Transport.cat

wefer wrote:El que no sé si es solucionaria de la manera racional, o bé de la manera com s'ha acostumat a fer habitualment en altres èpoques de la història, és a dir, enviant-nos els tancs

Probablement. Que vinguin.

Però a la gent li agrada anar escanyada, cobrant 1200 euros al mes i pagant 1000 d'hipoteca variable. Això vivint a 20 o 30 quilòmetres del centre de treball! També hi ha la modalitat "in", és a dir, la que ha separat el "in" de la paraula "independitzar-se" i tria pagar 200 o 300 € per una habitació en un pis compartit amb quatre o cinc desconeguts.

També li agrada haver-se de llevar una hora abans del que caldria perquè el transport públic és indecent. I no li importa haver de mantenir un cotxe o una motocicleta per anar cada dia a treballar a Barcelona, des de llocs tan remots com Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat o Sabadell perquè no se'n refien del (lent i atapeït) transport públic.

Si hi ha un tall d'electricitat, és una putada. Sobretot, per l'aire condicionat. Viure a més de 20 graus és per morir-se.

I finalment, a la feina, a qui no li agrada assumir responsabilitats d'un o dos nivells superiors?

Tenim el que ens mereixem. Algun dia d'aquests me n'aniré. A Extremadura, per exemple.

wefer wrote:Es digui el que es digui, els números d'inversió canten: som els que més paguem i els que menys rebem... per molt que es vulguin buscar altres excuses "rares".

A mi no m'importaria pagar més del que rebo, si aquesta situació no fos constant. Si les comunitats que reben més del que aporten (perquè són àrees rurals o pel que sigui) aprofitessin al màxim aquests diners, i no diguessin "ah, mira qué bien, me han subvencionado la granja, así ya no tengo que ampliarla ni reformarla" (exemple fictici), doncs per mi perfecte!. El mateix passa a nivell europeu. Ja veurem què passa quan Espanya no rebi tantes ajudes de la UE (perquè han entrat països més necessitats)...

orique wrote:Si les comunitats que reben més del que aporten (perquè són àrees rurals o pel que sigui) aprofitessin al màxim aquests diners,

No, si és que la cosa és més greu... la Comunitat que aporta més a l'Estat per càpita, és Catalunya, i en canvi hi ha diverses Comunitats MÉS RIQUES que Catalunya que aporten molt menys al total net, diga-li País Basc (pel concert econòmic), diga-li Madrid (capitalitat i perquè sí), etc...

I els "pringaires" sempre som els mateixos: Catalunya i Illes Balears en primer lloc, seguits de València. El més fotut és que en aquests altres dos ja els sembla bé en general

Jo no he estat mai en contra de la solidaritat, al contrari. Però és que el que hi ha ara no és solidaritat, és un atracament a mà armada en tota regla contra una part de l'Estat per beneficiar-ne d'altres.

En fi, un país de bojos que no pot funcionar bé de cap manera.

El tema de Disney m'ha fet bastanta gracia

"Vam anar a París i no a Tarragona perque així ens ho va dir el govern espanyol el qual, com tothom sap, i com nordamericans, fotem molt de cas. Sort del govern espanyol que sino, no sabriem escollir. Paris o Tarragona, quin dilema!"

Això sí, de les altres localitzacions que van estar mirant fora de Catalunya (moltes pel sud), ni mu.

Vox

Notícia de l'Avui:

--------------------------------------------------------------------------------------

Entre 2005 i 2006 les inversions de l’operadora a Catalunya van ser només del 17,4%
Renfe inverteix en dos anys el doble a Madrid que a Catalunya

El servei de Rodalies de la capital espanyola es va endur un 80% dels contractes executats a tot l’Estat durant l’any passat.

Quim Torrent
Renfe
Ult. Act. 11.11.2007 - 23:57 hs

A Rodalies plou sobre mullat. L’informe anual del ministeri de Foment, publicat fa només unes setmanes, constata que Renfe Operadora, que depèn del ministeri de Foment, va invertir el doble a Madrid que a Barcelona durant els anys 2005 i 2006. Els dos primers pressupostos redactats i executats pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero han resultat almenys tan d’escassos com els de la majoria absoluta del PP, segons les dades publicades per l’Anuario estadístico del año 2006 del Ministerio de Fomento.

En aquest dos anys Madrid ha rebut de Renfe 63,2 milions d’euros, gairebé el 43% del valor de tots els contractes que va adjudicar l’operadora a tot l’Estat. Barcelona, amb una xarxa amb un quilometratge i una afluència de viatgers comparable als de la capital espanyola, es va quedar amb només 25 milions d’euros. Aquesta xifra representa un 17,4% del total estatal, un percentatge que està fins i tot per sota del 18,8% del PIBcatalà respecte de l’espanyol.

2005, el punt d’inflexió
La baixa quantia de les inversions provinents de Renfe han coincidit pràcticament amb la davallada de la qualitat del servei que oferia l’operadora a Rodalies Barcelona. Si bé el deteriorament del material mòbil, les estacions i la infraestructura ja havia començat fa uns anys, no va ser fins al 2005 que es van començar a patir retards sistemàtics en el servei.

De fet, les xifres encara són més escandaloses si parlem únicament de les adjudicacions de l’any 2006. En plena crisi de Rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona, el ministeri, a través de Renfe Operadora, va invertir només vuit milions d’euros a Catalunya mentre que Madrid se’n va endur més de 56. La comunitat presidida per Esperanza Aguirre, amb un serveis de Rodalies molt més eficients que els catalans, es va endur el 78% del pressupost territorialitzable de Renfe Operadora.
Mostra de la manca d’inversió a Catalunya és que fins que no es va agreujar la crisi, el mes de setembre del 2005, Renfe amb prou feines havia adjudicat contractes per valor d’un milió i mig d’euros. Només quan la ministra va anunciar un pla urgent per intentar reconduir els retards al mes d’octubre es va fer una inversió relativament alta, 6 milions d’euros.

Aquests dos anys de rebaixa de les inversions a Catalunya coincideixen, com van explicar fa uns mesos a l’AVUI els sindicats de Renfe, amb una rebaixa del personal de manteniment de la companyia. Al març tant UGT com CGT van denunciar la reducció a quasi la meitat del personal i la van relacionar directament amb l’augment de les avaries i els retards. Segons els treballadors, el procés de privatització del manteniment de trens ha acabat comportant la supressió de molts llocs de treball.
El que les dades oficials de Foment tornen a posar de relleu és que el que s’acaba pressupostant té poc a veure amb els diners que al final s’inverteixen. Un informe de la Cambra de Contractistes recull que un 39 per cent dels projectes anunciats per Foment en els pressupostos de 2005 ni tan sols s’havien començat. En la mateixa línia, la Cambra de Comerç ha xifrat en diverses ocasions en menys d’un 80% l’execució de les obres pressupostades pel ministeri de Foment i les empreses que estan sota el seu paraigua.

Formalitzar una fet que tothom coneix, vés.

Però, eh, els catalans som tots uns quejicas i uns insolidaris...

Li pesi a qui li pesi, les coses estan canviant: el Montilla cabrejat; la Patronal Catalana cabrejada; etc.

JaMiRo! wrote:Li pesi a qui li pesi, les coses estan canviant: el Montilla cabrejat; la Patronal Catalana cabrejada; etc.

Tranquil, dos copets a l'esquena, i aviat els tindrem tan mansois com sempre.

http://www.lavanguardia.es/
--------------------------------------
Foment del Treball denuncia que Catalunya ha recibido un 28% menos de inversión que Madrid en los últimos 11 años

Juan Rosell exige al Gobierno que publique las balanzas fiscales de las comunidades | Catalunya ha recibido una media de 280 euros por habitante en inversiones, una cifra que aumenta a 389 en el caso de la Comunidad de Madrid y que se sitúa en 310 euros de media en España | El presidente de la patronal catalana reconoce que los empresarios deben hacer autocrítica porque "nos hemos fiado demasiado" de los diferentes gobiernos españoles

Barcelona. (EFE).- Catalunya ha recibido un 28% menos de inversión del Estado que Madrid entre los años 1997 y 2007, y quien diga lo contrario "miente", ha afirmado hoy el presidente de la patronal catalana Foment del Traball, Juan Rosell.

En un tono contundente y directo, Rosell ha efectuado estas aseveraciones en una concurrida rueda de prensa celebrada en la sede de la patronal en Barcelona y en la que ha reclamado, "por pura democracia del siglo XXI", que el Gobierno publique las balanzas fiscales de las comunidades autónomas.

El dirigente empresarial ha anunciado que su organización rebatirá a partir de ahora en todas partes y de forma "pedagógica" las "agresiones verbales y escritas" que recibe Catalunya respecto a las inversiones. "El Estado -ha argumentado- debe explicar su gasto con luz y taquígrafos" a las comunidades, por lo que ha considerado que es "absolutamente necesaria" la publicación de las balanzas fiscales.

Según los datos facilitados por Rosell, basados en los Presupuestos Generales del Estado, entre los años 1997 y 2007 Catalunya ha recibido una media de 280 euros por habitante en inversiones, una cifra que aumenta a 389 en el caso de la Comunidad de Madrid y que se sitúa en 310 euros de media en España.

Estas cifras suponen que uno de cada tres años no se ha contabilizado en Catalunya ninguna inversión del Estado con respecto a la media española, un periodo de tiempo que se sitúa en uno de cada cinco años cuando se analizan las inversiones liquidadas por el Ministerio de Fomento entre los años 1991 y 2006.

Rosell ha remarcado que "no podemos seguir así" y ha acusado a la 'tecnoestructura' del Estado de la situación de las inversiones en Catalunya, que "no son lo que debieran". Ha reconocido que los empresarios deben hacer autocrítica porque "nos hemos fiado demasiado" de los diferentes gobiernos españoles de los últimos años y que a partir de ahora esta patronal hará un seguimiento "puntualísimo" de las inversiones estatales previstas y las liquidadas, así como de su relación con la aportación de Catalunya al Estado.

Preguntado si coincide con las declaraciones del presidente de la Generalitat realizadas ayer en Madrid sobre el desapego que los ciudadanos pueden sentir hacia el Estado por esta situación, el empresario ha dicho que "nos sentimos cada vez más incómodos" y que la situación actual "es crítica".

Si continúan los insultos que recibe Catalunya, Juan Rosell no ha descartado una "explosión social", aunque ha abogado en varias ocasiones por hacer pedagogía con los políticos del resto de España que no creen que esta comunidad reciba menos que la media española.

Los Presupuestos Generales del Estado para 2008 y el Estatut de Catalunya garantizan inversiones futuras, en su opinión, pero "habrá que ver la liquidación" de las mismas. Ha abogado por acercar la gestión y el poder de decisión de las infraestructuras "al problema" y, a su juicio, el consorcio para la gestión de las grandes infraestructuras debería estar en Catalunya, aunque con la participación del Ministerio de Fomento.

También ha recordado que el pasado mes de junio él ya advirtió que técnicamente el AVE no podía llegar en diciembre de este año, tras hablar con los responsables de la empresa que realiza las obras y que la ministra de Fomento le criticó estas declaraciones cuando unos meses después se ha visto que sus opiniones estaban basadas en la realidad.

El perjuicio causado por el corte de tres líneas de tren a los trabajadores y a las empresas catalanas es difícil de calcular, según Rosell, que ha valorado como "una auténtica catástrofe" esta situación, "que se podía haber previsto y evitado".

A partir de les anteriors xifres, es poden extreure dades prou reveladores de manera senzilla i inequívoca:

Si a Catalunya l'Estat espanyol invertís el mateix que a Madrid, tindríem que:
389 euros x 7.500.000 = 2.917.500.000 euros

Però en canvi, l'Estat se'ns ha endut els diners i només ha invertit a Catalunya:
280 x 7.5000.000 = 2.100.000.000

Això dóna la bonica xifra del que ens ha pres l'Estat espanyol:
2.917.500.000 - 2.100.000.000 = 817.500.000 euros per any

Ara multipliquem pels anys:
817.500.000 euros x 11 anys = 8.992.500.000 euros

És a dir, gairebé 9.000 milions d'euros que haurien d'haver-se invertit a Catalunya i que se'ls han endut cap a Madrid.

Ara que ja sabem què ens prenen, mirem què podríem fer amb aquests diners.
Mirem per exemple el que costa la L9 del metro, simplement com un exemple del que costen les obres, per representar gràficament la magnitud de les xifres:
http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=2216#2216

43 quilòmetres de longitud i els 3.160 milions d'euros de cost = 73,5 Meuros/Km

Ara només ens queda dividir el que ens han pres pel que costa un Km de metro, i tenim:
8.992.500.000 euros / 73.500.000 euros/Km = 122,4 Km de metro

I això no pas siguent insolidaris, ni quedant-nos tots els diners que produïm ni tres d'això... simplement que s'invertís el mateix que a Madrid. Perquè després a sobre se'n riguin de nosaltres i diguin que tot és victimisme i que si ens queixem més ens agafaran mania i més val callar.

Espanya, queda clar, als catalans ens representa un molt mal negoci.

I si als 9.000 milions li restem (o li sumem) els 3% (o eren 20%?), quant ens queda?

De tota manera, està clar que si l´esport nacional britànic és emborratxar-se, l´esport nacional espanyol (catalunya sud i país basc sud inclosos), és fer la punyeta als altres espanyols tant com es pugui amb el mínim risc.

A Espanya només fa 30 anys que hi ha alguna cosa que es pugui anomenar més o menys democràcia.

437.001 wrote:De tota manera, està clar que si l´esport nacional britànic és emborratxar-se, l´esport nacional espanyol (catalunya sud i país basc sud inclosos), és fer la punyeta als altres espanyols tant com es pugui amb el mínim risc.

I en aquest sentit, els nacionalistes espanyols sempre jugaran la mateixa carta perquè és l'única cosa que els assegura guanyar les eleccions.

Aquest és el motiu pel qual crec que a Espanya mai no ens entendran perquè no els dóna la gana. Hi ha massa reietons que perdrien el negoci.

437.001 wrote:I si als 9.000 milions li restem (o li sumem) els 3% (o eren 20%?), quant ens queda?

Potser et creus que això del 3% només és aplicable a Catalunya?
Optimista!!!