http://www.elperiodico.es/ca/noticias/b ... 9330.shtml
Dia de l'orgull en bus
Un mes després del 'no' al tramvia per la Diagonal
(I?) , una vintena d'autobusos clàssics participen avui en una passejada per BCN
Diumenge, 13 de juny del 2010
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
Quan el bus va començar a circular per Barcelona, el 1906, els empresaris del tramvia es van començar a preocupar pel seu negoci. Van recórrer als contactes i van aconseguir que el projecte quedés aturat fins al 1922. Més de 100 anys després, la capital catalana ha viscut el fenomen oposat: l'intent de recuperar el tramvia ha caigut en una via morta –només cal veure el fracàs de la consulta de la Diagonal i el rebuig a l'expansió de l'amputat Tram– i el transport públic sobre rodes de cautxú continua manant sense permetre que el qüestionin. Autobusos clàssics de tota la vida celebraran avui aquesta hegemonia i fomentaran la mobilitat sostenible amb la primera edició del Ral·li Barcelona-Caldes de Montbui, una passejada triomfal de 50 quilòmetres en què participaran més de 20 màquines històriques.
Aquesta iniciativa, inspirada en el popular ral·li Barcelona-Sitges de cotxes clàssics, compta amb l'experiència de TMB, Sagalés i l'Associació per a la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA). José María Martínez, secretari d'aquest últim col·lectiu d'apassionats del motor, considera que aquests actes «sempre tenen molt bona acollida perquè tothom que veu els autobusos recorda un moment de la seva vida».
Un esclat preolímpic
Contemplar els colossals Pegaso articulats de sostre ovalat, amb les nanses per agafar-se, les finestres corredores i les cadires de fusta evoca, com a mínim, un centelleig preolímpic. Si s'és molt més veterà, es pot disfrutar de l'Hispano Suiza del 1909 o del Ford AA del 1929, tots dos propietat de la firma Sagalés, tot i que els més recordats seran els Pegaso de finals dels 60 i inicis dels 70.
Arreglar una d'aquestes màquines és una feina titànica. «Això és anar fent –explica el José María–. En el nostre cas, ens veiem un o dos dies a la setmana i anem avançant». El principal problema és l'espai, un fet que només se soluciona amb enormes naus que ARCA no es pot permetre. No és el cas de TMB, que disposa de cinc vehicles molt ben conservats a les seves instal·lacions, a més de tot tipus de material (uniformes, bitllets, eines, equips mecànics...), que esperen que aviat es compleixi el desig de crear un museu del transport públic a Barcelona. «Ara, l'únic escull és trobar la ubicació, després ja parlarem del pressupost», reconeixen fonts de TMB, que no amaguen, sense concretar, que ja es preveuen diversos emplaçaments «a dins de la ciutat». El José María assegura que en algun moment es va parlar de la fàbrica de Fabra i Coats, a Sant Andreu, però l'antiga factoria serà un dels centres de creació que l'ajuntament destinarà a joves creadors, així que els vells motors no sembla que encaixin entre tant d'art
conceptual.
La recerca d'aquests vehicles per tot el territori espanyol requereix una barreja de sort, investigació i anticipació. El José María explica el cas d'un autobús Sava 5701 del 1972 d'Utrera (Sevilla) de què van tenir notícia «per la premsa local». «Molts ajuntament ens ofereixen autobusos vells, però no hi ha espai per guardar-los i hem de dir que no», explica.
Avui, les 22 perles que algun dia més o menys llunyà van portar els barcelonins amunt i avall de la ciutat estaran exposades al costat de la plaça d'Espanya des de les 9.30 hores i sortiran a les 11.00 hores. El José María creu que ja està «tot inventat pel que fa als autobusos», però considera, com a bon nostàlgic, que ja «no es faran mai carrosseries com les d'abans». De tramvies, potser tampoc.