FIL OFICIAL: Arribada de l'Alta Velocitat a Barcelona
-
victorcasta
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
De l'AVUI:
-----------------------------------
La línia del TGV a l'Eixample permetrà augmentar un 70% els serveis de rodalia
La xarxa actual de Renfe està al límit del col·lapse
Dos nous intercanviadors permetran reestructurar tota la xarxa de cara al 2009
Quim Torrent
L'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona s'aprofitarà per reformular completament el servei de rodalia de Barcelona. A banda dels nous serveis d'alta velocitat, la construcció d'un nou túnel de l'Eixample servirà per descongestionar els dos túnels ja existents i poder millorar en un 70% o 80% la capacitat de la xarxa de rodalia.
En aquests moments, pel túnel del passeig de Gràcia, per on circulen els combois de la línia Maçanet - St. Vicenç de Calders, hi passen entre 180 i 190 trens de rodalia cada dia. La resta, aproximadament uns 500, passen pel túnel de plaça Catalunya. Aquests set-cents trens diaris que circulen per les quatre línies de Barcelona no són suficients per atendre la creixent demanda de mobilitat generada en els últims anys.
Les tres administracions implicades en la reforma de tot el sistema ferroviari de la ciutat, Ajuntament, Estat i Generalitat, estan d'acord a girar el mitjó i millorar els serveis de rodalia, que l'any 2005 van portar 122 milions de passatgers. L'objectiu és arribar en pocs anys a l'eficiència que ofereix el servei dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la línia del Vallès.
La reforma del sistema coincidirà amb un moment amb molts canvis al sector per la liberalització dels serveis ferroviaris i el traspàs de competències amb matèria ferroviària que l'Estat haurà de fer un cop s'aprovi definitivament el projecte de nou Estatut. Però el temps perdut ja és molt i els precaris serveis de rodalia, que pateixen retards estructurals, necessiten d'una millora ràpida.
Nova senyalització
En aquest sentit, Foment, paral·lelament a les obres del TGV, s'ha compromès a canviar el sistema de senyalització dels túnels de rodalia de Barcelona per agilitzar el pas dels trens. L'actual sistema de Plaça de Catalunya data de l'última reforma del servei, abans dels Jocs Olímpics del 1992. En el cas de Passeig de Gràcia, la cosa encara és més greu, ja que és una estació dissenyada sobretot per a serveis regionals i de llarg recorregut que també dóna servei a la línia de rodalia de Maçanet a St. Vicenç de Calders.
Molts dels regionals que ara passen per aquestes vies passaran a partir de 2009 per les vies d'alta velocitat de Mallorca i Provença. Dels 100 trens que uneixen Barcelona amb Girona, Tarragona i Lleida, aproximadament un 80% podrien circular per les línies d'alta velocitat. Amb tot, els serveis regionals per via convencional no s'eliminaran.
No tota la millora de capacitat es deurà a la millora de la senyalització. Renfe, que ara mateix té una flota de trens de rodalia molt antiga, ha comprat material mòbil nou per a l'any 2008.
La gran millora, però, arribarà amb la construcció d'intercanviadors a Sants i a la Sagrera, que permetran dissenyar nous recorreguts de tren. En aquests moments, per exemple, els trens de la línia del Maresme, no poden circular cap al Garraf perquè quan arriben a Barcelona no tenen possibilitat de canviar de via. Els de Granollers, en canvi, estan obligats a circular cap al Garraf.
Els intercanviadors, per tant, permetran adaptar l'oferta de trens a la demanda, augmentant la capacitat dels trens en les línies amb més usuaris i augmentant la freqüència en les hores punta. A la pràctica, això significa que els trens del Maresme podran dirigir-se després de creuar Barcelona cap al Garraf, on la demanda d'usuaris és semblant.
Però tot això requereix un estudi de com pot funcionar tot el sistema. En aquests moments, Foment n'està elaborant un que ha de servir per concretar el model dels pròxims anys. El document estarà llest a l'estiu, però tant l'Ajuntament com la Generalitat ja estan al corrent del text i fins i tot hi han presentat esmenes. No només està en discussió quants trens hi ha d'haver i per on circularan, sinó qui els pagarà. I, cosa que probablement és més important, quina empresa es farà càrrec dels serveis de rodalia un cop es traspassin: Renfe o Ferrocarrils de la Generalitat.
-----------------------------------
La línia del TGV a l'Eixample permetrà augmentar un 70% els serveis de rodalia
La xarxa actual de Renfe està al límit del col·lapse
Dos nous intercanviadors permetran reestructurar tota la xarxa de cara al 2009
Quim Torrent
L'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona s'aprofitarà per reformular completament el servei de rodalia de Barcelona. A banda dels nous serveis d'alta velocitat, la construcció d'un nou túnel de l'Eixample servirà per descongestionar els dos túnels ja existents i poder millorar en un 70% o 80% la capacitat de la xarxa de rodalia.
En aquests moments, pel túnel del passeig de Gràcia, per on circulen els combois de la línia Maçanet - St. Vicenç de Calders, hi passen entre 180 i 190 trens de rodalia cada dia. La resta, aproximadament uns 500, passen pel túnel de plaça Catalunya. Aquests set-cents trens diaris que circulen per les quatre línies de Barcelona no són suficients per atendre la creixent demanda de mobilitat generada en els últims anys.
Les tres administracions implicades en la reforma de tot el sistema ferroviari de la ciutat, Ajuntament, Estat i Generalitat, estan d'acord a girar el mitjó i millorar els serveis de rodalia, que l'any 2005 van portar 122 milions de passatgers. L'objectiu és arribar en pocs anys a l'eficiència que ofereix el servei dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la línia del Vallès.
La reforma del sistema coincidirà amb un moment amb molts canvis al sector per la liberalització dels serveis ferroviaris i el traspàs de competències amb matèria ferroviària que l'Estat haurà de fer un cop s'aprovi definitivament el projecte de nou Estatut. Però el temps perdut ja és molt i els precaris serveis de rodalia, que pateixen retards estructurals, necessiten d'una millora ràpida.
Nova senyalització
En aquest sentit, Foment, paral·lelament a les obres del TGV, s'ha compromès a canviar el sistema de senyalització dels túnels de rodalia de Barcelona per agilitzar el pas dels trens. L'actual sistema de Plaça de Catalunya data de l'última reforma del servei, abans dels Jocs Olímpics del 1992. En el cas de Passeig de Gràcia, la cosa encara és més greu, ja que és una estació dissenyada sobretot per a serveis regionals i de llarg recorregut que també dóna servei a la línia de rodalia de Maçanet a St. Vicenç de Calders.
Molts dels regionals que ara passen per aquestes vies passaran a partir de 2009 per les vies d'alta velocitat de Mallorca i Provença. Dels 100 trens que uneixen Barcelona amb Girona, Tarragona i Lleida, aproximadament un 80% podrien circular per les línies d'alta velocitat. Amb tot, els serveis regionals per via convencional no s'eliminaran.
No tota la millora de capacitat es deurà a la millora de la senyalització. Renfe, que ara mateix té una flota de trens de rodalia molt antiga, ha comprat material mòbil nou per a l'any 2008.
La gran millora, però, arribarà amb la construcció d'intercanviadors a Sants i a la Sagrera, que permetran dissenyar nous recorreguts de tren. En aquests moments, per exemple, els trens de la línia del Maresme, no poden circular cap al Garraf perquè quan arriben a Barcelona no tenen possibilitat de canviar de via. Els de Granollers, en canvi, estan obligats a circular cap al Garraf.
Els intercanviadors, per tant, permetran adaptar l'oferta de trens a la demanda, augmentant la capacitat dels trens en les línies amb més usuaris i augmentant la freqüència en les hores punta. A la pràctica, això significa que els trens del Maresme podran dirigir-se després de creuar Barcelona cap al Garraf, on la demanda d'usuaris és semblant.
Però tot això requereix un estudi de com pot funcionar tot el sistema. En aquests moments, Foment n'està elaborant un que ha de servir per concretar el model dels pròxims anys. El document estarà llest a l'estiu, però tant l'Ajuntament com la Generalitat ja estan al corrent del text i fins i tot hi han presentat esmenes. No només està en discussió quants trens hi ha d'haver i per on circularan, sinó qui els pagarà. I, cosa que probablement és més important, quina empresa es farà càrrec dels serveis de rodalia un cop es traspassin: Renfe o Ferrocarrils de la Generalitat.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Més o menys ja t'ho ha dit l'Albert: imagino que RENFE preferirà tenir més o menys tot el material homogeni (447's i Civia's) i per això al tenir la línia del Garraf lliure de circulacions de Grans Línies i part de la de regionals podrà augmentar frequències i oblidar-se de les 450 i 451.aarongilp wrote:Robert, et pots explicar una mica més? No ho acabo de captar...UT596001 wrote:Albert, jo diria més bé que quan a la línia del Garraf pugin posar més frequència de rodalies ja ens podrem oblidar dels trens de 2 pisos per a rodalies...
És una impressió meva, tot s'ha de dir. El que passarà... el temps ens ho dirà.
Ops!
El putu AVE s'ha menjat mig Mercat Nou i li ha fotut una mossegada a Bordeta... 
Això planteja dos dubtes: reformaran Mercat Nou (tant de bo...!)? esborarran del mapa Bordeta (noooo si us plau...!)?
Això planteja dos dubtes: reformaran Mercat Nou (tant de bo...!)? esborarran del mapa Bordeta (noooo si us plau...!)?
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Re: Ops!
Això no és un dubte, són dades verídiques i contrastades com ja se sap des que es va fer públic el projecte del sarcòfag anomenat "calaix" que el veinatge especulador va aconseguir.JaMiRo! wrote:El putu AVE s'ha menjat mig Mercat Nou i li ha fotut una mossegada a Bordeta...
Això planteja dos dubtes: reformaran Mercat Nou (tant de bo...!)? esborarran del mapa Bordeta (noooo si us plau...!)?
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
-
Santfeliuenc
- N10
- Posts: 3520
- Joined: Sunday 24/04/2005 23:41
- Location: Sant Andreu de la Barca, BL
Velocidad túneles
Hola,
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Re: Velocidad túneles
Pero que pregunta es esta ?Santfeliuenc wrote:Hola,
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
Los trenes hacia Madrid saldran de Sagrera, pararan en Sants y algunos en Aeroport Prat.
Acaso iran a 300 km/h por la recta del gornal ?
Mira ....será competitivo respecto el avión aunque tarde 3,5- 4 horas como los alaris s.120.
Sin parar desde El prat ( y digo el prat) hasta Atocha con vel.max. de 340 km/h con los velaros y 330 km/h con los patos, será muy , pero muy competitivo. Practicamente veremos desaparecer el puente aereo.
Vaya tela.....
Re: Ops!
Les obres avancen molt ràpid....aviat veurem avenços significatius en el calaix, la nova estació de mercat nou, i la rampa de sortida del tunel de l'AVE a la entrada de l'actual tunel adif de sants.Platanito wrote:Això no és un dubte, són dades verídiques i contrastades com ja se sap des que es va fer públic el projecte del sarcòfag anomenat "calaix" que el veinatge especulador va aconseguir.JaMiRo! wrote:El putu AVE s'ha menjat mig Mercat Nou i li ha fotut una mossegada a Bordeta...
Això planteja dos dubtes: reformaran Mercat Nou (tant de bo...!)? esborarran del mapa Bordeta (noooo si us plau...!)?
Estic impacient per veure com queda el barri amb els nous espais publics i zones verdes.
Re: Velocidad túneles
Con ese trayecto, para ser un tren de larga distancia, su competitividad quedará un tanto en entredicho. Ahora bien, tendremos el cercanías más caro del pais (Sagrera-Sants-Prat-Aeroport)...Santfeliuenc wrote:Hola,
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
A Trenscat el Bernat ha posat fotos de les obres a Bellvitge:
http://www.trenscat.com/renfe/bellvitge_ct.html
http://www.trenscat.com/renfe/bellvitge_ct.html
Re: Velocidad túneles
Menuda tonteria . ¿como va ha quedar en entredicho su competitividad?neroon wrote:Con ese trayecto, para ser un tren de larga distancia, su competitividad quedará un tanto en entredicho. Ahora bien, tendremos el cercanías más caro del pais (Sagrera-Sants-Prat-Aeroport)...Santfeliuenc wrote:Hola,
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
Menos mal que en año y medio lo tendremos funcionando y podremos comentar las barbaridades que escribimos.
Re: Velocidad túneles
1er matiz:sequera wrote:Menuda tonteria . ¿como va ha quedar en entredicho su competitividad?neroon wrote:Con ese trayecto, para ser un tren de larga distancia, su competitividad quedará un tanto en entredicho. Ahora bien, tendremos el cercanías más caro del pais (Sagrera-Sants-Prat-Aeroport)...Santfeliuenc wrote:Hola,
Si el AVE no pasa de 80 km/h por los túneles de Barcelona y se le obliga a parar en todas las estaciones habidas y por haber como Sagrera, Paseo de Gracia, Sants, El Prat y aeropuerto... ¿a qué hora llegamos al final a Zaragoza o Madrid? ¿es competitivo?
Saludos,
Sergio
Menos mal que en año y medio lo tendremos funcionando y podremos comentar las barbaridades que escribimos.
Hombre... , ya me explicarás tú que tiene de competitivo un carísimo tren de alta velocidad haciendo cuatro paradas en menos de veinte kilómetros.
Una UT447 haría el trayecto en menos tiempo (he aquí una bárbara barbaridad).2º matiz: En año y medio hasta Sants y da gracias.
3er matiz: En eso consiste la grandeza de un foro, en que podemos soltar barbaridades y tremendos absurdos y quedarnos tan anchos y tan amigos. Pero aún así te tengo que dar la razón: cuando acaben las obras (lo del año y medio es muy probable, cierto, pero ya se han oído tantas cosas sobre los plazos de finalización de esta línea...), nos sonrojaremos con la de especulaciones y animaladas varias que TODOS hemos soltado a lo largo de este tiempo.
Saludos (hoy, Viernes Santo, me he comido unas chuletas...)
Y seguramente porque a causa de las bajas frecuencias en la línea C2 de Cercanías, si se libera la infraestructura de regionales y grandes líneas, al poder la frecuencia aumentar, se eliminarán unidades como las 45x sustituyéndolas por otras con menos plazas.UT596001 wrote:Més o menys ja t'ho ha dit l'Albert: imagino que RENFE preferirà tenir més o menys tot el material homogeni (447's i Civia's) i per això al tenir la línia del Garraf lliure de circulacions de Grans Línies i part de la de regionals podrà augmentar frequències i oblidar-se de les 450 i 451.aarongilp wrote:Robert, et pots explicar una mica més? No ho acabo de captar...UT596001 wrote:Albert, jo diria més bé que quan a la línia del Garraf pugin posar més frequència de rodalies ja ens podrem oblidar dels trens de 2 pisos per a rodalies...
És una impressió meva, tot s'ha de dir. El que passarà... el temps ens ho dirà.
DEBAT SOBRE EL TREN D'ALTA VELOCITAT A BARCELONA
DEBAT SOBRE EL TREN D'ALTA VELOCITAT A BARCELONA
Els enginyers industrials no creuen que l'AVE arribi a Sants el 2007
• El secretari del col.legi professional assenyala com a data més "raonable" a finals del 2008
• Demana que l'opció de fer un túnel urbà que eviti passar per sota d'edificis no sigui obligada
RAMON COMORERA
BARCELONA
Els enginyers industrials de Catalunya, un col.lectiu professional clau en nombroses activitats econòmiques públiques i privades, han llançat un toc d'atenció sobre el calendari "voluntarista" que manté tant sí com no el Ministeri de Foment per a l'arribada de l'AVE a Barcelona el 2007. Josep Maria Rovira, secretari del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, va declarar a aquest diari que és "molt i molt difícil" que el tren arribi a Sants l'any que ve. "Una data raonable seria a finals del 2008", va assegurar.
Rovira considera "lloable" que Foment posi terminis concrets a un projecte que en els últims anys ha patit innombrables problemes i retards. No obstant, considera que, per més que s'hi destinin tots els mitjans possibles i encara que hi hagi plena voluntat política, "les dates són molt ajustades".
La situació del tram Lleida-Tarragona li serveix d'exemple. Al març es va anunciar que la catenària de la línia, ja acabada, disposava de tensió elèctrica, i que es podien iniciar els milers de quilòmetres de proves necessaris per comprovar tot el material. Això ha de permetre que l'AVE arribi a Tarragona a finals del 2006, com manté el ministeri.
"ELS NÚMEROS NO SURTEN"
Per poder seguir el mateix procés a Barcelona, totes les obres, inclosa la reforma de l'estació de Sants, s'haurien d'acabar a finals del 2006. "Però, ¿com està Sants?", es pregunta el secretari dels enginyers industrials. Respon que els números "no surten" i que caldrà disposar d'un any més.
El col.legi considera tècnicament solvent el projecte de fer passar el túnel del tren d'alta velocitat pel carrer de Mallorca, al costat de la Sagrada Família, i destaca que els mateixos arquitectes del temple així ho han afirmat.
Rovira creu que la pantalla de pilons a gran profunditat anunciada per Foment per protegir el monument no només en salvaguardarà els fonaments, sinó que també protegirà el mateix túnel de l'AVE de l'efecte d'un edifici singular en obres que canvia constantment. El benefici de l'aïllament serà mutu.
L'existència del túnel, d'altra banda, condicionarà, segons Rovira, els treballs que d'aquí a 10 o 15 anys pugui realitzar la junta del temple per construir la gran escalinata sobre el carrer de Mallorca que va projectar Antoni Gaudí.
L'EXEMPLE DEL TRIANGLE
Considera que crear aquesta estructura és tècnicament possible, encara que resulti més car, i que se n'hauran de reduir les dimensions per no afectar la galeria ferroviària. Posa l'exemple de l'edifici El Triangle, que a la façana del carrer de Pelai té menys altura perquè a sota hi ha la volta de l'estació dels FGC de la plaça de Catalunya, construïda el 1929.
L'elecció d'un traçat de túnel que no passi per sota de cap immoble resol, segons el secretari del col.legi, problemes d'"afectació psicològica i de contestació social" dels veïns.
Però és una "solució particular a un problema particular", que no s'ha d'estendre, a partir d'ara, obligatòriament a qualsevol obra. Rovira recorda l'absència de successos significatius en 82 anys de construcció de túnels a Barcelona, amb l'única excepció del Carmel.
Pot passar, afirma Josep Maria Rovira, que apareguin algunes fissures en diversos edificis per problemes d'assentament o de vibracions, però això serà "una qüestió estètica, no estructural", que l'Administració podrà resoldre.
ESMORTEIR VIBRACIONS
El portaveu col.legial adverteix a Foment que seria prudent prendre mesures per esmorteir les vibracions i evitar problemes com els que pateixen des de fa anys --avui en vies de solució-- els veïns de la L-4 del metro entre Bogatell i Selva de Mar.
Noticia publicada a la pàgina 26 de l'edició de 16/4/2006 de El Periódico
Els enginyers industrials no creuen que l'AVE arribi a Sants el 2007
• El secretari del col.legi professional assenyala com a data més "raonable" a finals del 2008
• Demana que l'opció de fer un túnel urbà que eviti passar per sota d'edificis no sigui obligada
RAMON COMORERA
BARCELONA
Els enginyers industrials de Catalunya, un col.lectiu professional clau en nombroses activitats econòmiques públiques i privades, han llançat un toc d'atenció sobre el calendari "voluntarista" que manté tant sí com no el Ministeri de Foment per a l'arribada de l'AVE a Barcelona el 2007. Josep Maria Rovira, secretari del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, va declarar a aquest diari que és "molt i molt difícil" que el tren arribi a Sants l'any que ve. "Una data raonable seria a finals del 2008", va assegurar.
Rovira considera "lloable" que Foment posi terminis concrets a un projecte que en els últims anys ha patit innombrables problemes i retards. No obstant, considera que, per més que s'hi destinin tots els mitjans possibles i encara que hi hagi plena voluntat política, "les dates són molt ajustades".
La situació del tram Lleida-Tarragona li serveix d'exemple. Al març es va anunciar que la catenària de la línia, ja acabada, disposava de tensió elèctrica, i que es podien iniciar els milers de quilòmetres de proves necessaris per comprovar tot el material. Això ha de permetre que l'AVE arribi a Tarragona a finals del 2006, com manté el ministeri.
"ELS NÚMEROS NO SURTEN"
Per poder seguir el mateix procés a Barcelona, totes les obres, inclosa la reforma de l'estació de Sants, s'haurien d'acabar a finals del 2006. "Però, ¿com està Sants?", es pregunta el secretari dels enginyers industrials. Respon que els números "no surten" i que caldrà disposar d'un any més.
El col.legi considera tècnicament solvent el projecte de fer passar el túnel del tren d'alta velocitat pel carrer de Mallorca, al costat de la Sagrada Família, i destaca que els mateixos arquitectes del temple així ho han afirmat.
Rovira creu que la pantalla de pilons a gran profunditat anunciada per Foment per protegir el monument no només en salvaguardarà els fonaments, sinó que també protegirà el mateix túnel de l'AVE de l'efecte d'un edifici singular en obres que canvia constantment. El benefici de l'aïllament serà mutu.
L'existència del túnel, d'altra banda, condicionarà, segons Rovira, els treballs que d'aquí a 10 o 15 anys pugui realitzar la junta del temple per construir la gran escalinata sobre el carrer de Mallorca que va projectar Antoni Gaudí.
L'EXEMPLE DEL TRIANGLE
Considera que crear aquesta estructura és tècnicament possible, encara que resulti més car, i que se n'hauran de reduir les dimensions per no afectar la galeria ferroviària. Posa l'exemple de l'edifici El Triangle, que a la façana del carrer de Pelai té menys altura perquè a sota hi ha la volta de l'estació dels FGC de la plaça de Catalunya, construïda el 1929.
L'elecció d'un traçat de túnel que no passi per sota de cap immoble resol, segons el secretari del col.legi, problemes d'"afectació psicològica i de contestació social" dels veïns.
Però és una "solució particular a un problema particular", que no s'ha d'estendre, a partir d'ara, obligatòriament a qualsevol obra. Rovira recorda l'absència de successos significatius en 82 anys de construcció de túnels a Barcelona, amb l'única excepció del Carmel.
Pot passar, afirma Josep Maria Rovira, que apareguin algunes fissures en diversos edificis per problemes d'assentament o de vibracions, però això serà "una qüestió estètica, no estructural", que l'Administració podrà resoldre.
ESMORTEIR VIBRACIONS
El portaveu col.legial adverteix a Foment que seria prudent prendre mesures per esmorteir les vibracions i evitar problemes com els que pateixen des de fa anys --avui en vies de solució-- els veïns de la L-4 del metro entre Bogatell i Selva de Mar.
Noticia publicada a la pàgina 26 de l'edició de 16/4/2006 de El Periódico
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
La radiografía de los edificios junto al túnel del AVE . . .
La radiografía de los edificios junto al túnel del AVE cuesta 1,3 millones
FRANCESC PEIRÓN - 13/04/2006
BARCELONA
Si quedó algún temor, si alguien pensó que las palabras se las lleva el viento y que ya son muchas las promesas incumplidas, en esta ocasión parece que se equivocó. El Ministerio de Fomento ya ha dado el primer paso para contratar, por un coste de casi 1,3 millones de euros, los servicios técnicos que se encargarán de auscultar los edificios que quedarán a lado y lado del nuevo túnel del AVE por el centro de Barcelona, entre las estaciones de Sants y la futura de la Sagrera.
La idea es que no sólo la Sagrada Família se lleva todos los esfuerzos, que también preocupa el ciudadano de a pie. Una de las maneras de dar seguridad es el citado control. El nuevo túnel tiene cerca de seis kilómetros de longitud y, según datos municipales, el recorrido por el centro pasa cerca de unos 800 edificios, en una zona habitada por más de 50.000 personas.
El Boletín Oficial del Estado (BOE)publicó ayer la licitación, por un total de 1.296.471,68 euros, del "contrato de consultoría y asistencia para la inspección de los edificios próximos a las obra del túnel de la línea de alta velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa, tramo Sants-Sagrera". Este es el enunciado del concurso, cuyas ofertas se podrán presentar hasta el mediodía del próximo 29 de mayo. La resolución del ADIF, entre empresarial dependiente del ministerio que se encarga de las obras, establece que el periodo para ejecutar esta inspección es de 18 meses.
El pasado 3 de abril, el Consorcio Barcelona Alta Velocidad aprobó el trazado definitivo del trazado del tren veloz por el centro de la ciudad. En la rueda de prensa posterior al acuerdo, el secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán, y el secretario de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, insistieron en que todos los edificios serán radiografiados antes del paso de la tuneladora y después, para establecer una comparación y cerciorarse realmente de que las obras tienen impacto o no en los inmuebles. Además de que está vigilancia supone un plus de seguridad para los afectados cuando aún se está bajo el síndrome del Carmel, la Administración también quiere evitar que se den casos de picaresca. En las indagaciones posteriores al hundimiento del túnel del metro se detectaron ciertas trampas. Grietas alejadas del cráter y antiguas se intentaron colar como resultado del impacto.
Fuentes del Adif explicaron que este servicio de inspección consistirá en una constatación fotográfica del estado aparente de los edificios y en un estudio patológico de éstos. La revisión será, por tanto, exterior e interior.
Estas fuentes precisaron que inspecciones de este tipo ya se están efectuando en el área urbana de El Prat y l´Hospitalet.
http://www.lavanguardia.es/web/20060413 ... 34836.html
FRANCESC PEIRÓN - 13/04/2006
BARCELONA
Si quedó algún temor, si alguien pensó que las palabras se las lleva el viento y que ya son muchas las promesas incumplidas, en esta ocasión parece que se equivocó. El Ministerio de Fomento ya ha dado el primer paso para contratar, por un coste de casi 1,3 millones de euros, los servicios técnicos que se encargarán de auscultar los edificios que quedarán a lado y lado del nuevo túnel del AVE por el centro de Barcelona, entre las estaciones de Sants y la futura de la Sagrera.
La idea es que no sólo la Sagrada Família se lleva todos los esfuerzos, que también preocupa el ciudadano de a pie. Una de las maneras de dar seguridad es el citado control. El nuevo túnel tiene cerca de seis kilómetros de longitud y, según datos municipales, el recorrido por el centro pasa cerca de unos 800 edificios, en una zona habitada por más de 50.000 personas.
El Boletín Oficial del Estado (BOE)publicó ayer la licitación, por un total de 1.296.471,68 euros, del "contrato de consultoría y asistencia para la inspección de los edificios próximos a las obra del túnel de la línea de alta velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa, tramo Sants-Sagrera". Este es el enunciado del concurso, cuyas ofertas se podrán presentar hasta el mediodía del próximo 29 de mayo. La resolución del ADIF, entre empresarial dependiente del ministerio que se encarga de las obras, establece que el periodo para ejecutar esta inspección es de 18 meses.
El pasado 3 de abril, el Consorcio Barcelona Alta Velocidad aprobó el trazado definitivo del trazado del tren veloz por el centro de la ciudad. En la rueda de prensa posterior al acuerdo, el secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán, y el secretario de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, insistieron en que todos los edificios serán radiografiados antes del paso de la tuneladora y después, para establecer una comparación y cerciorarse realmente de que las obras tienen impacto o no en los inmuebles. Además de que está vigilancia supone un plus de seguridad para los afectados cuando aún se está bajo el síndrome del Carmel, la Administración también quiere evitar que se den casos de picaresca. En las indagaciones posteriores al hundimiento del túnel del metro se detectaron ciertas trampas. Grietas alejadas del cráter y antiguas se intentaron colar como resultado del impacto.
Fuentes del Adif explicaron que este servicio de inspección consistirá en una constatación fotográfica del estado aparente de los edificios y en un estudio patológico de éstos. La revisión será, por tanto, exterior e interior.
Estas fuentes precisaron que inspecciones de este tipo ya se están efectuando en el área urbana de El Prat y l´Hospitalet.
http://www.lavanguardia.es/web/20060413 ... 34836.html
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
Una noticia del El periodico
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... 2&h=060416
DEBAT SOBRE EL TREN D'ALTA VELOCITAT A BARCELONA
Els enginyers industrials no creuen que l'AVE arribi a Sants el 2007
• El secretari del col.legi professional assenyala com a data més "raonable" a finals del 2008
• Demana que l'opció de fer un túnel urbà que eviti passar per sota d'edificis no sigui obligada
Els enginyers industrials de Catalunya, un col.lectiu professional clau en nombroses activitats econòmiques públiques i privades, han llançat un toc d'atenció sobre el calendari "voluntarista" que manté tant sí com no el Ministeri de Foment per a l'arribada de l'AVE a Barcelona el 2007. Josep Maria Rovira, secretari del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, va declarar a aquest diari que és "molt i molt difícil" que el tren arribi a Sants l'any que ve. "Una data raonable seria a finals del 2008", va assegurar.
Rovira considera "lloable" que Foment posi terminis concrets a un projecte que en els últims anys ha patit innombrables problemes i retards. No obstant, considera que, per més que s'hi destinin tots els mitjans possibles i encara que hi hagi plena voluntat política, "les dates són molt ajustades".
La situació del tram Lleida-Tarragona li serveix d'exemple. Al març es va anunciar que la catenària de la línia, ja acabada, disposava de tensió elèctrica, i que es podien iniciar els milers de quilòmetres de proves necessaris per comprovar tot el material. Això ha de permetre que l'AVE arribi a Tarragona a finals del 2006, com manté el ministeri.
"ELS NÚMEROS NO SURTEN"
Per poder seguir el mateix procés a Barcelona, totes les obres, inclosa la reforma de l'estació de Sants, s'haurien d'acabar a finals del 2006. "Però, ¿com està Sants?", es pregunta el secretari dels enginyers industrials. Respon que els números "no surten" i que caldrà disposar d'un any més.
El col.legi considera tècnicament solvent el projecte de fer passar el túnel del tren d'alta velocitat pel carrer de Mallorca, al costat de la Sagrada Família, i destaca que els mateixos arquitectes del temple així ho han afirmat.
Rovira creu que la pantalla de pilons a gran profunditat anunciada per Foment per protegir el monument no només en salvaguardarà els fonaments, sinó que també protegirà el mateix túnel de l'AVE de l'efecte d'un edifici singular en obres que canvia constantment. El benefici de l'aïllament serà mutu.
L'existència del túnel, d'altra banda, condicionarà, segons Rovira, els treballs que d'aquí a 10 o 15 anys pugui realitzar la junta del temple per construir la gran escalinata sobre el carrer de Mallorca que va projectar Antoni Gaudí.
L'EXEMPLE DEL TRIANGLE
Considera que crear aquesta estructura és tècnicament possible, encara que resulti més car, i que se n'hauran de reduir les dimensions per no afectar la galeria ferroviària. Posa l'exemple de l'edifici El Triangle, que a la façana del carrer de Pelai té menys altura perquè a sota hi ha la volta de l'estació dels FGC de la plaça de Catalunya, construïda el 1929.
L'elecció d'un traçat de túnel que no passi per sota de cap immoble resol, segons el secretari del col.legi, problemes d'"afectació psicològica i de contestació social" dels veïns.
Però és una "solució particular a un problema particular", que no s'ha d'estendre, a partir d'ara, obligatòriament a qualsevol obra. Rovira recorda l'absència de successos significatius en 82 anys de construcció de túnels a Barcelona, amb l'única excepció del Carmel.
Pot passar, afirma Josep Maria Rovira, que apareguin algunes fissures en diversos edificis per problemes d'assentament o de vibracions, però això serà "una qüestió estètica, no estructural", que l'Administració podrà resoldre.
ESMORTEIR VIBRACIONS
El portaveu col.legial adverteix a Foment que seria prudent prendre mesures per esmorteir les vibracions i evitar problemes com els que pateixen des de fa anys --avui en vies de solució-- els veïns de la L-4 del metro entre Bogatell i Selva de Mar.
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... 2&h=060416
DEBAT SOBRE EL TREN D'ALTA VELOCITAT A BARCELONA
Els enginyers industrials no creuen que l'AVE arribi a Sants el 2007
• El secretari del col.legi professional assenyala com a data més "raonable" a finals del 2008
• Demana que l'opció de fer un túnel urbà que eviti passar per sota d'edificis no sigui obligada
Els enginyers industrials de Catalunya, un col.lectiu professional clau en nombroses activitats econòmiques públiques i privades, han llançat un toc d'atenció sobre el calendari "voluntarista" que manté tant sí com no el Ministeri de Foment per a l'arribada de l'AVE a Barcelona el 2007. Josep Maria Rovira, secretari del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, va declarar a aquest diari que és "molt i molt difícil" que el tren arribi a Sants l'any que ve. "Una data raonable seria a finals del 2008", va assegurar.
Rovira considera "lloable" que Foment posi terminis concrets a un projecte que en els últims anys ha patit innombrables problemes i retards. No obstant, considera que, per més que s'hi destinin tots els mitjans possibles i encara que hi hagi plena voluntat política, "les dates són molt ajustades".
La situació del tram Lleida-Tarragona li serveix d'exemple. Al març es va anunciar que la catenària de la línia, ja acabada, disposava de tensió elèctrica, i que es podien iniciar els milers de quilòmetres de proves necessaris per comprovar tot el material. Això ha de permetre que l'AVE arribi a Tarragona a finals del 2006, com manté el ministeri.
"ELS NÚMEROS NO SURTEN"
Per poder seguir el mateix procés a Barcelona, totes les obres, inclosa la reforma de l'estació de Sants, s'haurien d'acabar a finals del 2006. "Però, ¿com està Sants?", es pregunta el secretari dels enginyers industrials. Respon que els números "no surten" i que caldrà disposar d'un any més.
El col.legi considera tècnicament solvent el projecte de fer passar el túnel del tren d'alta velocitat pel carrer de Mallorca, al costat de la Sagrada Família, i destaca que els mateixos arquitectes del temple així ho han afirmat.
Rovira creu que la pantalla de pilons a gran profunditat anunciada per Foment per protegir el monument no només en salvaguardarà els fonaments, sinó que també protegirà el mateix túnel de l'AVE de l'efecte d'un edifici singular en obres que canvia constantment. El benefici de l'aïllament serà mutu.
L'existència del túnel, d'altra banda, condicionarà, segons Rovira, els treballs que d'aquí a 10 o 15 anys pugui realitzar la junta del temple per construir la gran escalinata sobre el carrer de Mallorca que va projectar Antoni Gaudí.
L'EXEMPLE DEL TRIANGLE
Considera que crear aquesta estructura és tècnicament possible, encara que resulti més car, i que se n'hauran de reduir les dimensions per no afectar la galeria ferroviària. Posa l'exemple de l'edifici El Triangle, que a la façana del carrer de Pelai té menys altura perquè a sota hi ha la volta de l'estació dels FGC de la plaça de Catalunya, construïda el 1929.
L'elecció d'un traçat de túnel que no passi per sota de cap immoble resol, segons el secretari del col.legi, problemes d'"afectació psicològica i de contestació social" dels veïns.
Però és una "solució particular a un problema particular", que no s'ha d'estendre, a partir d'ara, obligatòriament a qualsevol obra. Rovira recorda l'absència de successos significatius en 82 anys de construcció de túnels a Barcelona, amb l'única excepció del Carmel.
Pot passar, afirma Josep Maria Rovira, que apareguin algunes fissures en diversos edificis per problemes d'assentament o de vibracions, però això serà "una qüestió estètica, no estructural", que l'Administració podrà resoldre.
ESMORTEIR VIBRACIONS
El portaveu col.legial adverteix a Foment que seria prudent prendre mesures per esmorteir les vibracions i evitar problemes com els que pateixen des de fa anys --avui en vies de solució-- els veïns de la L-4 del metro entre Bogatell i Selva de Mar.