Transport.cat

davida wrote: Catalunya tenia el 1848 la millor xarxa de ferrocarrils d'Espanya.

La única

què trist que m'hagi de riure d'aquest acudit....

Guigui wrote: I, per cert, fa més per l'ascens de qualsevol formació extremista (això de dretes i esquerres ja fa temps que no passa de retòrica per a nostàlgics) el mal govern que quatre baladrers que bramen perquè sí.

sort que es retòrica per a nostàlgics... només cal sentir qualsevol partit del Govern de la Generalitat o del Central parlar de la "dreta....." fa por i tot com es refereixen a CiU o PP....

laura wrote: No parem de recalcar que la Ministra no para de parlar del Govern anterior. Què voleu que faci?, jo faria el mateix. L'actual govern va rebre una xarxa de rodalies i trens regionals de pena. Els errors acumulats s'han anat inflant en un sac i quan l'AVE ha entrat a Sants aquest sac ha petat.

si....és una estratègia que demostra la gran capacitat de la gent..."com que no sé com sortir-me'n carrego contra els altres". Em recorda a quan erem petits i presentavem les notes a casa i deiem "HE aprovat" o sino "es que la profe M'HA suspès"... jo acceptaria aquesta estratègia de carregar contra l'adversari si també es reconeguéssin les virtuds...exemple: Mai he sentit al conseller Nadal felicitar per la feina feta per l'anterior Generalitat amb els FGC, un exemple de tant bon servei que malauradament acabarà morint d'èxit com no es replantegi el model.

Per acabar...

Zapatero wrote: les obres que han de portar l'alta velocitat a Barcelona, un dels trumfos que [...] pretén explotar a les generals en la campanya a Catalunya. [...]obres planificades des de l'època del PP

no malinterpreteu això, no defenso el PP...critiquem el PP per prometre l'Ave el 2002 arribant a 350 km/h (no us enrecordeu d'això?)...acaba arribant a Lleida el 2002 a 200km/h i amb prou feines...i havia d'arribar a Bcn el 2004, coincidint amb el Fòrum ...
Però, ara essent una mica demàgogic...perquè el govern del PSOE (als '80 amb majories absolutes) va preferir fer la primera línia d'alta velocitat unint la capital de l'estat amb la 4a o 5ena ciutat en lloc d'unir les 2 ciutats més importants?
Perquè casi la meitat dels ministres de llavors eren Andalusos i governaven a Extremadura, Castella la Manxa, Andalusia... ( és a dir, interessos polítics?) o perquè com que Àfrica comença als Pirineus haviem de conectar-nos amb la resta del continent i per aixó la línia la van fer cap al sud...?

Conclusió: ni el PSOE és la panacea ni el PP són tant dolents...simplement, com jo dic sempre, per desgràcia, els interessos polítics estan per sobre dels tècnics i/o dels socials.

davida wrote:Catalunya tenia el 1848 la millor xarxa de ferrocarrils d'Espanya.

La única

El 1848 Espanya encara posseïa Cuba, on hi va haver el primer ferrocarril espanyol: de l'Habana a Güines. El primer tram es va inaugurar el 19 de novembre de 1837 entre l'Habana i Bejucal. Formava part de la junta promotora en Miquel Biada, posteriorment impulsor del Barcelona-Mataró, inaugurat el 1848.

Això sí, la via d'ample 1435mm i amb tecnologia americana.

Salut !!

http://paper.avui.cat/
--------------------------------------------
Catalunya rep per habitant la meitat que Aragó i Astúries
El percentatge d'inversions de l'Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes està per sota de la mitjana espanyola el 2007
Ceuta i Melilla són els territoris que perceben més diners per habitant
Sandra Arenas

Que la inversió estatal ha baixat el 2007 a Catalunya fins al 14% no és cap novetat. Lluny del 18,85% que fixa l'Estatut i de les xifres proclamades pel govern del PSOE, aquest és el pitjor govern central pel que fa a infraestructures a Catalunya dels últims vuit anys. La magnitud de la tragèdia es fa encara més evident quan es comparen les xifres per territoris i per habitants.

No és solament que Catalunya estigui per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la distribució per habitant. És que un català rep menys de la meitat que un asturià, segons les xifres dels pressupostos generals de l'Estat del 2007. I un aragonès rep gairebé el doble que un català. Són només dos exemples.

Lleugerament per sota de la mitjana espanyola -477 euros per habitant- hi ha Andalusia i Madrid. Catalunya, el País Valencià i les Illes són a la cua del rànquing d'inversió per habitant, juntament amb els canaris i els bascos. La situació al País Basc, però, no es pot equiparar amb la resta dels territoris perquè el règim foral i un sistema de finançament basat en el concert econòmic els permet executar bona part de les inversions en infraestructures al seu territori. Múrcia, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó estan per sobre de la mitjana espanyola. Aragó i Astúries reben el doble que els catalans i els ciutadans de Ceuta i Melilla són els que més es beneficien de les inversions de l'Estat.

415 euros per habitant

Catalunya rep per habitant 415 euros, un 13,1% menys que la mitjana espanyola. Les diferències són més que remarcables: un habitant de Ceuta en rep 906 i un de les Illes Balears solament 217. En tot cas, Catalunya només rebrà una inversió superior al País Valencià, les Illes, les Canàries, Navarra i el País Basc.

En contra del que seria previsible, el govern central no amaga les xifres. Però queden maquillades per la terminologia. Contradint la majoria de les teories econòmiques, el govern de l'Estat entén que infraestructures només ho són les de transport (ministeri de Foment) i Medi Ambient. Així, no considera infraestructures els projectes sanitaris, educatius, de telecomunicacions, etc. A més, inclou entre les xifres d'inversió les transferències de capital, és a dir, els diners que es donen a la Generalitat per a infraestructures i que ja es compten en els pressupostos catalans. Tot plegat permet a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, afirmar que l'executiu de Zapatero compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut.

Posats a comparar, encara hi ha una altra dada rellevant. Segons l'Observatori de Finançament de Catalunya, l'Estat no empra a Andalusia el mateix criteri que a Catalunya. El criteri d'inversió serà el del pes de la població i no pas el del PIB i es tindran en compte totes les inversions regionalitzables de l'Estat i no solament Foment i Medi Ambient.

Al greuge de les xifres d'inversió s'hi ha d'afegir la inacció que l'acompanya. El 39% de les obres pressupostades no es comencen i la falta d'execució afecta el 58% dels projectes.

Haber si esto sale en el periodico y se lo restregamos un poco a la ministra. Más que nada que aquí los únicos carteles que ves en referencia a infraestructuras estatales son los de la línea de AV y consercación del firme en la A-2, N-II, N-340 y N-240. Porque por lo demas.....

Poso aquesta noticia aqui tot i no saber si aquest fil és el millor per posar-la. Parla de les "inversions" que diuen que avançaran...
De Terra:

Fomento acelerará las inversiones en trenes, túneles y sistemas de información de Cercanías en Barcelona.
Todos ellos son planes ya en marcha, pero cuyo calendario será anticipado para mejorar el servicio ferroviario de la capital catalana y su entorno.

En el caso de la incorporación de trenes a Cercanías, serán 196 a finales de año (eran 155 en 2005), lo que supone la incorporación de 12 trenes Civia en estos meses.

La aceleración de las obras de mejora en túneles servirán para aumentar la seguridad, auque Adif todavía no ha concretado el nuevo calendario ni el coste que supondrán estas actuaciones.

Por lo que respecta a los planes de nuevos sistemas de información, la megafonía de todos los trenes de dos pisos tendrá 'contacto directo con el centro de control' a finales de septiembre y los trenes Civia en diciembre. Ahora cuentan con este sistema el 71% de las unidades de Cercanías.

También se renovarán las pantallas de información en las estaciones de Sants, Passeig de Gràcia y Estación de Francia. Además, a finales de año, las 20 principales estaciones de Cercanías contarán con información sobre la frecuencia de los trenes, y no sólo de los horarios, para que los usuarios puedan saber cuánto falta para que salga su tren.

Morlán también amplió información sobre en qué puntos de la red se renovará la catenaria (Sants-Cunit, Castellbisbal-Mollet y Sagrera-Montcada bifurcación), con un total de 75.000 metros que se sustituirán hasta fin de año (con un total de 125.000 a final de año del total de 433.000 con que cuenta la red).

Asimismo, a las dos locomotoras diésel ubicadas en Castelldefels y Sant Andreu Comtal desde la semana pasada para actuar de forma inmediata retirando trenes en caso de averías que supongan cortes de electricidad, se le sumará próximamente una locomotora eléctrica en Castelldefels para ayudar en otro tipo de incidentes, informaron a Europa Press fuentes de Renfe.

Fomento también seguirá con su plan de instalación de 10 nuevas subestaciones eléctricas 'para mejorar los sistemas de electrificación' e incrementará la formación al personal de información al usuario de Renfe, a la vez que incorporará personal de mantenimiento procedente del resto de España.

VISTO BUENO DE AYUNTAMIENTO Y GENERALITAT.

El responsable de infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado, celebró 'la intensificación y concentración en el tiempo de la inversión' de Fomento, a la vez que destacó la mejora de la información al usuario como 'proceso estratégico'.

El Secretario de Movilidad de la Generalitat, Manel Nadal, también expresó su 'satisfacción por el avance de los calendarios de inversiones, mantenimiento y entrada de trenes' y señaló que además de mejorar la información a los usuarios de Cercanías, también está previsto, para más adelante, ampliar el radio de acción a los viajeros de media y larga distancia.

DIAGNOSIS DESDE SEPTIEMBRE DE 2006 A JUNIO DE 2007.

Morlán anunció estas medidas tras recibir los resultados de una diagnosis que abarca las incidencias de Cercanías en Barcelona y su entorno desde septiembre de 2006 a julio de 2007.

El secretario de Estado de Infraestructuras declinó informar sobre el número total de incidentes en ese periodo, pero sí anunció que la mayoría de averías relacionadas con catenaria, vía o señalización se produjeron en el entorno de Sants, El Prat, L'Hospitalet y Castellbisbal, 'todas ellas zonas donde se están ejecutando obras del AVE'.

Morlán destacó que 'las incidencias relacionadas con infraestructuras se localizan en el 3% de la red' y que el 37% de los incidentes se debieron a terceros, como condiciones atmosféricas o vandalismo. El 63% restante correspondió a problemas con las infraestructuras (45%) y con los trenes (18%).

OPERACIÓN RETORNO.

El pasado fin de semana, el último de agosto, Fomento incrementó el personal de información y seguridad en las estaciones de Sants y Clot, así como el personal de mantenimiento en Sants, con motivo de la operación retorno de las vacaciones.

Sobre este dispositivo, Nadal hizo hincapié en la 'normalidad' del servicio y mostró su deseo de que esta situación 'sea la norma'. Por su parte, Morlán afirmó que estas medidas 'tendrán continuidad' más allá de la operación retorno.dad' más allá de la operación retorno.

Notícia de l'Avui:

-------------------------------------------------------------------------------------

Quan van començar els problemes, l’Estat es va comprometre amb la Generalitat a invertir 2.363 milions en sis anys
Foment aplica a pas lent el pla de millora de Renfe a Catalunya

Lluís Bou
Madrid
Ult. Act. 27.08.2007 - 23:53 hs

El ministeri de Foment està aplicant amb comptagotes el pla que l’any passat va subscriure amb la Generalitat per modernitzar la xarxa de Renfe al conjunt de Catalunya. El ministeri de Magdalena Álvarez es va comprometre a aportar 2.363 milions d’euros al llarg de sis anys per millorar les instal·lacions. Ho va fer dies després que esclatés el caos de les infraestructures –i singularment de les Rodalies de Renfe– que ha durat tot el curs i que s’ha aguditzat els darrers mesos deixant en evidència la manca d’inversió de l’Estat al Principat.

El conveni ha començat a aplicar-se però a pas de tortuga tot i la necessitat de millores. Un cop signats, als pressupostos de l’Estat per al 2007, que es van presentar uns dies després, s’hi van incloure partides per uns escassos 193,18 milions. Això segons el ministeri de Foment, perquè segons els càlculs que CiU fa a partir dels projectes concrets, les xifres són molt més baixes. Les partides pressupostades sumen aleshores només 37 milions. A aquest ritme caldrien 64 anys per arribar al total compromès per Foment.

Pactat el 27 de setembre
El pla per a sis anys, subscrit en un conveni d’inversió entre el ministeri i la conselleria d’Obres Públiques, es va pactar el 27 de setembre de l’any passat. Segons aquest pla, amb els diners del ministeri i amb els 1.202 milions que hi posa la conselleria de Política Territorial, la xarxa de Rodalies rebria una inversió específica de 1.444 milions. Les actuacions comprenen la nova línia Cornellà-Castelldefels, el desdoblament de Barcelona-Vic o la construcció d’intercanviadors a Martorell, la Sagrera o l’Arc de Triomf. També preveu el soterrament de la via a l’Hospitalet de Llobregat, a Montcada, a Sant Feliu de Llobregat i un accés a l’aeroport.

D’aquestes obres a Rodalies el ministeri n’ha d’assumir la major part del cost, segons el pacte. Bona part dels projectes constaven ja al pla d’infraestructures del govern català però faltava des de fa anys el vistiplau de Foment. Cas a banda és la inversió que sí que fa el ministeri per portar el TGV a Barcelona, que acabarà pujant a uns 5.800 milions d’euros segons les previsions. Álvarez s’ha abocat milionàriament en aquesta obra i, segons diuen alguns experts, aquesta és una de les causes de la falta d’atenció a Rodalies i altres punts de la xarxa regional.

Disseny lent de projectes
Segons càlculs del govern català, per resoldre el problema de Rodalies caldria una inversió de 6.000 milions d’euros. Aquesta seria preceptiva per aconseguir un traspàs amb garanties al gener, tal com va prometre José Luis Rodríguez Zapatero. Però TGV a banda, el motor de Foment a Catalunya va lent cada cop que s’hi posa la lupa. Fonts oficials del ministeri s’excusen dient que el protocol es complirà, i que si el primer any s’hi han posat 193 milions, “que no és una quantitat baixa”, ha estat perquè és el que costa dissenyar alguns projectes que es començaran a executar el 2008, “i els projectes que es redacten són més barats que l’obra a executar”. L’argument contrasta amb la realitat que la Generalitat ja executa algunes de les obres.

Una altra font de conflicte és el contracte programa que l’Estat va subscriure amb Renfe el desembre del 2006 pressupostant 6.000 milions per al servei ferroviari a Espanya fins al 2010. D’aquests milions només estan directament destinats a Catalunya 78, segons una resposta del govern central a CiU. Foment es defensa dient que dels 6.000 milions només se’n territorialitza “una petita part” destinada a mantenir estacions i que la resta són per a material mòbil “com els nous trens de Rodalies Civia”.