Transport.cat

ja vaig denunciar fa temps que alguns conductors fumaven, evidentment a unitats sense mampara.

calisay wrote:ja vaig denunciar fa temps que alguns conductors fumaven, evidentment a unitats sense mampara.

Pel que jo sé s'han oberts diversos expedients disciplinaris a empleats per fumar a la cabina dels trens, però cap d'ells ha acabat en sanció, només en amonestacions.

Hola, ara que he vist aquest tema, jo tambè he estat increpat per una senyora motorista. Va ser al Maig de l' any passat, a la L2. El vaig agafar a Bac de Roda fins Paral.lel, vaig estar gran part del trajecte mirant cap a la cabina. En arrivar a Paral.lel, i mentre pujava les escales, vaig escoltar la veu d' una dona que escridassava algú, en veu alta, en vaig girar i era la motorista que m'escridasava a mi . Soposo que acavava el seu torn, i per aixó havia deixat el tren. No recordo les frases exactes, pero mes o menys era un " Vete por ahi a mirar a otra parte si estas aburrido y deja de tocar los cojones" Potser es pensava que la mirava a ella

No li vaig dir res, em va agafar de sorpresa. Es ben cert que alguns empleats del metro no tenen gaire consideració amb els usuaris, crec que almenys els que fem servir servir el transport public (i sobretot els que paguem) no mereixem ser escridasats.

El problema viene en que para lo que a ellos es pura rutina, para nosotros es un aliciente ver o intentar ver el recorrido del tren por el interior del tunel. Quizas se sientan observados, pero realmente no es a ellos a quien miramos y eso creo que lo tienen que entender. El hecho de parar las luces innecesariamente tambien las podemos considerar una falta de respeto.
Que haria esta gente en los antiguos 200,300... que ibas mirando la via y todos los movimientos del motorista.
De todas formas hay cosas que no se deben hacer y la 1ª es faltar el respeto a nadie y menos por querer ver una via

A l'època de les granotes, quan era petit, recordo fer un trajecte de Bellaterra a Gràcia, agenollat al banc i amorrat al vidre de la cabina. El motorista no parava de fer conyeta amb mi, picant amb els dits al vidre. Per tant, hi ha maneres i maneres de prendre's les coses. Potser sí que els empleats no anaven tan pressionats abans, però crec que una actitud positiva mai no es perd.

Malauradament ha canviat molt; posats a recordar, penseu amb com anaven els "brill", sense cabina, anaves al costat del maquinista i moltes vegades parlant amistosament amb ells, i tanmateix aprofitant per mirar per la finestra; però d'aixó en fa tant de temps...........Salut!

Sense anar més lluny... i als autobusos?