http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... el-1387954
Catalunya està perdent la batalla del cel?
Diumenge, 5 de febrer del 2012 | Joan Tapia | Periodista
El maig del 2007 -després que Iberia ho concentrés tot a la nova T-4 de Madrid- una gran assemblea empresarial es va reunir al IESE per exigir la gestió individualitzada i que el Prat fos un hub intercontinental.
La alarma estava justificada perquè la decisió d'Iberia, antiga companyia espanyola de bandera, deixava Barcelona a mercè de Click Air, la seva filial de baix cost. I la idea unànime del teixit econòmic català era que la pèrdua de connexions amenaçava el futur. Com sempre, Iberia afavoria Madrid. Però la societat civil no es va mobilitzar abans, quan José María Aznar va donar prioritat a la T-4 de Barajas. També hi va haver intencionalitat política. Alguns volien destacar que el tripartit no defensava Catalunya i que José Luis Rodríguez Zapatero era centralista. Bé, Iberia ja era privada des de feia anys i el Govern central estava acabant una inversió de 5.000 milions en la nova terminal.
Avui no hi ha hagut una reacció equivalent quan la ministra de Foment, Ana Pastor, el dilluns 23 de gener, va congelar la privatització del Prat -decidida pel Govern del PSOE- i va anunciar que la privatització futura seria d'AENA perquè «el tot val més que la suma de les parts». És un cop a la gestió individualitzada. Diuen que un 1714 aeri. Però no hi haurà IESE. I el president Artur Mas no va plantejar l'assumpte a Mariano Rajoy en la cimera d'aquesta setmana. Al IESE hi va haver una demanda molt justa juntament amb certa fantasia (el hub) i una mica de subhasta catalanista contra José Montilla.
Barcelona en sortia perjudicada. Poc abans s'havia creat Vueling, basada en el model de la Jet-Blue americana de créixer en una segona ciutat dinàmica. Però només cobreix -amb èxit- el trànsit de curta i mitjana distància (Espanya i Europa). A més a més, Vueling, que tenia com a principal accionista José Manuel Lara, que va posar successivament en la presidència Josep Miquel Abad i Josep Piqué, es va fusionar amb Click Air i hi mana Iberia. Però Iberia té arguments. Diu que per a una companyia privada seria ruïnós tenir dos hub a una distància de 500 quilòmetres. Que Madrid només és hub per a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica. Per a l'Àsia ho és Heathrow, on opera British (fusionada amb Iberia). Ara a Madrid amb Iberia Expres fan el mateix que a Barcelona amb Click Air.
Trucada des d'Estocolm
A mitjans del 2008, el conseller Antoni Castells (PSC) va escoltar amb atenció les idees de Joan Gaspart i del president de la Cambra de Comerç de comprar Spanair, que els escandinaus volien abandonar. Sostenien que Spanair era l'opció perquè era, juntament amb Lufthansa, en l'aliança competidora d'Iberia. Altres creuen que sempre va ser un mort.
Sembla que un empresari abanderat del projecte va trucar des d'Estocolm a un financer català per comunicar-li que havia aconseguit tot el que s'havia demanat: Spanair s'adquiria per un euro, hi hauria un crèdit participatiu de 150 milions i SAS es mantindria en l'accionariat. I diuen que el financer va contestar: «Si et donen tot el que demanes, potser no és una bona operació».
Però la idea va prendre. La Fundació FemCat (empresaris nacionalistes) hi va apostar i hi va posar diners. També Turisme de Barcelona (Cambra i ajuntament). I la Generalitat va decidir ajudar, bàsicament amb crèdits de l'ICF.
Ara, tres anys després -malgrat que la Generalitat també ha entrat en l'accionariat-, Spanair tanca. Per la crisi, per falta de pulmó financer, perquè el negoci és difícil i potser per Ferran Soriano. Va ser proposat per FemCat -grup no gaire realista, perquè va arribar a presentar una candidatura a Foment contra Joan Rosell, que va patir una seriosa derrota-, però el seu somni era la presidència del Barça. I no es va presentar perquè el consell de Spanair l'hi va vetar. ¿Era normal que qui pilotava un projecte tan difícil aspirés a dedicar el seu temps al Barça? I Iberia assegura que, amb els seus costos -o els de Spanair- es perden diners en el trànsit de curta i mitjana distància.
Però hi van apostar Castells i Mas-Colell. El primer va avalar el projecte i el segon l'ha mantingut fins al final. ¿S'ha rendit massa aviat? És difícil sentenciar, encara que l'estrany crèdit de 25 milions de l'ajuntament a la Generalitat amb destí Spanair ja va ser una operació desesperada. ¿Han caigut dos economistes de primera, Castells i Mas-Colell, de partits diferents, en un excés de voluntarisme catalanista? ¿Spanair és un segon 1714 aeri en menys d'una setmana?
Potser tot és més matisat. El IESE i la compra de Spanair, malgrat els errors, han canviat l'horitzó. Per això s'ha potenciat el comitè de rutes de l'aeroport. I l'evolució del Prat és positiva. El director, Fernando Echegaray, diu que ha estat l'aeròdrom europeu que va créixer més el 2011: un 17% (10% sense Ryanair). I que en tots els grans (inclòs el Kennedy de Nova York) hi ha moltes low cost, que no perjudiquen els vols intercontinentals. D'aquests, Barcelona ja en té 32 davant dels 10 de fa 4 anys, un augment del 70%. Potser el tancament de Spanair només faci perdre dos vols a l'Àfrica que seran compensats aquest estiu amb Dubai i Nova York.
A més, un expert internacional m'assegura que un hub exigeix una gran inversió. Només n'hi ha cinc o sis a Europa. No es pot entrar a la universitat sense passar pel batxillerat. El lògic -diu- és augmentar els vols intercontinentals de diverses companyies. Barcelona, com Manchester, pot. ¿Ho fa?
La mediació de Pujol
L'altra qüestió és que Iberia es va privatitzar el 1994. ¿Per què hi van entrar accionistes madrilenys (Corte Inglés, Caja Madrid…) i no catalans?. Jordi Pujol va esbossar l'assumpte accidentalment fa poc, abans dels dos 1714 aeris (no gestió individualitzada i tancament de Spanair): «Em va venir a veure gent que em va dir que Catalunya no en podia quedar al marge (de la privatització). Havia de pressionar La Caixa. Els vaig contestar que no ho podia fer, perquè no era clar que fos una bona operació. Els vaig dir, a més, que si ho feia podia passar que els de La Caixa no em fessin cas. I potser amb raó. No hi va haver politització a les caixes catalanes».
Avui diuen que pressionen Caixabank per absorbir Bankia (antiga Caja Madrid) i que potser no sigui interessant. Però en l'aeroport anem darrere.