De grafiter clandestí a artista municipal
Kamil Escruela passa d'estar detingut tres dies per pintar al metro a ser contractat per l'ajuntament per fer un mural al Besòs
Helena López @{hlopezvallejo}
Dilluns, 27 de juny del 2016 - 16:50 CEST
El tancament de la llibreria Canuda a finals del 2013 va tenir, com a mínim, un tan insospitat com positiu efecte col·lateral. "Liquidaven i ens vam emportar bosses i bosses de llibres d'història de l'art", explica Kamil Escruela, grafiter des dels 13 anys. Va ser llavors quan Picasso, que ja li agradava, el va atrapar. Parla en plural -"ens vam emportar"- perquè aquesta immersió no la va fer sol. La va fer amb Míriam Díaz, la seva nòvia, que també juga un paper clau en aquesta història. "Ella estudiava Història de l'Art i vaig començar a assistir d'oient a les classes a què ella anava", prossegueix aquest jove del Besòs, autor de l'enorme mural que des de fa pocs dies domina la façana del reivindicat equipament municipal buit davant la sortida de l'estació de metro de Besòs Mar. Sí, on abans hi havia els cines Pere IV, una de les últimes sales de barri que van resistir a la ciutat de les multisales al segle de la pirateria.
En menys de dos anys, Escruela ha passat d'estar tres dies (amb les seves nits) al calabós detingut per pintar un vagó de metro de la línia lila a ser contractat per l'Ajuntament de Barcelona per deixar la seva empremta, i en gran, en una molt visible paret pública.
AMOR I AMOR A L'ART
No tot va ser cosa de l'amor per Míriam i l'amor a l'art, per descomptat. L'episodi de l'arrest també va tenir a veure amb el seu canvi de xip. "Em vaig adonar que pintar firmes ['tags'] era només una qüestió d'ego, i a mi el que m'agradava, el que m'agrada, és dibuixar. Llavors vaig començar a dibuixar-ho tot. Vaig omplir el pis de dibuixos", relata l'artista, de 25 anys, molt orgullós que el seu primer (gran) encàrrec sigui una obra al seu barri, i per reivindicar una cosa en què creu.
Als tres dies al calabós, a més -van pintar set, només el van enxampar a ell i va pagar per tot-, els va acompanyar una important multa i una sanció a la seva mare, casualitats de la vida, conductora de metro.
Però va ser un altre episodi, més tràgic, el que va acabar de decidir el futur d'Escruela i va fer que deixés enrere i lluny aquell noi que estampava la seva firma per tots els racons de la ciutat. "El meu pare va morir i vaig demanar un permís al bar del carrer de Santaló on treballava de cambrer. El que van fer va ser fer-me fora", explica a boca de canó. Va ser llavors quan va decidir que potser s'havia acabat el temps "de servir copes als 'pijos" i havia arribat el moment d'intentar viure del que més li agradava i millor sabia fer: pintar. Va anar a El Andén, espai especialitzat en grafits del carrer de Joaquín Costa, a oferir la seva obra. Li van dir que hi havia una llista d'espera d'un any per exposar i va aprofitar aquest temps per crear. Quan va arribar el seu torn, l'exposició va ser un èxit. "Vaig vendre la meitat de l'obra. I això aquí, a Barcelona, és molt", apunta el jove artista satisfet.
Des d'aleshores no ha pintat ni un sol vagó més. "I mira que havia pintat trens, no només a Barcelona, també a Porto i París", prossegueix Escruela, que assenyala que la capital catalana és una meca dels grafiters "al ser el lloc on els esprais són més barats".
EL SEU PARTICULAR '13, RUE DEL PERCEBE'
L'encàrrec que l'ha consagrat ha sigut de l'Assemblea de Joves, nascuda dins del pla comunitari del Besòs, projecte finançat per l'ajuntament per dinamitzar el fràgil teixit associatiu i social del barri. "Van ser els nois els que, quan van decidir fer un gran mural per reivindicar que es reobrís el vell cine per convertir-lo en un equipament per als joves, van pensar que el fes jo", exposa orgullós. Ell no deixa de ser també un jove del Besòs, i la seva obra ja és coneguda per molts al lloc, sobretot pels amants de l'art urbà.
"Feia molt temps que tenia ganes de fer alguna cosa estil '13, rue del Percebe', però no havia tingut mai l'oportunitat de disposar d'una paret tan gran. ¡I d'una grua! Ibáñez és un dels meus referents", diu el dibuixant, l'estil del qual evoca la Barcelona de Mariscal, que tan de puntetes va passar pel seu barri. El virolat mural d'Escruela recull a les diferents escenes del seu particular '13, rue del Percebe' les propostes per a l'espai de l'Assemblea de Joves. D'espais per assajar a una sala amb ordinadors.
A més de ser una reivindicació dels joves, la recuperació de l'espai dels vells cines Pere IV -"l'última vegada que hi vaig anar anava a primària; hi vaig anar a veure 'El rei lleó 2'", recorda Escruela- és un dels temes sobre la taula per desenvolupar dins del pla de barris, impulsat per l'actual govern municipal i que s'ha començat a desplegar a l'eix Besòs.
, pero resulta ben sorprenent que Comunicació de TMB l'empri sense eufemismes! Ben fet i que continuin així, hom no guanya res contemporitzant en casos tan clars i perjudicials:
