Transport.cat

Al EPC:

La UE da voz a un catalán víctima de los polémicos controles de aeropuerto

1. • La norma vigente dificulta a David Raya viajar con la maleta de medicinas de la que no puede separarse
2. • Bruselas analiza el caso pocos días antes de que la justicia decida si declara nulo el reglamento


MAYKA NAVARRO / L'HOSPITALET
MANUEL VILASERÓ / MADRID

La Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo, en una decisión muy significativa, ha invitado a comparecer mañana en Bruselas a un vecino de L'Hospitalet, David Raya, que, como otros ciudadanos europeos, ha emprendido una cruzada personal contra las absurdas (en opinión de muchos) normas de seguridad de los aeropuertos. Tendrá solo cinco minutos para exponer su caso, pero lo importante no es el tiempo, sino el contexto. Los controles que actualmente pasan los pasajeros en los aeropuertos están en una suerte de antesala del limbo, ya que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea puede declararlos en breve inexistentes porque fueron considerados ultrasecretos. La invitación cursada a Raya es, según intuyen los eurodiputados detractores de las normas de seguridad, todo un indicio de que algo por fin se mueve.
Raya sufre fibrosis quística y diabetes y necesita viajar siempre con una maleta llena de medicamentos, algo que, al parecer, no entra en la cabeza de algunos vigilantes privados. Estos interpretan en los aeropuertos un reglamento de seguridad del que, en realidad, desconocen el contenido. Aunque parezca invero-
símil, este es secreto, tanto para los pasajeros como para los vigilantes privados y los policías que deben aplicarlo. El margen para la arbitrariedad es infinito.

INFORME MÉDICO
Raya se asomó al abismo en noviembre del 2006, pocas días después de la entrada en vigor del reglamento. Acompañado de su novia, viajó de vacaciones a Ber-
lín. Llevaba consigo un documento, traducido al inglés y al alemán, en el que se detallaba su enfermedad. Y se daba cuenta de la necesidad de viajar con los medicamentos que transporta. Cada día, ingiere medio centenar de diferentes pastillas. Además de la insulina y los diferentes aerosoles y medicamentos de nombres complicadísimos de reproducir. Todo un arsenal médico que siempre va con él, porque de ese arsenal depende que siga vivo.
A la ida, en El Prat, no tuvo nin-
gún problema, fue al volver, en el ae-
ropuerto alemán de Tempelhof, cuando los vigilantes le advirtieron de que debía facturar la maleta de medicamentos, porque algunos eran líquidos y la norma impedía que viajaran en cabina. "Me puse muy nervioso. La escena se alargó casi una hora, hasta que entendieron, por mi ansiedad, que no me desprendería de la medicación", relata.
"A la vista de cientos de personas, tuve que soportar el registro de mis medicinas y responder preguntas acerca de todas aquellas pastillas, aerosoles, insulinas, jeringuillas y sobre un compresor de aire que sirve para la medicación vaporizada", recuerda aún con espanto.
La maleta no la puede facturar, no solo porque necesita algunos de los medicamentos durante el vuelo, sino porque no puede arriesgarse a un extravío. Le va en ello la vida y los 5.000 euros que cuesta su contenido.
Al llegar a su casa empezó su particular batalla, a la que dedica todo el tiempo libre del que dispone. Así como otros ciudadanos que han tenido problemas en los controles de seguridad de los aeropuertos han tomado vías judiciales o administrativas, Raya decidió focalizar su queja en la Unión Europea.
"El reglamento es del Parlamento Europeo, y por eso me centré en ellos". Primero se carteó con el Defensor del Pueblo de la Unión Europea, quien amablemente le indicó por carta que su queja debía tramitarse en la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo. Y allí escribió. El pasado agosto, el presidente de esta comisión, Macin Libick, contestó a su misiva contándole que aceptaban la queja e iniciaban su trámite, y que ya le convocarían para exponer sus motivos.
Sabe que su empeño puede servir para cambiar una norma que amarga los viajes de decenas de miles de ciudadanos que a diario transitan por los aeropuertos europeos. "No puede ser que en nombre de una presunta seguridad se juegue con las libertades de la gente", advierte Raya.
Estos días prepara en su casa el discurso. Solo tiene cinco minutos y sabe que necesita aprovecharlos. Espera no estar nervioso. Aunque la idea de volver a subirse a un avión y pasar un control de seguridad le genera más ansiedad que la intervención ante los eurodiputados.
Pero no piensa ceder un paso. Asegura que aquel día en Alemania se sintió humillado y pisoteado, y no piensa volver a pasar por la experiencia de tener que explicar a un uniformado por qué necesita inyectarse insulina para seguir vivo. Y advierte de que no cesará. Que si por casualidad la Comisión de Peticiones entiende que su queja no merece una reforma del reglamento, acudirá, nuevamente, al Defensor del Pueblo para que le vuelva a indicar dónde recurrir.
"Lo conseguiré", añade.

De EPC:

Una web anima la protesta contra els controls als aeroports

1. • Nosinzapatos.com recull relats de passatgers indignats i proposa accions
2. • La pàgina s'inspira en l'incident viscut per Guardans, arran de ser obligat a descalçar-se

MANUEL VILASERÓ
MADRID

Internet no podia quedar al marge del descontentament dels passatgers pels discutits i moltes vegades humiliants controls de seguretat dels aeroports. La irritació ciutadana ha cristal.litzat a la web http://www.nosinzapatos.com, que pretén recollir les queixes, explicar els infortunis soferts en els registres i proposar accions per lluitar contra unes mesures que els seus impulsors consideren "un abús als drets dels ciutadans". La iniciativa s'afegeix a queixes com la que avui escolta el Parlament Europeu dels llavis del jove de l'Hospitalet David Raya i al recurs judicial d'un ciutadà austríac que pot acabar motivant que la norma sigui declarada nul.la.
¿Per què nosinzapatos i no sense el cinturó, els medicaments, el biberó del nen, el xampú o fins i tot el formatge del bocata? Materials tan innocus han estat considerats també per la normativa europea de líquids com potencials armes de destrucció massiva. L'administrador de la pàgina, Alberto Masero, reconeix que hi havia molt on escollir, però que es va inspirar en l'incident viscut per l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans a l'aeroport del Prat quan el van obligar a descalçar-se perquè havia advertit a altres passatgers que no era obligatori treure's les sabates si l'arc de seguretat no havia xiulat prèviament. "Doncs ara te les treuràs tu, espavilat", li va deixar anar el vigilant.
"Més enllà de si és humiliant treure's o no les sabates, la història ens semblava molt representativa dels abusos d'autoritat que es produeixen per part de guàrdies que es creuen omnipotents perquè ningú els controla a ells", argumenta l'administrador, que destaca la plasticitat de la imatge de desenes de ciutadans obligats a caminar en mitjons per les terminals. "¿Quina serà la propera cosa a la qual ens obligaran en nom de la seguretat si no ens hi resistim?", es pregunta ell.

MALTRACTAMENT CONTINU
Malgrat que la web acaba de començar, ja s'hi poden llegir algunes històries viscudes pels primers internautes que l'han localitzat. La més angoixant de totes és la de David Raya --la web ofereix un enllaç amb el seu bloc--, el malalt de fibrosi quística i de diabetis a qui posen traves per embarcar els medicaments, però reflecteixen el permanent maltractament al qual són sotmesos els passatgers.
La queixa més comuna és l'impune decomís d'objectes. A Andreitupolev li van retirar dues ampolles de vi a l'aeroport de la Rioja; a Nuria, el formatge per a l'entrepà; a Shakira, el sabó per a la cara, i a Mel, una ampolla d'aigua. En un registre a l'aeroport de Chicago, l'administrador de la web va haver de despullar-se fins que van localitzar que el xiulet provenia d'una cremallera d'una bossa adossada als pantalons.
El capítol d'accions que s'han de dur a terme encara està gairebé en blanc. A més a més de recolzar els ciutadans que han fet el pas de presentar recursos, Antoni ha proposat presentar denúncies als aeroports. Es busquen idees.

A veure quan algú es decideix contra els control d'accés que es fan a les estacions ferroviàries de per alguns serveis de Renfe, que la tonteria ja fa massa anys que dura.

josep_serre wrote:A veure quan algú es decideix contra els control d'accés que es fan a les estacions ferroviàries de per alguns serveis de Renfe, que la tonteria ja fa massa anys que dura.

Sobre tot, sembla que a rodalia i regionals no hi puguin pujar terroristes però sí als AVEs. És que algú podria segrestar-ne un i encastar-lo contra la Sagrada Família. Ai no, que hi ha qui s'ho creu de debò...

Notícia del diari http://www.avui.cat/article/tec_ciencia ... aeria.html

Avui

---

La Comissió Europea es compromet a fer pública la normativa de seguretat aèria

Brussel·les ha reaccionat així a la protesta del jove de l'Hospitalet de Llobregat, David Raya, que pateix fibrosi quística i diabetis i té problemes per dur com a equipatge de mà la maleta amb medicaments que necessita.

ACN
Brussel·les
Ult. Act. 27.05.2008 - 20:37 hs

La Comissió Europea s'ha compromès aquest dimarts a fer pública la normativa de quins objectes no es poden pujar als avions com a equipatge de mà, una llista que ara és secreta i per raons de seguretat només coneix la policia i les aerolínies.

La representant de la direcció general de Transports de l'executiu comunitari, Marian Knoben, també ha assegurat que "s'estan trobant alternatives a la prohibició de líquids en els aeroports", com ara els "equipaments que puguin diferenciar entre els líquids innocus i explosius".

Brussel·les ha reaccionat així a la protesta del jove de l'Hospitalet de Llobregat, David Raya, que pateix fibrosi quística i diabetis i té problemes per dur com a equipatge de mà la maleta amb medicaments que necessita.

En el diari oficial
Knoben s'ha compromès a publicar la normativa, i el seu annex secret, en el diari oficial el més aviat possible, tot i que s'ha negat a concretar cap data públicament.[/quad]

El que em sembla indignant són casos com els que vaig sentir al Versió Rac 1 dilluns, a on van trucar oients explicant les seves pròpies experiències, i havien casos en que a una senyora, a l'aeroport Charles de Gaulle, a parís, no li van deixar portar uns formatges, "perquè eren tous" , i en canvi, dos van aconseguir passar navalels, una petita i una enorme, i dues germanes es van intercanviar els DNI's, sense que se'n adonessin!

A nosaltres, a Porto, ens van fer obrir i tastar davant el segurata els dos iogurts que dúiem perquè els mengés la nostra filla durant el viatge. Penós, ridícul i decrèpit!

Ahir estava amb el meu oncle. Ell va a Madrid molt sovint, 2 o 3 vegades al mes, i fins ara ho havia fet sempre en avió. Està fins als nassos que li facin treure's el cinturó, les sabates, etc, etc.

La qüestió és que havíem d'obrir unes caixes precintades, i ell es va posar la mà a la butxaca i va treure el clauer, que es deplega i a dins porta una navalla de fulla metàl·lica d'uns 4 centímetres, un regal de la seva antiga empresa. en aquell moment, se'm va acudir preguntar-li com és que portava allò amb totes les claus, amb els problemes que deuria donar-li cada vegada que passava pels controls de l'aeroport... i resulta que mai ni se n'ha recordat que la porta!!! I ningú, absolutament ningú, li ha dit res!!! Li fan treure les sabates i el cinturó, no li deixen portar maquineta d'afaitar ni pots grans, però el deixen passar amb una navalla a la butxaca, i no un cop, sinó dotzenes i dotzenes de vegades.

Això, per no parlar que a les botigues de dins de l'aeroport pots comprar el que et doni la gana, incloent tot tipus d'objectes "perillosos" que no et deixen passar de cap manera pels controls.

Les normes dels aeroports són una farsa increïble. Tothom ho sap, però ningú és capaç de fer-hi res. Tot plegat és extremadament absurd, sembla gairebé un gag dels Monty Phyton

Avui, a EPC, revelen el reglament dels controls als aeroports:

http://www.elperiodico.com/vivo/recurso ... amento.asp

Del 20 minutos:

Gran parte de los líquidos que se requisan en los aeropuertos están permitidos

20MINUTOS.ES. 30.05.2008 - 09:12h

* El reglamento de la UE es secreto, algo que se ha aprovechado para vulnerarlo arbitrariamente.
* Según la normativa, no se puede requisar la "comida infantil".
* Los pasajeros tampoco tienen por qué quitarse los zapatos.

No valen excusas: ni biberones ni medicinas. Amparados en el reglamento secreto de la Unión Europea (UE) que regula el control de líquidos en los aeropuertos se han requisado (y destruido) muchísimos productos que, teóricamente, no podían subirse al avión.
Las "exenciones permitidas" deben ser públicas, pero el reglamento es secreto

Sin embargo, los líquidos que se usen por "necesidades médicas", "las dietas especiales" o la "comida infantil" sí están permitidos aunque, en la práctica, esto parece poco más que una utopía, según recoge El Periódico, que publica el documento en el que se recoge la normativa.

Las contradicciones no acaban ahí. Además, en el reglamento se dice que tanto la lista de "artículos prohibidos" así como las "exenciones permitidas" deben ponerse "a disposición del público".

Se exige receta

La excepción de los líquidos usados "por necesidades médicas" incluye también las bebidas sin alcohol, "que se utilizan para fines médicos", tal y como informó la Comisión Europea.

Algunos guardias han llegado a exigir la receta médica para introducir los medicamentos en el interior del avión, según recoge el diario, que acusa a AENA de confundir las "necesidades médicas" con medicinas.

Abrigos y chaquetas, inspeccionados

En el reglamento también se dice que los "abrigos y chaquetas de los pasajeros deberán ser inspeccionados como si se tratara de una pieza separada de equipaje de mano", pero en ningún momento se informa de que los pasajeros puedan ser obligados a quitarse los zapatos.

---

Explico aqui una experiencia personal viscuda a la meva propia carn, a Barajas el dilluns de Pasqua (Semana Santa):

Arrivo al control a las 22,30 horas. Com era laborable a Madrid i festiu a BCN, estaba desert, els vigilants estan en una rotllana fen-la petar.
Poso la bosa al scaner i paso per sota l'arc. No pita res.
Al moment ve correns un segurata i em diu cridant "Usted donde cree que va? Quien le ha dado permiso para pasar?", contesto que no hi había ningu fent cua i per aixo hi pasat.
"Pues ahora mismo vuelve a salir, se quita el cinturón y vuelve a pasar por el arco".
Contesto que ja hi pasart per l'arc i que no ha pitat el cinturó, per que no crec que sigui necesari treureme'l. Contestació: Cridant i exaltat: "Pues si quiere volar hace lo que yo le digo, porque aqui mando yo". Intercambiem alguna paraula, pro a la fi accediexo a treure el cinturó, pasar-lo per l'escaner.
Mentres em poso el cinturó el tio segueix cridant a tota veu contra mi amb una falta total de respecte.
Al acabar de recollir las cosas, li dic: "Muy bien vigilante número XX.XXX (mirant la seva placa identificativa), ahora ya se quien eres". Ve correns a mi i amb torna a cridar exigin-me el meu DNI. Li dic que no em dona la gana de mostrar-li tota vegada que ell no es cap agent de l'autoritat, i que si vol avisi a un Guardia Civil, a qui l'hi ensenyaré gustos i sense cap problema.
Va a buscar un numero de la Benemérita. es presenta amb un agent jove preguntant que ha pasat. L'hi explico l'historia i em pregunta si vull fer una denuncia. Li dic que no, que no ha fet cap delicte punible, nomes hi ha hagut una pésima atenció de part del vigilant, i que si ho crec convenient faré una queixa a Aena (que al final no hi fet per manca de temps).
Es despedeix el Guardia Civil advertint al vigilant que vagi amb mes cura, doncs durant al día ja ha tingut que anar varias vegadas per el mateix.

Si el vigilant m'hagues dit: Aqui hi ha una normativa i s'ha de treure el cinturó, m'el hauria tret sense problemas, ara be, si es "porque aqui mando yo", la cosa es molt diferent.

Perdoneu el rollo, pro tenía ganas d'explicar-ho.

Salutacions.

foronda 141 wrote:L'hi explico l'historia i em pregunta si vull fer una denuncia. Li dic que no, que no ha fet cap delicte punible, nomes hi ha hagut una pésima atenció de part del vigilant, i que si ho crec convenient faré una queixa a Aena (que al final no hi fet per manca de temps).

Pel que expliques, sí que hi ha hagut un fet punible: es diu abús d'autoritat. Una altra cosa és que tinguessis quelcom millor a fer que denunciar aquest mitja llufa.

Atenció a aquesta notícia absurda de EPC, senyal de què estan perdent la credibilitat:

Heathrow no deixa embarcar amb una samarreta de còmic infantil

1. • Un passatger va ser obligat a treure's la peça per lluir un robot de 'Transformers'
2. • El personal de seguretat va adduir que el personatge imprès duia una pistola


BEGOÑA ARCE
LONDRES

Els controls de seguretat dels aeroports segueixen sent una font inesgotable de situacions tan absurdes com sorprenents. I incòmodes, si no directament humiliants, per a qui les pateix. El penúltim capítol d'aquesta llarga cadena de sonats despropòsits va tenir lloc fa unes setmanes a la nova terminal T-5 de l'aeroport londinenc de Heathrow. Allà, els agents de seguretat van impedir a un noi embarcar amb una samarreta de cotó en què apareixia un personatge brandant una pistola. I no es tractava de cap perillós terrorista, sinó d'Optimus Prime, el robot protagonista de Transformers, un còmic i una sèrie de televisió inspirats en una línia de joguines infantils.
Brad Jayakody, un informàtic de 30 anys nascut a Austràlia i resident a Londres, es disposava a agafar juntament amb quatre companys de feina un vol de British Airways amb destí a Düsseldorf quan va ser interceptat per un dels agents de seguretat. "Em va aturar i em va dir que no podia pujar a l'avió perquè hi havia una pistola a la meva samarreta", va relatar Jayakody en declaracions a la premsa britànica. Estupefacte, el passatger va demanar la presència d'algun responsable de seguretat. "Simplement, buscava algú amb una mica de sentit comú", va assenyalar. La temptativa va resultar inútil, perquè el supervisor que es va acostar fins al control va secundar l'ordre del seu company. "Ho sentim, però no el podem deixar passar amb una pistola a la samarreta", va reiterar.
Jayakody no se'n sabia avenir. "Em vaig quedar parat. Em pensava que el supervisor mostraria seny, però no ho va fer. ¡Era un robot de dibuixos animats amb un braç en forma de pistola! ¿Què se suposa que pensava fer? ¿Utilitzar la samarreta per fingir que duia una arma?". Les seves protestes no van servir de res. Afortunadament per a ell, a l'equipatge de mà hi portava una altra samarreta, sense robots ni pistoles, de manera que es va poder canviar i passar a la sala d'embarcament. "L'agent de seguretat em va dir que, si una vegada a dins em tornava a canviar, seria arrestat", va explicar.

PARAULES GROLLERES
Un portaveu de British Airways va assegurar ahir que Jayakody no va presentar en el seu moment cap denúncia formal pel tracte rebut i va apuntar que "si una samarreta porta impresa una paraula grollera o una bomba, per exemple, se li pot demanar al passatger que la porta que se la tregui". I va afegir: "Estem investigant com va anar exactament per veure si entra en aquesta categoria".
El reglament secret de la Unió Europea que regula la seguretat als aeroports --EL PERIÓDICO en va revelar la setmana passada el contingut-- no diu absolutament res sobre l'estampat de les samarretes ni de cap altra peça de roba. Potser és que al Regne Unit passa com a Espanya, on el Ministeri de Foment ha justificat els controls suposadament arbitraris amb l'argument que a més a més de les normes de la Unió Europea existeixen una dotzena de reglaments interns també secrets, que depenen d'Interior.

LLARGA LLISTA
El cas de Brad Jayakody se suma a una ja molt llarga llista de passatgers o de treballadors dels aeroports a qui s'ha vetat l'accés a les sales d'embarcament per motius tan poc fonamentats com portar unes raquetes de tennis. En altres casos, s'ha impedit que s'introdueixin entrepans argumentant que duien massa salsa (es tractava de maionesa), s'ha obligat a facturar un premi Goya per considerar-lo un objecte contundent i s'ha forçat una noia a treure's els pírcings que duia als mugrons ja que xiulaven al detector de metalls. Tampoc és la seva la primera samarreta considerada inadequada per volar. El 2006, a un activista en defensa dels drets humans se li va impedir embarcar a Nova York per portar una samarreta amb una inscripció en àrab que deia: "No ens faran callar".

El penúltim capítol d'aquesta llarga cadena de sonats despropòsits va tenir lloc fa unes setmanes a la nova terminal T-5 de l'aeroport londinenc de Heathrow.

Suposo que ho diran pels que ordenen aquestes animalades i els que les executen.

Almenys, semblem partir amb avantatge respecte a Orwell i Huxley: els que manen donen clares mostres d'estar ben tocats de l'ala. Tant, que aquells als quals pretenen dominar s'ho ensumen d'una hora lluny.

Aquesta notícia ja està penjada a dalt.

orique wrote:

Guigui wrote:

Aquesta cara és la que posaré jo si haig de passar per l'escàner aquest...

Notícia de l'Avui:

---

La UE referma el poder discrecional del personal de seguretat als aeroports

Foment alerta que es podrà denegar l'accés a "qualsevol passatger en possessió d'un article que no figuri a la llista d'objectes prohibits però sobre el qual es tinguin sospites". El ministeri recomana a tothom que es tregui les sabates des d'un bon començament per evitar que facin saltar l'alarma del detector de metalls

EUROPA PRESS
Madrid
Ult. Act. 27.09.2008 - 16:54 hs

La Unió Europea ha fet pública la llista d'objectes prohibits a les zones restringides de seguretat dels aeroports europeus, després de l'entrada en vigor del nou reglament europeu sobre seguretat aeroportuària el passat 20 d'agost, en què s'especifica que els passatgers hauran de treure's les sabates si el personal de seguretat ho requereix durant els controls.

El Ministeri de Foment ha informat en un comunicat que en el nou reglament, a més d'assenyalar els articles prohibits, com líquids o substàncies de consistència semblant, s'indica que el personal de seguretat "podrà denegar l'accés en els controls de seguretat a qualsevol passatger en possessió d'un article que no figuri a l'esmentada llista, però sobre el qual es tingui sospites".

Des del Ministeri de Foment es recorda als passatgers que en accedir pel control de seguretat han de passar a través d'un arc detector i que el seu equipatge de mà ha de ser inspeccionat en els equips de raigs X.

Tot i que la ministra Magdalena Álvarez es va mostrar contrària a tantes mesures de seguretat fa uns mesos, el comunicat del seu departament precisa aquest dissabte que quan salten les alarmes dels arcs de metalls la normativa "exigeix" esbrinar què les ha activat, i si el passatger porta qualsevol element sospitós de l'activació, incloses les sabates o un cinturó, el viatger "haurà de seguir les instruccions del personal de seguretat".

Tenint en compte que és habitual que les sabates i els cinturons activin l'alarma, el ministeri recomana que "a sol·licitud del personal de seguretat i en benefici dels passatgers, es dipositin aquests objectes prèviament a les safates [que passen pels raigs X] per facilitar i agilitzar el trànsit pels arcs" de metalls.

Notícia de La Malla:

---

El Parlament europeu vota avui una resolució contra els escànners que 'despullen' el passatger

ORIOL FENECH

Els escànners corporals que la Comissió Europea vol implantar als aeroports han disparat la preocupació entre els membres del Parlament Europeu, que aquest dijous voten una resolució on exigeixen més privadesa per al passatger. L'eurodiputat italià Marco Capatto, de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) ha destacat que "la introducció de sistemes que radiografien el cos despullat dels passatgers suposa un seriós desafiament a la privadesa individual i a les llibertats fonamentals" del viatger.
Notícies relacionades

Les màquines, que ja estan a prova a l'aeroport de Schipol (Amsterdam), generen una imatge en blanc i negre del viatger que permet als serveis de seguretat comprovar si porta armes o droga. Malgrat tot, l'aparell produeix una instantània de tota l'anatomia humana i aquest és el punt que genera controvèrsia.

Per al diputat de les Illes Britàniques Philip Bradbourn, de caràcter conservador, "molts usuaris consideraran aquests escànners com una enorme intrusió". Per la seva banda, el representant d'Izquierda Unida Willy Meyer ha exclamat que aquests aparells qüestionen "l'eficàcia, la necessitat i la proporcionalitat, principis bàsics d'una societat democràtica" i cal pensar "si una mesura tan agressiva està realment justificada".

Mentrestant, el diputat català de CiU, Ignasi Guardans, ha dit que el secretari europeu de transports, Antonio Tajani, "s'ha adonat que s'ha precipitat en l'aprovació del text" i que la "primera errada de la Comissió és tramitar el text com una mesura tècnica".

Guardans ha indicat que el supervisor europeu de privadesa analitzarà l'assumpte i que l'Eurocambra vol que s'aprovi com a reglament públic. Malgrat tot, la votació pot retradar-se si el Partit Popular Europeu (PPE) ho desitja.

L'aparell suposa una alternativa a l'escorcoll, però no susbtitueix el detector de metall.

Publicat 23/10/2008 06:00h