Transport.cat

Com poden dir que el Bicing no hi arriba a Badalona?


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... icing.html

La policia requisa cada mes a Badalona un centenar de bicicletes del Bicing

L'Ajuntament de Badalona no preveu que el servei arribi a la ciutat en un futur immediat

04/09/09 02:00 - Badalona - s.muñoz / m.membrives

La Guàrdia Urbana de Badalona i els Mossos d'Esquadra requisen mensualment més de cent bicicletes que pertanyen al servei de lloguer de bicis de Barcelona, més conegut per Bicing. En alguns casos es localitzen tirades als carrers de la ciutat i, en d'altres, es detecta que estan en mans d'una persona que no està donada d'alta del servei. Tots aquests vehicles es retornen a l'empresa que presta el servei de lloguer. Ara per ara, l'Ajuntament no té cap voluntat d'estendre el Bicing a Badalona. Tampoc no sembla que tinguin cap mena de pressa les ciutats veïnes de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Entre l'1 de gener i el 31 d'agost d'aquest any els agents de la Guàrdia Urbana de Badalona han hagut de recollir un total de 352 bicicletes, que posteriorment són recuperades i si escau reparades per l'empresa que gestiona el servei de lloguer. En el cas dels Mossos d'Esquadra, fonts de l'Àrea Bàsica Policial de Badalona i Sant Adrià asseguren que s'arriben a requisar entre quinze i vint bicicletes cada setmana. Com que el servei no s'ha estès, de moment, al municipi els Mossos acostumen a demanar la documentació a cada persona que veuen a la ciutat amb aquest peculiar tipus de bicicleta. Si no estan donats d'alta del servei, se'ls pren el vehicle i se'ls imputa un delicte d'apropiació indeguda. En el cas que la persona no es pugui identificar en aquell moment, se la deté i se la condueix a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, on es duu a terme el procés d'identificació abans de deixar sense efecte la detenció.

Actualment, el procediment de retorn de les bicicletes a l'empresa concessionària del servei és diferent en funció de cada cos policial. Fins al 31 d'agost, la Guàrdia Urbana recollia els vehicles, els traslladava al Turó del Caritg i cridava l'empresa concessionària perquè regularment passés a recollir les bicicletes. Des de l'1 de setembre, la policia local truca directament l'empresa perquè es faci càrrec de la recollida de la bicicleta al carrer. El primer tinent d'alcalde i responsable polític de la Guàrdia Urbana, Ferran Falcó (CiU), ha explicat que l'anterior sistema de funcionament «suposava una càrrega de treball extra»: «Vam considerar que no la podíem assumir, sobretot tenint en compte que el volum de feina era cada cop més gran.» Ha explicat, a més a més, que l'Ajuntament no ingressava diners per fer aquest servei, tot i no correspondre-li.

En el cas dels Mossos d'Esquadra, però, les bicicletes són traslladades a la comissaria de Morera, on s'emmagatzemen fins que l'empresa passa periòdicament a recollir-les.

Extensió difícil

L'extensió del servei del Bicing al Barcelonès Nord encara no té data fixada. Des de l'Ajuntament de Badalona s'assegura que s'ha decidit esperar un moment millor per implantar el Bicing, a causa de l'important volum d'obra pública que actualment està en marxa a la ciutat, entre les obres finançades pels fons estatals d'inversió local (FEIL) i les del pla d'inversions del mandat. Així, fonts municipals consultades confirmen que, de moment, el més prudent és no afegir a aquestes obres els canvis en mobilitat que representaria la ubicació de les parades del Bicing. A més, segons les mateixes fonts, una altra raó per no implantar el servei a Badalona és que els municipis de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet tampoc pensen implantar la iniciativa de manera immediata i, per tant, sembla molt més raonable fer una posada en funcionament que sigui més o menys simultània amb aquests altres municipis de l'entorn del Besòs.

L'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) va aprovar el juliol la creació de l'àrea Bicing, que en una primera fase s'implantarà a l'Hospitalet de Llobregat i a onze municipis de la comarca del Baix Llobregat. Entre sis mesos i un any des del moment de l'adjudicació, el servei a aquests municipis haurà d'estar implantat al 50%. El plec de condicions preveu que en tres anys s'hauran d'implantar 269 estacions i tenir en servei 2.152 bicicletes. Ferran Falcó creu que a Badalona li convé estudiar com impacta el servei al Baix Llobregat i com es resolen els problemes. La implantació del servei a Badalona la veu actualment amb «cert escepticisme».

A Badalona... o, més concretament, a Sant Roc?

Ui, que sóc políticament incorrecte!

M'agrada el servei del bicing, perquè agafes una bicicleta a una estació, la deixes a una altra i te'n desfàs. A Palma n'han implantat un, però l'has de deixar sempre al mateix lloc, en un horari determinat i té cadenats i coses engorroses que fa que no pugui ser l'èxit del Bicing.

Últimamente observo y cada vez más a menudo " bicings tiradas por la calle", parecen perdidas.

Guigui wrote:A Badalona... o, més concretament, a Sant Roc?

Ui, que sóc políticament incorrecte!

Doncs sí, un veí d'aquest barri reconeix que lamentablement és així. No hi ha dia que no em trobi com a mínim 3 bicing tirats al costat d'algun contenidor d'escombreries, en mig d'alguna plaça, o tombats sobre la façana d'algún edifici.

Article al bloc de l'usuari rogermelcior http://rogermelcior.wordpress.com/ :


Bicing: balanç i futur

19 Setembre 2009 per Roger

Aquests dies es va definint el futur de la “xarxa” de lloguer de bicicletes públiques de Catalunya. Girona estrena aquest dilluns la Girocleta, un servei similar al Bicing però operat per una empresa del país. Vic presenta el servei BiciVic, similar al de Granollers (Ambicia’t) i enfocat a desplaçaments curts pel centre de la ciutat. Per la seva banda a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’Entitat del Transport Metropolità enllesteix l’ÀreaBicing, servei que arribarà per ara als municipis del sud d’aquest àmbit territorial (L’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels…). Al Camp de Tarragona per la seva banda l’Ajuntament de Tarragona es planteja a llarg termini fer bicicletes motoritzades per un servei de lloguer públic. Avui, i ja era hora després de tants posts parlant de mobilitat, vull parlar de la gestió que fa del servei Bicing l’empresa Clear Channel, nord-americana concessionària del servei de l’Ajuntament de Barcelona i també dels primers fonaments de l’ÀreaBicing.

* Clear Channel i la gestió de Bicing a Barcelona

No és el primer servei de bicicletes públiques que gestiona. Però el de Barcelona se’ls ha fet gran i s’ha mort d’èxit ja que ha atret a més clients dels previstos en el contracte amb l’Ajuntament de Barcelona.

La gestió de Bicing a Barcelona té greus problemes actualment i el que és pitjor, no milloren. D’una banda hi ha problemes derivats del mal ús dels usuaris i no usuaris del servei, pel fet que la infraestructura està a la via pública.

Les bicicletes pateixen actes vandàlics, veuen com els seus frens són tallats per gent incívica, com les rodes són petades i les estacions boicotejades amb pantalles cremades. També es detecten robatoris de bicicletes mitjançant el trencament del sistema d’ancoratge.

Hi ha però altres problemes que són directament imputables a Clear Channel i a l’Ajuntament de Barcelona per extensió. La manca de revisió de les bicicletes, el poc manteniment del sistema de frenat són algunes de les deficiències que l’empresa ha estat incapaç de resoldre des dels seus inicis. Així mateix, pel que fa a les estacions, trobem que no es mantenen els ancoratges, fet que fa que molts estiguin fora de servei.

Un altre problema que Clear Channel no ha pogut resoldre, i que afecta de forma clara a que el servei pugui tenir un ús quotidià és el repartiment de les bicicletes especialment a hora punta. S’han inventat logaritmes per optimitzar el repartiment de les bicicletes entre les parades, però no han servit de res. Tampoc s’ha notat el reforç de vehicles de distribució de bicicletes. La situació és la mateixa que quan la xarxa es va estabilitzar: estacions buides a la part alta de la ciutat i estacions plenes a la part centre, especialment en les hores punta.

El sistema informàtic basat en tecnologia inalàmbrica segueix donant problemes que fan col·lapsar el sistema de manera instantània.

Pel que fa a l’atenció al client segueix sense complir uns mínims. No està adscrit a la Junta Arbitral de Transport, no contesta reclamacions de forma sistemàtica i quan contesten ho fan amb molt de retard. Per si fos poc a partir dels 30 minuts es cobra el servei per franges de 30 minuts mentre que legalment s’hauria de fer per minuts.

Alguna millora s’ha notat. Per exemple ha millorat el servei d’atenció telefònica que ha passat a ser gratuït en cas d’incidència i també la creació d’un rebut virtual com a comprovant d’haver retornat la bicicleta i accessible de la pàgina web. També s’han millorat els accessoris de la bicicleta com ara e timbre, llums i canvis de marxes fent-los més resistents a les inclemències i actes vandàlics.

* L’ÀreaBicing, el que no serà xarxa

Obria l’article parlant de “xarxa” entre cometes. I és que l’Entitat Metropolitana del Transport s’ha proposat que no sigui una xarxa el Bicing al global de l’Àrea Metropolitana. Si l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una institució que a priori ha de servir per tal de coordinar els serveis que afecten la globalitat dels municipis, perquè no ha vetllat per implantar un sistema de lloguer de bicicletes totalment compatible pel que fa a tarifes i bicicletes?

Resulta que el servei d’Àrea Bicing no serà compatible amb el de Barcelona. Un veí que es vulgui desplaçar de l’Hospitalet de Llobregat a la zona de les Corts de Barcelona (una distància curta d’un quil) no podrà fer-ho sense deixar la bicicleta en una zona limítrof i canviar a una bicicleta de Bicing barceloní si és que hi està abonat.

El tripartit ens vendrà la necessitat de crear una Administració Metropolitana. Però avui ja hi ha eines per fer les coses coordinades com l’EMT, resulta que s’opta per no fer-ho…

* La clau: bona gestionar i planificació integrada

El fenomen del Bicing és molt nou, pel que és comprensible que tingui errades, però és desitjable que l’administració vetlli per solucionar-les. També és desitjable un sistema de lloguer de bicicletes públiques integrat a tot el País, tècnicament i tarifariament. L’expansió cap a molts punts de Catalunya deixa entreveure que és un sistema de mobilitat complementària per distàncies curtes molt útil. El Bicing no deixa de ser una aposta política lliure dels governs municipals i, si opten per prestar els serveis, que els prestin bé. Però cal gestionar les coses bé i planificar (per a la integració) i al nostre País no es fa ni una cosa ni l’altre.

Molt bona anàlisi que, un cop més, fa palesa la voluntat d'autoservei dels polítics. I si volen que suprimeixi l'"auto-", que s'hi escarrassin una mica, perquè amb tot el temps que els he estat veien el careto no m'han sabut demostrar altra cosa.

Haurien d'agafar al rogermelcior com a assessor

metring wrote:Haurien d'agafar al rogermelcior com a assessor

Gràcies Metring No estaria pas malament però veuria les coses amb massa objectivitat, cosa que no agradaria massa!

Ara intentaré participar més al Fòrum aprofitant que començo les rutines i les classes, el que em sap greu però és penjar els posts que sovint són massa llargs i encara em direu que foto publicitat de mi mateix a part d'una pallissa a tots vosaltres XD

metring wrote:S’han inventat logaritmes per optimitzar el repartiment de les bicicletes entre les parades, però no han servit de res.

M'imagino que és una errata i volia dir algorisme en lloc de logaritme.

Tony M. Nyphot wrote:

metring wrote:S’han inventat logaritmes per optimitzar el repartiment de les bicicletes entre les parades, però no han servit de res.

M'imagino que és una errata i volia dir algorisme en lloc de logaritme.

Sí, en efecte em referia al algoritme! No sé si ha servit d'alguna cosa, o no, però el cas és que jo segeixo veient que la distribució de bicicletes no és l'adequada en funció de la demanada!

rogermelcior wrote:Sí, en efecte em referia al algoritme! No sé si ha servit d'alguna cosa, o no, però el cas és que jo segeixo veient que la distribució de bicicletes no és l'adequada en funció de la demanada!

Això és evident per a qualsevol persona que hagi passat pel costat d'una estació del bícing i hagi vist quatre o cinc persones o bé esperant per deixar les bicicletes o bé que algú altre en deixi una per usar-la de nou de seguida.

rogermelcior wrote:segeixo veient que la distribució de bicicletes no és l'adequada en funció de la demanada!

Crec que més aviat el problema és que falten bicicletes, ja que la gran majoria d'estacions es troben buides, exceptuant les del centre. Bé, per ser més concrets, acostumen a tenir 3 o 4 bicicletes fora de servei i prou.

De tota manera, quan no trobeu bicing, podeu provar de donar una volta pels carrers dels voltants, i al costat d'un contenidor, tirada dins d'una entrada de pàrquing o al mig d'una plaça és molt probable que trobeu algun bicing robat i abandonat

wefer wrote:De tota manera, quan no trobeu bicing, podeu provar de donar una volta pels carrers dels voltants, i al costat d'un contenidor, tirada dins d'una entrada de pàrquing o al mig d'una plaça és molt probable que trobeu algun bicing robat i abandonat

Ja que dius això, comentaré una cosa bastant extranya que vaig veure a l'estació de Sarrià diumenge passat a la nit:

Aproximadament sobre les 23.15, arribo amb un L6 que prové de Barcelona. Tan sols baixo, veig a un banc de l'andana de la via 1 una bicicleta del bicing "aparcada", i a l'andana no hi havia ningú. Quan em disposava a fer el transbord per agafar el tren cap a Sabadell, hora de sortida a les 23.24, al vestíbul veig dos agents de seguretat, els quals els hi informo que hi ha una bicicleta del bicing abandonada a l'andana. Baixen, efectivament comproven que és així i es disposen a retirar la bicicleta. El cas és que apareix un individu de no se sap on, reclamant la bicicleta. Després de recriminar-li de que no pot deixar la bicicleta així sense vigilar-la, es retiren tornant-li la bicicleta.

El paio va pujar amb la bicicleta del bicing al tren destinació Sabadell. I que jo recordi, més amunt de Sarrià no hi ha cap estació de bicing...

Jo he vist bicings robats per tot arreu de la ciutat, i també fora d'ella.
N'he vist en aparcaments, en balcons, en portals particulars, llençades al costat dels contenidors, llençades al mig del carrer, llençades al mig del Besòs des d'un pont, abandonades a les cantonades, als arbres, als fanals, d'altres que només els quedava el xassís... i en canvi, quan vaig a buscar-ne una a la parada, normalment està buida.

O imposen ordre policial a tot aquest desgavell, o millor que tanquin el servei.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/3 ... letes.html

Controls policials per frenar l'augment de furts al Bicing

| La Guàrdia Urbana demana el carnet d'abonat i el DNI als usuaris | Els barris d'Arc del Triomf i Sant Martí són els que pateixen més robatoris | Continuen les queixes per les deficiències de les bicicletes

Cristina Palomar

L'augment de robatoris al Bicing està donant feina a la Guàrdia Urbana. Als controls rutinaris que els agents fan als vehicles que circulen pels carrers de Barcelona s'hi afegeixen els que han de fer als usuaris de les bicicletes municipals. Dos agents se situen a les terminals més concorregudes, aturen els ciclistes de forma aleatòria i els demanen el carnet d'abonat i les dades del DNI. La decisió de l'Ajuntament de perseguir els furts al Bicing es va començar a aplicar el mes de maig passat davant la xifra creixent de sostraccions, que el consistori situa ara en més de 400 bicicletes cada any. Les multes oscil·len entre els 750 euros i els 3.000 en cas de mal ús del vehicle i danys a tercers.

Segons fonts de la Guàrdia Urbana, les terminals al voltant de l'Arc del Triomf i les que hi ha als barris del Poblenou, el Besòs i Diagonal Mar són les que han notat un augment dels robatoris aquests últims mesos. Tot i que des que es va posar en funcionament el Bicing el març del 2007 s'hi han introduït moltes millores, entre les quals un ancoratge més sòlid, els lladres de Bicing també han perfeccionat la seva tècnica. Molts han substituït l'estrebada típica, que deixava fora de servei l'ancoratge i moltes vegades tota la terminal, pel tornavís. El perfil d'aquest peculiar usuari del Bicing és el d'un jove, majoritàriament home.

Des de l'Ajuntament es van justificar ahir els controls que fan d'aquest servei els agents de la Guàrdia Urbana. "El seguiment va començar el maig passat i es fa de forma aleatòria", explicava el regidor de mobilitat, Francesc Narváez, que va recordar que actualment hi ha un parc de 6.000 bicicletes, que fan servir uns 35.000 usuaris.

Tot i que tant les xifres oficials de robatoris com les d'un ús indegut de la bicicleta -unes 240 a l'any- suposen una quantitat molt petita en comparació amb la utilització intensiva del servei de Bicing, el fet que cada bicicleta i el seu manteniment tingui un cost de 3.000 euros ha portat l'Ajuntament a filar prim a l'hora de perseguir els infractors. De fet, el servei s'ha encarit un 40% aquest mes de juliol, ja que ha passat dels 12 milions d'euros l'any als 16,7 milions. La raó de la pujada és la modificació del contracte amb la concessionària del servei, Clear Channel, malgrat les contínues queixes dels usuaris i dels grups de l'oposició per una gestió deficitària del servei.

I és que tot i les millores, les terminals continuen bloquejant-se i les bicicletes segueixen tenint problemes amb els frens, els canvis de marxes i els seients. Moltes han perdut el cavallet i el timbre. Tot i ser un servei que ha servit d'exemple a altres ciutats catalanes, espanyoles i europees, un estudi del RACC presentat la primavera passada alertava que tan sols el 33% de les bicicletes tenien un estat òptim i recomanava a l'Ajuntament millorar-ne el manteniment i conscienciar l'usuari sobre el bon ús del vehicle.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Divendres, 30 d'octubre del 2009

http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... PK=1022&h=

MILLORES A LA BICICLETA PÚBLICA

El Bicing repta el vandalisme amb vehicles més rígids

• El nou ancoratge dificulta els robatoris i facilita la devolució a les estacions

• Les màquines incorporen elements per protegir frens i canvis de marxes

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
la bici pública ha demostrat ser un ens observador i amb reflexos. Amb la filosofia d’anar aprenent sobre la marxa, el Bicing va millorar el sistema informàtic davant les constants caigudes, va renovar el deficient sistema d’il·luminació i va augmentar el nombre de camionetes per no deixar buides les estacions de la zona alta. Ara, davant l’augment que hi ha hagut de casos de vandalisme –ja no estranya una bici al fons del mar o a dalt d’un arbre–, BSM ha decidit afegir més elements de protecció a la màquina perquè els gamberros de sempre pateixin una mica més en la seva actuació
«Funcionem igual que a la fórmula 1, anem aprenent amb l’ús, veiem què és el que té més desgast o el que s’ha de renovar i actuem», expliquen fonts de BSM, empresa municipal que gestiona el servei. Les millores, que s’han aplicat en les noves bicis fabricades a partir del mes de setembre però no en les que estan operatives, inclouen un tub protector per protegir el cable de la llum de la part posterior, una peça que limita el gir del manillar més enllà de 180 graus per evitar el trencament dels cables del canvi o uns topalls de goma que esmorteiran els cops en cas que hi hagi girs bruscos. També s’ha soldat al quadro el fre de tambor del darrere per augmentar la seva resistència, i les rodes i les llantes s’han millorat perquè el desgast d’aquests elements precipitava el de la bicicleta.
Davant la moda vandàlica d’arrencar el parafang del darrere –previsiblement per poder fer piruetes amb més facilitat–, BSM ha canviat la subjecció al quadro per un sistema més rígid i difícil d’arrencar. També canvia l’ancoratge, que ara té la doble virtut de facilitar l’entrega i dificultar el robatori de la bici amb la clàssica estrebada. Tot i que l’actualització no s’aplicarà a les bicicletes anteriors al mes de setembre, fonts de l’empresa municipal auguren que en poc més d’un any «totes les bicicletes ja seran de la nova generació».

MÉS PRESSUPOST / Aquestes millores es produeixen després que al juliol es pactés un augment del pressupost del Bicing davant dels nombrosos problemes derivats del manteniment de les bicicletes. Així, Clear Channel, l’empresa privada que explota el sistema, disposa, en els set anys que li queden de contracte, de 16,7 milions d’euros anuals per intentar oferir un servei de qualitat, un 40% més del que inicialment s’havia pressupostat.

Avui al migida segons m'ha comunicat Barcelonanotícies.cat pel TWITTER es presenten uns projectors per a les parades de Bicing.

Aquests projectors tenen com a objectius que les bicis només es puguin deixar a una banda de l'estació, evitant l'estacionament a dues bandes com passa actualment.

A partir del migdia hi haurà informació a http://www.barcelonanoticies.cat

Aquí teniu la notícia a la que em referia!
http://www.btvnoticies.cat/2009/12/02/m ... ractiques/

http://www.vilaweb.cat/ep/societat/pg/2 ... icing.html

La Guàrdia Urbana deté 600 barcelonins en mig any per robar bicicletes del Bicing

17:25 02.12.2009

BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut 600 persones des de maig per robar bicicletes del Bicing, de la flota del qual de 6.000 unitats n'han desaparegut des d'aleshores 3.300, ha explicat avui el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, les dades del qual es remunten al començament de l'ofensiva de la policia contra el vandalisme en el servei.

La Urbana ha recuperat en total 2.900 bicicletes, moltes d'elles gràcies a la col·laboració ciutadana, ja que en trobar-les, les retornen a les estacions, segons Narváez.

Els detinguts han robat bicicletes --alguna ha aparegut a Lleida i Santander-- per usar-les com volien o fer una carrera i abandonar-les pel carrer, situacions que l'Ajuntament considera "usos fraudulents", i que des de gener sumen 24.000, menys del 0,1% del total de viatges, que el novembre van ser 769.722.

Dels arrestats, alguns passen per comissaria, i la Urbana escriu un informe d'altres que envia als jutjats per acusar-los de furt. L'Ajuntament està preocupat per una "pràctica habitual" que consisteix a usar claus, potes de cabra, tornavisos i la targeta d'usuari per robar bicicletes de les estacions. Fonts del servei han explicat a Europa Press que arriben a registrar entre 150 i 200 actes vandàlics cada nit.

Usar la bicicleta i abandonar-la després solen fer-ho estudiants d'institut, mentre que els adults les roben per tenir-les, unes pràctiques que es poden aprendre fàcilment a pàgines web i vídeos que ofereixen cursos gratis contra els quals el consistori no prendrà ara com ara accions legals perquè no poden identificar-ne els autors.

ABONAMENT CONGELAT A 30 EUROS

"El Bicing és un magnífic sistema de mobilitat i no volem que quatre vàndals acabin espatllant-lo", ha afirmat Narváez, i ha afegit que el sistema té 191.000 usuaris que l'any que ve veuran congelat el preu de l'abonament anual, de 30 euros. Ara com ara no es preveu aplicar abonament setmanal ni incloure publicitat, ja que baixa molt per la crisi.

És difícil localitzar la bicicleta que algú ha tirat al pati interior d'un edifici però l'Ajuntament es proposa tallar els robatoris al carrer, que Narváez ha considerat actes de "delinqüència", amb tres treballadors de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) que vigilen des d'avui les 440 estacions, per on estan camuflats i s'aniran rotant.

A més, Clear Channel --que té adjudicada la gestió del Bicing per deu anys-- ha començat avui en una estació d'Arc de Triomf a col·locar una barra de protecció dels ancoratges que suposa 300.000 euros d'inversió per a totes les estacions, 27 euros per ancoratge.

La nova barra, que s'haurà instal·lat a tota la xarxa a començament de la primavera, dificulta que puguin usar-se tornavisos i té un segon sensor per evitar que una sola persona pugui robar la bicicleta, ja que mentre el lladre enganya cada sensor no pot agafar la bicicleta al mateix temps.

A la pressió policial i a la protecció més alta de les estacions se summa l'extensió d'una segona generació de bicicletes "més robustes", operació necessària davant d'una mitjana diària de sis usos per unitat i 37.000 viatges a l'hivern. Les unitats tenen millors frens, seients i protecció de l'eix de canvi de marxes.

"No hi ha millor manera de fer autocrítica que millorant el sistema", ha defensat Narváez sobre un servei que suscita desenes de queixes i reclamacions, i que ha vist com té 5.000 usuaris menys des de setembre. Entre d'altres raons, el descens s'explica perquè ara l'usuari que no renova l'abonament en dos mesos és donat de baixa directament.