Transport.cat

Adolescent barceloní wrote:Fent honor al títol del fil, jo confesso que MAI PUC VIATJAR A CAP LLOC SENSE PARLAR DE TRANSPORT. És al·lucinant... Si parlo de transports amb els meus companys, fugen de mi per no sentir-me! Si vaig amb la família, com parli de transports... em linxen

Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

UT596001 wrote:

Adolescent barceloní wrote:Fent honor al títol del fil, jo confesso que MAI PUC VIATJAR A CAP LLOC SENSE PARLAR DE TRANSPORT. És al·lucinant... Si parlo de transports amb els meus companys, fugen de mi per no sentir-me! Si vaig amb la família, com parli de transports... em linxen

Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

A mi em passava una mica al revés: intentava no parlar de transports però com acabava per no parlar absolutament de res acabaven parlant de transports però amb l'objectiu de linxar-me.

La solució ha sigut ben senzilla i és o bé viatjar sol o només amb altres aficionats, ja que un altre problema que hi havia és que el programa del viatge sempre el marcaven els altres i sempre ho modificaven a gust dels altres menys el meu, així que si volia veure alguna cosa del meu interès (fos transportil o no) sempre em tocava escacejar-me. Ara ho puc fer de manera tranquil·la i prenent-me el temps que cregui convenient. Quan viatjo amb altres aficionats el programa sol ser consesuat per tant no existeixen problemes.

Tot i així, espero que tinguis molta més sort que jo i no hagis de recórrer a aquest tipus de solucions.

Guigui wrote:Wikivoyage, la guia de viatges gratuïta

Ubiquémonos. Anno Domini MMVI, o sea 2006, cosa de año y medio antes de que este blog suyo de ustedes empezara a existir. Hacía unos siete meses que me había trasladado a Barcelona desde mi Madrid natal. Por si se lo preguntan, sí, había una mujer detrás de la mudanza. Y sí, me casé con ella. Algún lector veterano tal vez se acuerde el post en un terrible inglés que publiqué por aquel entonces. A lo que iba. Cuando llegué a Barcelona obtuve mi primer contrato laboral decente, que incluso superaba en un par de docenas de euros el mileurismo en doce pagas, y que me permitía no sólo comer y pagar una habitación en un piso compartido con una médico rumana adicta a los bikinis, un latin lover argentino y un diseñador gráfico de Vic, sino además lujos tales como cenar fuera de vez en cuando o ir de vacaciones con Easyjet a un Bed&Breakfast londinense o a algún tugurio en el antiguo Berlín Este. A cambio, eso sí, el trabajo me exigía tener un coche. Bueno, en realidad no me lo exigían. Pero era un trabajo de comercial para empresas por toda Cataluña, y durante seis meses las había pasado bastante canutas yendo a lugares tan exóticos como Sant Quirze del Besora o Sant Pere de Nosedonde usando sólo transporte público y algún taxi ocasional. Y uno no sabe lo que es el tercer mundo hasta que no ha viajado en las Rodalies de Barcelona. Hacen que Burundi parezca Singapur. El caso es que a los seis meses de llegar a la Ciudad Condal me compré un coche. Antes tuve que pasar el engorroso trámite de suspender dos veces el examen de conducir, pero esa es otra (aburridísima) historia. Ya estamos la mayoría de los protagonistas de esta narración. Yo, el trabajo y mi flamante coche nuevo. Falta la frontera.

Y uno no sabe lo que es el tercer mundo hasta que no ha viajado en las Rodalies de Barcelona. Hacen que Burundi parezca Singapur.

Adolescent barceloní wrote:Fent honor al títol del fil, jo confesso que MAI PUC VIATJAR A CAP LLOC SENSE PARLAR DE TRANSPORT. És al·lucinant... Si parlo de transports amb els meus companys, fugen de mi per no sentir-me! Si vaig amb la família, com parli de transports... em linxen

Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

raulitinbcn wrote:

Adolescent barceloní wrote:Fent honor al títol del fil, jo confesso que MAI PUC VIATJAR A CAP LLOC SENSE PARLAR DE TRANSPORT. És al·lucinant... Si parlo de transports amb els meus companys, fugen de mi per no sentir-me! Si vaig amb la família, com parli de transports... em linxen

Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

A mi em passa, no tres quarts del mateix, sinó quatre quarts del mateix.

Adolescent barceloní wrote:Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

Platanito wrote:

raulitinbcn wrote:

Adolescent barceloní wrote:Fent honor al títol del fil, jo confesso que MAI PUC VIATJAR A CAP LLOC SENSE PARLAR DE TRANSPORT. És al·lucinant... Si parlo de transports amb els meus companys, fugen de mi per no sentir-me! Si vaig amb la família, com parli de transports... em linxen

Potser exagero una miqueta, però no us creieu no... això què és: ser pesat, ser aficionat als transports, o estar obsessionat amb els transports? (hi ha un fil que no trobo on explico una cosa semblant)

A mi em passa, no tres quarts del mateix, sinó quatre quarts del mateix.

Si parles de transports quan estàs preparant un viatge o planificant les vacances, és sentit comú.

Si en parles quan passes a prop d'una estació o veus algun anunci o similar, hi ets aficionat.

Si en parles amb gent a qui se li'n refot, i a més sense venir al cas, ets un obsès.

I si somies amb segrestar un tramvia i fer-lo servir per aixafar i trossejar a qui no et vol escoltar parlar de transports, ets un maníac.

metring wrote:Ejem...Enteneu el títol del fil?