Les obres que obriran camí per allargar el tramvia per l’avinguda Diagonal estan a punt de començar. L’estiu encara la recta final i la promesa segueix sent engegar-les a la tardor.
Informació: Tot Barcelona
https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/ ... al-143391/
De moment, la maquinària administrativa municipal ha fet la seva feina i s’ha afanyat. Al juny, l’Ajuntament anunciava els concursos dels primers quatre lots de l’obra. Un mes i mig després, sortien els cinc restants. En total, nou peces d’una obra de més de 56 milions d’euros que ha de transformar el parc de la Canòpia de Glòries i l’avinguda Diagonal, des de Castillejos fins a passeig de Sant Joan. L’anomenada fase 1 de la connexió del Trambaix i el Trambesòs. La gran obra de govern, pel que fa al transport públic, de l’equip d’Ada Colau. Un projecte que, amb les licitacions a la mà, el TOT Barcelona ha pogut analitzar amb més profunditat del que fins ara havien permès els anuncis oficials.
D’entrada, els documents detallen el calendari minuciós que se seguirà i com es procedirà en cadascun dels àmbits en què s’ha repartit l’obra. També s’apunten els costos de canviar a un model sense catenària en el nou tram o la idea que els autobusos i el tramvia comparteixin espai al llarg de 300 metres en la futura fase 2. A més, es poden trobar altres curiositats, com la necessitat de fer una intervenció arqueològica per assegurar que no s’afectarà un refugi antiaeri.
Un espai de tramvia i autobús compartit
Una de les principals novetats que es troba en els documents del projecte va més enllà de la primera fase i apunta al futur, més enllà del 2023. Fa referència a la segona part de la connexió tramviària, que enllaçarà la zona de Verdaguer amb Francesc Macià i culminarà la unió de les línies. En aquell procés es preveu la circulació compartida entre tramvia i autobusos en un tram de 300 metres. Segons apuntava el projecte executiu, això serà entre Passeig de Gràcia i Via Augusta.
La resta del nou espai que guanyarà el tramvia per la Diagonal, en canvi, està previst que sigui per al seu ús exclusiu. Es tractarà d’una plataforma segregada dedicada únicament al pas del tramvia, amb les excepcions de “les cruïlles amb el trànsit viari i la zona de vianants de l’entorn de Glòries”.
El cost del sistema sense catenària, per partida doble
El debat sobre com hauria de ser aquesta connexió del tramvia per la Diagonal i si hauria d’anar sense cables aeris —és a dir, catenària— s’allarga des de fa més d’una dècada. Els principals arguments històrics a favor d’aquesta iniciativa, finalment l’escollida, han estat el menor impacte visual i ambiental del projecte. Altres ciutats, com Bordeus o Sevilla, fa temps que ho han aplicat.
Ara és el torn de Barcelona. Però això té un cost. I en aquest cas, el preu és doble. L’aplicació i instal·lació de la tecnologia ACT (Alimentació Contínua pel Terra) que permetrà circular sense catenària visible costa gairebé tant com l’adaptació dels vagons a aquest nou sistema.
Posem-hi xifres. Amb l’IVA exclòs, el pressupost que es dedicarà al subministrament del sistema ACT de la infraestructura és de 4,4 milions d’euros. Mentrestant, la instal·lació de la tecnologia necessària per a 18 tramvies existents s’enfilarà fins als 3,96 milions d’euros. A això cal sumar 300.000 euros extra per adaptar també fins a tres tramvies nous.
Amb tot, en el document que explica l’elecció del sistema ACT es detalla que s’ha escollit aquesta opció perquè no tingui impacte visual ni destorbi el pas de vehicles especials com bombers o grues. També apunta que l’objectiu era substituir la catenària amb un sistema “que es pugui adaptar al Material Motor existent” per “evitar els increments de costos que suposaria l’adquisició d’un nou Material Motor”, tot i que no concreta la diferència de preus.
Un projecte de 21 mesos a ritmes diferenciats
Els nous lots que s’han posat en marxa darrerament segueixen la previsió d’acabar les obres en 21 mesos des del seu inici, tal com va anunciar recentment l’Ajuntament. El més car d’aquests apartats (lot 7) és el que inclou la implementació del sistema ACT per substituir la catenària, valorat en uns 10,5 milions. En principi, però, trigarà tan sols un any i tres mesos a completar totes les tasques.
El lot 9 s’encarrega dels “sistemes” i està previst que s’allargui fins al màxim de 21 mesos. Per contra, el lot 5, que s’encarrega del muntatge de les noves parades de Verdaguer, Sicília, Monumental i la renovació de Glòries hauria d’acabar-se en uns nou mesos. La superestructura de la via (lot 6) i la resta d’instal·lacions (lot 8) també haurien de tenir un marge ampli abans d’arribar a la data límit.
Si les obres comencessin a la tardor, l’estiu del 2023 ja hi hauria d’haver tramvies en marxa circulant entre Glòries i Verdaguer.
Canvis per obres
Més enllà de la reconversió de la Diagonal, que reduirà l’espai al cotxe i generarà nous espais especialment pensats per als vianants, com a la cruïlla amb els carrers Marina i Aragó, aquestes obres gegantines també tindran petits efectes en la quotidianitat barcelonina. Per exemple, es preveu que s’hagin de moure almenys tres estacions de Bicing durant aquesta primera frase d’ampliació del tramvia. La idea és traslladar-les uns pocs metres més enllà, que no impliqui cap daltabaix per a l’usuari. També canviarà, en aquest cas de manera definitiva, el futur de la parada de taxis de Casp amb les obres de la Canòpia. Aquella parada quedarà anul·lada, deixarà de ser la referència a la zona per agafar un taxi i es plantejarà un nou espai “pendent de definir”.
I, per últim, un altre dels elements curiosos d’aquestes obres serà l’abordatge del patrimoni. Durant les tasques dels operaris, serà necessari moure el petit monument situat a la illeta del carrer València amb Roger de Flor, tot i que no s’especifica quant. En canvi, sí que es concreta fins a quin punt són perilloses les obres per a un dels refugis antiaeris utilitzats durant la Guerra Civil i com es pensa abordar aquest risc.
“A causa de l’alta probabilitat d’afectació del refugi antiaeri R0095 del carrer València, s’ha considerat en el pressupost la realització d’una intervenció arqueològica que inclou la realització d’un escàner 3D”, informa el text. Així doncs, fins que allò no quedi garantit que no tindrà cap afectació i que es protegirà adequadament, allà no es farà cap actuació, remata el document.