Transport.cat

sortrens wrote:Ja era hora! Si no m'erro la xarxa de metro de Barcelona és la que millor a nivell mundial dóna servei a la gent amb mobilitat reduïda?

Perdona si t'ho demano, però m'he quedat descol·locat: això és una pregunta seriosa o un comentari irònic?

sortrens wrote:Ja era hora! Si no m'erro la xarxa de metro de Barcelona és la que millor a nivell mundial dóna servei a la gent amb mobilitat reduïda?

No ho sabria dir, però de ben segur, és una de les millor adaptades a PMR, no conec cap altre cas, apart del de Bilbao, amb l'avantatge de que és de construcció actual, i han tingut en compte l'adaptació des del principi.

Bé, com que veig que la gent es va prenent seriosament l'argument, permeteu-me que us digui que NO, que a Barcelona encara li falta un bon tros per arribar al nivell de metros com el de Viena que, per cert, ja fa 15 anys que té adaptades pràcticament totes les estacions. Les poques que quedaven (de la primera línia de 1898), les van fer pel 2000.

A Viena estaran totes les estacions adaptades, però ves-te'n a Nova York, allà la majoria d'estacions no tenen ascensor, ni tan sols escales mecàniques. Només vaig veure una estació amb ascensor, la del costat dels museus dels Cloisters, possiblement perquè estava a molta profunditat o bé perquè al estar a prop de les restes d'esglésies catalanes, se li havia enganxat la nostra mania de possar ascensors a les estacions del metro

Recorda el punt de partida d'aquest debat:

sortrens wrote:Si no m'erro la xarxa de metro de Barcelona és la que millor a nivell mundial dóna servei a la gent amb mobilitat reduïda?

I és amb això que estic en profund desacord. Cosa que no vol dir que hi hagi un bon grapat de ciutats que no estiguin encara pitjor.

Guigui wrote:

sortrens wrote:Ja era hora! Si no m'erro la xarxa de metro de Barcelona és la que millor a nivell mundial dóna servei a la gent amb mobilitat reduïda?

Perdona si t'ho demano, però m'he quedat descol·locat: això és una pregunta seriosa o un comentari irònic?

Evidentment seriosa es la meva pregunta.

Sembla ser que l'estació més profunda de la L3 ha començat les seves obres per adaptarla a discapacitats i introduir-hi ascensors. Ja segur que ningú pujarà les escales sino que tothom anirà als ascensors només per no pujar tantes escales . Guigui estarà content

Denisuko wrote:Sembla ser que l'estació més profunda de la L3 ha començat les seves obres per adaptarla a discapacitats i introduir-hi ascensors. Ja segur que ningú pujarà les escales sino que tothom anirà als ascensors només per no pujar tantes escales . Guigui estarà content

Suposo que estem parlant de Penitents oi? Tant maco que és aquell laberint d'escales que hi ha

És Penitents, i a més de ser l'estació més profunda de L3 és l'estació menys utilitzada d'aquesta mateixa linia.

El Periódico de Catalunya wrote:La meitat de les parades de metro de BCN estan afectades per obres

• En 71 estacions hi ha restriccions a causa de projectes de millora de les infraestructures

• L'AVE, l'ampliació de la xarxa i la renovació de vestíbuls, vies i accessos centren els treballs

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

Un veterà regidor de l'Ajuntament de Barcelona sosté que totes les obres de reforma urbana i d'infraestructures són bones per als ciutadans. Una teoria positivista que intenta relativitzar els efectes negatius que aquestes produeixen en els veïns quan s'acumulen en excés. Un bon exemple és el que s'està vivint aquest estiu al metro de la capital catalana, on diversos projectes de gran importància per al futur global de la mobilitat a la ciutat han coincidit en les mateixes dates d'execució, fins al punt d'afectar la meitat de les estacions de la xarxa. Tot un rècord.

Segons un recompte portat a terme per EL PERIÓDICO, les cinc línies operades per Transports Metropolitans de Barcelona (L-1, L-2, L-3, L-4 i L-5) i les quatre gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L-6, L-7, L-8 i L-11) amb un recorregut majoritari pel subsòl barceloní tenen en aquests moments 71 de les seves 148 estacions afectades per obres. L'AVE, l'ampliació de la xarxa --que encara no dóna servei a 15 dels 73 barris-- i la renovació de vestíbuls, andanes, vies i accessos, centren els treballs.

11 ESTACIONS TANCADES
Les restriccions que les obres causen als usuaris són de diferent intensitat, segons els casos. L'afectació més alta, és a dir, el tancament de les estacions, es viu en dos projectes. El més important és el que ha obligat a deixar fora de servei vuit parades de la línia L-4 des del 26 de juny passat fins a aquest dilluns. El tall té com a objectiu mitigar els problemes de sorolls i de vibracions que pateixen des de fa anys els veïns del Poblenou que resideixen al voltant del carrer de Pujades.

L'altre punt negre s'ubica a la L-1, en què hi ha tres estacions (Plaça de Sants, Mercat Nou i Santa Eulàlia) fora de servei des del dia 4 del mes d'agost passat fins al 2 de setembre vinent. Aquest tall és degut a l'arribada de l'AVE a la terminal ferroviària de Sants. Les seves obres d'adequació, a càrrec del Govern central, estan afectant la freqüència i el pas dels trens en tres estacions més de Rodalies que inclouen les parades de metro (Catalunya, Arc de Triomf i Clot). Aquest fet dificulta els transbords entre les unes i les altres des del 28 de juliol passat i durarà fins a l'11 de setembre.

MILLORES D'ACCESSIBILITAT
L'adaptació de totes les estacions de metro a les persones amb mobilitat reduïda és un altre dels grans plans de reforma que es viu actualment a la xarxa. Els treballs, la principal plasmació visual dels quals és la instal.lació d'ascensors per comunicar els vestíbuls amb el carrer, no perjudiquen la circulació dels combois, però obliguen a tancar accessos i zones de pas. A la superfície també tenen conseqüències al tallar carrers i restringir el trànsit rodat. Les parades de Provença (FGC), Girona (L-4) i Montbau (L-3) són alguns dels punts actuals més conflictius per aquest motiu.

REFORMA INTEGRAL DE LICEU
Segons les últimes dades de la Generalitat, responsable de la reforma, s'han equipat 70 estacions de la xarxa, mentre que 35 estan en obres i 16 en projecte. TMB aprofita en molts casos els treballs de millora de l'accessibilitat per renovar les andanes i la resta d'instal.lacions. Com a exemple, a l'estació de Liceu (L-3) s'han acabat els ascensors i ara s'executa un pla especial de reforma integral.

En altres ocasions, passa al revés o s'acumulen terceres obres. La parada de Diagonal (L-5 i L-3) s'està adaptant, es renoven els vestíbuls i també l'intercanviador. Passa una cosa semblant a la de Provença i a la de Sagrera (L-1 i L-5). En aquesta última, en obres des del 2004, es tornarà a tallar un tram de les dues línies en els primers 15 dies de setembre.L'intercanviador de Sagrera-Meridiana connectarà quatre línies (L-1, L-3, L-4 i L-9) amb Rodalies de Renfe, cosa que el convertirà en un dels més grans de la ciutat. A Arc de Triomf la Generalitat iniciarà de seguida una altra ampliació important que es prolongarà fins al 2009 amb una inversió de 30 milions d'euros. I mentrestant, segueixen els treballs de prolongació de la L-3, de Roquetes a Trinitat Nova, i de la L-5 d'Horta a Vall d'Hebron. Només en el primer cas hi ha data d'inauguració del túnel. Serà la tardor del 2008.

Gràfic en PDF

Què hi han de fer a Sagrera, ara?

Doncs apa que donar la L11 a FGC

Com ja he comentat a SCC, tambè diuen que al futur intercambiador de Sagrera hi arribarà la L3 i s'obliden de la L2-Badalona Centre en el llistat d'obres d'ampliació.

Vox

Denisuko wrote:Guigui estarà content

Sobre tot, quan torno amb el carret ple de la Boqueria o amb la meva filla després d'una sortideta. Altrament, faig un seguiment de la meva home base en aquest fil.

I sobre si és l'estació menys utilitzada de la L3, potser sí, però, en aquest sentit, Tarragona li fa competència directa.

Guigui wrote:I sobre si és l'estació menys utilitzada de la L3, potser sí, però, en aquest sentit, Tarragona li fa competència directa.

Ara que ho dius, les dues les hauré utilitzat aproximadament els mateixos cops (2 o 3).

entfe001 wrote:Doncs apa que donar la L11 a FGC

xDDD, per uns moments m'he cregut que la L11 era de fgc

Vox wrote:Com ja he comentat a SCC, tambè diuen que al futur intercambiador de Sagrera hi arribarà la L3 i s'obliden de la L2-Badalona Centre en el llistat d'obres d'ampliació.

Vox

La línia 3 ha d'arribar a Sagrera? No serà la 4? Si no, per on?

Perdoneu la meva ignorància, si estic preguntant alguna barbaritat, però creieu-me que estic a quadros.

Només comenta l'error en la notícia que es va posar més amunt.

ahhh respiro alleugerit!

ja estava espantat... per si fos poca la "curva de ballesta" que fa la L3 per Drassanes, tornar des de Trinitat a Sagrera seria el súmmum de la incompetència i el rodeig!

Pujo aquest tema per comentar una cosa sobre les rajoles amb relleu per a invidents:

Avui anant a Pep Ventura, una noia invident ha sortit, seguint les rajoles. M'he fixat en que hi han camins que van seguits cap a l'ascensor, i altres cap a la sortida amb escala mecànica, però hi havia algún que, abans d'arribar a la sortida de la plaça, quedava tallat i atravessat en perpendicular per una altra filera de rajoles, que anaven a parar a les parets dels costats. Per a què serveix aquesta filera?

Un interessant article a El País:

"Un gran abismo para llegar al vagón"

El metro lleva dos años de retraso en la eliminación de las barreras para los disminuidos físicos.

En el vestíbulo del metro de Plaça Catalunya, la respuesta a la pregunta de ¿cuántas personas en sillas de ruedas ha visto en el metro?, es unánime: "Ninguna", señala el consejero delegado de Transportes Metropolitanos de Barcelona, (TMB), Constantí Serrallonga. La estación dispone de ascensores que permiten a los discapacitados físicos llegar al andén evitando las aristas de los peldaños. Igual que otras 73 estaciones -de un total de 121- del metro barcelonés adaptadas para ese colectivo. Pero los discapacitados apenas las utilizan. "Porque faltan muchas estaciones por habilitar", asume Serrallonga. Lo mismo opina Álvaro Muñoz, discapacitado físico de 47 años que prefiere otear el metro desde la superficie. "Ahí no bajo. Podría coger el metro y quedarme encerrado en otro sitio. Es una lotería", explica.

Un azar que reta a los 94.481 discapacitados físicos de Barcelona, además de a las personas con problemas de movilidad en una ciudad con 290.000 mayores de 70 años. Para superar estas barreras, la Ley de Accesibilidad fijó, en un decreto de 1995, una fecha: el transporte público debía estar totalmente adaptado antes del 31 de enero de 2006.

La Generalitat suma dos años de retraso, pero asegura que los avances realizados son más significativos que la demora. El metro, conceden, es el medio con más lagunas en su adaptación. "Absolutamente satisfecho" se declara Manel Villalante, director del Transporte Terrestre del Departamento de Política Territorial: "Más de 70 estaciones habilitadas es un éxito". Muñoz, conforme con el dato, insiste en hacer las cuentas a su manera. "Casi 50 estaciones que no puedo utilizar. Incumplen su propia ley", protesta ante las torres venecianas de la plaza de Espanya. A su derecha, la estación punto de enlace de las líneas 1 y 3 de metro con 50.000 usuarios diarios, un centro neurálgico del metro al que sólo se puede acceder por escaleras.

"La ley pecó de ambiciosa, pero es única en Europa", defiende Villalante. En efecto, ni los consistorios de Londres o París se han comprometido a abrir su metro a los discapacitados. Tampoco han invertido 164 millones de euros en un proyecto que los supuestos beneficiarios consideran un fiasco. Madrid, con 82 de sus 190 estaciones adaptadas, tampoco aprobó un decreto que la obligara a hacerlo. Los colectivos afectados lamentan que moverse por el suburbano barcelonés sigue siendo privilegio de los que son capaces de superar peldaños, desniveles y zanjas. Otro mundo.

"Hay problemas más graves que las estaciones sin adaptar". Muñoz levanta el dedo índice y lo posa como un estratega sobre el trazado de las líneas. "Un mapa lleno de trampas", susurra. "No hay una sola estación accesible", coincide tajante María José Vázquez, presidenta de la Confederación ECOM, con más de 100.000 asociados de entre cientos de entidades de discapacitados. Vázquez esgrime que la ley nació desdibujada porque no garantiza su objetivo: que los discapacitados recorran el suburbano sin más ayuda que sus sillas. "Bajamos al vestíbulo a tomar un café y leer el periódico. Luego, volvemos a subir", ironiza. Vázquez añade al dudoso mantenimiento de los ascensores el complejo trayecto para acceder al suburbano. "Un gran abismo, el de siempre, para alcanzar el vagón", insiste. En altura y en longitud: desniveles de decenas de centímetros entre el convoy y el andén.

Vázquez señala que este vacío no se recoge en ningún decreto. Por eso, aunque éste se incumpla, antepone que nació obsoleto y debe reformarse. "Esto es otro asunto", apunta Villalante, que plantea construir plataformas en los andenes o incorporar rampas en vagones para que los discapacitados puedan acceder a los trenes, medidas aún no previstas en ningún plan. "Pero en 2012, toda la red estará habilitada", asegura.

Vázquez recela de esa adaptación con ejemplos: "La L2 se construyó habilitada, pero no podemos usarla. Con la L11, que se inaugurará previsiblemente en 2009, ocurrirá lo mismo. El decreto no sirve".

"No me atrevo con el metro", sostiene Paqui Mínguez, de 56 años y con dos sobre una silla de ruedas de 100 kilos. Pero lo coge. Desde diciembre, Paqui comunica las carencias de las estaciones a técnicos del TMB. "Hago de cobaya", cuenta divertida. Tras tres meses como probadora, vaticina que el metro no está para ruedas. "Los ascensores están bien para padres con cochecitos. No son para nosotros", asegura. Cada estación, una epopeya. La última, en la estación de Universitat (L2, habilitada). Necesitó cuatro personas y ocho brazos para subir al vagón. "Y el conductor tocando el pito porque tardábamos. Me dio una rabia", dice como arañando la última frase. Esta situación, lamenta, le ocurre en cualquier estación. "¿Adaptadas? Si quieren les dejo mi silla", bromea. "¡Qué dos años llevo, vaya lucha!", murmura ya sin bromas.

"Estamos fuera de la ley"

El decreto de 1995 para adaptar el transporte público a los discapacitados físicos nació innovador, pero ha ido tomando forma de patata caliente. Manel Villalante, del Departamento de Política Territorial y Obras Públicas, acusa del retraso al Gobierno catalán; pero no el suyo. "El tripartito [que gobierna en la Generalitat desde 2003- se volcó con el proyecto", asegura.

El mismo argumento esgrime Francesc Narváez, concejal de Movilidad de Barcelona: "Lo incumplió quien lo aprobó".

Ambos apuntan a los gobiernos anteriores de CiU, cuyo actual responsable de política territorial, Josep Rull, protesta por estas "excusas". Rull apunta que CiU se centró en adaptar los Ferrocarriles y que, al dejar el Gobierno, el resto del proyecto estaba planificado. "El tripartito lo paralizó durante dos años", zanja.

No se admiten responsabilidades, pero Narváez reconoce: "Estamos fuera de la ley".

Líneas no aptas para ruedas

- Línea 1

(10 de las 30 estaciones sin adaptadar)

- Línea 3

(13 de las 24 estaciones sin adaptar).

- Línea 4

(12 de las 22 estaciones sin adaptar).

- Línea 5

(9 de las 23 estaciones sin adaptar).