http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/207435
Com ens tracten a Rodalies
Marta Rovira-Martínez | Escudelles | dimecres, 26 d'octubre de 2011 | 09:50h
Ahir dimarts, la situació a Rodalies va arribar a ser molt preocupant. En tot cas, ho era des d’un punt de vista d’algú que es preocupa per la bona gestió pública. En termes de seguretat, feia patir molt veure com s’estava gestionant la crisi provocada per una avaria entre Sants i Plaça Catalunya en hora punta de la tarda. Aquí deixo el relat del que vaig poder veure i viure per si pot servir d’alguna cosa. En tot cas, tinc molt clar que la gestió que fa Renfe de les rodalies no és que sigui molt millorable, és que ratlla la indecència.
Ahir, veient com es complicava la situació a rodalies en pocs minuts, vaig optar per prendre-m’ho amb calma, i buscant alternatives sense precipitar-me. Així doncs, em vaig deixar conduir per un periple d’estacions que em va permetre copsar la dimensió del desgavell.
Cal tenir present que una avaria en la línia de trens és una cosa que pot passar en qualsevol moment (ara fem el supòsit que es fan els controls tècnics i les millores pertinents per mirar d’evitar-les al màxim). Que passi en hora punta és mala sort, però no s’ha de descartar. Ara bé, Renfe hauria de tenir un dispositiu de resposta davant d’aquestes situacions. Tal com mostren les enquestes de mobilitat en dia feiner, les hores en què s’acumulen més usuaris als transports públics són les de la tarda, quan tothom surt de la feina per tornar a casa. Aleshores és quan s’acumula un gran nombre de viatgers a les andanes, quan els trens van plens de gom a gom, i quan es poden produir també més incidències.
Un cop s’ha produït una avaria, hem de suposar que Renfe té un protocol d’actuació preparat. Ahir semblava així inicialment. Desviació de trens per l’estació de Passeig de Gràcia i avisos als altaveus de les estacions afectades. Fins aquí tot semblava correcte. Però el problema és quan ja no es preveu res més, quan Renfe ja no posa cap més recursos que aquests per gestionar una avaria important (ahir afectava tres línies) en hora punta. I aleshores és quan comença el desgavell.
La gent que esperava el tren a Arc de triomf cap a les vuit del vespre va veure com pels altaveus s’anaven anunciant trens que no passaven durant més de mitja hora. Tot seguit se’ls va indicar que anessin a les estacions de Passeig de Gràcia i Clot, perquè s’havien desviat els trens del seu recorregut. Jo vaig anar cap a Clot, on la situació va esdevenir dantesca.
A l’andana no hi cabia ni una agulla, la qual cosa comporta òbviament un problema de seguretat, que ningú gestionava. Jo he vist al metro de Londres, per exemple, que quan s’omplen excessivament les andanes, s’impedeix l’accés dels viatgers a l’estació abans de validar el bitllet. La gent s’espera pacientment fins que es torna a permetre l’accés al cap d’uns minuts. Ahir a l’estació de Clot la gent accedia a l’estació sense cap indicació per part de ningú, enmig del caos. Hi havia gent que validava el bitllet, gent que entrava sense pagar, gent preguntant per tot arreu. Un sol agent de seguretat al hall que mirava d’anar responent a tothom que li preguntava, però que estava absolutament desbordat.
Veient el panorama, vaig fer marxa enrere. A Arc de triomf continuaven enviant la gent a Clot. Després d’esperar una estona, preveient que encara que passessin trens, l’acumulació de gent m’impediria agafar el meu, vaig fer camí xino-xano cap a Passeig de Gràcia. Allà els membres de la seguretat adreçaven els passatgers cap a Clot o Sants explicant que els trens que havien estat desviats cap a Passeig de Gràcia ja no s’hi aturaven. La sorpresa era comprovar que, un cop agafat el tren a Sants, es descobria que els trens continuaven passant i aturant-se a Passeig de Gràcia. Per tant, no hi havia cap coincidència entre la informació que podia donar un membre de la seguretat i un altre, convertits en improvitzats informadors, i entre el que deien ells i el que s’anunciava pels altaveus. El personal propi de Renfe era absent.
Un cop al tren, per fi!, com a música d’acompanyament a la línia R1 teníem informacions constants sobre les altres línies, R3 i R4. Una informació totalment prescindible atès que no afectava la línia on viatjàvem, i que creava més desconcert, sobretot entre els viatgers estrangers.
Una avaria no hauria de convertir el fet de tornar a casa en una odissea. I és evident que la gestió de les incidències tècniques necessita una millora urgent. En la disponibilitat de personal, que és clamorosament escàs comparat amb el que té, per exemple, el metro de Barcelona; o el que tenen els serveis de transport d’altres capitals europees. Aquesta política d’estalvi de personal a les línies de rodalies no s’acaba d’entendre, i no és justificable només pel fet que hi hagi més màquines expenedores de bitllets. Un servei de qualitat implica precisament substituir les tasques del personal, i no pas substituir el personal per màquines.
Cal una millora urgent en la formació del personal de seguretat, que actua com si li acabessin de posar l’uniforme sense cap tipus d’instrucció, ni de coordinació, ni de missió apart de controlar els que no paguen. Sovint informen malament dels recorreguts, o no en saben res. El personal contractat mitjançant una empresa de seguretat privada no cobreix, per tant, la necessitat d’informants que hi ha en un sistema de rodalies tant utilitzat com el de Barcelona, amb una afluència de turistes tant importants.
Cal establir, perquè sembla inexistent, algun protocol de seguretat en casos d’acumulació de gent a les andanes, o de desviació de viatgers per altres línies. El control d’accés a andanes en un transport de viatgers tant massificat s’hauria de poder fer de forma ordenada, establint un control sobre els trajectes que han de fer una tal quantitat de persones com les que ahir es desplaçaven per les diferents estacions de rodalies de Barcelona.
Cal informar a la gent abans de validar el bitllet, cosa que evitaria moltes molèsties, i no només pel fet d’haver de retornar el bitllet, sinó perquè permetria un control d’accés a andanes civilitzat. Ahir la massificació a les andanes podia haver portar a qualsevol desgràcia, que per sort no es va produir. Però més d’una i dues persones vam acabant compartint aquesta sensació d’inseguretat enmig del caos.
No crec que tot plegat sigui només un problema de l’operador, de Renfe, sinó d’allò que se li exigeix com a proveïdor d’un servei essencial per als catalans. Cal que el Departament de Territori i Sostenibilitat es posi mans a l’obra.
