Manifestació per unes infraestructures dignes a Catalunya

[sigfrid440s]

Jo al final no podre vindre.

[orique]

Finalment ens hem vist en Gersenz, en Guigui i jo. On éreu els altres?

[metring]

Jo al final no he anat, estava una miqueta patxuxa

[Sr.Horn]

jo estava just al pal de metro, pero com no coneixia a ningú no volia ficar la pota

[Guigui]

jo estava just al pal de metro, pero com no coneixia a ningú no volia ficar la pota

Ostres, eres tu, un noi amb ulleres i una càmera? Jo tampoc no coneixia ningú, però al cap d'esperar una estona, m'he acostat a algú per preguntar-li si era del Fòrum que resultava ser en Gersenz. Després d'esperar-nos una bona estona, hem anat a la Pl. St. Jaume, on hem trobat més tard l'orique.

Pel que fa a la mani: era el que esperava sent optimista, pel que fa al nombre d'assistents. No m'ha agradat tant el fet que cadascú tirés pel seu cantó: independentistes per un costat, avecrempel·litoralers per l'altre, peperos per fer-se l'innocent, etc. No hi ha hagut una consigna clara, tot i que implícitament hi era i que també cal tenir en compte l'espontaneïtat de la convocatòria. En fi, sempre es podrà dir que ha tingut més ressò que no pas les últimes, però crec que caldria tornar al mètode de les cassolades setmanals. Tindria més efecte.

[Sr.Horn]

vaja, doncs un altre dia ja ho sabré,... alguns cops he ficat la pota i me fa molta vergonya XD

[JaMiRo!]

Dispenseu que no hagi vingut, he sortit a les 20:00 hores de treballar.

Per cert, ja m'han dit coneguts que la manifestació ha estat fluixeta, però bé ja és més que l'última que se'n va fer (cal ser optimistes). Si continuem així, crec que no trigarà a haver manifestacions espontànies a tota la xarxa de Rodalies Renfe.

[Fran-Ikarus]

Aquest plantón múltiple i multicèfal es mereix recordar una vella cançó del Joaquín Sabina

Per cert, jo vaig ser víctima d'una doble confusió: primer de tot, vaig posar un missatge per fer una broma -que ningú va entendre- i es va interpretar com que m'hi apuntava, però és que de fet algú -administrador?- em va editar el missatge i em va posar a la llista (!), i segon, em pensava que era ahir diumenge...

TRATADO DE IMPACIENCIA Nº 10
Aquella noche no llovió,
ni apareciste disculpándote,
diciendo, mientras te sentabas,
"perdóname si llego tarde".
No me abrumaste con preguntas,
ni yo traté de impresionarte
contando tontas aventuras,
falsas historias de viaje.

Ni deambulamos por el barrio
buscando algún tugurio abierto,
ni te besé cuando la luna
me sugirió que era el momento.

Tampoco fuimos a bailar,
ni tembló un pájaro en tu pecho
cuando mi boca fue pasando
de las palabras a los hechos.

Y no acabamos en la cama,
que es donde acaban estas cosas,
ardiendo juntos en la hoguera
de piel, sudor, saliva y sombra.

Así que no andes lamentando
lo que pudo pasar y no pasó.
Aquella noche que fallaste,
tampoco fui a la cita yo.

[abegot]

Qui vehicularà el malestar existent entre els usuaris de la Renfe?

Renfe - protesta a la plaça de Sant Jaume30/10/2007 · Barcelona

Un miler de manifestants es van concentrar, dilluns, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el caos de Renfe. La concentració, convocada espontàniament per SMS i Internet, va convertir-se en un batibull de protestes de signe totalment oposat, des del grupúscul de Rosa Díez Unión Progreso y Democracia fins a l’independentisme extraparlamentari. El malestar pel mal servei de la les infraestructures, doncs, existeix. La pregunta que molts es feien a la plaça era qui seria capaç de vehicular aquest malestar i cap a on es podria reconduir. En aquest sentit, la Plataforma pel Dret de Decidir ja s’ha posat a treballar i s’està reunint amb els diversos agents socials de Catalunya, des de sindicats a plataformes, per trobar el desllorigador que calmi el malestar.

A la plaça de Sant Jaume s'hi van corejar multitud d'eslògans, des dels més unitaris ‘Ministra dimissió' a ‘Montilla puja al tren'. Una nodrida representació de les diferents sensibilitats de l'independentisme -des de Catalunya Acció a ERC, passant per Estat Català- també van corejar constantment proclames, mentre que el violent García Albiol es passejava ufanós entre la ciutadania covant un populisme de poca classe, de la mateixa manera que d'altres manifestants reclamaven que el TGV passés pel litoral barceloní.

Tothom protestava, doncs, però ningú sabia ben bé contra qui ho feia.

Votants del tripartit no s'atrevien a criticar obertament als seus líders i trobaven en la ministra espanyola de Foment un cap de turc ideal. Votants convergents demanaven la dimissió del tripartit però tampoc no tenien clar que els seus dirigents s'haguessin esforçat gaire en aconseguir les millors infraestructures per a Barcelona.

En tot aquest poti-poti de renecs i insults, els independentistes eren els qui emetien un missatge més clar i entenedor, perquè fa anys que tenen identificat qui és el culpable de l'ofec que pateix el país. En moments de crisi, qui assenyala clarament un objectiu és qui guanya la partida. El problema, però, és saber si la resta de la societat comparteix el punt de vista del sobiranisme, o bé si aquest sap imprimir prou atractius al seu missatge perquè arribi a totes les capes de la població. En un moments en què l'independentisme està a l'alça, qui tingui el cap clar per donar una resposta al malestar ciutadà, trobant el màxim de complicitats possibles en col·lectius poc o molt propers a la causa catalana, serà qui podrà acabar cantant ‘bingo'. L'altra alternativa possible sempre serà la frustració, el desencís i una abstenció encara més accentuada que la que es va registrar per l'Estatut.

http://www.tribuna.cat/index.php?option ... w&id=84626