Transport.cat

fgc113 wrote:No sabeu encara que quan els posen piles als autobusos aniran molt més ràpid? Amb unes bones piles se soluciona qualsevol problema!

Ya puestos, también podrían poner a los tranvías los motores para conseguir la aceleración de un Tesla Model S P100D Ludicrous.

El tramvia funciona a les mil meravelles en ciutats amb baixa densitat de població. Si mireu videos de Berlin o d'altres ciutats de països de l'est veureu que molt sovint circules barrejats amb la resta de trànsit, fins i tot parant al centre del carrer i la gent acostant-se des de les voreres. També hi ha trams amb plataforma reservada i d'altres en túnel, depèn de la zona. La major part de les vegades no tenen cap prioritat semafòrica especial. Són ciutats que no tenen res a veure amb Barcelona.

A París (ciutat amb més densitat i congestió, per tant més comparable amb Bcn) els tramvies circulen per la perifèria, no arriben al centre.

No és que el habitantes d'aquestes ciutats siguin més civilitzats (que en part podria ser), és que no s'ha edificat fins a aprofitar el darrer pam de sol i el màxim d'alçada com aquí, i per tant les ciutats estan més esponjades, cosa que també fa que el trànsit en general (la famosa convivència entre els diferents tipus de vehicles) sigui més fàcil de forma natural.

Voler aplicar a Bcn les solucions que són bones a Berlín, Praga o Clermont-Ferrand és com comparar Barcelona amb Sant Sadurní d'Anoia.

Mireu-vos aquest vídeo i digueu-me si l'entorn urbà és comparable amb el de Bcn

https://www.youtube.com/watch?v=OJ75aqM9ufw

fgc113 wrote:No sabeu encara que quan els posen piles als autobusos aniran molt més ràpid? Amb unes bones piles se soluciona qualsevol problema!

Que siguin piles Duracell, que duren més

ortegote wrote:Despues de leer los ultimos comentarios me da la sensacion de que vivo en un pais donde la gente no a salido mucho a visitar otras ciudades grandes de otros paises.
El tranvia es simplemente un sistema de transporte publico para masas que van de punto A a punto B ocupa menos espacio para transportar a mas gente y si os dais cuenta la Diagonal es Recta, por que en muchas ciudades los Tranvias dan curvas y contra curvas y se meten realmente por calles muy estrechas y en todo el centro de la ciudad.
Hay muchos casos donde el tranvia lleva años circulando y se a adaptado y no se oye ni la mitad de lo que aqui llevamos escribiendo año tras año.
No me quiero ni imaginar que burradas hubieran dicho si la idea de un Tranvia Moderno hubiera sido para circular por el Barrio Gotico, las Ramblas y el Rabal.
En fin seguire leyendo sobre el tranvia en la diagonal por que me interesa como ciudadano por que aveces parecemos mas a politicos que a ciudadanos de a pie.
Saludos.

Si es que lo pide a gritos! Lo estamos viendo todos, la Diagonal, una avenida ancha y en línea recta, ideal para el Tram. Qué más quieren!?

mireu doncs aquest video del tram a zurich

Baró de MunChausson wrote:El tramvia funciona a les mil meravelles en ciutats amb baixa densitat de població. Si mireu videos de Berlin o d'altres ciutats de països de l'est veureu que molt sovint circules barrejats amb la resta de trànsit, fins i tot parant al centre del carrer i la gent acostant-se des de les voreres. També hi ha trams amb plataforma reservada i d'altres en túnel, depèn de la zona. La major part de les vegades no tenen cap prioritat semafòrica especial. Són ciutats que no tenen res a veure amb Barcelona.

A París (ciutat amb més densitat i congestió, per tant més comparable amb Bcn) els tramvies circulen per la perifèria, no arriben al centre.

No és que el habitantes d'aquestes ciutats siguin més civilitzats (que en part podria ser), és que no s'ha edificat fins a aprofitar el darrer pam de sol i el màxim d'alçada com aquí, i per tant les ciutats estan més esponjades, cosa que també fa que el trànsit en general (la famosa convivència entre els diferents tipus de vehicles) sigui més fàcil de forma natural.

Voler aplicar a Bcn les solucions que són bones a Berlín, Praga o Clermont-Ferrand és com comparar Barcelona amb Sant Sadurní d'Anoia.

Mireu-vos aquest vídeo i digueu-me si l'entorn urbà és comparable amb el de Bcn

https://www.youtube.com/watch?v=OJ75aqM9ufw

Parlem dels casos de Sevilla, Bordeus i Saragossa? En aquestes tres ciutats els tramvies passen en ple centre de la ciutat, passant a escassos metres de monuments importants i no s'ha acabat pas el món. Es qüestió de sentit comú, i si es vol millorar la mobilitat i reduir la contaminació, alguna cosa haurem de fer no? Repeteixo el que vaig dir sobre el cas de Saragossa, la ciutat ha complert amb els límits ambientals de l'OMS gràcies al tramvia i ha pogut reduir el trànsit rodat, i a més és tot un exemple d'èxit.

Renfe451 wrote:

Baró de MunChausson wrote:El tramvia funciona a les mil meravelles en ciutats amb baixa densitat de població. Si mireu videos de Berlin o d'altres ciutats de països de l'est veureu que molt sovint circules barrejats amb la resta de trànsit, fins i tot parant al centre del carrer i la gent acostant-se des de les voreres. També hi ha trams amb plataforma reservada i d'altres en túnel, depèn de la zona. La major part de les vegades no tenen cap prioritat semafòrica especial. Són ciutats que no tenen res a veure amb Barcelona.

A París (ciutat amb més densitat i congestió, per tant més comparable amb Bcn) els tramvies circulen per la perifèria, no arriben al centre.

No és que el habitantes d'aquestes ciutats siguin més civilitzats (que en part podria ser), és que no s'ha edificat fins a aprofitar el darrer pam de sol i el màxim d'alçada com aquí, i per tant les ciutats estan més esponjades, cosa que també fa que el trànsit en general (la famosa convivència entre els diferents tipus de vehicles) sigui més fàcil de forma natural.

Voler aplicar a Bcn les solucions que són bones a Berlín, Praga o Clermont-Ferrand és com comparar Barcelona amb Sant Sadurní d'Anoia.

Mireu-vos aquest vídeo i digueu-me si l'entorn urbà és comparable amb el de Bcn

https://www.youtube.com/watch?v=OJ75aqM9ufw

Parlem dels casos de Sevilla, Bordeus i Saragossa? En aquestes tres ciutats els tramvies passen en ple centre de la ciutat, passant a escassos metres de monuments importants i no s'ha acabat pas el món. Es qüestió de sentit comú, i si es vol millorar la mobilitat i reduir la contaminació, alguna cosa haurem de fer no? Repeteixo el que vaig dir sobre el cas de Saragossa, la ciutat ha complert amb els límits ambientals de l'OMS gràcies al tramvia i ha pogut reduir el trànsit rodat, i a més és tot un exemple d'èxit.

I també Montpellier, que és un cas que conec, però segur que a França, Suïssa i altres països hi ha exemples a grapats.

A veure, que es parla de posar un tramvia per una avinguda de sis carrils, no de posar-lo per carreronets estrets! És increïble que per un troç que no arriba als quatre quilòmetres s'estiga muntant aquest espectacle, i més quan s'han fet nombrosos estudis.

Barcelona? París? Nova York? Berlín?
PERE MACÍAS - 04/01/2017 00:22
http://www.lavanguardia.com/local/barce ... erlin.html

Baró de MunChausson wrote:El tramvia funciona a les mil meravelles en ciutats amb baixa densitat de població. Si mireu videos de Berlin o d'altres ciutats de països de l'est veureu que molt sovint circules barrejats amb la resta de trànsit, fins i tot parant al centre del carrer i la gent acostant-se des de les voreres. També hi ha trams amb plataforma reservada i d'altres en túnel, depèn de la zona. La major part de les vegades no tenen cap prioritat semafòrica especial. Són ciutats que no tenen res a veure amb Barcelona.

A París (ciutat amb més densitat i congestió, per tant més comparable amb Bcn) els tramvies circulen per la perifèria, no arriben al centre.

No és que el habitantes d'aquestes ciutats siguin més civilitzats (que en part podria ser), és que no s'ha edificat fins a aprofitar el darrer pam de sol i el màxim d'alçada com aquí, i per tant les ciutats estan més esponjades, cosa que també fa que el trànsit en general (la famosa convivència entre els diferents tipus de vehicles) sigui més fàcil de forma natural.

Voler aplicar a Bcn les solucions que són bones a Berlín, Praga o Clermont-Ferrand és com comparar Barcelona amb Sant Sadurní d'Anoia.

Mireu-vos aquest vídeo i digueu-me si l'entorn urbà és comparable amb el de Bcn

https://www.youtube.com/watch?v=OJ75aqM9ufw

Podem però prendre el cas d'Amsterdam? Jo diria que és una ciutat força comparable a nivell de densitat i trànsit. I si bé al centre és una mica complicat el funcionament, a la resta de la ciutat funciona bé.

Es parla molt de densitat, però en realitat, la dada purament estadística d'habitant per quilòmetre quadrat és circumstancial. Per exemple, la densitat demogràfica del districte de l'Eixample és trenta vegades superior a la del centre històric de Venècia (excloses les illes menys denses, com Murano, Burano, Torcello, etc.). Però oi que, encara que els canals de Venècia fossin carrers, no hi faríeu passar ni tan sols un bus de barri, excepte el Canale Grande i el de la Giudecca?

La resposta a tot plegat: més enllà de la xifra pura i dura, cal mirar la trama urbanística. Alçada dels edificis (a més altura, més població i més densitat suporten) i amplada dels carrers. I aquí, Barcelona no té res a envejar a cap ciutat amb menor densitat.

[/quote]Podem però prendre el cas d'Amsterdam? Jo diria que és una ciutat força comparable a nivell de densitat i trànsit. I si bé al centre és una mica complicat el funcionament, a la resta de la ciutat funciona bé.[/quote]

(Agafant les primeres dades que he trobat per internet però que no crec que vagin gaire desencaminades):

-Densitat de població de Bcn: 15.706 hab/ km2
-Densitat de població d'Amsterdam: 3.393 hab/ km2

No són comparables.

fgc113 wrote:

Renfe451 wrote:

Parlem dels casos de Sevilla, Bordeus i Saragossa? En aquestes tres ciutats els tramvies passen en ple centre de la ciutat, passant a escassos metres de monuments importants i no s'ha acabat pas el món. Es qüestió de sentit comú, i si es vol millorar la mobilitat i reduir la contaminació, alguna cosa haurem de fer no? Repeteixo el que vaig dir sobre el cas de Saragossa, la ciutat ha complert amb els límits ambientals de l'OMS gràcies al tramvia i ha pogut reduir el trànsit rodat, i a més és tot un exemple d'èxit.

I també Montpellier, que és un cas que conec, però segur que a França, Suïssa i altres països hi ha exemples a grapats.

A veure, que es parla de posar un tramvia per una avinguda de sis carrils, no de posar-lo per carreronets estrets! És increïble que per un troç que no arriba als quatre quilòmetres s'estiga muntant aquest espectacle, i més quan s'han fet nombrosos estudis. [/quote]


Cap d'aquestes ciutats es pot comparar a Bcn. El tramvía és un sistema més, amb els seus avantatges i els seus inconvenients, per tant adeqüat per algunes circumstàncies i per altres no. El tramvia no és l'únic mitjà de transport ecològic. El tramvia va bé en entorns de densitat mitjana o baixa; en entorns de densitat alta, amb poc espai disponible, encreuaments constants, etc no és el mitjà més adeqüat (tret de que vagi soterrat) perquè no és flexible (no deixa de ser un ferrocarril lleuger de superfície).

Guigui wrote:Es parla molt de densitat, però en realitat, la dada purament estadística d'habitant per quilòmetre quadrat és circumstancial. Per exemple, la densitat demogràfica del districte de l'Eixample és trenta vegades superior a la del centre històric de Venècia (excloses les illes menys denses, com Murano, Burano, Torcello, etc.). Però oi que, encara que els canals de Venècia fossin carrers, no hi faríeu passar ni tan sols un bus de barri, excepte el Canale Grande i el de la Giudecca?

La resposta a tot plegat: més enllà de la xifra pura i dura, cal mirar la trama urbanística. Alçada dels edificis (a més altura, més població i més densitat suporten) i amplada dels carrers. I aquí, Barcelona no té res a envejar a cap ciutat amb menor densitat.

Si et mires els recorreguts dels tramvies que circulen per europa (especialment ciutats del centre i l'est) veuras que l'entorn no s'assembla gaire al tronc central de la Diagonal de Bcn, amb encreuaments constants, passos de vianants constants (perquè és una zona comercial i la gent vol creuar d'una banda a l'altra), encrauaments amb diferents fasses semafòriques constants, etc...tot això en un espai molt reduït i dens....i probablement no trobaràs cap recorregut comparable amb llargària amb el que serà el tram de Bcn un cop unides ambdues xarxes. En aquests altres països els trams fan recorreguts parcials, normalment cap a una banda de la ciutat, no creuant-la sencera. Ningú que visqui a Esplugues i treballi al Besòs anirà en Tram. Potser aniria en metro, però no en Tram. Molt probablement abans s'estimarà agafar la Ronda, malgrat les cues.

Si el tramvia fós el substitut d'una gran part d'aquest trànsit que ara es fa amb altres mitjans, aleshores estaria justificat, però no crec que sigui el cas. No crec que la major part d'usuaris d'aquest tram de la Diagonal siguin usuaris que recorren la Diagonal en línia recta (de fet no hi ha cap línia de bus que ho faci). Per tant el tram bàsicament es superposarà als desplaçaments que ja es fan ara i, probablement, generarà una nova demanda. Però no solucionarà el que tenim, com a molt derivarà el problema cap a altres carrers.

ortegote wrote:Despues de leer los ultimos comentarios me da la sensacion de que vivo en un pais donde la gente no a salido mucho a visitar otras ciudades grandes de otros paises.
El tranvia es simplemente un sistema de transporte publico para masas que van de punto A a punto B ocupa menos espacio para transportar a mas gente y si os dais cuenta la Diagonal es Recta, por que en muchas ciudades los Tranvias dan curvas y contra curvas y se meten realmente por calles muy estrechas y en todo el centro de la ciudad.
Hay muchos casos donde el tranvia lleva años circulando y se a adaptado y no se oye ni la mitad de lo que aqui llevamos escribiendo año tras año.
No me quiero ni imaginar que burradas hubieran dicho si la idea de un Tranvia Moderno hubiera sido para circular por el Barrio Gotico, las Ramblas y el Rabal.
En fin seguire leyendo sobre el tranvia en la diagonal por que me interesa como ciudadano por que aveces parecemos mas a politicos que a ciudadanos de a pie.
Saludos.

https://www.youtube.com/watch?v=OJ75aqM9ufw

Això és un exemple de tramvia perfectament integrat amb l'entorn. Ara digues si creus que és comparable amb el centre de la Diagonal.

Guigui wrote:La resposta a tot plegat: més enllà de la xifra pura i dura, cal mirar la trama urbanística. Alçada dels edificis (a més altura, més població i més densitat suporten) i amplada dels carrers..

Totalment d'acord. Barcelona i la seva àrea metropolitana és una ciutat limitada per mar i muntanya, sobreurbanitzada, molt poblada i amb una gran activitat comercial (hi ha pocs barris dormtori on als baixos hi ha habitatges en comptes de botigues). Per tant les solucions que són bones per Praga o la perifèria de París no tenen per què ser bones a una de les principals artèries comercials del centre de Barcelona.

Doncs per que serà, que per exemple, a Milà, el tramvia va ben bé per el mig de la ciutat, al costat de la Plaça del Duomo, i per el mig del carrer, barrejat entre els cotxes (i no a la perifèria com tots els exemples que estàs posant): https://www.youtube.com/watch?v=BC__3hE4D_A

La Diagonal necessita un transport en superfície més ràpid que l'autobús, i aquest és el tramvia (acabant alhora la unió de les dues xarxes, que si s'hagués fet incialment tot aquest debat no existiria).

Baró de MunChausson wrote:Si et mires els recorreguts dels tramvies que circulen per europa (especialment ciutats del centre i l'est) veuras que l'entorn no s'assembla gaire al tronc central de la Diagonal de Bcn, amb encreuaments constants, passos de vianants constants (perquè és una zona comercial i la gent vol creuar d'una banda a l'altra), encrauaments amb diferents fasses semafòriques constants, etc...tot això en un espai molt reduït i dens....i probablement no trobaràs cap recorregut comparable amb llargària amb el que serà el tram de Bcn un cop unides ambdues xarxes.

Viena: línies D, 2 i 5.

oriolp13 wrote:La Diagonal necessita un transport en superfície més ràpid que l'autobús, i aquest és el tramvia (acabant alhora la unió de les dues xarxes, que si s'hagués fet incialment tot aquest debat no existiria).

Aquesta és la realitat de l'assumpte.

Òbviament pocs seran els que vagin de punta a punta, però seran molts els que faran trajectes parcials al llarg de l'avinguda ja que l'autobús no resol ni de broma la eterna lentitud al que està sotmès.

Jo mateix he dit molts cops que és més ràpid anar caminant que no pas esperar el bus, i després utilitzar-lo. I ja si anem amb bicicleta millor ni parlar-ne. La competitivitat del bus a la Diagonal sobre la resta és nul·la, d'aquí la necessitat del tramvia.

A veure nois, us esteu perdent i molt tots plegats.
La cosa és ben fàcil: bus, tramvia i metro són tres graons de la mateixa escala. El bus sempre és el que té menys prestacions en tots els casos, el tramvia estaria al mig, i el metro és el que té millors xifres en tots els casos. I a millors xifres, més cost econòmic:

De més a menys:
Capacitat:
1- Metro
2- Tramvia
3- Bus

Rapidesa:
1- Metro
2- Tramvia
3- Bus

Cost:
1- Metro
2- Tramvia
3- Bus

Fàcil, senzill... ho veieu?

Ja està, no té més, no busqueu els tres peus al gat que si ciutats denses, que si no denses i altres històries que no tenen res a veure. Senyors, que hi ha tramvia en ciutats petites o barris deserts de Madrid, però també n'hi ha al centre de Berlin o a Hong Kong. Tant costa entendre que la densitat és tant rellevant com el color dels bancs del carrer?

Oriolix wrote:

• - Distància Francesc Macià - Glòries: 3,75 km
  - Es diu que farà el recorregut en 15 minuts, la qual cosa equival a una velocitat comercial de 15km/h
  - En les altres línies de tramvia, la velocitat comercial segons Tram és de 17,75km/h
  - El bus a Barcelona té una velocitat comercial de 12km, però els experts creuen que amb uns canvis es podria arribar sense problemes a 15km/h
  - Velocitat comercial del metro: 28km. A aquesta velocitat es farien els 3,75km en 8 minuts

És a dir:

• - El tramvia FM-Gs anirà més a poc a poc que en la resta de tramvies
  - Si fessin millores en carrils i semàfors, el bus ja podria fer el trajecte FM-Gs en 15 minuts
  - Si es fes la connexió en metro, el trajecte seria de 8 minuts

Ara mateix el tramvia per la Diagonal (les Corts) circula a 16km/h disposant d'una mediocre prioritat semafòrica. Els 15 km/h pel tram central els veig factibles

La mitjana del bus a tota Barcelona són 12 km/h, a la Diagonal en hora punta és de 8 km/h. Estem parlant de multiplicar x2 la velocitat actual.

El trajecte amb metro (considerant 5 estacions) entre FM-G serien uns 12 min: 2 min d'accés + 8 min trajecte + 2 min sortida estació.

Les millores són referides en aquells carrils bus amb circulacions igual o inferiors a 15 per hora on la millora de l'amplada del carril i ona verda serien suficients. Però això és incompatible amb la Diagonal on hi circulen més de 40 en hora punta.