Un altre cas de gos, perdut per vies de ferrocarril. En aquest cas ara a casa nostra
http://t.co/j9ziqC94
TESTIMONI DEL LECTOR
La trista història de la Bruna
Una gossa malferida passa tres dies ignorada per tothom a les vies del tren entre Gelida i Sant Sadurní
Lectores corresponsales | 13/02/2013 - 18:54h
La Bruna Cristina Martínez
La gossa portava tres dies malferida a les vies del tren entre Gelida i Sant Sadurní ignorada per tothom Cristina Martínez
Diumenge a la nit vaig llegir un avís per Facebook on deien que hi havia un gos malferit per les vies del tren al trajecte Gelida-Sant Sadurní. Tres amigues vam anar a l'estació de Gelida, que és d'on som, a veure si el vèiem però era de nit i va ser impossible.
Cap a les onze de la nit del mateix dia vam conèixer la situació exacta del gos, molt a prop de la estació de Sant Sadurní. No ho vam pensar ni un segon i quatre persones vam anar a fer el rescat. No hi havia ningú a qui dirigir-se i no podíem perdre temps.
A les fosques, amb els llums dels mòbils, corrents i vigilant que no vingués cap tren perquè per on anàvem no hi havia gairebé espai, vam trobar a una preciosa gossa joveneta mescla de llaurador al mig d'una via amb un cop a la columna sense poder-se aixecar. Els trens li van passar pel costat i per sobre durant dies sense rebre ajuda de ningú. La vam alimentar i portar en braços, envoltada en una manta, cap al cotxe.
Ens van veure dos policies locals i ens van ajudar molt, donant-nos mantes tèrmiques i obrint-nos camí per un altre lloc ja que, per on anàvem, era molt perillós. Ells no tenien constància que hi hagués cap gos allà, i els creiem.
La vam portar a la Protectora APAN, a Òdena, on es van fer càrrec de la Bruna, així la vam batejar, una preciosa gossa que va tenir la desgràcia de ser abandonada, perdre's o vés a saber què perquè tampoc duia xip. Un refugi què, com molts altres, no té recursos econòmics però es va oferir a cuidar-la tot i no ser la seva zona d'acollida.
L'avís el va donar una noia que, dos dies abans, va trucar als Agents Rurals, que la van derivar a la Policia Local. El policia que la va atendre (per tenir policies així millor no tenir-ne) li va dir que no es podia accedir-hi en cotxe, després li va dir que potser ja era Gelida i que vés a saber qui s'encarregava... Excuses sense fer la seva feina i atendre una trucada d'ajuda. Renfe també va ser avisada però no anaven a parar una via per un gos. Adif també ho sabia i tampoc va fer res.
En resum. Vam haver d'anar quatre particulars a les dotze de nit, corrents al costat de les vies sense res més que una manta, un paquet de frankfurts i aigua. Perquè ningú ha fet la seva feina. I, molt pitjor, ningú ha estat suficientment humà com per salvar a la Bruna.
La Bruna portava allà tirada des de divendres. Això són tres dies sencers ignorada per tothom. Ahir dimarts, finalment, ens va deixar. L'havien atropellat i tenia la columna molt malament. No podia respirar bé i era molt dolorós per a ella, tot i que mai es va queixar. Una gossa excepcional que en l'estat en el que estava, ens feia petons i volia aixecar-se per venir amb nosaltres. La tristor per la seva injusta marxa no es pot expressar en paraules.
Això no pot quedar així. Si la gent no actua, res no canviarà mai. Prou d'excuses i de passar notes. S'han de fer les coses i no lamentar-se de les situacions des de el sofà de casa.
No m'hagués pogut perdonar anar a dormir sabent que aquella gossa potser encara estava viva morint de gana i fred. Però, pel que es veu, tant Renfe, com Adif, els Agents Rurals i la Policia Local no van tenir cap problema. Desgraciadament no és el primer cas ni serà l'últim.
Podria explicar la història amb molts més detall perquè l’experiència va ser inoblidable. No vull quedar-me de braços creuats davant la indiferència dels altres i ho havia d'explicar perquè, almenys, es tingui coneixement de fets tan inhumans com aquest.
La Bruna ha de ser la veu de tots.
Leer más:
http://www.lavanguardia.com/lectores-co ... z2KoM20Mc4
Síguenos en:
https://twitter.com/@LaVanguardia |
http://facebook.com/LaVanguardia