Guigui wrote:Tony M. Nyphot wrote:[...] després tampoc entenc aquest concepte de sobreprotecció que se suposa han d'exercir les autoritats perquè puguem viure sense patir ni una rascada, com si haguéssim de viure embolcallats en cotó fluix.
Exacte. Aquí resulta que la gent és tan tòtila que li ho has d'explicar tot. Ens estem americanitzant a marxes forçades i acabarem tenint casos com alguns flagrants que es van produir fa alguns anys als EUA, on McDonald's va haver de pagar una indemnització milionària perquè una clienta es va cremar els llavis amb un cafè, o un fabricant de microones també va pringar perquè a una senyora se li va morir el gos que hi havia posat dintre per a assecar-lo, i el tribunal va argumentar la seva decisió que les instruccions no deien res de no posar gossos al microones.
En fi, volem que els contribuents paguem tanques, proteccions i filferros per tot arreu perquè som incapaços de dir als nostres nens que no s'acostin a determinats llocs perillosos, o que la gent sigui prou responsable per a saber on pot posar els peus i on no (i de fer-ho veure als seus fills)? El que diem del Japó, també ho he vist en països com Suïssa. És a dir, que resulta que els indrets que tenim pels més avançats del món, són els que menys protecció tenen, però també on hi ha una població que demostra tenir maduresa en la seva vida quotidiana.
Això té un significat diferent, vaig treballar molts anys en una companyia d'assegurances i fins als anys 90 teniem prohibit terminantment assegurar ciutadans dels EE.UU i del Canadà per la cultura que allí ja tenien de la reclamació. Allí reclamaven/reclamen per tot, per una gota de cafè al trajo, etc. El cas d'una dona que va reclamar a la Freixenet, també se les porta. Resulta que va posar una ampolla de l'escumós líquid al congelador i després per descogelar-la la va ficar al microones amb el previsible resultat de la desintegració de l'elecrodomèstic. Almenys això és el que va declarar, perquè com que a l'etiqueta no hi deia que no es podia fer, la responsabilitat civil era de la marca. No son tan així com sembla, més aviat és que la saben llarga. Es volia canviar d'aparell i va trobar la trampa legal perquè li'n paguessin un de nou. No son "ningú".....
Aqui vivim de rendes del passat, encara hi ha per l'Espanya profunda qui es creu que som al temps del "Nunca se pone el Sol".
La campanya dels anys 60 i 70 contra el tramvia, el desprestigi dels FF.CC, etc de cara a pontenciar el vehícle privat en una població amb el nivell cultural per terra va fer molt de mal i el que és pitjor, molts dels responsables actuals (Polítics i quadres mitjans i alts de les empreses privades) es varen creure i encara es creuen, les mentides interessades que en aquells anys del "desarrolismo" es deixaren anar sense cap vergonya i amb l'oposició callada sota amenaça del "garrote y tente tieso".
Avui, hi ha un especial interès en mantenir gairebé tots els enganys i topics que llavors es varen exhibir desaforadament i és el gran poder que el Lobby del ciment té (recordeu el Pla Hidrològic). Alcaldes, consellers, governs autònoms i perquè no, també el central, estan sotmesos a un bombardeig constant a fi de que adjudiquin obra pública sigui o no necessària per a la població. Amb exitosos resultats, utilitzant el suborn, el xantatge, l'amenaça i la pressió mediàtica sense cap escrúpol. (Amb el futbol i l'embrutiment televisiu, saben com manipular la població). Només així es pot explicar la febre soterradora i certes inconguències de casos més particulars com el d'alguns passos a nivell o d'altres (Incluint la recent notícia de la demanda de soterrament del tren a Balaguer).
Business is Business.
S'omplen la boca constantment de les exelències de l'empresa privada sobre la pública però tan si les coses van bé com si van maldades, tots a parar la mà del mateix lloc: de l'erari públic. Tot cercant, sempre, la posició d'avantatge.
Tampoc son "ningú"......
