L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Un altre article, en aquest cas de Frederic Sabrià, professor del Departament de Producció, Tecnologia i Operacions del IESE (Universitat de Navarra), a El Periódico (27/09/2011):
Un vertiginós metro que engongirà el país.
Un vertiginós metro que engongirà el país.
- JPlanas
- N6
- Posts: 224
- Joined: Tuesday 12/10/2010 18:36
- Facebook: http://jordi.planas.cat/
- Location: Rodalies Llunyanes (Tarragona)
- Contact:
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Un altre vegada dient que Tarragona capital te Alta Velocitat... Grrrr...Sagrerenc wrote:Un altre article, en aquest cas de Frederic Sabrià, professor del Departament de Producció, Tecnologia i Operacions del IESE (Universitat de Navarra), a El Periódico (27/09/2011):
Un vertiginós metro que engongirà el país.
Last edited by JPlanas on Thursday 13/10/2011 18:25, edited 1 time in total.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Quina pena?
Una pena? Aviat tindran l'eix Ginebra-Lausana-Berna-Zuric apte per a 200 km/h o més, i ara ja tenen unes freqüències que farien treure els colors a algunes línies de rodalia de Barcelona. I tot, sense la grandiloqüència de l'alta velocitat.Allà van portar el tema a referèndum i, al veure el que costava, es van oblidar de l’assumpte. Una pena.
No hi ha res com un poble educat, que no sols té idea del que porta entre mans, sinó que també sap com posar les peres a quarto als seus polítics.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Vaya, vaya a los ingenieros de la Boeing no les salia los numeros de la alta velocidad, que curioso.Sagrerenc wrote:Un altre article, en aquest cas de Frederic Sabrià, professor del Departament de Producció, Tecnologia i Operacions del IESE (Universitat de Navarra), a El Periódico (27/09/2011):
Un vertiginós metro que engongirà el país.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Sagrerenc wrote:Un altre article, en aquest cas de Frederic Sabrià, professor del Departament de Producció, Tecnologia i Operacions del IESE (Universitat de Navarra), a El Periódico (27/09/2011):
Un vertiginós metro que engongirà el país.
Re: Quina pena?
Lo leí muy rápido el artículo, pero creo que esto de ¨una pena¨ era irónico... Lo que es seguro es que usa el ejemplo suizo para mostrar cómo una idea ¨brillante¨ que encandila a cualquier país latino, ahí no prospera porque tienen los pies en la tierra. Y un sistema que ya es suficiente, y un gobierno más transparente... y ya sabrás tú que más...Guigui wrote:Una pena? Aviat tindran l'eix Ginebra-Lausana-Berna-Zuric apte per a 200 km/h o més, i ara ja tenen unes freqüències que farien treure els colors a algunes línies de rodalia de Barcelona. I tot, sense la grandiloqüència de l'alta velocitat.Allà van portar el tema a referèndum i, al veure el que costava, es van oblidar de l’assumpte. Una pena.
No hi ha res com un poble educat, que no sols té idea del que porta entre mans, sinó que també sap com posar les peres a quarto als seus polítics.
Muy buen artículo, por cierto. Una cosa que no sé si es manipulación o si es cierta: el artículo pinta al único plan de modernización respetable y aceptado por todos, como OTRA propuesta que básicamente agrupaba lo contrario a lo que estaba reclamando FGC (Mateu Turrò y Andrés López Pita). Es muy subjetivo, pero me llamó la atención que alguien lo vea sutilmente así. Los que lo hayan vivido ¨de adentro¨ lo sabrán...
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Nou fil sobre l'AV saudita
Els missatges sobre l'oferta d'un consorci espanyol per a l'AV saudita han sigut separats en un nou fil.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Els han tocat el crostó
http://www.ara.cat/societat/infraestruc ... 42908.html
Foment admet que Espanya ha actuat com a nou ric en infraestructures "però tothom actuava igual"
El secretari d'Estat, Víctor Morlán i el conseller Lluís Recoder polemitzen sobre el baix nivell d'execució del pla Rodalies a Catalunya
ALBERT BALANZÀ
Barcelona | Actualitzada el 14/10/2011 16:40
El secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures del ministeri de Foment, Victor Morlán, ha apuntat lacònicament aquest divendres a Barcelona que en els últims anys l'Estat ha actuat com a nou ric en el desplegament d'infraestructures que ara estan infrautilitzades però ho ha justificat en el fet que "tothom actuava igual" i ara el resultat és la segona xarxa de TGV més important del món només per darrere de la Xina però línies que només utilitzen una desena de passatgers. Morlán ha assegurat que "en les mateixes condicions" de bonança econòmica ell personalment "hauria fet el mateix" i que només hauria posat impediments, per exemple, a l'aeroport d'Osca. "Però ja em vaig trobar el projecte engegat", ha afegit després d'una reunió a la delegació del govern central a Catalunya.
Morlán, que ha participat en la quarta i última reunió de la comissió de seguiment del pla de Rodalies 2009-2015, s'ha mostrat bona part de la roda de premsa a la defensiva de les acusacions que li ha llançat minuts abans Recoder pel baix percentatge d'obres executades o en procés d'execució del pla i ha assegurat que encara confia en el compliment dels compromisos fins al 2015, amb una inversió fins i tot superior als 4.000 milions d'euros promesos. Recoder, al seu torn, només ha reconegut avenços en la planificació d'algunes obres previstes i ha rebutjat que no hi hagi diners sinó que és "un tema de prioritats".
Foment admet que Espanya ha actuat com a nou ric en infraestructures "però tothom actuava igual"
El secretari d'Estat, Víctor Morlán i el conseller Lluís Recoder polemitzen sobre el baix nivell d'execució del pla Rodalies a Catalunya
ALBERT BALANZÀ
Barcelona | Actualitzada el 14/10/2011 16:40
El secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures del ministeri de Foment, Victor Morlán, ha apuntat lacònicament aquest divendres a Barcelona que en els últims anys l'Estat ha actuat com a nou ric en el desplegament d'infraestructures que ara estan infrautilitzades però ho ha justificat en el fet que "tothom actuava igual" i ara el resultat és la segona xarxa de TGV més important del món només per darrere de la Xina però línies que només utilitzen una desena de passatgers. Morlán ha assegurat que "en les mateixes condicions" de bonança econòmica ell personalment "hauria fet el mateix" i que només hauria posat impediments, per exemple, a l'aeroport d'Osca. "Però ja em vaig trobar el projecte engegat", ha afegit després d'una reunió a la delegació del govern central a Catalunya.
Morlán, que ha participat en la quarta i última reunió de la comissió de seguiment del pla de Rodalies 2009-2015, s'ha mostrat bona part de la roda de premsa a la defensiva de les acusacions que li ha llançat minuts abans Recoder pel baix percentatge d'obres executades o en procés d'execució del pla i ha assegurat que encara confia en el compliment dels compromisos fins al 2015, amb una inversió fins i tot superior als 4.000 milions d'euros promesos. Recoder, al seu torn, només ha reconegut avenços en la planificació d'algunes obres previstes i ha rebutjat que no hi hagi diners sinó que és "un tema de prioritats".
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Està clar que l'autocrítica no és el punt fort dels polítics.
També França feia (i fa) línies d'alta velocitat, amb la petita diferència que el TGV té 6 vegades més passatgers que l'AVE.
També França feia (i fa) línies d'alta velocitat, amb la petita diferència que el TGV té 6 vegades més passatgers que l'AVE.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Tambien se tendría que explicar que una parte importante de esos viajeros utilizan corredores ferroviarios de otros paises.Tambien es una pequeña diferencia.Sagrerenc wrote:Està clar que l'autocrítica no és el punt fort dels polítics.
També França feia (i fa) línies d'alta velocitat, amb la petita diferència que el TGV té 6 vegades més passatgers que l'AVE.
-
- N9
- Posts: 2158
- Joined: Wednesday 04/05/2005 9:06
- Location: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contact:
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
I què vols dir amb això? Precisament vol dir que saben aprofitar les infrastructures, que no tiren tant els diners i que intenten pensar una mica més que a casa nostra en obviar les fronteres i que tenen la gran avantatge de no tenir les barreres del diferent ample de via.
470 wrote:Tambien se tendría que explicar que una parte importante de esos viajeros utilizan corredores ferroviarios de otros paises.Tambien es una pequeña diferencia.Sagrerenc wrote:Està clar que l'autocrítica no és el punt fort dels polítics.
També França feia (i fa) línies d'alta velocitat, amb la petita diferència que el TGV té 6 vegades més passatgers que l'AVE.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Dues cares de la mateixa moneda
I el fet que a Espanya no es faci té la mateixa causa que la pròpia ruïna de l'AV: mastodontisme per a major glòria del melic del món. Connexió amb França per Catalunya i el País Basc? Per a què, si com Espanya no hi ha res?470 wrote:Tambien se tendría que explicar que una parte importante de esos viajeros utilizan corredores ferroviarios de otros paises.Tambien es una pequeña diferencia.
Ah, sí, s'està fent: 20 anys després d'enfilar Sevilla fruit d'un rampell del president del govern de torn, i 10 anys després de començar la casa per la teulada, perdó, l'LAV per Madrid.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Una auténtica perla las declaraciones de este infradotado. Es que no puedo creer la mediocridad de la clase política española, y eso que ya saben de dónde vengo...
Saludos!
Saludos!
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Crec que també es pot encabir en aquest fil aquest article que apareix avui a REGIÓ7:
(Regió7.cat » Manresa )
LES MANRESES AMB XARXA D-ALTA VELOCITAT
L'AVE arriba a onze ciutats d'una població igual o inferior a la de la capital del Bages, i en una hi connecta expressament
JORDI ESCUDÉMANRESA
L'AVE no és només per a les grans ciutats. Onze localitats espanyoles amb una població igual o inferior a la de Manresa en tenen, i una d'elles, Osca, té una línia pròpia que va costar 221 milions d'euros al servei dels seus 53.000 habitants. Mentre que Manresa es perfila com l'única ciutat catalana de les seves dimensions que quedarà aïllada de la xarxa d'amplada europea, i mentre arrossega una línia de rodalies del segle XIX, ciutats similars viuen una caríssima alegria ferroviària.
Les poblacions d'una grandària similar a la de Manresa (que tenia 76.209 habitants el 2010) on arriba l'AVE, en bona part es beneficien del servei casualment pel fet que són ciutats de pas, en estar situades dins el trajecte que uneix capitals mitjanes o grans, tret del cas d'Osca, on l'AVE s'hi ha portat expressament. Els combois hi arriben per un ramal d'uns 80 quilòmetres que surt de la línia entre Saragossa i Lleida, tot i que no assoleixen la velocitat màxima perquè hi circulen per una via única. L'any passat van fer servir l'AVE entre Osca i Saragossa uns 150.000 passatgers.
El d'Osca és l'exemple més flagrant d'una xarxa que també porta l'alta velocitat a petites capitals com Segòvia, Conca, Ciudad Real, o Guadalajara i Toledo (aquestes dues, lleugerament més poblades que Manresa), i el futur ramal fins a Galícia també portarà l'AVE a Zamora, que té deu mil habitants menys que la capital del Bages.
Al costat de ciutats que són cap de província, hi ha altres poblacions que es beneficien del servei d'alta velocitat malgrat que són molt menors tant en rang com en nombre d'habitants, i per on continuen circulant els trens de rodalies. Amb menys de 50.000 habitants, Figueres té una estació on para l'AVE (de moment només en direcció nord, a l'espera que es completi la línia fins a Barcelona), i fora de Catalunya hi ha altres petites ciutats d'entre 20.000 i 50.000 habitants que també gaudeixen del servei d'alta velocitat, com Calataiud, Requena, Puertollano, Puente Genil o Antequera.
Tanmateix, el cas més paradigmàtic és el de Tardienta, una població de poc més de mil habitants que té l'avantatge d'estar situada al mig de la línia de l'AVE que comunica Osca i Saragossa, de manera que els combois també hi paren. S'hi atura un tren de l'AVE el dia, amb una ocupació mitjana del 6 % l'any 2009.
Situacions inversemblants
L'actual distribució de la xarxa de l'AVE a Espanya crea situacions paradigmàtiques quant al temps de recorregut entre trajectes similars. I és que completar els 66 quilòmetres que separen Manresa i Barcelona (Plaça Catalunya) en un tren de rodalies de Renfe triplica l'estona de viatge del trajecte en AVE entre València i Requena, per exemple. Aquestes dues ciutats es troben a 67 quilòmetres de distància, que l'AVE recorre en un temps d'entre 22 i 24 minuts (en funció de l'horari de circulació dels diversos combois).
Igualment, es triga poc més de 20 minuts per completar en AVE els 61 quilòmetres que separen Guadalajara i Madrid, o Màlaga i Antequera; i es triga al voltant de mitja hora per fer el trajecte entre Saragossa i Calataiud, de 88 quilòmetres, o per anar de Madrid a Toledo (89 quilòmetres) i de Madrid a Segòvia (92 quilòmetres) amb els combois AVANT, que són d'alta velocitat però que s'utilitzen per al servei de mitjana distància entre poblacions properes.
Així mateix, en el temps que es triga per anar de Manresa a Barcelona amb el servei de rodalies, es pot arribar des de Saragossa fins a Barcelona o fins a Madrid amb l'AVE, quan en tots dos casos se superen els 300 quilòmetres de distància.
Altres casos similars es donen en els trajectes que es poden fer en AVE entre Madrid i Albacete, Madrid i València, o Ciudad Real i Sevilla, que es completen en tan sols un quart d'hora més que el recorregut de Manresa a Barcelona amb rodalies.
(Regió7.cat » Manresa )
LES MANRESES AMB XARXA D-ALTA VELOCITAT
L'AVE arriba a onze ciutats d'una població igual o inferior a la de la capital del Bages, i en una hi connecta expressament
JORDI ESCUDÉMANRESA
L'AVE no és només per a les grans ciutats. Onze localitats espanyoles amb una població igual o inferior a la de Manresa en tenen, i una d'elles, Osca, té una línia pròpia que va costar 221 milions d'euros al servei dels seus 53.000 habitants. Mentre que Manresa es perfila com l'única ciutat catalana de les seves dimensions que quedarà aïllada de la xarxa d'amplada europea, i mentre arrossega una línia de rodalies del segle XIX, ciutats similars viuen una caríssima alegria ferroviària.
Les poblacions d'una grandària similar a la de Manresa (que tenia 76.209 habitants el 2010) on arriba l'AVE, en bona part es beneficien del servei casualment pel fet que són ciutats de pas, en estar situades dins el trajecte que uneix capitals mitjanes o grans, tret del cas d'Osca, on l'AVE s'hi ha portat expressament. Els combois hi arriben per un ramal d'uns 80 quilòmetres que surt de la línia entre Saragossa i Lleida, tot i que no assoleixen la velocitat màxima perquè hi circulen per una via única. L'any passat van fer servir l'AVE entre Osca i Saragossa uns 150.000 passatgers.
El d'Osca és l'exemple més flagrant d'una xarxa que també porta l'alta velocitat a petites capitals com Segòvia, Conca, Ciudad Real, o Guadalajara i Toledo (aquestes dues, lleugerament més poblades que Manresa), i el futur ramal fins a Galícia també portarà l'AVE a Zamora, que té deu mil habitants menys que la capital del Bages.
Al costat de ciutats que són cap de província, hi ha altres poblacions que es beneficien del servei d'alta velocitat malgrat que són molt menors tant en rang com en nombre d'habitants, i per on continuen circulant els trens de rodalies. Amb menys de 50.000 habitants, Figueres té una estació on para l'AVE (de moment només en direcció nord, a l'espera que es completi la línia fins a Barcelona), i fora de Catalunya hi ha altres petites ciutats d'entre 20.000 i 50.000 habitants que també gaudeixen del servei d'alta velocitat, com Calataiud, Requena, Puertollano, Puente Genil o Antequera.
Tanmateix, el cas més paradigmàtic és el de Tardienta, una població de poc més de mil habitants que té l'avantatge d'estar situada al mig de la línia de l'AVE que comunica Osca i Saragossa, de manera que els combois també hi paren. S'hi atura un tren de l'AVE el dia, amb una ocupació mitjana del 6 % l'any 2009.
Situacions inversemblants
L'actual distribució de la xarxa de l'AVE a Espanya crea situacions paradigmàtiques quant al temps de recorregut entre trajectes similars. I és que completar els 66 quilòmetres que separen Manresa i Barcelona (Plaça Catalunya) en un tren de rodalies de Renfe triplica l'estona de viatge del trajecte en AVE entre València i Requena, per exemple. Aquestes dues ciutats es troben a 67 quilòmetres de distància, que l'AVE recorre en un temps d'entre 22 i 24 minuts (en funció de l'horari de circulació dels diversos combois).
Igualment, es triga poc més de 20 minuts per completar en AVE els 61 quilòmetres que separen Guadalajara i Madrid, o Màlaga i Antequera; i es triga al voltant de mitja hora per fer el trajecte entre Saragossa i Calataiud, de 88 quilòmetres, o per anar de Madrid a Toledo (89 quilòmetres) i de Madrid a Segòvia (92 quilòmetres) amb els combois AVANT, que són d'alta velocitat però que s'utilitzen per al servei de mitjana distància entre poblacions properes.
Així mateix, en el temps que es triga per anar de Manresa a Barcelona amb el servei de rodalies, es pot arribar des de Saragossa fins a Barcelona o fins a Madrid amb l'AVE, quan en tots dos casos se superen els 300 quilòmetres de distància.
Altres casos similars es donen en els trajectes que es poden fer en AVE entre Madrid i Albacete, Madrid i València, o Ciudad Real i Sevilla, que es completen en tan sols un quart d'hora més que el recorregut de Manresa a Barcelona amb rodalies.
Re: L'alta velocitat, una ruïna econòmica?
Lo que quiero decir es que si se compara nº de viajeros y los km de alta velocidad entre España y Francia creo que tambien se tienen que contar los km de infraestructura de alta velocidad de los paises en los que transitan esos trenes, es decir Belgica, Alemania, Holanda, UK y por poner un ejemplo lo que costo el tunel del canal de la mancha, con IPC actualizado es casi igual a lo gastado en España en Lavs.josep_serre wrote:I què vols dir amb això? Precisament vol dir que saben aprofitar les infrastructures, que no tiren tant els diners i que intenten pensar una mica més que a casa nostra en obviar les fronteres i que tenen la gran avantatge de no tenir les barreres del diferent ample de via.
Re: Dues cares de la mateixa moneda
Si, se tendría que haber terminado mucho antes pero a partir del 2013 veremos quien transporta mas viajeros si MAD-SEV o BCN-París.Guigui wrote:I el fet que a Espanya no es faci té la mateixa causa que la pròpia ruïna de l'AV: mastodontisme per a major glòria del melic del món. Connexió amb França per Catalunya i el País Basc? Per a què, si com Espanya no hi ha res?470 wrote:Tambien se tendría que explicar que una parte importante de esos viajeros utilizan corredores ferroviarios de otros paises.Tambien es una pequeña diferencia.
Ah, sí, s'està fent: 20 anys després d'enfilar Sevilla fruit d'un rampell del president del govern de torn, i 10 anys després de començar la casa per la teulada, perdó, l'LAV per Madrid.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Comparacions sense fonament
Em compares les "xurres" amb les "merines": pretens comparar quants bitllets s'expedeixen per a una relació de 500 km i una altra del doble?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Comparacions sense fonament
Pues dime con que quieres comparar, eres tu el que dices que se empezo la casa por el tejado.Guigui wrote:Em compares les "xurres" amb les "merines": pretens comparar quants bitllets s'expedeixen per a una relació de 500 km i una altra del doble?
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Efecte xarxa molt més gran
França no és París. Si vols comparar, posa-hi qualsevol relació entre Barcelona i França, perquè un cop arribes en territori UIC, les possibilitats només estan limitades per la xarxa existent: Montpeller, Tolosa, Lió, Marsella, Ginebra, París, Bordeus...
Ah, i quan estigui feta la connexió fins a Figueres, encara no reclamis que es venguin tants bitllets a França com entre Madrid i Sevilla perquè encara queda per fer un bon tros d'LAV al Llenguadoc (i tot i així, ja tindria ganes de veure si Sevilla hi sortiria guanyant tant). És com si ho comparessis amb la demanda entre Barcelona i Madrid en temps de l'Altaria.
Ah, i quan estigui feta la connexió fins a Figueres, encara no reclamis que es venguin tants bitllets a França com entre Madrid i Sevilla perquè encara queda per fer un bon tros d'LAV al Llenguadoc (i tot i així, ja tindria ganes de veure si Sevilla hi sortiria guanyant tant). És com si ho comparessis amb la demanda entre Barcelona i Madrid en temps de l'Altaria.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Efecte xarxa molt més gran
Pue si estamos en 2011 y a Francia le queda un buen trozo de Lav por terminar, quizas el AVE sevillano no fue tan mala idea en el año 92, que transporto 2M de personas el primer año, y hablamos del 92 con el nivel de PIB y población de entonces, y eso sin contar con el enlace a Malaga con talgos RD.Guigui wrote:França no és París. Si vols comparar, posa-hi qualsevol relació entre Barcelona i França, perquè un cop arribes en territori UIC, les possibilitats només estan limitades per la xarxa existent: Montpeller, Tolosa, Lió, Marsella, Ginebra, París, Bordeus...
Ah, i quan estigui feta la connexió fins a Figueres, encara no reclamis que es venguin tants bitllets a França com entre Madrid i Sevilla perquè encara queda per fer un bon tros d'LAV al Llenguadoc (i tot i així, ja tindria ganes de veure si Sevilla hi sortiria guanyant tant). És com si ho comparessis amb la demanda entre Barcelona i Madrid en temps de l'Altaria.