Transport.cat

La notícia original me l'havia perduda, però la carta que va publicar La Vanguardia divendres, no:

http://www.lavanguardia.com/vida/201105 ... a-com.html

Hola Josep,

Aprecio vuestro interés y vuestras palabras amables.
Lo cierto es que no me considero un héro ni mucho menos, tampoco creo que yo deba ser el protagonista de la historia.

Todo ocurrió muy rápido y creo que reaccioné de una manera instintiva.
Vi a un hombre que no estaba en muy buenas condiciones caer a la vía y automáticamente comprobé el reloj del metro para estimar cuanto tardaba para que llegase el tren.

Consideré que podía ayudarle sin comprometer mi vida y salté para apartarle a un lado. Creo recordar que el hombre estaba inconsciente tras caer.
Tenía un golpe en la cabeza y otro en el brazo.
Le aparté a un lado, debajo del saliente del andén y de los cables, y me coloqué encima suyo para evitar que levantase la cabeza o los brazos mientras pasaba el tren. Creí que habría espacio suficiente entre la pared y la parte inferior de las ruedas. Afortunadamente, así fue.

Cuando el tren ya había parado completamente, con la ayuda de otras dos o tres personas le desplazamos hasta el espacio entre dos vagones y le sacamos de las vías.

No me gustaría acaparar el protagonismo puesto que otras personas también ayudaron a la víctima. Si eres el chico que trabajaba en la vanguardia con el que hablé después, también fuiste testigo del accidente y lo pudiste comprobar.

No suelo coger el metro a esa hora puesto que suelo moverme en bici, además llegaba tarde a trabajar... fue pura coincidencia que yo estuviese delante cuando la víctima cayó.

Afortunadamente, me había fijado en él desde que llegó al andén y ví el momento justo en el que ocurrió el accidente.

Cuando llegó la policía y el personal de emergencias, tanto los empleados de TMB como la Guardia Urbana me felicitaron y agradecieron la ayuda prestada; no así una pareja de Mossos y un agente de paisano que actuaron de una manera prepotente, incluso agresiva.

Para mí ese agradecimiento, el no haber sufrido ninguna lesión, y el que a la vícitma tampoco le haya pasado nada grave es más que suficiente.

Espero que comprendáis que preferiría que no trascendiese a la prensa mayor detalle personal sobre mí.

Un saludo

Fran-Ikarus wrote:no así una pareja de Mossos y un agente de paisano que actuaron de una manera prepotente, incluso agresiva.

Aquests energúmens sense cor, més freds que la porra que branden amb tanta facilitat, ja s'hauran aturat a pensar (ja saben el significat d'aquesta paraula?) què haurien fet ells si la persona accidentada hagués sigut algú que estimen (si és que estimen algú)?

Darrerament, els Mossos no estan donant la millor imatge d'ells mateixos, no...

metring wrote:Darrerament, els Mossos no estan donant la millor imatge d'ells mateixos, no...

Suposo que hi deu haver de tot i que sovint una cosa és el que ens expliquen i una altra la que passa.

Guigui wrote:Aquests energúmens sense cor, més freds que la porra que branden amb tanta facilitat, ja s'hauran aturat a pensar (ja saben el significat d'aquesta paraula?) què haurien fet ells si la persona accidentada hagués sigut algú que estimen (si és que estimen algú)?

http://www.youtube.com/watch?v=nYwaPahVpbs ens hem passat una miqueta no?

En què? En qüestionar la humanitat d'aquestes persones, potser?

Guigui wrote:En què? En qüestionar la humanitat d'aquestes persones, potser?

Per exemple.

El problema el veig mes aviat pel fet de generalitzar

Guigui wrote:En què? En qüestionar la humanitat d'aquestes persones, potser?

Llegiu-vos la frase amb deteniment, i veureu que ni generalitzo ni pixo fora de test. "Aquests" són "aquests", no "tots", i demostren no tenir cor, si ens atenim al que diu el lector-salvador.

Javi M wrote:Una solución que ya se aplica en algunas estaciones de Londres, es elevar los raíles unos tres palmos del suelo de la zona de vías, de manera que si alguien cae (siempre que no se quede atravesado en los raíles o no se electrocute primero) queda a salvo mientras el tren le pasa por encima a una distancia segura.

No sé jo... tenint en compte que normalment hi ha el tercer carril pel mig, les probabilitats d'electrocució són bastant elevades oi?

No sé jo... tenint en compte que normalment hi ha el tercer carril pel mig, les probabilitats d'electrocució són bastant elevades oi?

Només si l'home queda travessat a sobre dels rails. No hi entenca massa, però per molta diferència de potencial que hi hagi entre els rails, suposo que si la persona que caigui només en pren contancte duran un parell de segons i després cau al fossat "només" prendrà cremadures i no morirà.

les descàrregues dels desfibril.ladors dels hospitals son de dècimes de segon i a un voltatge molt inferior. Fes comptes.

El Metro de Londres funciona amb un sistema de quatre rails (i no tres), de manera que les vies no han de fer de terra (com a un tren normal) ja que per això ja és el quart carril. Això fa possible que els dos rails per on circulen els trens puguin estar aïllats en els trams de les estacions.
D'aquesta manera, tocant un dels dos rails conductors i un de guia, no es pot produir l'electrocució. A més a més tampoc és fàcil tenir tan mala sort de tocar el terra alhora que un rail electrificat perquè queden massa lluny, igual que és poc probable tocar els dos rails electrificats ja que es troben gairebé a un metre i mig entre ells.

De tota manera, un dels rails té una tensió de 210V (col·locat entre els rails guia) i l'altre de 420V (col·locat sempre a la vora més allunyada de l'andana), o sigui que fins i tot amb la mala sort de tocar els dos rails electrificats rebrem com a màxim una descàrrega de 630V CC.
Posem-nos en el cas menys favorable (i menys probable també), de que la víctima toca els rails un amb cada braç (i no un amb una cama i l'altre amb un braç, per exemple), és a dir, la manera en que el cos presenta una menor resistència.

El LLOP wrote:Fes comptes.

Fem-los:

V=I·R

La resistència mitjana entre la part dreta del pit i el lateral esquerra entre la 4ª o 5ª costella (lloc on es posen els elèctrodes dels desfibril·ladors) és d'uns 50 ohms.
Així dit a ull, entre mà i mà tirant baix deu haver com a mínim 200 ohms.

Els desfibril·ladors assoleixen tensions de fins a 750V, mentre que el Metro només 630V

Si 750=50I, I=15A (Desfibriladors)

Si 630=200I, I=3,15A (Metro)

Veient que el cos pot aguantar gairebé tres vegades més intensitat de corrent que el màxim que es pot rebre caient al Metro, durant un període de fins a 20ms (el temps que ofereixen com a màxim els desfibril·ladors), i sabent que el dany produït no és proporcional a l'amperatge (sinó que aquest augmenta exponencialment en augmentar l'amperatge), és lògic pensar que una persona que prengui un contacte entre ambdós rails i amb els dos braços (cas que ja hem dit que és massa poc probable) durant un segon (el temps que pot trigar una persona en travessar el nivell dels rails i caure a la fossa), no patirà probablement una aturada cardio-respiratòria (que té possibilitat de reanimació) i ni molt menys la mort immediata.
Això sí, malgrat ja haver-ho dit al missatge anterior, tot això és llevat de si la víctima queda suspesa entre els quatre rails i no cau a la fossa (cas també poc probable). Encara que en aquest cas no té molt sentit plantejar-se si s'electrocutarà o no ja que probablement morirà seccionat pel tren.