Conec la història de primera mà per una entrevista que li vaig fer fa un temps. Pel que em va explicar vivia al centre de Madrid i les oficines estaven vora l'estació de Chamartín. A causa dels embussos, un dia es va decidir deixar el cotxe a casa i agafar en tren. El primer dia, al pujar al tren, el revisor la va convidar a passar a la cabina . Allà el maquinista, a la vista de la visita que tenia, la va convidar a agafar els comandaments del tren una estonaGuigui wrote:I me l'he de creure? Primer: on vivia? Segon: on treballava? I tercer: com era el servei de rodalies a tombants dels anys 80/90?George85 wrote:Un/a expresi de RENFE, deia que anava a la feina en rodalies...
.Com el trajecte en tren durava si fa no fa el mateix que el trajecte en cotxe, va decidir anar cada dia en tren (o millor dit, conduir el tren, ja que s'hi va afeccionar), ja que de pas podia assabentar-se de tot el que es coïa a nivell de treballadors.
Tot això va durar fins el dia en què, a causa d'una frenada brusca, un dels passatgers, que treballava a "El Mundo", va descobrir que la maquinista era la presidenta de la companyia. El cas va tenir certa notorietat als mitjans (el punt de discussió era si estava o no habilitada per dur una unitat de tren), i el fet que fos en plena època negra d'escàndols, va provocar que les anades en tren passessin a la història.
