Transport.cat

Aquí apareixen dues llistes d'apartadors industrials, de Barcelona a Empalme (l'actual Maçanet-Massanes), per la costa i l'interior:

http://euroferroviarios.net/index.php?n ... nt&id=3411

Pk año estacion referencia

1923 Badalona (S.A. Cros)
59,752 Blanes (S.A. Fibras Artificiales)
1940 Badalona (Riegos y Fuerza del Ebro (Central Termica))
1919 Badalona (S.A. Cotonificio)
1919 Badalona (G.de A. Metañlgraf Española)
1920 Badalona (Energia e Industrias Aragonesas)
1920 Malgrat (S.A. Construcciones y Pavimentos)
1920 Badalona (Talleres Blanch)
1921 Badalona (Deutsch y Cía)
1921 Badalona (CAMPSA)
1921 Mongat (Lebon y Cía-Catalana de G y Electricidad)
1921 Badalona (Energia Electrica de Catataluña S.A.)
1922 Badalona (Sdad. Gral. De Industria y Comercio S.A.)
1923 Badalona (Productora de Borax y articulos Químicos SA)
1923 Badalona (Cia Española para la fab. de vidrio SA)
1899 Badalona (SA Cros)
1924 Blanes (Cubiertas y Tejados SA)
1925 Blanes Fibras Artificiales SA
1930 Badalona Coop. de fluido electrico SA)
1939 Pueblo Nuevo Catalana de gas y Electricidad)
1929 Pueblo Nuevo (Fundición de Antimonio)
6,020 1940 S. Adrian (Fabricación Mecánica del Vidrio S.A.)
Bogatell (Catalana de Gas y Electricidad SA)
Pueblo Nuevo (Credito y Doks de Barcelona S.A.)
Pueblo Nuevo (Macosa- Material y Construcciones S.A.)

1933 Breda (Serreria Sociedad Guillemman y Sibina)
1892 Mollet (T. Moderna Franco Española)
1916 Moncada Bifurcacion (Cia de Asfaltos y Cementos Pórtland)
1927 Barcelona Clot (Nieta de Andres Gallardo)

I a http://euroferroviarios.net/index.php?n ... nt&id=3455 , de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses :

11 Moncada-Bifurcacion (Cia de Asfaltos y Pórtland Asland
10 (Aguas de Barcelona)
88 Borgoña (apead) (Hilaturas de Fabra y Coats)
88 Borgoña (apead) (La Familiar Borgoñesa)
97 La Farga (Edmundo Bebie)
43 Figaró (Apartadero)
7 San Andres-Condal (Maquinista Terrestre y Marítima S.A.)
7 San Andres-Condal (Comercial de Laminados S.A.)
7 San Andres-Condal (Fabricación Nacional. de Fabricantes y)Explosivos S.A.)
7 San Andres-Condal (Unión Maderera Española S.A.)
4 Clot-La Sagrera (Fomento de Obras y Construcciones)
4 Clot-La Sagrera (Fcº Morel Ribalta-Almacenes)
4 Clot-La Sagrera (Joaquin Morel Bas-Almacenes)
4 Clot-La Sagrera (Torras-Herreria y Construcciones)

genissimon wrote:Blanes: accés a la SAFA.

Aquest tenia la particularitat de que per salvar un petit desnivell ho feia amb un zig-zag amb dues agulles, a l'estil de l'argentí Tren a las Nubes que puja als Andes (switch back) i altres trens andins.

Dues fotos d'exemple:
http://es.geocities.com/carrilets/cremall/zigzag1g.jpg
http://es.geocities.com/carrilets/cremall/zigzag2g.jpg

Salut !!

Me'n recordo perfectament!

Ara tinc 23 anys, però de petit anavo molt amb el meu onclo a l'estació de Blanes i vaig arribar a comptar unes 12 o 13 vies. Entre les actuals vies 2 i 4 n'hi havia una atra. La via morta que han tret fa poc amb les obres de l'estació s'allargava fins al pàrquing dividint-se en tres vies més que amb les tres anteriors eren de mercaderies per a la SAFA. En sentit contrari, aquesta via morta que van treure fa poc no només s'unia a les de passatgers sinó que es dividia en dues vies cap a l'esquerra. D'aquestes dues, la de la dreta, més elevada i al costat de la via de viatgers que va cap a Malgrat, s'acabava abans. La de l'esquerra continuava per baix fins a uns matolls on moria també, però en sentit contrari es dividia per entrar per la porta de la SAFA.

Per casualitat algú tindria fotos antigues de l'estació de Blanes, en especial en les que hi sortissin aquestes vies desaparegudes? Em faria moltíssima il·lusió que me les poguéssiu passar electrònicament.

Moltíssimes gràcies!

Joaquim_Link

Parlem de ramals o apartadors de mercaderies?

Jo conec el de Campsa al paseig de Can Tunis del CGFC del qual encara quedent un parell de metres de vies adoquinades a l'acces axis com les dues vies de la zona de descarrega.

Arribant a Gavà, des de Barcelona, ramal de la fàbrica Roca, en desús.

A la mateixa línia, però abans, hi ha un ramal (en castellà diuen "desviaderos", no sé si en català hi ha una paraula precisa) per a una empresa metal·lúrgica (no recordo el nom) que estigué un temps tallat però farà un parell d'anys el referen i està nou de trinca.

En la misma linea, ahora no se si en Gava o Castefa, direccion Barcelona existia por lo menos otro, pues lo muros que delimitaban las vias asi lo indican, creo que en la zona del Anec Blau pero tampoco estoy muy seguro.

Ya puestos, tambien estaba el del cargadero de cemento en la estacion de Garraf, asi como el que daba acceso a la cantera del que permanece en pie un poste de catenaria

A la SAFA aquesta no era on maniobraven amb una locomotora de vapor fins a mitjans 80?

No sé si fins a mitjans 80 o abans, però en tractar-se d'una locomotora fireless i que la fàbrica te una planta pròpia de producció de vapor... els resultava molt econòmic utilitzar la fireless. També tenien un tractor dièsel d'ample ibèric construit per la Metalúrgica de San Martín amb llicència Gmeinder.

Per cert, la de vapor ara està «pedestalitzada» en una rodonda, a l'espera d'un futur no gens incert: Google maps street view.

És una O&K de 1926, número de fàbrica 11159 (http://www.locomotoravapor.com)

Una locomotora fireless és una locomotora de vapor que no té fogar ni caldera. En el seu lloc hi ha un gran dipòsit de vapor a pressió que s'alimenta d'alguna instal·lació fixa. Això permet uns costos d'explotació realment molt baixos a canvi de tenir poca autonomia, cosa que no penalitza gaire l'operació de la locomotora a l'estar destinada a maniobres en un apartador industrial.

Salut !!

liniadelRipollés wrote:A la SAFA aquesta no era on maniobraven amb una locomotora de vapor fins a mitjans 80?

Aquells vagons de mercaderies

Un tal Pere García va pujar a finals de juny d'aquest any un vídeo a Youtube d'un fet insòlit que va tenir lloc a Barcelona, a l'estació del Clot-Aragó. L'autor del vídeo escriu que es tracta d'un «TECO especial» que està «encapçalat per una traxx 253». En llenguatge normal, això vol dir un transport especial de mercaderies, amb el tipus de locomotora. Al vídeo s'aprecia que és un transport curtet, de set vagons, tots amb el mateix logo: Train of ideas, que és un tren d'idees ecològiques que recorre tot Europa, promoguda per la «capital del medi ambient», Hamburg. Acabava de passar quatre dies a l'estació de França.

Però això no va ser el fet extraordinari del moment, sinó el que el mateix Pere explicava: «No sabria dir quant temps feia que un tren de mercaderies travessava Barcelona en horari de viatgers». Això d'observar, fotografiar i filmar trens és una afició molt estesa i seriosa, i els addictes al ferrocarril saben de què parlen.


Un dels últims passos a nivell a Barcelona per a trens de mercaderies a la Zona Franca. EDWIN WINKELS

Però si ens posem a pensar (i ho faig arran del famós corredor mediterrani que ha de reforçar el paper, entre altres, de Barcelona en el transport de mercaderies per ferrocarril), nosaltres mateixos ja ens podem adonar que és veritat, que avui en dia ja no es veu mai travessar la ciutat trens de mercaderies, aquells que portaven al darrere fins a un quilòmetre de vagons carregats amb contenidors, carbó, cisternes i altres productes diversos. D'entrada, perquè bona part de la xarxa de vies fèrries es va soterrar al seu pas per Barcelona. També perquè les vies que transcorrien entre el Poblenou i el mar es van deixar de fer servir per al transport de mercaderies.

Llavors em vaig posar a pensar en aquells combois impressionants, que fossin on fossin al món, no podies mai resistir-te a comptar com un nen el nombre de vagons de mercaderies que passaven davant teu, sempre a una velocitat molt moderada, en un pas a nivell. Encara existeixen uns quants passos a nivell a Barcelona, però tots són a la Zona Franca i a la zona restringida del port, tots per al pas molt esporàdic de trens de mercaderies que des de fa uns mesos, a més, ja poden circular també per part de la via de l'AVE, tot i que ho fan amb comptagotes, camí de França.

Des de Montjuïc es pot observar el lent tràfec de contenidors a l'estació del Morrot, amb enormes grues que carreguen contenidors als tràilers ferroviaris, encara que molt poques vegades es veu que en surti un tren. I menys encara se'n veu per Barcelona, que va desterrar els seus últims, i sempre perillosos, passos a nivell molt concorreguts als anys 80. En recordo un al Poblenou, que devia ser el de l'avinguda d'Icària, l'últim a desaparèixer. I el 1985 encara hi va haver un accident a l'Hospitalet en un pas a nivell dels Ferrocarrils de la Generalitat al carrer d'Amadeu Torner. Molt abans, el 1961, es va suprimir un pas a nivell de Renfe a la plaça de les Glòries.

Fa una eternitat que ja no compto vagons de trens de mercaderies. Com si haguessin desaparegut completament del mapa, i apareixen només en pel·lícules. Pot ser que tornin amb el corredor mediterrani, però encara no sé on hauria de dirigir-se el jovent d'ara per veure'ls passar. H

Edwin Winkels Periodista El Periódico

Pere, en saps res?

Y algú sap alguna cosa del ramal industrial que sortia de la estació d´Olesa de la CGFC fins al poligon industrial El Molí?

m.h.t. wrote:Aquells vagons de mercaderies

Un tal Pere García va pujar a finals de juny d'aquest any un vídeo a Youtube d'un fet insòlit que va tenir lloc a Barcelona, a l'estació del Clot-Aragó. L'autor del vídeo escriu que es tracta d'un «TECO especial» que està «encapçalat per una traxx 253». En llenguatge normal, això vol dir un transport especial de mercaderies, amb el tipus de locomotora. Al vídeo s'aprecia que és un transport curtet, de set vagons, tots amb el mateix logo: Train of ideas, que és un tren d'idees ecològiques que recorre tot Europa, promoguda per la «capital del medi ambient», Hamburg. Acabava de passar quatre dies a l'estació de França.

Però això no va ser el fet extraordinari del moment, sinó el que el mateix Pere explicava: «No sabria dir quant temps feia que un tren de mercaderies travessava Barcelona en horari de viatgers». Això d'observar, fotografiar i filmar trens és una afició molt estesa i seriosa, i els addictes al ferrocarril saben de què parlen.


Un dels últims passos a nivell a Barcelona per a trens de mercaderies a la Zona Franca. EDWIN WINKELS

Però si ens posem a pensar (i ho faig arran del famós corredor mediterrani que ha de reforçar el paper, entre altres, de Barcelona en el transport de mercaderies per ferrocarril), nosaltres mateixos ja ens podem adonar que és veritat, que avui en dia ja no es veu mai travessar la ciutat trens de mercaderies, aquells que portaven al darrere fins a un quilòmetre de vagons carregats amb contenidors, carbó, cisternes i altres productes diversos. D'entrada, perquè bona part de la xarxa de vies fèrries es va soterrar al seu pas per Barcelona. També perquè les vies que transcorrien entre el Poblenou i el mar es van deixar de fer servir per al transport de mercaderies.

Llavors em vaig posar a pensar en aquells combois impressionants, que fossin on fossin al món, no podies mai resistir-te a comptar com un nen el nombre de vagons de mercaderies que passaven davant teu, sempre a una velocitat molt moderada, en un pas a nivell. Encara existeixen uns quants passos a nivell a Barcelona, però tots són a la Zona Franca i a la zona restringida del port, tots per al pas molt esporàdic de trens de mercaderies que des de fa uns mesos, a més, ja poden circular també per part de la via de l'AVE, tot i que ho fan amb comptagotes, camí de França.

Des de Montjuïc es pot observar el lent tràfec de contenidors a l'estació del Morrot, amb enormes grues que carreguen contenidors als tràilers ferroviaris, encara que molt poques vegades es veu que en surti un tren. I menys encara se'n veu per Barcelona, que va desterrar els seus últims, i sempre perillosos, passos a nivell molt concorreguts als anys 80. En recordo un al Poblenou, que devia ser el de l'avinguda d'Icària, l'últim a desaparèixer. I el 1985 encara hi va haver un accident a l'Hospitalet en un pas a nivell dels Ferrocarrils de la Generalitat al carrer d'Amadeu Torner. Molt abans, el 1961, es va suprimir un pas a nivell de Renfe a la plaça de les Glòries.

Fa una eternitat que ja no compto vagons de trens de mercaderies. Com si haguessin desaparegut completament del mapa, i apareixen només en pel·lícules. Pot ser que tornin amb el corredor mediterrani, però encara no sé on hauria de dirigir-se el jovent d'ara per veure'ls passar. H

Edwin Winkels Periodista El Periódico

Tinc un dute amb el corredor Mediterrani, si s'acaca fent. Per quina zona pasaran aprop de Barcelona?

Pot ser que tinguin fer un no túnel soterrat per ferlos passar o els desviaran per algn lloc per evitar que passin per Barcelona.

Perque del Port de Barcelona per on passan per anar a l'altre Banda del Barcelonès?

Que Jo sapiga es faran servir les instalacions actuals, si de cas ampliant a la zona portuaria. Les vies UIC ja arriban al port