Transport.cat

Sky wrote: Un altre punt que Ferrocarrils està analitzant és el fet que la línia d'autocar del Pallars fins a Lleida en determinades hores té el mateix horari que el servei de tren. Aquesta competència i duplicitat de serveis s'haurà de reformular.

Però això no és la primera cosa que haurien hagut de mirar quan es va fer el traspàs?
Alsa 13,50€:
Pobla De Segur 06:19---> Lleida 08:17
Pobla De Segur 12:37---> Lleida 14:37

FGC 6,20€:
Pobla De Segur 06:40---> Lleida 08:30
Pobla De Segur 12:56---> Lleida 14:46
Pobla De Segur 18:05---> Lleida 19:55

I pel trajecte Lleida-La Pobla coincideix el primer tren amb el primer autocar. Suposo que els dos deuen anar 1/2 buits!

Segons el TN de TV3 les retallades podrien aplicar-se ja l'u de febrer.

No ho entenc. Fa quatre dies, com qui diu, que es van acabar les obres de rehabilitació del traçat. I tant costa mantenir les freqüències actuals? Sí, molt mala notícia per a la salut del ferrocarril al "nostre" país. I, com deia un entrevistat a TV3, reduir a una circulació els trens fins a la Pobla, és més o menys sentenciar a mort la línia.

El problema de fons és la competència que es fan l'autobús i el tren. En lloc de complementar el servei (i és la Direcció General de Transport Terrester, o com es digui ara, la que hi té la competència), deixen fer perquè "sempre ha sigut així". Queda clar que hi ha massa interessos pel mig, i qui paga sempre els plats trencats és l'usuari.

La martingala dels calers ja comença a cansar, perquè si s'ho prenguessin seriosament, ja faria temps que hi haurien fet quelcom, aquí i en molts altres casos.

En tot cas, se segueix optant per la solució més fàcil: retallar (si no suprimir) en lloc de promocionar/potenciar/optimitzar allò que fins fa quatre dies ens venien com a màxim exponent de transport no contaminant/segur/sostenible/etcètera/etcètera... Ara resulta que és aquest tipus de transport públic el que ha de rebre la patacada i ha de quedar reduït a la mínima expressió. A aquest pas, aviat sentirem a parlar de la línia Manresa/Lleida, de la de Puigcerdà, de... tot allò que -evidentment per mala gestió- tindran la barra de dir-nos que és "deficitari". I, a aquest pas, seguint la lògica que s'aplica a la línia de la Pobla, no cal dir que perilla tot el transport ferroviari que no sigui d'alta velocitat o de rodalies. TOT.

Pe Jorba wrote:A aquest pas, aviat sentirem a parlar de la línia Manresa/Lleida, de la de Puigcerdà, de... tot allò que -evidentment per mala gestió- tindran la barra de dir-nos que és "deficitari". I, a aquest pas, seguint la lògica que s'aplica a la línia de la Pobla, no cal dir que perilla tot el transport ferroviari que no sigui d'alta velocitat o de rodalies. TOT.

Que sigui deficitari em sembla perfecte i moltes vegades és inevitable. Per molta bona gestió que es faci les matemàtiques no es poden enganyar!! El que no es pot tolerar és la ineficiència i que els recursos que gastem no serveixin de res perquè la poca oferta que hi ha està mal distribuïda al llarg del dia. Així que qui hagi de pencar perquè al línia no tanqui que si posi, que es trenqui les banyes i que arregli la situació!

Acabo de llegir això de la possible reducció de serveis a aquesta línia i realment m'ha deixat tocat. He fet servir la línia ocasionalment (abans i després de la remodelació de 2005) i té una funció social important en tot el recorregut. Deu ser que no entenen que el servei, tot i ser deficitari, és necessari. Força gent l'utilitza per anar a Lleida i tornar el mateix dia (tant de la Noguera com del Pallars), cosa que es veuria impossibilitada.

Demà es presentarà en roda de premsa la reorganització del servei de la línia http://www.fgc.es/downloads/notes_prems ... LLEIDA.pdf

Diuen que la taxa d'ocupació és del 20% i pretenen eliminar dos dels tres serveis existents, esperant que tota la gent que viatja als serveis eliminats ho faci en el que mantindran, amb una taxa del 60%. Al cap d'un temps, diran que no s'ha arribat al 60% esperat i ciao, ciao!

El primer que han de fer és eliminar el solapament amb l'autobús, no té cap sentit que hi hagi autobusos per anar de Lleida a la Pobla, havent-hi el tren que fa el mateix recorregut. I els autobusos que eliminin, que els posin de la Pobla cap amunt i que coordinin les freqüències amb el tren.

I no s'ha produït cap reacció per part dels ajuntaments i consells comarcals de les poblacions i comarques afectades? O és que tant els fa que, en lloc d'intentar de potenciar aquesta línia, se l'estigui abocant al seu tancament d'aquí a quatre dies? (Amb les freqüències que es volen implantar, aviat ningú no es recordarà de l'existència d' aquesta línia.)

Si la línia arribés a Sort (fins on va arribar l'explanació del terreny que després e va menjar la carretera actual), un altre gall cantaria. Entre la Bruixa d'Or i la proximitat del Parc Nacional d'Aigüestortes (un bus llençadora des de l'estació tindria molt d'èxit) segur que hi hauria molts més usuaris. A més, la perllongació cap a França, la Seu d'Urgell o la Val d'Aran seria més senzilla. Però...

En tot cas, el que potser li sortiria més a compte a FGC és haver comprat un parell de ferrobusos o de tamagotxis i fer més serveis al dia, amb menys pes i per tant amb un consum menor a cada viatge. Recordem que la línia no està electrificada, i el sobrecost per l'excès de pes es fa sentir molt directament en el carburant.

Una reducció d'oferta a la línia d'FGC entre Lleida i la Pobla de Segur faria tancar la línia en poc temps

PTP Comunicats i presentacions - Lleida / Ponent

■ L'any 2010, el desprestigiat servei ferroviari va transportar quatre vegades més viatgers que l'Aeroport d'Alguaire, amb un mateix cost anual de 4 milions d'Euros.
■ La Generalitat, propietària de la infraestructura i del servei, encara no ha introduït criteris d'explotació econòmica com es va fer a la línia d'FGC entre Martorell i Igualada.
■ Des de 1984 som testimonis de com les reduccions d'oferta fan baixar la demanda del transport públic i acceleren processos de tancaments ferroviaris.

La reducció de l'oferta és el camí més ràpid per tancar la línia i fer perdre viatgers al transport públic... fem memòria! Després de l'amenaça de tancament de 1984, l'any 1985 es va suprimir la meitat de l'oferta a la línia: passant de 6 a 3 trens diaris per sentit. Aquest fet va provocar una caiguda constant de la demanda: dels 425.000 viatgers transportats l'any 1985 a només 90.000 l'any 2000. Des d'aleshores s'ha produït una important represa de la demanda accentuada notablement a partir del traspàs de la línia a la Generalitat, les renovacions de via i sobretot pel reforç del servei entre Balaguer i Lleida, amb 8 expedicions diàries des de 2005 (vegeu annex 1). Actualment, tot i la crisi econòmica, la demanda del servei és de 226.000 viatgers anuals, quatre vegades més que els viatgers transportats per l'Aeroport d'Alguaire.

L'alt cost operatiu del tren no és conseqüència de la baixa demanda a la regió de Ponent sinó de la mala planificació d'aquest servei públic. Són desenes els exemples de les línies ferroviàries europees que uneixen ciutats de 100.000-150.000 habitants amb municipis de la seva rodalia amb alta freqüència i bona resposta per part de la població. El servei Mulhouse - Thann, a l'Alsàcia francesa, és un bon exemple per comparar amb el trajecte Lleida - Balaguer: 32 trens front els 8 que uneixen la capital del Segrià amb la de la Noguera (vegeu annex 2). La Generalitat difon que la línia és cara de mantenir i té un índex d'ocupació de només el 20%, amb un cost de 15 Euros per passatger (cada viatger fa una mitjana de 35 km). Però això és fruït de la desídia amb què històricament s'ha planificat el servei de transport públic en aquesta zona de Lleida, no de la inexistència de demanda suficient pel transport públic a la regió:

• Per què la Generalitat no coordina els horaris de bus i tren, tots dos de la seva competència exclusiva, per generar una oferta més atractiva i incrementar-ne l'ocupació? Dels tres trens diaris per sentit entre Lleida i la Pobla, un d'ells està totalment solapat amb un servei d'autobús (33% de l'oferta) (vegeu annex 4).

• Per què no es treu profit de la inversió de 60 milions d'Euros ja realitzada en renovació de vies, que fa del tren el mitjà de transport terrestre més segur entre el Pallars i Lleida?

• Per què no s'utilitzen exclusivament els trens petits (sèrie 596) en comptes dels grans (sèrie 592) per estalviar combustible i incrementar l'ocupació?

• Per què els trens i els maquinistes estan parats durant 2 hores i 2:25 hores cada dia a la Pobla de Segur? I per què deixen el motor encès tot aquest temps?

• Per què una vegada traspassat el servei i la infraestructura l'any 2005, es va mantenir el servei amb Renfe i Adif per la via de la subcontractació? Per això reclamem traspassos? On és el saber fer d'FGC en aquesta línia?

• Per què durant aquests anys no s'ha planificat la compra de trens més eficients, petits i ecològics tipus tramvia?

• Per què no s'automatitzen els desviaments de la línia com es va fer entre Martorell i Igualada (amb agulles talonables) i es dediquen tot els recursos personals a l'atenció al client i la conducció de trens com es fa a les explotacions modernes?

• Per què la Generalitat exhibeix amb orgull l'aeroport d'Alguaire, mentre la línia de la Pobla ni tan sols és grafiada als plànols del servei de Regionals?

• Per què no es compleix amb l'eix Lleida - Balaguer i Lleida - Cervera com a servei de Rodalies, d'acord amb el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, aprovat pel Parlament de Catalunya?

• Per què mai no s'han publicat horaris conjunts de bus i tren per donar a conèixer l'oferta real del transport públic a l'àrea del Pallars? Si la PTP ho va fer (vegeu nota de premsa 02-08-2011), també ho pot fer la Generalitat.

• Per què no s'ha combinat mai el servei Avant ni Catalunya Exprés amb els serveis de la línia Lleida - la Pobla?

• Per què la Generalitat reclama les infraestructures ferroviàries d'ample ibèric, si a l'única línia que disposa del 100% de competències es deixa morir el servei?

La PTP anima a tota la societat de Lleida, la Noguera i el Pallars, a ressuscitar l'esperit de "VOLEM LO TREN", que al 1984 va evitar el tancament de la línia, i que al 2012 hauria d'evitar la degradació del servei i el compliment del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 (vegeu annex 5).

S'adjunten annexos:

1. Evolució de la demanda a la línia ferroviària Lleida - La Pobla de Segur
2. Comparativa Lleida - Mulhouse. Exemple d'explotació ferroviària a les Rodalies de Mulhouse, a l'Alsàcia francesa.
3. Explotació de la línia Lleida – la Pobla de Segur. Horaris de 2011.
4. Horaris bus+tren hivern 2012. En groc es marquen les sortides de bus i tren solapades: 1 per sentit
5. Servei ferroviari del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 Generalitat de Catalunya

Descarregar nota de premsa amb annexos (PDF)

http://transportpublic.org/component/co ... -poc-temps

■ L'any 2010, el desprestigiat servei ferroviari va transportar quatre vegades més viatgers que l'Aeroport d'Alguaire, amb un mateix cost anual de 4 milions d'Euros.

El cost de 135 diputats que cobren entre 20.000 i 32.000 euros anuals com a "ajuda al desplaçament", en funció de la seva residència, deu vorejar a grosso modo els 3 milions. Si la cúpula directiva d'FGC presenta una fracció de la proliferació de càrrecs i sous com TMB, hi ha un altre potencial per a retallar.

Però això no interessa, oi? Perquè és com si demanessin a un assassí condemnat que es fixi ell mateix la pena.

Sky wrote:Una reducció d'oferta a la línia d'FGC entre Lleida i la Pobla de Segur faria tancar la línia en poc temps

PTP Comunicats i presentacions - Lleida / Ponent

Bravo a la PTP per aquest comunicat! Això és posar les coses al seu lloc!

Amb les dades que aporta la PTP, només podem concloure: 1) que es volen carregar la línia (perquè no creuen en el transport ferroviari o perquè tenen altres interessos) o 2) que són uns ineptes (a l'hora de buscar/trobar alternatives i solucions per aplicar en aquesta línia de Balaguer/la Pobla, amb la qual cosa quedaria ben en entredit allò que ens havien venut com a "govern dels millors" ) o 3) que són uns ganduls (que han triat la via més ràpida i fàcil -i perdó per l'al.lusió a la "via", terme tan poc apropiat en aquest cas-).

Han creat un grup a Facebook en contra de la retallada a la línia: https://www.facebook.com/volemlotren

Els alcaldes del Pallars defensen la funció social del tren de la Pobla per sobre dels criteris econòmics

Els alcaldes del Pallars Jussà defensen la funció social del tren de la Pobla per sobre de criteris econòmics i la rendibilitat econòmica. Argumenten que els Pallars són dos de les comarques que es troben a la cua pel que fa a servei de transport públic. Lluís Bellera, alcalde de la Pobla de Segur, s'ha mostrat contundent i ha afirmat que ''la línia de la Pobla ni s'ha de tancar, ni s'ha de reduir''. Víctor Orrit, alcalde de Tremp, ha dit que el replantejament de Ferrocarrils és ''un anunci de tancament de la línia encobert''. Joan Ubach, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, ha defensat la funció social de la línia i ha dit que no es pot explicar tot solament amb criteris econòmics.

http://www.directe.cat/acn/568051/els-a ... um=twitter

Editorial del diari "SEGRE" (20/01/12):

El tren de la Pobla

L'anunci de la Generalitat que reestructurarà els serveis del tren de la Pobla, un tema que presagia la supressió de línies, ha provocat les queixes d'alcaldes i consells perquè representa una amenaça per a la supervivència d'aquesta infraestructura. Els alcaldes es queixen que una línia amenaçada des del 84 i que no va ser tancada ni pels governs de Madrid ni per Renfe pot ser condemnada a la desaparició, ara que depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat, mentre que des del Govern català s'argumenta la baixa ocupació, un 20 per cent de mitjana, i les pèrdues que genera com a raons per reduir-ne els actuals serveis. A l'espera que Ferrocarrils de la Generalitat plantegi avui als alcaldes la seua nova planificació, des de les comarques de Lleida hem de reivindicar el manteniment d'una infraestructura fonamental per a l'articulació del territori i defensar el tren, perquè té unes possibilitats encara sense explotar com a via de comunicació intercomarcal i com a instrument de desenvolupament turístic. Caldrà plantejar-se si és raonable que hi hagi una duplicitat de serveis entre trens i autobusos, si els horaris són els més adequats per garantir les connexions amb l'alta velocitat o per respondre a les demandes d'estudiants i totes les millores seran benvingudes. Però des de la Generalitat també han d'assumir que no tot passa per la rendibilitat econòmica i el dèficit d'explotació, i hi ha serveis com el tren de la Pobla o com algunes línies de metro a Barcelona que s'han de mantindre encara que siguin deficitàries perquè tenen una rendibilitat social o territorial. S'ha de buscar la racionalitat i retallar les pèrdues, però sense suprimir serveis.

Pe Jorba wrote:Amb les dades que aporta la PTP, només podem concloure: 1) que es volen carregar la línia (perquè no creuen en el transport ferroviari o perquè tenen altres interessos) o 2) que són uns ineptes (a l'hora de buscar/trobar alternatives i solucions per aplicar en aquesta línia de Balaguer/la Pobla, amb la qual cosa quedaria ben en entredit allò que ens havien venut com a "govern dels millors" ) o 3) que són uns ganduls (que han triat la via més ràpida i fàcil -i perdó per l'al.lusió a la "via", terme tan poc apropiat en aquest cas-).

Permet-me discrepar lleugerament de la teva suposició: no és que siguin 1) o 2) o 3). El més probable és que siguin 1) i 2) i 3). S'entossudeixen dia rere dia a demostrar-nos-ho.

Pe Jorba wrote:I no s'ha produït cap reacció per part dels ajuntaments i consells comarcals de les poblacions i comarques afectades? O és que tant els fa que, en lloc d'intentar de potenciar aquesta línia, se l'estigui abocant al seu tancament d'aquí a quatre dies? (Amb les freqüències que es volen implantar, aviat ningú no es recordarà de l'existència d' aquesta línia.)

Pel que em consta, no es pretenia comunicar res al respecte als ajuntaments (probablement tampoc a l'opinió pública) fins que la decisió fos ferma, o sigui, fins que ja estigués firmada la sentència de mort de la línia.