Transport.cat

Article d'avui de El Periodico de Catalunya
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ ... pa-1526441

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... ia-1685541
DESENVOLUPAMENT DEL TRANSPORT FERROVIARI
Els últims pous de l'AVE es faran a Urgell, Nàpols i Independència
Els treballs obligaran a tancar entre 2 i 3 mesos en cada cas les cruïlles de Provença i Mallorca
Adif, Protecció Civil i els Bombers decideixen les sortides d'emergència del túnel encara pendents

Divendres, 20 de abril del 2012 RAMON COMORERA BARCELONA
Els últims impactes als carrers de l'Eixample, en especial als seus veïns i comerciants, de les discutides, però avui indiscutibles, obres del túnel d'alta velocitat pel centre de Barcelona ja tenen el seu lloc al mapa de la capital. El gestor d'infraestructures Adif, responsable de la construcció de la línia de l'AVE, l'ajuntament, Protecció Civil i els Bombers han pactat la ubicació dels tres últims pous per construir les sortides d'emergència pendents. Les cruïlles que d'aquí unes setmanes -fins als últims mesos de l'any- estaran successivament tancades i inutilitzades seran les de Provença-Urgell, Mallorca-Nàpols i Mallorca-Independència.

Aquests punts de fugida en cas d'accident en la llarga galeria ferroviària de 5,8 quilòmetres que uneix Sants amb la Sagrera s'afegiran als altres sis ja executats durant la perforació del túnel. Aquests pous (Mallorca-Biscaia, Trinxant i Padilla; i Provença-Bruc, Enric Granados i Entença) es van utilitzar durant la perforació per a l'entrada, sortida i manteniment de la tuneladora. Després de més d'un any d'una notable ocupació de calçades i voreres i de no poques molèsties i queixes dels veïns, de tot plegat només queden ara visibles a les voreres les enormes planxes metàl·liques que s'aixequen per accedir a les escales que condueixen al túnel. En aquests punts la ciutat va tornar al seu lloc fa un temps, però ara arriba l'impacte final, que tornarà a posar a prova la paciència d'uns quants barcelonins.

Els nous pous, segons Adif, han de causar menys problemes que la majoria dels seus predecessors per dues raons: són més petits, fan nou metres de diàmetre, i s'excavaran amb una innovadora tuneladora vertical que ocupa menys espai i treballa més ràpid. La màquina es va utilitzar per primera vegada a Barcelona en el pou de Provença-Enric Granados i ara tornarà a la feina.

Aquests tres últims pous es construiran a la tangent del túnel, de manera que s'ubicaran a prop d'un dels xamfrans de les cruïlles escollides. Per determinar amb precisió on, el dia 24 comença una campanya de cales que durarà aproximadament un mes, a raó de 10 dies per excavació. Els sondejos han de permetre detectar, sense les sorpreses d'última hora que afecten moltes obres, els cables i les conduccions de tot tipus (electricitat, gas, aigua, telèfon, sanejament) existents en el subsòl. En principi, els xamfrans escollits són els de Llobregat-muntanya, a Provença-Urgell i Mallorca-Nàpols, i el de Besòs-mar, a Mallorca-Indepèndencia.

Els sondejos començaran dimarts que ve a Nàpols i seguiran a Independència i Urgell. Es realitzaran unes sis perforacions per a cada sortida d'emergència de forma manual o amb l'ús de maquinària de petites dimensions. Aquests treballs afectaran la meitat de les voreres i les places d'aparcament, però no les calçades de circulació. El comitè d'obres de l'ajuntament va aprovar ahir la realització i l'impacte d'aquests treballs preliminars i haurà de fer el mateix a partir del juny quan Adif acabi els projectes constructius dels pous i es disposi a començar les excavacions i a ocupar els carrers.

LA MATEIXA MÀQUINA / La construcció dels pous durarà entre dos i tres mesos en cada cas i en la fase principal d'excavació s'hauran de fer forçosament de manera successiva, ja que s'utilitzarà la mateixa tuneladora vertical. La màquina, que avança com les seves germanes grans dels túnels col·locant anells de formigó (dovelles) arribarà fins a una profunditat aproximada de 29 metres al xamfrà d'Independència, on hi ha un edifici de set plantes, 27 metres a Nàpols, davant de l'entrada a les instal·lacions esportives d'una escola religiosa, i 21 metres a Urgell, una cruïlla de grans dimensions per l'amplitud d'aquest carrer.

Adif no dóna cap calendari concret per a les tres obres, però assegura que seran «ràpides» pel sistema utilitzat. A més, afegeix que l'impacte serà similar al del pou de Provença-Enric Granados, l'únic dels sis ja realitzats de les mateixes dimensions i amb el mateix mètode constructiu.

Per cert es veritat que volen obrir un Túnel entra la futura Estació de la Sagrera AVE i Sagregra Meridiana?

Havien parlat de fer un passadís de connexió mitjançant cintes transportadores, però al final, es tirarà de metro, cosa prou lògica.

Guigui wrote:Havien parlat de fer un passadís de connexió mitjançant cintes transportadores, però al final, es tirarà de metro, cosa prou lògica.

no estic d'acord crec que un passadis rodant entre sagrera tav y sagrera meridiana estaria prou be, com a mínim pels usuaris de la R2,R3 que vulguin agafar la linia 5 del metro

Arribaries abans en metro.

No me explicat bé em refereixo a un túnel ferroviari per desviar les linias R3 i R4 i Regionals encomptes de Sagrera Meridiana a Arc de Triomf de Sagrera Meridiana a Sagrera Ave per així sortin totes les linies de Sagrera Ave com Sants.

En principi, està pensat que les línes de rodalia i regionals circulin per on circulen ara.

L'altre dia a l'Estació de Sants observant les toperes de les vies 1 a la 6 no vaig veure per on allargarant aquestes vies fins a Sagrera. Almenys que la idea sigui que Sants Sigui Terminal de les Linies que venen de Madrid i les Linias que vagin cap a França neixin només de la Futura Sagrera sense començar a Sants.

rangqiang wrote: Almenys que la idea sigui que Sants Sigui Terminal de les Linies que venen de Madrid i les Linias que vagin cap a França neixin només de la Futura Sagrera sense començar a Sants.

Si això fos cert, no caldria construir el túnel.

Efectivament totes les vies d'ample internacional que hi ha a Sants (de l'1 a la 6) estaran connectades amb el nou túnel, un cop siguin perllongades.

rangqiang, a l'estació de Sants, encara resta un espai després dels topalls de les vies d'ample europeu. En aquella zona obriran el mur de contenció (i estructural) per a connectar el pati de vies de Sants amb el nou tunel de l'AVE. Llavors només caldrá posar la plataforma ferroviària en el túnel i connectar-ho amb les vies, d'ample europeu, de Sants.

Llavors si Finalitzaran tots els llargs recorreguts entre Sants i Sagrera ja cabran els Regionals com a final de linia? Ja podrà suportar Sants i Sagrera tant tràfic i linias terminals? Perque Sants té numes 14 vies. 6 UIC i la resta ample. hauran de fer més gran Sants.

Les vies d'ample ibèric no es tocaran. Per tant, tindran la mateixa capacitat que ara.

A la llarga, quan s'acabi tot, (amb el pas actual, igual vora el 2050) les vies en ample espanyol quedaran per a rodalies (se suposa que es podran millorar freqüències si es posa ERTMS nivell 2 o més a tota la xarxa) i quatre regionals cap a EdF.
Vies UIC es menjaran tot el trànsit LD, més algun que altre Avant a Girona. Llavors el Costa Brava dirà adeú i faltarà veure que fan amb el Mare Nostrum: si el mantenen o hi posen un 730. Sobretot si s'obre la interconnexió amb canviador d'ample entre Camp de Tarragona i el sud.

Però crec que alguns això, ja no hi seran a temps de veure-ho...

Avui en dia les vies d'ample europeu ja estan segredades de la resta, com es de suposar, l'únic es que no tenen sortida direcció plaça Catalunya. Quan perforin el mur pantalla i el connectin amb el túnel de l'AVE, llavors tindran sortida com les vies tradicionals que entren per la banda d'Hospitalet i surten pels tunel de Pl. Catalunya i el de Gràcia (no se si ho dic exactament, però espero que s'entengui el que dic).
Jo entenc que els trens de llarga distància desapareixeran o petiran grans transformacions i els regionals alguns també desapareixeran al ser tots aquests traspassats a la línia d'alta velocitat (car que hi ha el servei directe Madrid-Barcelona i el "regional" que para a tot arreu).
Això hauria de comportar un alleugeriment en la xarxa de rodalia de Catalunya amb el que es podria aprofitar per a potenciar les diferents línies de rodalia existents.

Tot i amb això, cal reformar el sistema actual desde els combois a la infraestructura que es pèsima com podem veure cada dia en els incidents que hi han.

albe6 wrote:A la llarga, quan s'acabi tot, (amb el pas actual, igual vora el 2050) les vies en ample espanyol quedaran per a rodalies (se suposa que es podran millorar freqüències si es posa ERTMS nivell 2 o més a tota la xarxa) i quatre regionals cap a EdF.
Vies UIC es menjaran tot el trànsit LD, més algun que altre Avant a Girona. Llavors el Costa Brava dirà adeú i faltarà veure que fan amb el Mare Nostrum: si el mantenen o hi posen un 730. Sobretot si s'obre la interconnexió amb canviador d'ample entre Camp de Tarragona i el sud.

Però crec que alguns això, ja no hi seran a temps de veure-ho...

Crees que cuando esté todo echo el 2050 o cuando sea la EDF no se la abran quitado de encima?

Vaya error seria cerrar EDF.

http://prensa.adif.es/ade/u08/GAP/Prens ... endocument


Adif inicia los trabajos previos para la salida de emergencia del túnel Sants-La Sagrera en Mallorca-Independència

• Las primeras actuaciones consistirán en el desvío y reposición de los servicios afectados • Adif ha realizado un intenso esfuerzo de planificación para minimizar las afecciones, que comportarán únicamente una reducción de dos carriles de circulación • Se trata de una de las tres salidas de emergencia adicionales que se construirán junto a las otras dos previstas en las calles Mallorca-Nàpols y Provença-Comte d’Urgell

01/08/2012. - Adif iniciará el próximo lunes 6 de agosto los trabajos previos para la construcción de una de las tres salidas de emergencia adicionales del túnel Sants-La Sagrera de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, que se situará en la confluencia de las calles Mallorca e Independència.

Los trabajos previos consistirán en el desvío de los servicios y canalizaciones afectadas, entre las que figuran redes de fibra óptica, telefonía y electricidad de media tensión, y su reposición en un nuevo y definitivo emplazamiento; garantizando así el correcto suministro durante las obras de ejecución de la nueva estructura. El desvío del resto de servicios afectados, abastecimiento de agua potable y energía de baja tensión, se llevará a cabo durante la ejecución del pozo.

Para facilitar estos trabajos y poder ejecutar los desvíos con la máxima precisión se ha realizado de forma previa una exhaustiva campaña de catas de reconocimiento, con el objetivo de localizar con total exactitud la situación de estas acometidas.

Una vez finalizada la reubicación de las canalizaciones, se iniciará la construcción de la salida de emergencia adicional, que se emplazará en el chaflán lado Besòs-mar de la confluencia de las calles Mallorca e Independència.

Afecciones a la movilidad

Adif ha realizado un intenso esfuerzo de planificación con el objetivo de reducir las afecciones al tráfico viario generadas por estos trabajos. Por ello, y de acuerdo con el Ayuntamiento de Barcelona, los trabajos coinciden con el período vacacional de agosto y su ejecución se ha dividido en diversas fases.

De este modo, en las dos primeras etapas, que se llevarán a cabo durante el mes de agosto, se ocuparán entre 2 y 2,5 carriles de la calle Mallorca y los chaflanes Llobregat-mar y Llobregat-montaña, en función de la fase. Asimismo, no se producirán afecciones al tráfico peatonal ni a los vados, que tendrán garantizado el acceso.

En las fases posteriores, las afecciones en superficie consistirán en la ocupación de los chaflanes y de 2 carriles en la calle Independència, uno de estacionamiento y el otro de circulación, para realizar el resto de canalizaciones y las cámaras o arquetas de los diferentes servicios. Está previsto que el conjunto de trabajos previos finalice a mediados de noviembre.

Por otro lado, se están realizando los trabajos previos de desvío de servicios en la salida de emergencia de las calles Provença-Urgell, que son financiados por Adif y ejecutados por las propias compañías suministradoras.

Tres salidas de emergencia adicionales

Con estas instalaciones serán seis los pozos ejecutados durante la perforación del túnel Sants-La Sagrera, que en fase de explotación también se utilizarán como salida de emergencia. Son los de ataque (calles Mallorca-Biscaia), extracción de la tuneladora (calles Provença-Entença) y los de mantenimiento (calles Mallorca-Trinxant, Mallorca-Padilla, Provença-Bruc y Provença-Enric Granados).

Los emplazamientos acordados para las tres salidas de emergencia adicionales son las calles Provença-Comte d’Urgell, Mallorca-Independència y Mallorca-Nàpols.

Financiación europea

La Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa ha sido cofinanciada por el Fondo de Cohesión, en las obras de plataforma del tramo Madrid-Barcelona, así como el suministro y montaje de vía del tramo Madrid-Vilafranca del Penedès e instalaciones de electrificación, señalización y comunicaciones del tramo Madrid-Lleida, con una ayuda que asciende a 3.389,3 millones de euros.

Las Ayudas RTE-T (Redes Transeuropeas de Transporte) en el mismo periodo han financiado los estudios y proyectos, así como las obras de la plataforma del tramo Maçanet-Sils, con una ayuda que asciende a 70,9 millones de euros.

En el periodo 2007-2013 serán cofinanciadas por las ayudas RTE-T la implementación del ERTMS (Sistema de Gestión de Tráfico Ferroviario Europeo) del tramo Barcelona-Figueres, con una ayuda de 10,6 millones de euros. El Banco Europeo de Inversiones (BEI) participa también en la financiación de este proyecto.

El tramo Barcelona-Figueres de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa cuenta con una inversión aproximada de 4.200 millones de euros.

La Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa ha sido cofinanciada por el Fondo de Cohesión, en las obras de plataforma del tramo Madrid-Barcelona, así como el suministro y montaje de vía del tramo Madrid-Vilafranca del Penedès e instalaciones de electrificación, señalización y comunicaciones del tramo Madrid-Lleida, con una ayuda que asciende a 3.389,3 millones de euros.

Algú sabria explicar per què el subministrament i muntatge de via fins a Vilafranca i les instal·lacions elèctriques fins a Lleida no han tingut finançament de la UE? Zona massa rica per a rebre'n? L'estat ha declinat demanar-ne fons? Algun altre motiu inescrutable?

Guigui wrote:

La Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa ha sido cofinanciada por el Fondo de Cohesión, en las obras de plataforma del tramo Madrid-Barcelona, así como el suministro y montaje de vía del tramo Madrid-Vilafranca del Penedès e instalaciones de electrificación, señalización y comunicaciones del tramo Madrid-Lleida, con una ayuda que asciende a 3.389,3 millones de euros.

Algú sabria explicar per què el subministrament i muntatge de via fins a Vilafranca i les instal·lacions elèctriques fins a Lleida no han tingut finançament de la UE? Zona massa rica per a rebre'n? L'estat ha declinat demanar-ne fons? Algun altre motiu inescrutable?

Crec que és més cosa del fet de fer-ho per diferents licitacions, i el fet d'haver arribat al topall de subvenció de la UE per al total del projecte. És a dir, si la UE et dóna 100 per al total projecte Madrid-Barcelona i aquests 100 te'ls has gastat quan arribes a Tarragona, la resta l'has de posar de la teva butxaca.