastar 80 milions en una cosa totalment inútil, i més en els temps que corren, demostra una total falta de consideració envers el contribuent
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Doncs ja podem esperar que la gent de la PTP es queixi o fer-ho nosaltres! Es pot saber d'on treuen els diners? Ah, si de les nostres butxaques infinites! Inversions útils ja!
prou malgastar!
prou malgastar!
- lauria1226
- N7
- Posts: 325
- Joined: Sunday 04/10/2009 10:28
- Location: Barcelona i Pallars Jussà
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Si no és en la construcció o també dita indústria del ciment, on es col.locarà l'excedent de ma d'obra gens ni mica qualificada de que anem sobrats?
Quan el govern central passa el mort de la crisi i de la lluita contra l'atur als ajuntaments, com ho han de resoldre sino?
El tema de fons és la desaparició total de la indústria autòctona, que en ser d'empreses de fora, per sortir de la crisi, lògicament, primaran al personal propi, (que per altra banda els resulta més productiu a causa del major nivell cultural i de formació profesional) que no pas una colla d'ignorants bocamolls i envejosos de mentalitat cavernícola i taurina. Doncs a fer carreteres i quan s'acaben aquestes o les autovies i autopistes; a soterrar trens.
Només ens queda el ciment. No hi ha alternatives i les conseqüències fan plorar o tremolar: O "Plan hidrológico Nazional" o soterraments indiscriminats. No hi ha més.
Quan el govern central passa el mort de la crisi i de la lluita contra l'atur als ajuntaments, com ho han de resoldre sino?
El tema de fons és la desaparició total de la indústria autòctona, que en ser d'empreses de fora, per sortir de la crisi, lògicament, primaran al personal propi, (que per altra banda els resulta més productiu a causa del major nivell cultural i de formació profesional) que no pas una colla d'ignorants bocamolls i envejosos de mentalitat cavernícola i taurina. Doncs a fer carreteres i quan s'acaben aquestes o les autovies i autopistes; a soterrar trens.
Només ens queda el ciment. No hi ha alternatives i les conseqüències fan plorar o tremolar: O "Plan hidrológico Nazional" o soterraments indiscriminats. No hi ha més.
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
marxan una mica del tema sobre els progectes faraonics i totalment ilogics per una lina com la de la pobla.
em refereixo al material mobil que actualment opere a la linia , e de dir que han ficat una nova unitat superman 592 200 a causa de la baixa de un tamagochi 596 al qual se li a acabat la vida util en km , concretament la 008 , aquesta unitat tinc entes que donave menys problemes ke la 022 pero la politica de renfe...
em refereixo al material mobil que actualment opere a la linia , e de dir que han ficat una nova unitat superman 592 200 a causa de la baixa de un tamagochi 596 al qual se li a acabat la vida util en km , concretament la 008 , aquesta unitat tinc entes que donave menys problemes ke la 022 pero la politica de renfe...
- Evalleida
- N7
- Posts: 589
- Joined: Thursday 25/09/2008 16:35
- Location: L11 Llivia-Caparrella, 11B Llivia-Caparrella-Butsenit
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
El tamagotxi que queda segueix pujant a la Pobla? es que jo el veig fent Lleida - Balaguer molts cops, pero suposo que per la gent que utilitza la linia sera bona noticia ja que no aneu tant enllaunats com avansXesco 593 wrote:marxan una mica del tema sobre els progectes faraonics i totalment ilogics per una lina com la de la pobla.
em refereixo al material mobil que actualment opere a la linia , e de dir que han ficat una nova unitat superman 592 200 a causa de la baixa de un tamagochi 596 al qual se li a acabat la vida util en km , concretament la 008 , aquesta unitat tinc entes que donave menys problemes ke la 022 pero la politica de renfe...
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Home... és que tant el que tu comentes del triangle Balaguer - Lleida - Cervera (Rodalies Cervera - Balaguer sense passar per Lleida... no se m'havia acudit!!), com possiblitats d'expansió de la linia cap a terrenys més propis de Llarga Distancia cap a Andorra o/i la Val d'Aran, són dos projectes que estan obligats a ser complementaris. En el cas de l'expansió de la línia més enllà de La Pobla, potser sí que enviar-la cap a la Val d'Aran tindria a veure amb Barcelona més que una altra cosa, però el connectar-la amb Andorra, tindria molt més de benefici per Lleida que no pas per Barcelona, ja que la connexió natural i lògica entre Barcelona i Andorra només es pot fer a través de la Línia de Puigcerdà.lauria1226 wrote:Home, com que ningú sap el que pot passar encara amb la línia de Manresa, un cop reoberta totalment, és dificil de fer un pronòstic. Però jo veig factible, electrificar fins a la capital de La Noguera i fer trens de rodalies directes des de Cervera a Balaguer sense passar (ni transbordar) per Lleida. Per una banda tenim que la capital dels comptes d'Urgell té pels volts de 40.000 Habitants i és la segona ciutat de la provincia i per l'altra, Mollerussa, Tàrrega i Cervera amb llurs respectius "hinterlands" que juntament amb Lleida capital concentren el 90% de la població i de l'activitat econòmica. Tampoc és menyspreable el triàngle Mollerussa-Tàrrega-Les Borges Blanques, però això ja té, ara per ara, un altre tractament.
El triàngle Lleida-Balaguer-Cervera, amb l'apèndix de Les Borges Blanques, i també el d'Alamcelles, representa una població que arriba a superar els 300.000, habitants, mentre que la part de muntanya Andorra inclòs, amb prou feina arriba als 60.000 habitants. Així i tot no hi ha color, però si treiem el petit país dels pirineus la visió és devastadora.
Voldria dir que vist des d'una òptica "Frigoleta-barcelonina-kamaka" sembla que la unió ferroviària amb Andorra o la Vall d'Aran tinguin la maxima importància, no obstant la zona esmentada en el paragraf anterior, tot i que ja té unes comunicacions a primera vista acceptables, caldria millorar-les en el sentit de que s'adaptessin a les necessitats reals d'una poblacio que triplica de llarg la de la zona pirinenca inclòs el principat d'Andorra, amb un moviment econòmic que malgrat els miratges, les pistes de ski i els aparadors brillants, li dona tanmateix deu voltes a la part de muntanya. Avui però, les comunicacions ferroviàries del pla de Lleida, miren cap a Madrid i Barcelona, patint d'una manca de transversalitat total, la ciutat de Lleida repeteix el "Tic" radial de la resta del territòri de l'estat. Aquestes deficiències obliguen a l'us indiscriminat del vehícle particular. Sembla lògic, doncs, que caldria replantejar l'esquema ferroviari, partint, està clar, de la situació actual.
A Barcelona, en un barri de 40.000 habitants estariem parlant de tramvia i metro, aquest darrer molt justet, a Andorra, una cosa serien les comunicacions internes i una altra de ben diferent la de construïr una línia de muntanya amb un cost faraònic per enllaçar amb la xarxa espanyola i europea a Puigcerdà, per exemple, tot per donar servei a una mitjana anual de 40.000 habitants, acostumats al cotxe particular, tant ells com els visitants estacionals. En el tema de les mercaderies, entre la unió europea i l'abandonament per part del principat del "Status" de paradís fiscal ja no té la importància d'altres èpoques. Clar que si la línia ferroviària la paguen ells, que de diners i bancs, en tenen, llavors; cap problema.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Connexió natural Lleida-Andorra
Però una connexió entre Lleida i Andorra és molt més natural seguint la vall del Segre, cosa que, d'altra banda, connectaria una bona part de Catalunya a la xarxa ferroviària.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
Però és que jo parteixo de la base que, per anar bé, i per contribuir en vertebrar el país, s'hauria de connectar Lleida amb tots dos punts; Andorra per una banda, i la Val d'Aran per l'altra.
Re: Notícies línia de La Pobla de Segur
canvian de tema!!
aquesta setmana un automotor 592 sa quedat averiat a pobla duaran uns quans dies a causa de que no feie aire pels frenos, no se perque , suposo que per la nevada aquet automotor a quedat a pobla estacionat uns quan dies , fins ahi que el van acoplar amb un altre 592 i sel van enportar amb la relacio de les 12
bones festess!!!!
aquesta setmana un automotor 592 sa quedat averiat a pobla duaran uns quans dies a causa de que no feie aire pels frenos, no se perque , suposo que per la nevada aquet automotor a quedat a pobla estacionat uns quan dies , fins ahi que el van acoplar amb un altre 592 i sel van enportar amb la relacio de les 12
bones festess!!!!