Transport.cat

Denisuko wrote:Segons la definició, Servei parcial seria donar servei a una part de la linia deixant algunes estacions fora de servei

Depèn que entenguis per "servei". Jo em referia a un tren concret, i no a tota la línia.

UT596001 wrote:

EUKibo wrote:Si haguessim d'aplicar aquesta filosofia de serveis parcials, que per cert al metro mai es fa...

A l'hora punta del matí a la L3 hi han metros parcials Plaça Espanya-Zona Universitària.

a l'hora punta del matí a la L3 hi van haver fa temps metros parcials Plaça Espanya- Zona universitària, igual que a L5 hi van haver Sagrera- Sants estació. (em sembla)

No recordo a quina línia era però em va passar no fa molt (dos o tres mesos) això de que arribi el metro buit a meitat línia...

Si que s'han fet serveis "parcials" es fàcil de comprobar apart del que diu orique pel fet de que esperant un metro a Diagonal moltes vegades passa un convoi buit amb el avis de aquest tren no admet passatge, a vegades sense avis, es a dir hi ha un tren que no para i si ho fa a partir de determinades estacions, també pot ser un convoi que es retiri de la circulació per qualsevol incidencia i passi sense parar, pero normalment es el primer cas.

MISSATGE 300!!

Això de que el tren buit no admet passatge també ho vaig veure a la línia 1 dues vegades durant dos dies consecutius a Clot (amb direcció Hospital de Bellvitge).

Denisuko wrote:D'on heu tret que a L3 es faci servei parcial de Espanya a Zona Universitaria?

Si arriba un tren buit es perquè desde que ha arribat al final, esta molt allunyat del tren que té a davant i llavors es salta unes quantes parades per posar-se més a prop però en cap cas es fa un servei parcial. També pot ser que s'hagi canviat i es passi unes quantes estacions pel mateix motiu, per estar més a prop del de davant.

No et dic que no facin també això que dius per posar en hora algun tren, però lo del reforç d'Espanya a Zona Universitaria ho vaig treure de la PTP i es fa 3 cops al dia, nomes els dies lectius al mati (em sembla que entre 8 i 8:30 o algo així). Per la característica del canvi d'agulla, a cada tren han d'anar 2 maquinistes, per que si no, s'ahuria de quedar parat entre Pl.Espanya i Poble sec per canviar de cabina i faria esperar al tren seguent que esta parat a poble sec.

Sembla que la L3 l'obriran d'aqui a poc el tram de connexió amb la L4 L11.

A la web del gencat posa que instalaran escales mecàniques i hi ha una imatge de la nova estació de Roquetes.

http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/ ... ctures.jsp

En sabeu alguna cosa?

http://www10.gencat.net/gencat/binaris/ ... -61953.pdf


Sembla que posen la tardor del 2008, i en canvi diuen que està tot ja enllestit, que nomes queden els detallets... A no ser que la data l'hagin calculat amb un 3% de comissió PSC, un 3% de comissió CiU, un 3% de comissio per ser la L3, un 3% de comissió perquè són tres les estacions afectades...

També he llegit tardor 2008 a la web de la PTP...

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/ca ... _infor.jsp

Segons el DPTOP, si no hi ha 3%, d'aquí a menys d'un mes, l'estudi informatiu del perllongament de la L1 de Fondo a Badalona Centre haurà finalitzat .

Com és que enlloc es nombra l'inici de les obres?

Hipòtesi:

Com hi ha molt endarreriment a les obres de la L2 Pep Ventura - Badalona Centre i L10 Gorg - Bon Pastor fins que aquestes no finalitzin no s'iniciaran les obres de la L1. La L2 està provocant greus afectacions a la pràctica totalitat de les tuses (autobusos pels qui no coneixeu aquest terme propi dels barcelonins nord) així com per la circulació al centre de la ciutat. La L10 ara provoca poques afectacions però igualment ha tingut paralitzat els barris de La Salut i Llefià. Només caldria bloquejar Montigalà per deixar-ho tot ben rematat. Igualment cal dir que el traçat de la L1 Fondo-Badalona Centre discorre per un eix de parcs i grans avingudes, així que l'afectació serà mínima de Fondo a Bufalà, el problema serà segurament de Bufalà a Badalona Centre que el traçat passarà per sota de vivendes i per l'avinguda Martí Pujol que no es pot tancar al transit

Com l'extensió és prou llarga i de Bufalà a Badalona Centre no es pot fer a cel obert l'obra, i Sant Crist està en "una muntanyeta" potser fan servir tuneladora, ja hi ha moltes tuneladores a Barcelona ocupades, fins que no acabi el perllongament dels FGC de Terrassa o Sabadell que tot i tenir menys població que Badalona tindran moltes més estacions de Rodalies i metro FGC perquè mentre la Maite Arqué com a uns quants badalonins he sentit dir en broma i no tant broma, només va a celebrar festes on donen de menjar, els altres alcaldes d'altres poblacions saben exigir allò que és just.

No us perdeu el gràfic amb el tram Verneda - Pep Ventura en groc. Deu ser de l'interès que els hi suscita.

Busman wrote:No us perdeu el gràfic amb el tram Verneda - Pep Ventura en groc. Deu ser de l'interès que els hi suscita.

Simplement s'ha agafat la pàgina del PDI 2001-2010, editat l'abril de 2002, on hi sortia aquest projecte.

Cap novetat de la L3 Canyelles-Trinitat Nova?

437.001 wrote:Cap novetat de la L3 Canyelles-Trinitat Nova?

Segons darreres notícies, sembla que s'inaugurarà a finals d'enguany.

Guigui wrote:

437.001 wrote:Cap novetat de la L3 Canyelles-Trinitat Nova?

Segons darreres notícies, sembla que s'inaugurarà a finals d'enguany.

Últimament a les andanes de Canyelles fa molta olor a obra i si es fixa un molt detalladament ja es pot veure el túnnel cap a Roquetes, ja no hi ha cap mur

Sí, jo dimarts al matí hi vaig estar, més que olor, hi havia molta pols blanca corrent per l'estació. També vaig escoltar cops molt forts, i em vaig fixar en que un tros del cul de sac estava sense sostre.

en principi està previst inaugurar per la mercè.

Notícia de http://www.canal-h.net

Joaquim Nadal visita les obres d'ampliació de cua de maniobres de l'L1 i els nous tallers de via

A l'estació d'Hospital de Bellvitge

El conseller de Política territorial i Obres públiques, Joaquim Nadal, i la tinenta d’alcalde d’urbanisme de l’Ajuntament, Ana María Prados, han visitat avui, dia 11 d’abril, les obres d’ampliació de la cua de maniobres de la la Línia 1 de Metro a L’Hospitalet de Bellvitge, i dels nous tallers de via que es construeixen al costat d’aquesta estació.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques treballa en l’ampliació e la cua de maniobres existent a l’estació d’Hospital de Bellvitge de la Línia 1 de Metro, per tal de comptar amb l’espai necessari per l’estacionament de nous trens i d’una subestació de tracció elèctrica que garanteixi el subministrament necessari per a l’augment de freqüències de pas previst en aquesta línia.

En aquest sentit, el conseller Nadal ha explicat que “la cua de maniobres permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens d’aquesta línia, d’un tren cada 3.40 minuts en hora punta els dies feiners, a un cada 3.05 minuts”. Això suposarà incrementar fins 31 la circulació de trens en hora punta, enfront dels 24 trens actuals, la qual cosa comportarà una millora substancial en la qualitat d’aquest mitjà públic. Es preveu que tot el nou tram de cua estigui en servei el pròxim estiu.

Les obres que ara estan en marxa permetran augmentar considerablement la capacitat de l’actual cua de maniobres de l’estació d’Hospital de Bellvitge. així, s’ampliarà aquest espai en 520 meres de longitud, per tal de facilitar l’estacionament de fins a 21 trens, enlloc dels 6 actuals.

Els treballs, que compten amb un pressupost de 30,6 milions d’euros, es van iniciar el mes de desembre de 2006, i fins al moment, s’ha executat un 75% de l’obra. Nadal també ha incidit amb la quantitat de recursos que la Generalitat de Catalunya ha invertit en la xarxa de metro, sobretot en el programa d’eliminació de barreres arquitectòniques.

Nous tallers de via

D’altra banda, els tallers de via, que es construeixen paral·lelament a aquesta actuació, acolliran les instal·lacions fins ara ubicades a l’estació de Mercat Nou.

L’espai soterrat de 210 metres de longitud, comptarà amb una superfície total de prop de 6.310 m2. Les noves instal·lacions es destinaran a l’estacionament de vehicles de manteniment ferroviari, emprats en les reparacions de catenària o trasllat de materials.

Pel que fa als treballs, que es van iniciar a la primavera de 2007, s’han enllestit pràcticament tots els murs pantalla que delimiten l’estructura, i actualment es treballa en la construcció de la coberta. Les obres, que compten amb un pressuposat de 24,5 milions d’euros, es completaran a principis del 2009.

Les obres d’ampliació de la cua de les maniobres de la Línia 1 de Metro i els nous tallers de Via, compten amb una inversió global de 55,1 milions d’euros.

Canal-h.net 11/04/08

El Periódico de Catalunya:
21/4/2008 EXTENSIÓ DEL SUBURBÀ AL SUBSÒL DE NOU BARRIS

El primer metro després del Carmel s'obrirà al mes de setembre a la L-3


• El túnel i les vies del tram Canyelles-Trinitat Nova estan a punt i la Generalitat accelera les estacions
• La revisió del projecte ha duplicat el cost de l'obra i ha endarrerit dos anys l'entrada en servei
RAMON COMORERA
BARCELONA
La sortida del túnel es veu cada vegada més a prop encara que els responsables de la Generalitat no ho diguin en veu alta. És un túnel psicològic, el de la desconfiança en les obres sub-
terrànies de Barcelona després del desastre del Carmel, però es refereix a un de ciment i acer. Falten pocs mesos, la previsió és el mes de setembre, per obrir la primera ampliació del metro després de l'enfonsament de la L-5. El tram Canyelles-Trinitat Nova de la pròxima L-3 ja té a punt la galeria, les vies i la instal.lació elèctrica. Obres Públiques treballa ara per accelerar les dues noves estacions i la senyalització. La vacuna contra la síndrome del Carmel pot ser una realitat a curt termini.
Els 1,8 quilòmetres de túnel que costaran 145 milions d'euros, el doble del previst, i que aquest diari va tenir l'oportunitat de recórrer en bona part la setmana passada, també seran la primera obra del suburbà a entrar en servei l'últim quinquenni. Va insistir en aquest fet el director general del Transport Terrestre, Manuel Villalante, després de baixar desenes d'esglaons d'escales d'obra fins a tocar fons en els 35 metres de la macroestació de Trinitat Nova, obra que juntament amb la parada del mateix nom en què ara s'enllacen la L-4 i la L-11 formarà un intercanviador de les tres línies.
La infraestructura del suburbà no creix des del 2003, quan es van posar en marxa la L-11, el metro lleuger que amb quatre estacions arriba a Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, ja a Montcada i Reixac, i també l'estació Maresme-Fòrum de la L-4.

PER SOTA DE VIVENDES
La revisió a fons d'aquest projecte per extremar la seguretat d'un traçat que passa per un terreny difícil, sota centenars de pisos i després del trauma del Carmel, limítrof, i els seus 1.289 veïns evacuats que durant mesos han pesat com una llosa, ha endarrerit dos anys una obra que n'havia de durar tres i acabar-se el 2006.
Al final, segons explica el responsable de Geologia i Obres Sub-
terrànies, Jordi Jubany, mentre passa pel tram entre Trinitat Nova i Roquetes acompanyat dels responsables de la constructora, no hi ha ha gut problemes. La galeria de 8,6 metres de diàmetre s'ha excavat a gran profunditat --arriba a 83 metres-- amb el mètode de mina i fent servir explosius.
La cua de maniobres que s'està enllestint a Trinitat Nova com a final de línia acaba a 20 metres de la Meridiana i a una profunditat que permetrà travessar aquesta avinguda si en el futur es decideix prolongar la L-3 fins a Trinitat Vella per enllaçar amb la L-1. Poc abans d'arribar a Trinitat Nova la línia ja travessa sota la L-4 i la L-11, intersecció que, insisteixen els tècnics, s'ha portat a terme sense complicacions.
Va ser una tasca complexa perforar el túnel, però no ho ha estat menys fer les estacions. El projecte de la de Roquetes, recalca Jubany, construïda a 50 metres a la mateixa volta del túnel i amb accés només per dos pous amb quatre ascensors cada un i sense escales mecàniques, ha canviat diversos cops per la dificultat, a causa de la densitat d'edificis, de trobar espai a la superfície per encaixar-hi les boques. L'andana és inusualment llarga, 200 metres, per adaptar-la a l'única ubicació possible de les entrades.
L'estació de Trinitat Nova, en canvi, s'ha construït entre pantalles amb dos vestíbuls, un al carrer d'Aiguablava, connexió amb la L-4, i un altre al parc de la Trinitat Nova. Les seves grans dimensions permeten donar-hi un caràcter singular. D'això se n'encarrega l'arquitecte Alfons Soldevila, professional de projecció internacional, autor també, a més de destacats edificis de vivenda experimental, del disseny de l'estació de Canyelles, a la mateixa línia, i de la de Bac de Roda (L-2), premiada pel FAD el 1998 i a la Biennal d'Arquitectura Espanyola del 1999.

DOS NOUS PARCS A més a més del treball en la definició interior de les estacions, les obres se centren ara en un nou i curt tram de via a l'estació de Canyelles sol.licitat per TMB per aparcar-hi trens i a la urbanització de l'espai guanyat a la superfície de les dues parades. Jordi Jubany va anunciar que fa pocs dies s'ha licitat el projecte per crear-hi els parcs de la Trinitat i de Roquetes. La previsió és iniciar les obres al maig i acabar-les abans de final d'any.
A totes aquestes millores en espais públics d'uns barris amb forts pendents fetes amb càrrec al pla del metro s'hi ha d'afegir les escales fixes i mecàniques ja en servei als carrers de Briquets i de Ballot.

El Periódico de Catalunya: (Es nota per les pífies)
21/4/2008 AVANÇ DISPAR DE L'AMPLIACIÓ DE LA XARXA METROPOLITANA DE METRO
Empenta a la L-9, ritme lent a la L-5 i més retards a la L-2
• Santa Coloma i Badalona estrenaran el 2009 trams de la línia que anirà al Prat
• Restes històriques tornen a frenar els 800 metres de la ruta groga cap al nord

R. C.
BARCELONA
L'obra fins ara més endarrerida, més complexa i també, amb diferència, més cara de l'ampliació de la xarxa de metro, la mastodòntica L-9, en canvi podria ser la primera a estrenar algun tram, si es compleixen les previsions. Exceptuant-ne, és clar, la L-3, que com s'informa en aquestes mateixes pàgines ja enfila la recta final. La Generalitat preveu obrir-la el setembre del 2009 de Can Zam a Can Peixauet, a Santa Coloma, i seguir al desembre fins a Bon Pastor, a més de Gorg a Onze de Setembre, a Badalona. Mentrestant, la L-5 només ha avançat 100 metres en sis mesos al temut subsòl del Carmel, i els 800 metres de la L-4 de Pep Ventura a Badalona Centre no paren d'acumular endarreriments i més endarreriments.

SUBSÒL MOLT DUR
Aquesta curta prolongació de la ruta groga pel nord que es realitza a cel obert amb pantalles de formigó va començar l'any amb mal peu. La troballa d'un sòl molt més dur del que s'esperava va fer ampliar en un altre període de sis mesos l'últim termini fixat, el març del 2009, una data que ja estava fora de la previsió inicial del 2007, per a l'arribada del ferrocarril suburbà al centre de Badalona.
Però aquest nou objectiu de l'octubre de l'any que ve està una altra vegada en qüestió per la troballa realitzada recentment, i confirmada divendres passat per la Conselleria d'Obres Públiques, d'uns vestigis arqueològics encara per determinar.
Els 46,6 quilòmetres de la L-9, en canvi, han registrat algunes bones notícies, deixant a part els esvorancs poc rellevants apareguts a Mercabarna i el Prat. Les tres tuneladores que treballen ara a la línia, dues a la Sagrera i una al Prat, segueixen avan- çant. I la conselleria finalment ha tret a informació pública, després de més d'un any i mig de nous estudis geològics, el traçat modificat del conflictiu tram central de la Sagrera a Mandri.
Aquest pas es va fer, a més, el 28 de març passat amb l'anunci que l'estudi informatiu de la resta del sector, Mandri-Zona Universitària, es presentaria al maig un cop revisades les afectacions de Sarrià. El camí serà llarg fins que el 2014 la línia sencera, de Santa Coloma i Badalona a la Zona Franca i l'aeroport, pugui funcionar com s'ha previst, però es progressa en tots els fronts.

MESURES DE SEGURETAT
En la continuació de la L-5 pel Carmel, els treballs també avancen, però les extraordinàries mesures de seguretat adoptades, totes les que es puguin trobar als manuals d'enginyeria, segons expliquen gràficament els tècnics, han fixat un termini de dos anys i mig per completar els 1,6 quilòmetres de galeria que van quedar pendents de perforar quan es va enfonsar el túnel de maniobres el gener del 2005.