Noiet, ningú dubta de la teva devoció pel transport públic i la seva constant expansió.
Ara, que aquesta devoció hagi esdevingut obsessió, com totes les obsessions, és quelcom més fàcil de veure per la gent que per un mateix.
Aquest tema ho posa en relleu, i missatges com aquest últim ho fan molt palès.
Sembles lamentar que la milla urbana de Cornellà faci desviar dues línies de bus per dos carrers diferents dels habituals, durant una jornada. Com si això fos una tragèdia, suficient per justificar que no s'organitzés la milla urbana aquesta.
No et pares a pensar què s'estimen més els ciutadans de Cornellà? Si que els organitzin de tant en tant activitats culturals o esportives (del tipus que siguin), per sentir-se una mica més "ciutat viva" i una mica menys "ciutat dormitori", com n'hi ha tantes, o que les línies d'autobus passin pulcrament per un itinerari pre-establert.
Has pensat que aquestes dues línies potser no passaran de patir un retard d'1-2 minuts (si hi arriba) amb aquest motiu? Retard que potser és irrelevant i que pot quedar fàcilment compensat, donat el temps d'espera habitual, entre viatge i viatge, als orígens-finals? I que el "pitjor" pot ser que a algun usuari li quedi, durant una mísera jornada, un carrer més lluny la parada... però que a d'altres casualment els quedarà més a prop?
És que sembla que el teu interès pel transport no vagi més enllà de que tot sigui una "maqueta perfecta a escala 1:1", on passin com més trens i autobusos millor i per més rutes (independentment de que això s'ajusti a la demanda real, o que sigui sostenible econòmicament), i el més important és que res no canvii aquest escenari ni en el més mínim detall. Qualsevol activitat humana és secundària respecte la perfecció absoluta del sistema de transports. Que res no l'alteri.
Doncs no, noiet, les coses no van així. La gent necessita els transports, sí, però per anar i tornar de la feina, anar a visitar la seva família i amics... i també per assistir a activitats com pot ser aquesta milla urbana. Potser ara no tinguis gaires ocupacions i preocupacions, i et puguis dedicar a viatjar, viatjar i viatjar... només per viatjar. Però la vida de la gent no és així, i després de treballar 8, 9, 10 hores al dia, probablement tindran ganes de tenir il·lusions, participar en festes populars (
Cultura super-primitiva? Noiet, no confonguis el teu desinterès per la cultura, amb el fet de que unes tradicions siguin millors o pitjors per ser centenàries o mil·lenaries. Tenim una cultura, ens agradi més o menys a cadascú, molt mediterrània, molt d'aprofitar les hores de llum i de calor, molt del carrer. I tant de bo que això no es perdi mai.
Para't 5 minuts a pensar perquè els finlandesos o els islandesos no fan tantes coses al carrer... A que no és tan difícil, la resposta?
I la veritat és que el quid de la qüestió està aquí:
Ecomobisostrans wrote:Jo diria que no, ara be, no ho puc assegurar per que no hi he estat mai.
Efectivament, el problema de mirar-s'ho tot "des de darrera d'una finestra", és que un pot acabar pensant que pot jutjar-ho tot sense conèixer-ho.
, ja esta editat) s'enten perfectament la meva posició pero no es "fereixen sensiblitats" almenys de forma tant directa. A mi em sembla que ni la cultura ni els esports son ximpleries (tampoc es que els trobi gaire importants, eh) , pero el que si es una ximpleria es fer-ho en llocs on nomes molesten, per exemple tallant el pas als vianants i al transport públic. Si volen fer una marató, pues que se'n vagin per exemple al circuit de Montmeló i facin unes quantes voltes fins a completar els km. que facin falta.
