Diari de Girona wrote:Tres hores per anar de Girona a Barcelona amb tren
ALBERT SOLER, GIRONA
Renfe sempre podrà al·legar que no va portar els seus trens a lluitar contra els elements, però això servirà de poc consol als ja, més que habituats, fastiguejats gironins que agafen els combois regularment. Acostar-se ahir a la tarda a l´estació de Renfe a Girona i parlar amb els passatgers que arribaven -amb retard en tots els casos, per suposat- de Barcelona era un no parar d´escoltar històries. Cada viatger duia la seva, però en triarem tres que, mutatis mutandis, segurament es poden aplicar a la totalitat dels usuaris.
La primera de les històries és la d´una viatjera que afortunadament no es traslladava a Barcelona per questions laborals. De tota manera, per intentar aprofitar el dia va decidir agafar el tren de les 8.40h del matí, així amb sort ja podria esmorzar a Barcelona. L´emorzar es va convertir en aperitiu, i si es descuida en dinar: va arribar a la capital tres hores després de sortir de Girona, després de diverses parades i interrupcions. Va ser afortunada: va enxampar l´hora en què l´avaria de Cardedeu es va solucionar i va poder finalitzar el trajecte sense haver de pujar en cap autobús, sempre dins del seu vagó. Axò sí, tres hores després de sortir de Girona.
La Susi, dues amigues i els seus respectius fills van decidir passar el dia Barcelona, que ja se sap que aguantar els fills de vacances, tancats a casa, és un suplici. Poc podien imaginar que en lloc d´aguantar-los tancats a casa els haurien d´aguantar tancats en un vagó de tren. Matineres elles i els petits, es van plantar a l´estació per agafar el tren de les 9, però ja en observar les pantalles indicadores sense res anotat van sospitar que alguna cosa passava. Dirigint-se a taquilles, ningú els va saber explicar per què no hi havia trens ni quan trigaria a solucionar-se la situació -i ja eren les 9, hores després de l´avaria!!-, si bé les van aconsellar -«molt amablement»- que agafessin un autobús a l´estació, que està al costat. En lloc d´això -i ja que ningú els havia dit que el problema era tècnic entre Girona i Barcelona- van resoldre agafar el primer tren cap a Figueres, «a veure si hi havia sort i allà en sortia un cap a Barcelona». Dit i fet. La fortuna va voler que en arribar a la capital empordanesa efectivament, sortís un comboi cap a Barcelona...que invitablement va ensopegar amb l´avaria del Vallès i allà es va aturar. Finalment, van arribar a Barcelona a les 13h en lloc de a les 10h com tenien previst, és de suposar que amb els quatre fills a punt d´un atac de nervis. I elles encara més.
Encara enfadades, nervioses i amb els nens mig morts de gana, van anar al Maremàgnum barceloní a comprar un entrepà, per acabar topant amb una dependenta que se´ls va dirigir en castellà i en anglès. A la pregunta de si no podia parlar en català, l´amable treballadors va contestar que «esto es España y el idioma oficial es el español». Cosa que en principi no sembla imputable a Renfe, però que la Susi va demanar que es fes constar perquè les autoritats en prenguin nota. Doncs ja està.
En Quim agafa cada dia el tren de les 7.27 h -o sigui, estem parlant d´algú curtit en mil batalles amb la Renfe- fins a Sant Celoni -hi arriba a les 7.59 h-, on n´agafa un altre fins a Granollers, on porta la comptabilitat de l´empresa Covalco. El que va comptar ahir, però, van ser sobretot hores de viatge.
Segons assegura, el viatge va ser com una pel·lícula d´intriga: una veu en off que sortia dels altaveus del comboi anava dient frases com «intentarem arribar fins a Hostalric», o més endavant, «intentarem arribar a Sant Celoni», sense que ningú expliqui a què obeeixen aquests successius: si a temor a algun atemptat, a una avaria, o a una aposta del maquinista amb un amic de l´ànima.
Tot i el suspens i el consegüent retard, finalment el tren va arribar a Sant Celoni a les 10 del matí. Allà, l´única font d´informació de què disposen els viatgers és un guarda de seguretat que es pren aquestes noves atribucions amb més ganes que eficiència, com el mateix Quim assegura que ha pogut comprovar en altres ocasions. El guarda li diu que ja no hi ha cap tren fins a Granollers, així que el comptable de Covalco no té més remei que efectuar un dispendi extra de 30 euros -de la seva pròpia butxaca, recalca- i agafar un taxi fins l´estació de Granollers. Allà, un altre vigilant de seguretat en funcions d´informació i del que calgui li diu a Quim, ja un personatge de Kafka, que el seu col·lega de Sant Celoni s´havia equivocat, i que sí que hi havia autobusos. Finalment, l´abnegat treballador va asseure´s davant dels libres de comptabilitat a les 11.15h, quan l´inici de la seva jornada és a les 8.45 h. I amb 30 euros menys a la butxaca.
-I els pensa reclamar a algú?
-«Ha ha. Doncs ja que està aquí els hi reclamo a vostè, perquè si haig d´esperar que me´ls torni Renfe...».
).
