Transport.cat

Fran-Ikarus wrote:Diuen que diversos trens de la L1 no estan fent parada a Espanya "per motius tècnics"?

Javi M wrote:Jo hi he passat cap a les 11:45h, i els trens paraven. No hi havia aglomeracions a les andanes, de fet hi havia prou poca gent.

Aprofito per a comentar que dubto molt que les freqüències mínimes s'estiguin complint. Cap a l'hora que he agafat jo el metro, la L1 anava cada 15' ni més ni menys (que no és el triple de l'habitual, sinó bastant més). La L9S anava cada 22', que sí que és exactament el triple d'espera que durant un dia de servei normal.

uriol108 wrote:No vull ser mal pensat, pero... no trobeu massa casualitat que avui s'espatlli un tren de la l9 sud . Precisament entre fira i gornal ?

https://www.facebook.com/ada.colau/?ref=nf


Estos días, a raíz de la huelga de metro en Barcelona, he leído cosas como "Colau se sienta del otro lado", como si la “Ada alcaldesa” fuera completamente distinta de la “Ada activista”.
Sinceramente, yo no lo vivo así. Vengo de donde vengo, y soy la misma persona. Es evidente que como alcaldesa tengo unas responsabilidades diferentes a las que tenía antes, pero me mueve exactamente la misma voluntad que me ha movido siempre: hacer lo posible para trabajar por el bien común y mejorar la vida de la gente, sobre todo de la que más lo necesita.

He defendido y sigo defendiendo el derecho a huelga como un derecho fundamental y una conquista de los trabajadores. Ahora bien, entiendo que la huelga es una medida extrema a la que se recurre ante pérdidas de derechos y cuando la otra parte no ofrece diálogo, cuando no hay otra vía. No era este el caso. En el marco de una negociación ordinaria de convenio, la empresa pública que es TMB ha ofrecido desde hace meses mejoras en todos los aspectos planteados por los representantes sindicales: mejora salarial, reducción de la temporalidad y mejoras en transparencia de la empresa. Estamos de acuerdo con los trabajadores en que hay que superar la congelación salarial, y que hay que revisar y racionalizar la estructura directiva de TMB.

Sin embargo el comité de empresa se ha mantenido en posiciones de máximos en la cuestión retributiva, con unas peticiones que no son posibles dentro de la capacidad presupuestaria limitada de TMB. O dicho de otro modo: para satisfacer esas demandas, habría que subir tarifas, o empeorar el servicio, o subir impuestos a la ciudadanía, cosa que no nos planteamos. De hecho, recientemente el ayuntamiento tuvo que poner dinero de más para poder simplemente congelar tarifas en 2016, cuando creemos que habría que reducirlas. A pesar de todo esto, ha habido quienes nos han calificado de “patronal” (a mí, que no soy propietaria de nada y he vivido casi toda mi vida en situación bastante precaria). Finalmente los sindicatos decidieron levantarse de la mesa de mediación y mantener la convocatoria de una huelga, del todo legítima, pero que nos parece desproporcionada en estas circunstancias.

Honestamente: no ha sido una semana fácil. Pero tengo la convicción de que hemos hecho todo lo posible, y de que he estado donde tenía que estar para proteger dos derechos que no pueden ni deben colisionar: el de los trabajadores a mejorar sus condiciones de trabajo, y el de los ciudadanos a trasladarse por la ciudad en un transporte público de calidad a un precio asequible.

A la gente decepcionada porque "yo antes estaba del otro lado" o feliz de confirmar que "el poder cambia a las personas, ya lo decía yo" me gustaría explicarles que el día que decidí dar el paso y presentarme como candidata a la alcaldía lo hice sin ninguna ingenuidad: era muy consciente de que iba a tener que enfrentarme a todo tipo de límites y contradicciones. Pero tanto yo como el equipo de concejales que me acompañan en el gobierno, lo hacemos cada día con honestidad, con humildad, y con la tranquilidad que da ocupar un lugar de responsabilidad sin deberse ni a partidos, ni a bancos, ni a nadie más que a la ciudadanía y a la vocación de servicio público.

Els treballadors de metro i autobús de Barcelona s’han declarat en vaga i s’enfronten a la direcció de l’empresa, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Una de les queixes que formulen és la diferència salarial entre ells i la direcció. De moment, l’Ajuntament de Barcelona s’ha negat a fer públics els sous dels directius de l’empresa, tot i que és una empresa pública. Però un dels treballadors de l’empresa ha decidit de donar informació a la premsa. Parlem de Josep Garganté, ara regidor de la CUP, afiliat a COS. Gràcies al seu càrrec, és vocal del consell d’administració de TMB. Josep Garganté és conductor d’autobusos en actiu, tot i que a temps parcial. ‘Jo lliuro les dietes que em dóna l’empresa a la caixa de resistència que tenim els treballadors’, diu a VilaWeb. Fa tres dies, en una conferència de premsa improvisada, va aprofitar una compareixença de Colau per, immediatament després, agafar el micròfon. I davant tothom va començar a detallar sous i comportaments de la direcció de TMB. Després en va escriure aquest article: ‘TMB, entre el búnquer i la màfia‘. El vocal del consell d’administració de TMB Josep Garganté hi dibuixa una empresa que sembla un cementiri d’elefants per a ex-càrrecs, sobretot del PSC, i amb alguns sous elevadíssims. Ací en podeu veure el vídeo al canal de la CUP de Barcelona, que dura 17 minuts.




I ací teniu les paraules de Josep Garganté transcrites, resumides, i ordenades:

Sous dels directius de TMB
«—Dídac Pestaña. Ex-batlle de Gavà pel PSC. Fou vice-president de TMB amb un sou de 161.000 euros l’any. Ara ja no és a l’empresa.

—Antonio Poveda. Batlle de Sant Joan Despí pel PSC. Actual vice-president de TMB.

—Enric Cañas i Alonso. Treballava per a ICV (Entesa) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ara és conseller delegat de TMB. Sou de 105.000 euros. Aquest sou es va votar al consell d’administració. Només el meu vot en contra. I aquest contracte no el va veure cap membre del consell d’administració. Van votar sense veure el contracte abans.

—Pau Noy. Ex-conseller de TMB per Iniciativa per Catalunya. Ara és l’adjunt del conseller delegat. Sou de 60.000 euros amb els plusos i beneficis socials inclosos.

—Joaquim Balsera. Ex-batlle del PSC a Gavà. Comencem a pensar que és tradició a TMB col·locar ex-batlles socialistes de Gavà. Balsera és director de màrqueting. Quan vam demanar quin procés s’havia fet servir per contractar-los, ens van respondre: ‘Doncs com s’elegeixen els directius.’ Això vol dir via digital. I no em refereixo al 2.0, sinó a la manera d’Aznar. A dit.

—Miguel Ángel Martínez. Potser us sona. Socialista de la casa, càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Institut Metropolità del Taxi. Balsera va ser tan llest que fa anys va publicar al Facebook que Mònica Terribas era una ‘mal follada’ per una entrevista que va fer al president Montilla. Escàndol. El van fer dimitir de tot arreu. I aquest home on va acabar? A TMB. Hi fa de tècnic jurídic. Òbviament, fora de conveni.

Aquesta és la direcció de TMB que demana responsabilitat als treballadors.»

Altres
«Però, per si no fos prou: els directius fora de conveni de TMB tenen una mútua de salut privada: DKV. I ara volien, amb diners públics, promocionar mútues de salut privades per als qui estem dins de conveni. Per sort, hem aconseguit de tirar-ho enrere.

TMB s’ha gastat 900.000 euros en cent pàrquings privats.

TMB treballa amb una empresa, Autocares Congosto, i es gasta 170.000 l’any per portar gent a les oficines. Una empresa de transport públic que contracta una empresa de transport privat? Penseu-hi, eh? Aquest és el búnquer de TMB i així es gasta els diners.»

Autobusos i TMB
«La inspecció de Treball ha multat TMB amb una multa de 600 euros per tres ‘endolls’ familiars de sindicalistes d’UGT i el SiT, que van posar els seus familiars a treballar al metro de Barcelona. En concret, dues dones i una germana. Fins i tot la UGT del metro va haver de denunciar la UGT de l’autobús a inspecció de Treball perquè havien col·locat familiars al metro! I TMB ha estat multada. I a pagar la multa amb diners públics. Dos dels que han col·locat els seus familiars, per cert, ara són a la mesa de negociació d’autobusos.

Sentència contra TMB i UGT per hores sindicals il·legals. Durant anys TMB va donar hores per sobre dels convenis i estatuts a treballadors d’UGT. Això vol dir tenir treballadors que cobren cada dia i no van a treballar com a conductors o mecànics. Finalment el jutjat, després d’unes quantes denúncies, va fer que aquesta gent deixés les hores sindicals. Aquests són els sindicats que han arribat a un acord a autobusos.»

Resum de vagues passades
«Hem hagut de fer vagues per coses molt greus, com quan el president de l’empresa TMB es deia Xavier Casas i el batlle era Joan Clos. Vàrem fer vagues perquè aquesta empresa, TMB, havia acomiadat un treballador, que feia més de quinze anys que hi treballava, acusat d’haver robat un euro amb cinc cèntims, el preu d’un bitllet senzill. Després de quinze anys el van acomiadar. Aquest treballador, que era a la línia 9 i es deia Pablo Díez, va treballar fins a l’últim dia fins que li van donar la carta d’acomiadament. I amb la carta d’acomiadament se’n va anar a Montjuïc i es va penjar en un arbre. A TMB vàrem fer vagues –a UGT, no, com era d’esperar– i finalment l’empresa va admetre que l’havia acomiadat improcedentment. Això vol dir que l’havien acomiadat il·legalment i van haver d’indemnitzar la família, però el Pablo Díaz ja no és amb nosaltres.

També vàrem haver de fer vagues quan la presidenta era Assumpta Escarp i Jordi Hereu, el batlle. Aquella vegada, per què fèiem vagues? Doncs per una cosa tan senzilla com era per poder descansar dos dies la setmana. Escoltant ara la batllessa, em recorda bastant Assumpta Escarp. Deien que havien fet tant com era possible, i que per qüestions pressupostàries no es podia fer res més. Vaja, que s’enfonsava l’empresa si els conductors i conductores teníem dos dies de descans setmanal. Després de 27 dies de vaga i un any i mig de conflicte, vàrem aconseguir els calendaris amb dos dies de descans per setmana. No ens van regalar mai res; no ens han regalat mai res.

I finalment la vaga amb Joaquim Forn de president i Xavier Trias de batlle. Vàrem fer vaga per dues coses. Una, perquè ens van robar la paga extra de Nadal el 2012 i vàrem fer vaga pel company Andreu de Cabo, company que va denunciar un cap de telecomunicacions per haver ficat la mà a la caixa i també va denunciar un treballador que havia fet assetjament sexual a una treballadora d’una empresa externalitzada. Com va acabar la pel·lícula? Que després de 25 dies de vaga ens van haver de retornar la paga extra de Nadal i un jutjat va declarar que Andreu de Cabo havia estat acomiadat de manera il·legal, com a repressió sindical, per la qual cosa l’empresa tenia l’obligació de readmetre’l. I així va ser.»

Apujades de sou
«Una última dada. TMB són dues empreses, el bus i el metro, i correspon a l’AMB. Doncs avui hem sabut que el tresorer, el secretari, l’interventor, el coordinador general d’infrastructures i el coordinador d’oficina tècnica de gerència de l’AMB, dels nivells A130, el màxim de l’escala funcionarial, aquest any s’apujaran el sou de 7.846,62 euros. Quin és el seu sou anual? 75.941, 48 euros. I, a banda, la pujada anual que acabo de dir. Com a CUP hem preguntat sobre això a l’AMB, i Antonio Balmón ha dit que era un compromís personal seu. Com es pot veure, per als funcionaris d’alt nivell sí que hi ha pujades salarials.»