Transport.cat

Jo també penso que en casos com els atacs terroristes tampoc s'hauria de explicar tot fil per randa de com s'han produït els atemptats, doncs és evident l'efecte crida, com es van reproduint els modus operandi d'un país a l'altre, tot i que en aquesta societat tant hiper conectada es difícil que no se sàpiga...

http://cadenaser.com/emisora/2017/05/30 ... 4.amp.html

Cada any 80 persones a Catalunya es llencen a les vies per suïcidar-se
La xifra es manté estable i els operadors ferroviaris treballen en la difícil tasca de prevenir aquestes accions i ofereixen assistència psicològica als maquinistes que es veuen implicats.

Cada any, unes 80 persones es llencen voluntàriament a les vies del tren per suïcidar-se. Són dades que per primera vegada expliquen tots els operadors ferroviaris i que us avança SER Catalunya. Per l'extensió i per les característiques de la xarxa, la majoria de suïcidis es concentren a les vies de Rodalies, però se'n produeixen també a les de Metro i Ferrocarrils de la Generalitat. Aquestes empreses treballen en la difícil tasca de prevenir aquestes accions i ofereixen assistència psicològica als maquinistes que es veuen implicats.

Segons dades de Renfe, l'any passat, 51 persones van ser atropellades per un tren després de llençar-se voluntàriament a la via. 19 ho van fer al metro i 7 més als Ferrocarrils de la Generalitat. La xifra, segons els operadors ferroviaris es manté estable en els darrers anys i suposa que cada 4 o 5 dies, una persona intenta suïcidar-se d'aquesta manera.

Els operadors volen actuar en el terreny de la prevenció i la directora de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona, que pertany a la Facultat de Psicologia de la UAB, Ingeborg Porcar, explica en una entrevista a SER Catalunya que el primer pas per prevenir és que el suïcidi deixi de ser un tema tabú. Diu Porcar que "se n'ha de parlar i implicar la societat en la prevenció i la detecció del risc".

Les empreses analitzen els estudis que s'han fet a nivell internacional i treballen per veure com poden ajudar a reduir els suïcidis a les seves instal·lacions. En el cas de Metro, els seus treballadors han rebut formació per detectar conductes de risc, però intenten també implicar la resta de ciutadans que en un moment determinat es puguin trobar a l'andana. El cap de seguretat de TMB, Ricardo Ortega, reconeix que és "un repte gairebé impossible". Però que el missatge que es vol enviar als viatgers és que, si detecten alguna actitud sospitosa per part d'una persona que s'acosta perillosament a les vies, que avisin el centre de control a través del boto que hi ha al centre de les andanes de totes les estacions.

A les estacions de Renfe es donen constantment missatges perquè no es creuin les vies, però són conscients que aquests poden tenir efecte en la gent que ho fa per imprudència. En el cas de persones que es volen treure la via "és molt difícil evitar que es llencin", diu Ricard Ribé, Gerent de Relacions Laborals de Renfe Operador a Catalunya.

Luis Moyano, un maquinista de RENFE que durant la seva carrera s'ha trobat amb dos suïcidis, assegura que és un problema que s'hauria d'afrontar des de molts àmbits diferents. S'hauria de "conscienciar la societat, fer campanyes de sensibilització com les que es fan amb els accidents de trànsit i fins i tot posar tanques en els trams més accessibles de les vies", tot i que reconeix que moltes persones es llencen directament des de l'andana.

Els suïcidis a les vies del tren representen el 15 per cent del total de suïcidis que es produeixen a Catalunya.

El testimoni dels maquinistes: "no ho oblidarem mai"
A diferència del que passa en altres tipus de suïcidis, les persones que escullen les vies del tren impliquen en la seva mort a un tercer. En aquest cas, als maquinistes que gairebé mai són a temps d'evitar l'atropellament. Hem parlat amb 2 d'aquests conductors, un treballa a Renfe i l'altre a Ferrocarrils de la Generalitat. Tots dos han passat per aquest traumàtica situació.

Luis Moyano, fa 10 anys, no va poder fer res per evitar l'atropellament d'una dona jove que es va col·locar per sorpresa a les vies. Era el segon suïcidi amb el que es trobava. El primer el va viure quan tenia 18 anys.

Teo Bastos, maquinista de Ferrocarrils, es va trobar fa un any amb que una noia jove va saltar a la via davant del seu tren.

Tant Teo Bastos com Luis Moyano expliquen la sensació d'impotència que els va provocar veure que no eren a temps d'evitar l'atropellament i asseguren que no oblidaran mai aquell moment.

Els operadors ferroviaris ofereixen suport psicològics als treballadors que passen per un fet tant traumàtic com aquest. Els experts que treballen amb ells expliquen que, davant d’un fet traumàtic com aquest, el nostre cos reacciona activant una sèrie de mecanismes que ens poden deixar seqüeles. Per exemple, el maquinista pot recordar una vegada i una altra el moment de l'impacte, pot estar híper alerta, és a dir, que qualsevol petit soroll el pot espantar i a més pot tenir por de tornar a conduir un tren.

La feina dels psicòlegs és donar eines perquè es desactivin aquests mecanismes. La recomanació és que tant aviat com puguin tornin a la feina, mantenir-se allunyats és com ratificar al seu cervell que aquell lloc que estan evitant és perillós.

Ecomobisostrans wrote:

wefer wrote:Tornem sempre al punt inicial: mai ningú ha demostrat que això sigui cert però es continua repetint una vegada rere l'altra com un mantra. Repeteixo: no hi ha cap estudi seriós que ho confirmi, i per tant afirmar que existeix un efecte crida ÉS MENTIDA.

El que passa és que si se sap que la gent es suïcida arribem a la situació de que la nostra societat està fallant i no és tant maca com ens volen fer creure. I això sí que ens faria reflexionar a tots i potser canviar-la... i això no els interessa als que realment viuen bé.

Precisament d'altre dia ho comentava un al Facebook, que ja es vox populi entre els periodistes: Si cada vegada que hi ha un suicidi sortis als diaris, enseguida es formaria debat social, dins aquest debat més d'un familiar hi participaria i explicaria la història (tenia tantes deutes, no veia cap sortida al futur, etc.) i la realitat social més amagada sortiria de seguida a la llum. ¿Que fan per combatre-ho? Propaguen aquesta falsa idea de l'efecte crida i aconsegueixen que no trascendeixi.

Sobre este tema hace ya tiempo quería comentarlo. Por un lado pasa eso, muchas personas en situación insostenible se quitan la vida para no quedarse en la calle o pasar hambre cuando no tienen salida. Pero luego está el tema familiar: los que tiene seres a su alrededor "que no seres queridos, no es lo mismo", se oculta una serie de conflictos que estas personas tienen o sufren por parte de otras personas. En este sentido vivimos en una sociedad atrasada donde hasta por ley, el concepto de familia biológica ya tiene que implicar una convivencia y respeto forzosos que todoa sabemos que no siempre se dan, y es más: al paso en que avanzamos cada vez menos convivencia pacífica hay en núcleos de consanguineidad. Pero la ley hace oídos sordos a esto y aplica la ley de consanguineidad tradicional, y la típica ley inquisitoria de "si no estás de acuerdo te mandamos al psiquiátrico o al asilo", o directamente te mandan cuando hay casos de personas deshauciadas y demás.
Y por supuesto, en esto falta una completa ética en la psicología médica que se dedica a empastillar y a controlar, en lugar de asumir o tratar los problemas reales, escuchar y dar soluciones. Así no me extraña que haya gente que se quite la vida y se mire para otro lado escondiendo los problemas que hay detrás. Sobre el tema de la psicología médica lo dejo caer, pero lo dejo aquí porque eso necesitaría todo un hilo completo al respecto.

Sobre aquest cas...

metring wrote:

Guigui wrote:Jo anava a aquell tren. És molt, molt, molt desagradable. I la pobra conductora, evidentment, aixafada.

Fora, al carrer, dos cotxes de la urbana, dos dels Mossos, tres de bombers i una ambulància (quan hi he passat més d'una hora més tard). I travessar la ciutat (del barri de Vallcarca al Paral·lel), una hora en lloc de mitja.

En fi, suposo que no serveix de res apel·lar a la consciència social dels suïcides, un cop es fiquen en una situació tan desesperada.

...ves per on, m'he assabentat de qui va ser:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/06/14/ ... 95716.html

"La terrible noticia de la muerte del director teatral y dramaturgo Moisès Maicas, de 52 años, precipitado a las vías del metro el martes en Barcelona, ha conmocionado al mundo de la escena.

(...)

Entre sus montajes más recordados, la durísima Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane, con Anna Alarcón, una obra sobre el suicidio.(...)"

I ho recalco aquí perquè, dels altres mitjans que van publicar la notícia de la mort (sic) d'en Maicas, cap altre, que jo hagi vist, n'ha especificat la manera o causa.

No en tenia ni idea!!

No parlar-ne no evita els suïcidis, està molt clar.

Fran-Ikarus wrote:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/06/14/ ... 95716.html

I ho recalco aquí perquè, dels altres mitjans que van publicar la notícia de la mort (sic) d'en Maicas, cap altre, que jo hagi vist, n'ha especificat la manera o causa.

Perquè ho comproveu (o em corregiu si se m'ha passat):

"de forma inesperada":
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ ... ro-6104336

"falleció":
http://www.abc.es/cultura/musica/abci-f ... ticia.html

"mort inesperada":
http://www.ara.cat/cultura/Mor-als-anys ... 18662.html

"ha mort":
http://www.elpuntavui.cat/cultura/artic ... -anys.html

"ha mort (...) mort inesperada":
http://www.elpuntavui.cat/cultura/artic ... aicas.html

"el decès s'ha produit aquest dimarts al matí":
http://mataroradio.cat/mataronoticies/n ... s-s-maicas

"va morir aquest dimarts":
https://comunicacio21.cat/noticies-cult ... ses-maicas

"ha mort de forma sobtada":
http://www.maresme360.cat/5101/mor-el-d ... aicas.html

"va morir de forma sobtada ahir":
http://mataroradio.cat/mataronoticies/n ... s-s-maicas


Ves a saber si no li acabaran "picant el crostó" (internament) a El País per haver-se sortit del (pacte tàcit o patró casual?)

Felicitats a El País per parlar-ne enlloc d'amagar aquesta realitat, quan canviarà la resta? Per què no escolten els psiquiatres que recomanen parlar del tema?

https://facebook.com/story.php?story_fb ... 6412300454

https://beteve.cat/el-mati-de-barcelona ... dis-metro/

Als últims minuts es parla de la censura informativa sobre l'afer.