oriolp13 wrote:jaezcurra wrote:El Tribunal de Comptes francès diu que el TGV París-Barcelona "no està justificat econòmicament"
En un informe desaconsella la construcció d'una línia d'alta velocitat entre Nimes i Perpinyà, que és l'únic tram amb una línia convencional entre les dues capitals europees
EFE París | Actualitzada el 23/10/2014 18:20
http://www.ara.cat/societat/Tribunal-Co ... 76746.html
El problema que sembla que no entenen els francesos és que no s'ha de veure com un TGV Barcelona-París directe, sinó que segur que hi ha la gran majoria que són passatgers de rutes intermèdies, i a aquests potser sí que els beneficiaria el completar la línia d'AV, ja que al final només en falta un tram, no s'ha de fer una línia sencera. (...)
El document el podeu trobar aquí:
https://www.ccomptes.fr/Publications/Pu ... pertinence
M'ho he mirat per sobre, es tracta d'una anàlisi general de la xarxa francesa d'alta velocitat, i la conclusió principal és que, després de l'èxit de la LGV París-Lyon es va creure que aquest model era aplicable per a crear una xarxa d'alta velocitat a tot el territori, i segons aquesta teoria es van anar projectant les diferents LGV que actualment estan en servei i en construcció a França.
El retorn d'experiència d'aquesta trentena d'anys d'alta velocitat ha posat de manifest els següents punts:
- arguments esbiaixats a l'hora de prendre la decisió de construir una LGV (hipòtesis de trànsit i temps massa optimistes, costos subestimats, etc.).
- rentabilitat dels TGV de la SNCF a la baixa (marge operacional de 29% el 2008, 12% el 2013), a causa de la desacceleració del creixement del nombre de viatgers i de l'augment dels costos (peatges, energia, salaris, impostos).
- el TGV serveix massa destinacions (unes 230), trens aptes per circular a 300 km/h "malbaraten massa temps" circulant a velocitats reduïdes a les línies clàssiques.
- rentabilitat de les LGV sobreestimada respecte a la rentabilitat constatada.
Per tant, cal fer un replantejament del model francès d'alta velocitat, ja que una LGV només és rentable si es compleixen cinc condicions:
- Dues aglomeracions importants
- Entre 1h30 i 3h de trajecte a alta velocitat
- Poques parades o cap
- Alta freqüència i taxa d'ocupació elevada
- Bona articulació amb els altres mitjans de transport.
Pel que fa al TGV Paris-Barcelona, només ho posa com a exemple:
Dès lors, l’argument d’un réseau européen est rarement pertinent pour justifier la réalisation d’une ligne nationale. Si le TGV Paris-Londres est pertinent, Paris-Barcelone ne l’est pas, compte tenu de la distance, et Lyon-Turin non plus, au regard de son coût.
El que ve a dir és que la construcció d'una xarxa europea d'alta velocitat no té cap sentit, ja que l'alta velocitat deixa de ser econòmicament interessant a partir de 3-4 hores de trajecte. És a dir, els TGV París-Barcelona, Madrid-Lió o València-Marsella per si sols mai justificarien la construcció d'una LGV entre Montpeller i Perpinyà. I si es fa una línia nova, haurà de ser per donar resposta a tots els tipus de trànsit existents (mercaderies, passatgers llarga distància i regionals) i trobar la solució que permeti equilibrar els diferents trànsits entre la línia clàssica i la nova.
I pel que fa a la línia Montpeller-Perpinyà, posem-nos en contexte:
Als estudis preliminars de la LNMP (Ligne Nouvelle Montpellier-Perpignan), que podeu
trobar aquí [*], i que es van presentar per al Debat Públic que es va realitzar el 2009, es van proposar quatre escenaris:
1) LGV passatgers V320
2) Línia nova mixta passatgers V220 i mercaderies V120
3) LGV mixta V320 i mercaderies V120
4) Cap línia nova, sinó desdoblament parcial de la línia actual (és a dir, construcció de 3a i/o 4a via als trams més carregats)
D'entrada, l'opció 4 va quedar pràcticament descartada, ja que no oferia cap avantatge en termes de velocitat, i en canvi l'impacte ambiental era molt elevat. En efecte, la línia actual passa per zones urbanitzades i per zones d'alt interès ecològic (llacunes litorals).
Finalment, la decisió ministerial del 15 de desembre de 2013 va consistir en optar per la solució 3 entre Montpeller i Narbona i en la solució 1 entre Narbona i Ribesaltes (al nord de Perpinyà).
En cap moment es diu que no es faci res. De fet, la línia actual quedarà saturada entre 2020 i 2025 com a conseqüència del creixement del trànsit de mercaderies provinent tant del sud del Pirineu com de Tolosa/Bordeus i també de l'augment dels TER Llenguadoc-Rosselló especialment entre Narbona i Montpeller. El que proposa la
Cour de Comptes és que no hi ha cap interès en fer circular els trens a 320 km/h (opcions 1 o 3) ja que el guany de temps és poc significatiu respecte a fer-ho a 220 km/h (opció 2) i en canvi els costos es dispararien a causa de les exigències geomètriques del traçat.
[*] Algú em sabria dir on puc trobar els estudis preliminars de les LAV espanyoles?[/size]