Transport.cat

És cert.

¡Toma ya! Ara això s'endarrerirà anys, com ja va passar quan van construir Badalona-Pompeu Fabra de la L2!

Em quedo amb el comentari d'un lector a la notícia:

David, a El Periódico wrote:ara si que podrem dir AVE Cesar

Just quan acabaven de foradar el túnel de la Sagrada Família sense problemes, quan acabaven de foradar el túnel de Girona sense problemes, quan tot avançava... BUUMMM!!
Quina mehrda més gran...
Espero que almenys puguin fer passar les dues vies en UIC passants fins a sota la Torre del Fang...

L'article dóna a entendre que el jaciment no afecta les pròpies instal·lacions ferroviàries. Ara bé, sempre queda l'esperança que en vulguin fer una mena de museu a l'aire lliure i no els quedi altre remei que deixar de soterrar una part del traçat.

Restes romanes ferroviàries, us imagineu la frikada?

Doncs veient el vídeo d'El Periódico es veu que està just al mig d'on han d'anar les vies d'alta velocitat.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ ... na-1137521
Si veieu el video que va amb la noticia el trovament es on era la ronda de sant marti.........
jo no crec que afecti a les obres de l'ave en tot cas a l'estació..........més temps per utilitzar l'estació de França..........

Una sala enorme de l'estació amb terra de vidre i les runes ben il·luminades sota els peus dels viatges, pot ser tot un atractiu de nivell Europeu, una bona excusa per viatjar en tren, un bon lloc on fer concerts. Si saben reconduir bé l'obra per evitar retards i fer un lloc magnífic (com em sembla que estan fent amb el Baluard de Sant Antoni, malgrat que s'hagin carregar una tanca del 1882), podria estar molt ben trobat.

Tot i això, la feina de trobar tota l'extensió del jaciment i fer-ne una catalogació portarà temps... i refer el projecte de l'obra també porta el seu temps...

INFRAESTRUCTURES I PATRIMONI | DESCOBRIMENT HISTÒRIC A LA LÍNIA D'ALTA VELOCITAT
Les obres de l'AVE destapen una gran vil·la romana a Barcelona

La troballa afecta accessos que s'han d'obrir quan passin els trens el 2012
El recinte, amb mosaics i piscina, és singular i l'únic visible avui a la capital

Divendres, 2 de setembre del 2011 RAMON COMORERA
BARCELONA

Ala Sagrera, el passat de Bàrcino es creua literalment amb el futur de Barcelona. Les obres de la macroestació i del llarg corredor cobert de l'AVE-Rodalies, així com dels seus accessos viaris, han topat de morros amb les restes d'un recinte que els experts consideren, en una primera avaluació, una extensa vil·la romana. Més de mig centenar d'arqueòlegs treballen -tan intensament com discretament i des de fa diverses setmanes-, per desenterrar l'explotació agrícola dels antics colonitzadors. La vil·la ha sorgit vora l'entrada costat mar del pont del Treball Digne, en ple traçat d'un vial del pròxim pont provisional que, ja mig construït, ha de substituir d'aquí pocs mesos l'actual. És clar que no és el nucli del projecte de l'AVE, però condiciona les obres d'uns accessos que es desenvolupen fins i tot sota la llum dels focus, com les mateixes excavacions, a la recerca del temps perdut.


Unes lones cobreixen zones d'especial interès a la Sagrera, ahir. ALBERT BERTRAN

Lloc de les excavacions

El túnel de l'Eixample ja està obert fins a Sants i l'AVE ha de passar el 2012 per aquí veloç cap a Girona i Europa, encara que sense aturar-se perquè probablement no hi haurà estació fins d'aquí uns anys. De la parada provisional anunciada de manera sorprenent pel ministre José Blanco fa uns mesos no se n'ha sabut res més. Les constructores Ferrovial, Agroman, FCC, Rubau i Copisa, que porten a terme per encàrrec del gestor d'infraestructures Adif el projecte dels accessos, s'afanyen i treballen amb maquinària pesant a escassos metres de les ruïnes, trepitjant gairebé els talons dels arqueòlegs.

DOBLE I ESPESSA TANCA / Una densa, i a més des de fa pocs dies doble, tanca d'espessa ràfia negra oculta el tràfec excavador. És la mateixa opacitat que van mantenir ahir els organismes implicats en el control i la conservació del patrimoni: van corroborar l'amagat jaciment observat per aquest diari i confirmat per experts no institucionals i per canals municipals i de la Generalitat, però sense afegir noves dades. La versió és que s'espera fins que se'n tingui més informació per fer-la pública de manera oficial.

En els aproximadament 4.000 metres quadrats on treballa la legió de tècnics amb armilles de l'empresa especialitzada Codex es veuen petites parets al descobert que marquen estances i carrers, i altres zones tapades amb lones que protegeixen els fragments de mosaics i pintures. Els arqueòlegs treballen fins a entrada la nit perquè el calendari del projecte pressupostat en 222 milions dels accessos de la macroestació pressiona.

Els primers vestigis de la vil·la, encara sense datar en l'ampli període de 600 anys de colonització romana de Barcelona iniciada el segle II abans de Crist, els va trobar una excavadora. Aviat, segons explica un veí observador privilegiat del lloc des de les altures del seu balcó, les obres es van interrompre i poc després van aparèixer els arqueòlegs i el seu treball manual i delicat de carretó, pala, escombra i pinzell.

NORMATIVA I GARANTIES / El protocol d'actuació en aquests casos, segons van explicar ahir diverses fonts, estableix que qui executa el projecte ha de costejar tota l'excavació fins a fer l'infome final. Primer ha de comunicar la troballa a l'autoritat de patrimoni, que és la Generalitat, després contractar una empresa especialitzada i iniciar la prospecció i documentació sota la supervisió oficial. La Conselleria de Cultura no marca els terminis, que depenen de les necessitats de l'obra. El que exigeix és que s'excavi correctament, que es faci inventari de tot i que s'entregui un informe complet.

En la majoria de casos, els elements d'interès s'extreuen i es dipositen al Museu d'Història de Barcelona, on es classifiquen i es reconstrueixen, expliquen aquestes fonts. La resta, les parets de pedra, pot ser engolida per la continuació de les obres. Només en casos excepcionals i si hi ha sorpreses importants es planteja la conservació del recinte allà on va ser trobat, afegeixen.

A la Sagrera, no obstant, ja han sorgit algunes veus d'arqueòlegs independents, que per ara volen mantenir l'anonimat, i també de veïns, que destaquen la singularitat d'aquest conjunt lluny de la ciutat emmurallada i alerten d'una possible pèrdua per les presses d'una infraestructura amb una història llarga i tortuosa.

FONT: El Periódico de Catalunya

Lluita1714 wrote:Una sala enorme de l'estació amb terra de vidre i les runes ben il·luminades sota els peus dels viatges, pot ser tot un atractiu de nivell Europeu, una bona excusa per viatjar en tren, un bon lloc on fer concerts. Si saben reconduir bé l'obra per evitar retards i fer un lloc magnífic (com em sembla que estan fent amb el Baluard de Sant Antoni, malgrat que s'hagin carregar una tanca del 1882), podria estar molt ben trobat.

Com a mostra, l'estació Syntagma del metro d'Atenes:
http://es.mydestination.com/athens/sigh ... ro-station

Guigui wrote:
Restes romanes ferroviàries, us imagineu la frikada?

Ja tenien ferrocarril els romans?????

Que quereis que os diga.... solo pienso una cosa...... JAaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajajajajajajajajaja

Po nada, ha salido en todos los medios de informacion. Espero que los verdaderos expertos demuestren si asi es, la importancia de lo encontrado y la necesidad de preservarlo, solo faltaria!!!.

Si las vias del Ave Cesar se han de desviar aunque sea con un coste expectacular pues se hace. Quizas asi no quede luego pasta para todos esos recubrimientos sin sentido que se quieren hacer por doquier, matamos dos pajaros de un tiro goita!!

Més novetats:

http://elperiodico.cat/ca/noticias/soci ... le-1138107

Les restes trobades a la Sagrera són d'una vil·la termal anterior al segle IV
El complex, que ocupa una superfície de 1.100 metres quadrats, tenia una piscina d'aigua freda i un caldari

Divendres, 2 de setembre del 2011 - 13:57h.
EL PERIÓDICO / Barcelona


Les restes arqueològiques del que va ser una vil·la romana trobades en les obres del AVE a La Sagrera i que descobreix aquest divendres en exclusiva El Periódico de Catalunya, corresponen a una vil·la termal anterior als segles IV-V, segons ha informat aquest divendres l'Ajuntament de Barcelona. La vil·la, que es troba a la zona del Pont del Treball Digne, ocupa una superfície d'uns 1.100 metres quadrats i comptava amb una piscina d'aigua freda i un caldari.

En el conjunt arquitectònic existeixen tres grans àrees diferenciades; a l'extrem nord hi ha una sèrie d'habitacions que podrien pertànyer a la zona urbana de la vil·la; a l'extrem sud, on es troba la zona termal, i un gran espai central sense estructures de murs, cosa que fa pensar als arqueòlegs que es tracta d'un espai obert o atri al voltant del qual es distribuïen la resta d'edificacions de la zona urbana.

Pel que fa a la cronologia, la vil·la va estar en funcionament almenys fins als segles IV-V, encara que a l'excavació s'han trobat materials ceràmics d'època alt imperial. Durant el període d'ocupació, la ciutat va ser objecte de reformes, ampliacions i fins i tot canvi de funcionalitat dels espais.

Al costat de la Barcelona xupiguai, la Barcelona que perdura. Més al·legòric, impossible.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... ra-1138843

Augmenten les veus per preservar 'in situ' la vil·la romana de la Sagrera

Els responsables de Generalitat i ajuntament opten per traslladar peces sense conservar el recinte
Arqueòlegs independents i acadèmics avisen que l'extens conjunt és únic a Barcelona
Dissabte, 3 de setembre del 2011
RAMON COMORERA
BARCELONA

Una vegada destapada la notícia, també s'ha obert el debat. La revelació feta ahir per aquest diari de la troballa d'una vil·la romana de notables dimensions, i interès en el seu conjunt, en les obres de la macroestació de l'AVE de la Sagrera, ha aixecat posicions contraposades. Les administracions competents en la conservació del patrimoni, la Generalitat primer i l'Ajuntament de Barcelona després, van mostrar ahir la seva preferència per traslladar els elements de valor, com fragments de mosaics o pintures, al Museu d'Història de Barcelona i no conservar in situ el conjunt de parets, carrers i passadissos de la vil·la. Acadèmics destacats i arqueòlegs independents, en canvi, van tornar a advertir del valor del vestigi en la seva globalitat i del seu caràcter únic a la capital, motiu pel qual s'hauria de conservar al seu lloc original i, en tot cas, iniciar una reflexió entre especialistes sobre la seva possible integració.

La ultramoderna estació de la Sagrera tindria d'aquesta manera al seu costat un conjunt monumental de l'origen romà i mil·lenari de la ciutat, una simbiosi que els defensors de la preservació integral assenyalen que donaria un valor cultural afegit a la infraestructura i també a la capital catalana. No obstant, l'equilibri entre la conservació i el desenvolupament en temps, forma i costos d'un projecte com el de la Sagrera està present en la majoria dels pronunciaments.

Qui té l'última paraula sobre qualsevol jaciment històric és la Generalitat, que supervisa les excavacions i decideix quan s'acaben tots els treballs i informes, i el valor que tenen. A partir d'aquí, l'ajuntament proposa el destí de les restes i el Govern disposa. A la Sagrera s'insisteix que encara no s'ha arribat a aquest punt.

MASCARELL I CIURANA / El conseller de Cultura de l'Executiu de CiU i exregidor barceloní del ram, llavors al PSC, Ferran Mascarell, va dir ahir que encara no té «una valoració científica» i que «s'ha d'esperar uns dies» fins que arribin les conclusions dels arqueòlegs. Va afegir que «sí que sembla que es poden recuperar unes restes interessants». I va acabar: «Hi ha la possibilitat de portar a un lloc adequat mosaics i restes o mantenir-los on s'han trobat, però no crec que aquest sigui el cas», informa José Carlos Sorribes

El seu successor, encara que no cronològic, a l'ajuntament, el cinquè tinent d'alcalde Jaume Ciurana, va explicar que els arqueòlegs fa sis setmanes que hi treballen i els en queden «tres o quatre més». «Els elements que es troben es recuperen de l'excavació per restaurar-los al Museu d'Història de Barcelona, com el mosaic, que es vol preservar i exhibir», va assenyalar.

Ciurana va puntualitzar que les restes no són a la platja de vies sinó a l'àmbit d'una via d'accés i va afegir que després de conservar el millor, la vil·la no es mantindrà excepte que surtin vestigis més importants. També va dir que el que s'ha descobert fins ara no afectarà el calendari de les obres ni farà canviar el projecte.

RESTES A LA VISTA / Entre les veus acadèmiques que es van pronunciar ahir sobre el futur de la vil·la va destacar la del director del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Gurt, que va optar per conservar-la a la Sagrera. Les restes, va declarar a Efe, són un exemple únic a la vista a Barcelona i així seria convenient mantenir-les al seu lloc. Gurt va reconèixer, no obstant, «els condicionants» de la preservació al tractar-se d'una gran obra pública.

Un altre expert, el cap del departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma, Joaquim Pera, va dir que haurà de ser Patrimoni de la Generalitat qui determini el futur de les restes i si s'ha de modificar l'obra de l'AVE. Pera va considerar que aquesta troballa era previsible.

Enceto enquesta sobre el jaciment romà.

Això acabarà com el tema de salvem Can Fàbregas.

evody wrote:Si las vias del Ave Cesar se han de desviar aunque sea con un coste expectacular pues se hace. Quizas asi no quede luego pasta para todos esos recubrimientos sin sentido que se quieren hacer por doquier, matamos dos pajaros de un tiro goita!!

La troballa no afecta a les vies de l'AVE ni tampoc a les de Rodalies (circularan a l'oest de la troballa), sinó al vial per a vehicles que anirà des de l'estació fins al nus de la Trinitat.

metring wrote:Enceto enquesta sobre el jaciment romà.

Crec que les dues primeres preguntes s'haurien de fondre en una de sola, ja que a hores d'ara, està clar que la pròpia estació no en quedarà afectada i, per tant, les dues respostes tenen el mateix efecte pràctic.