Transport.cat

Hosti tu quina xispa!!! Ni el Molt Honorable!!!

Jordi Freixas wrote:Hosti tu quina xispa!!! Ni el Molt Honorable!!!

Era un chist...

Guigui wrote:

Jordi Freixas wrote:Hosti tu quina xispa!!! Ni el Molt Honorable!!!

Era un chist...

No copiem el vocabulari del Montilla, que es semblant al de la RENFE.

Es podria fer com a la Gran Bretanya i enlloc de l'atomització d'associacions que hi ha per aquí que se n'unissin unes quantes. A l'ílla del Nord d'Europa, no us penseu que van sobrats d'armilla o que l'estat els subvenciona. El que passa és que el ferrocarril allà té més adeptes, però tampoc tants, és el futbol que desperta tantes passions o més que aquí. Però els afeccionats britànics es concentren en poques associacions de molts membres i això aconsegueix dos objectius. 1èr. que les quotes de soci encara que mòdiques individualment en total facin una suma que comença a ser respectable i 2n. que la minoria més activa, que aqui també tenim, pot formar equips totalment operatius i eficaços amb un coixí al darrere que els fa sentir i amb motiu, respaldats.

Mentre que per a qui les capelletes i els grupets s'entorpeixen, marquen, molesten, bloquegen, etc., mutuament. No posaré exemples catalans per evitar que ningú se senti al.ludit en particular, però em dirigeixo, fonamentalment a Catalunya, com una crítica/autocrítca que preten ser constructiva, encara que ja m'he tornat totalment excèptic. Un exemple que ens pot ser vàlid és el de Mallorca. En un territòri tan reduït com el de S'ílla, en el que els afeccionats és poden comptar amb els dits de la mà, tenim dues entitats cadascuna amb el seu propi material i una d'esquena a l'altra. Totes dues tenen els millors desitjos i volen realment rehabilitar un material de primeríssima qualitat dins de l'àmbit conservacionista i històric. Però amb recursos autolimitats i depenents de l'administració per fer córrer el material per una xarxa que dificilment por assimilar-lo. El resultat ja se sap abans de començar: ¡No faran Res!.

Aqui si no s'és President o secretari general del que sigui, encara que d'un de sol, ja es considera un fracàs i tothom ha de ser amic i codejar-se, com a mínim amb Sant Pere en persona per poder-ho explicar. Deliris de grandesa, fals orgull, ignorància, estupidesa?, potser una barreja de tot, però en el cas català cal afegir-hi un bon raig d'autoodi i ja temin amanit el menú que ens ha dut fins on som. Realment, recollim segons el que hem sembrat i tots en som responsables.

lauria1226 wrote:Es podria fer com a la Gran Bretanya i enlloc de l'atomització d'associacions que hi ha per aquí que se n'unissin unes quantes. A l'ílla del Nord d'Europa, no us penseu que van sobrats d'armilla o que l'estat els subvenciona. El que passa és que el ferrocarril allà té més adeptes, però tampoc tants, és el futbol que desperta tantes passions o més que aquí. Però els afeccionats britànics es concentren en poques associacions de molts membres i això aconsegueix dos objectius. 1èr. que les quotes de soci encara que mòdiques individualment en total facin una suma que comença a ser respectable i 2n. que la minoria més activa, que aqui també tenim, pot formar equips totalment operatius i eficaços amb un coixí al darrere que els fa sentir i amb motiu, respaldats.

Mentre que per a qui les capelletes i els grupets s'entorpeixen, marquen, molesten, bloquegen, etc., mutuament. No posaré exemples catalans per evitar que ningú se senti al.ludit en particular, però em dirigeixo, fonamentalment a Catalunya, com una crítica/autocrítca que preten ser constructiva, encara que ja m'he tornat totalment excèptic. Un exemple que ens pot ser vàlid és el de Mallorca. En un territòri tan reduït com el de S'ílla, en el que els afeccionats és poden comptar amb els dits de la mà, tenim dues entitats cadascuna amb el seu propi material i una d'esquena a l'altra. Totes dues tenen els millors desitjos i volen realment rehabilitar un material de primeríssima qualitat dins de l'àmbit conservacionista i històric. Però amb recursos autolimitats i depenents de l'administració per fer córrer el material per una xarxa que dificilment por assimilar-lo. El resultat ja se sap abans de començar: ¡No faran Res!.

Aqui si no s'és President o secretari general del que sigui, encara que d'un de sol, ja es considera un fracàs i tothom ha de ser amic i codejar-se, com a mínim amb Sant Pere en persona per poder-ho explicar. Deliris de grandesa, fals orgull, ignorància, estupidesa?, potser una barreja de tot, però en el cas català cal afegir-hi un bon raig d'autoodi i ja temin amanit el menú que ens ha dut fins on som. Realment, recollim segons el que hem sembrat i tots en som responsables.

D'acord amb tu Lauria, es una pena pero en aquest pais som aixi, i mentres material historic podrinse, o mort de fastic a las cotxeres, com per exemple elccas de FGC a la linea del valles, crec que hauirem de fer algo

Doncs una idea podria ser la de convocar un congrés català d'amics del ferrocarril en el que participessin TOTES les entitats i tots els afiliats de qualsevol de les associacions. Això caldria montar-ho amb molta cura. Seria necessària una reunió prèvia dels presidents de TOTES les entitats que elaboressin un document a partir de les propostes aportades per les juntes respectives, un cop aprovat aquest document, en una assemblea de juntes de TOTES les associacions s'eligiria una comissió unitària de treball per desenvolupar l'organització del congrés on participarien en peu d'igualtat tots els amics del ferrocarril afiliats. A partir d'aqui ha de sortir una única veu i una caixa comuna que en tractar amb els diferents estaments i companyies ferroviàries no aixequi rialletes. Aconseguir anar en aquest camí seria com tallar el nus Gordià en el que ens hem lligat tots plegats. I el que és més important i del que de debò es tracta, Retornar la il.lusió i l'empenta al conjunt del col.lectiu que ens movem al voltant del ferrocarril i del transport públic en general.

Democràcia i transparència...

Salut !!

En relació al que s'ha parlat de Mallorca, crec que abans de parlar de segons que valdria la pena informar-se una mica. Per començar les dues associacions que hi ha a Balears no es duen malament. Les relacions són bones. el que si é scert és que els objectius que s'han marcat són distints. El CFVM està construint un parc de 5 polzades i la AAFB ha apostat fortament per la restauració de material històric tot creant la Fundació FERROCAIB. I que no es fa res... home! discrep!. I si no mirau la web de la fundació: http://www.ferrocaib.org Hi trobareu alguna sorpresa... I pens que en pocs anys (2 o 3) les sorpreses encara seran més grans.
Salutacions cordials a tots!

swansea wrote:En relació al que s'ha parlat de Mallorca, crec que abans de parlar de segons que valdria la pena informar-se una mica. Per començar les dues associacions que hi ha a Balears no es duen malament. Les relacions són bones. el que si é scert és que els objectius que s'han marcat són distints. El CFVM està construint un parc de 5 polzades i la AAFB ha apostat fortament per la restauració de material històric tot creant la Fundació FERROCAIB. I que no es fa res... home! discrep!. I si no mirau la web de la fundació: http://www.ferrocaib.org Hi trobareu alguna sorpresa... I pens que en pocs anys (2 o 3) les sorpreses encara seran més grans.
Salutacions cordials a tots!

Si, veure la Landaluce i la 215 en Doble traccció pot ser espectacular. De moment si vols veure una Mallet Portuguesa funcionant hom pot fer-ho al Muesu Basc de Ferrocarril d'Azpeitia.

Per si de cas us poso tres fotos que En Joan Ballevell i Capmany, providencialment va fer l'any 1975 d'una locomotora que us resultarà familiar. De fet ja l'hem vista funcionar en el passat, en el present no ho fa i el futur està per fer. Ens haurem d'aconformar amb les fotos?

Per cert és una Mallet-compound.....

Salutacions cordials, Esperançades.........I escèptiques. Amb Perdó

home aqui a la linia de la pobla han creat el del tren dels llacs i fan que la garrafeta ( doble mikado) surti a paseig cada cap de semana, juntament amb dos diesel i 4 vagons de la serie AA-6000

aso111 wrote:home aqui a la linia de la pobla han creat el del tren dels llacs i fan que la garrafeta ( doble mikado) surti a paseig cada cap de semana, juntament amb dos diesel i 4 vagons de la serie AA-6000

Precisament, en això estava pensant. I l'esforç que ha necessitat amb persones jubilats de Renfe que les havien sofert, Com en Cosme García recentment desaperegut, i d'altres. El tren dels llacs no l'han creat, l'han treballat i durament.

Que no es una feina d'un cap a la setmana i prou, ademés que es molt més dura del que la gent es pensa i al damunt fan falta uns coneixements que pertanyen a uns oficis extingits.

Jo vaig tenier el privilegi de participar en els inicis del que després ha estat ARMF l'any 1996, de la mà de l'enyorat Cosme vaig aprendre de com tractar i pulir els metalls, el que demana la màquina, etc., començar des de sota del tot i de pujar a la màquina lluint el tipo; res de res.

Que ara només veiem que bé s'ho passen els que van a la màquina i no tenim ni idea del que passa a la rebotiga. L'any 2005 quan se'n dugueren la Garratt gran Doble Pacífic de Vilanova, es trigà una setmana sencera en preparar-la pel viatge a Lleida i això que ho fou remolcada, que pocs es varen arremangar!. Ara el dia que funcioni tothom voldrà sortir a la foto.

Vaja que no és l'H0, Senyors, ni el 5", que el tema té una envergadura titànica i vol constància i dedicació, sinó ja veiem que passa a Madrid amb les locomotores del Museu o amb el material real en poder d'associacions.

Cap de les locomotores de ARMF s'ha comprat sota catàleg com, per exemple el Märklin, ha costat mesos i anys deixar-les com estan per un equip que s'ho ha jugat tot per la causa. ARMF es l'excepció, no ens enganyem, la regla es la 800 de can Tunis, la 7652, el material que estava a Martorell i ara esta tancat a Manresa pertanyent a una important entitat barcelonina, etc.

Soc escèptic perquè en tinc proves sobrades. i ja estic de tornada de tota aquesta moguda. Ens pensem que amb diners i les administracions la feina es fa per art de màgia. I els que la fan després, encara, s'han de defensar dels llestos i espavilats que s'apunten com voltors a recollir els mèrits dels demés.

Aqui us poso una imatge a manera de Salutació on surto l'any 1981 a l'època en que em barallava amb la Berga i la 304 a martorell Enllaç.