Re: Comiat dels 3000 de la L3 del metro de Barcelona
Posted: Wednesday 28/02/2024 1:21
Moltes gràcies Miquel per la teva crònica dels darrers serveis del 3000.
Com ja saps, i com alguns de vosaltres també sabeu, jo no puc fer res d´això, per la meva situacio personal. De tota manera, faré el meu comiat aquí i ara, amb el meu relat i algunes fotografies.
Quan es van posar en servei els 3000, jo tenia uns 9-10 anys, i em van empipar. Alguns diumenges pel matí, anava amb els meus pares expresament al metro, per viatjar amb els trens més antics, els de color verd i crema. Et podies posar al davant de tot, al costat del maquinista, i veure la via. En aquella época viviem a prop de Lesseps, i la linia 3 tenia allà el seu final, amb les cotxeres a l´aire lliure, tot just on ara està la biblioteca Jaume Fuster. I ja de ben petit, sentia molta atracció pels trens i els autobusos. Amb la linia 3 anàvem a passar l´estona per veure trens, de Lesseps fins a Paseig de Gràcia, i allà ens seiem una estona al baixador de la RENFE per veure les UT440 blaves. Al baixador de la RENFE de Paseig de Gràcia, es podia entrar sense bitllet, en aquella època, a l´andana en direcció Sants, hi havia molts bancs per seure, un petit bar, una sala d´espera, un petit quiosc, i lavabos. I a l´andana direcció Granollers, hi havia un passadis amb accés directe amb la liina 3 del metro.
Amb els nous trens, ja no et podies posar al davant de tot, ni veure la via. El contrast amb els trens antics, era evident. Els trens antics, de ferro i seients de fusta, i aquests nous trens que semblaven de plàstic per dins, amb aquests seients de color negre. L´aire acondicionat, novetat per l´època, la megafonia, els indicadors de les estacions a sobre les portes, les manetes de les portes per obrir, tot era una novetat. I el soroll del chopper...
Recordo un folletó que donaven a les estacions de metro, i que també van posar a les bústies de casa, un folletó que donava explcacions del nou model de metro, amb fotografies i dibuixos.
Al nou tren se li va agafar estima. Els raconets entre testers, eren els meus seients prefererits, allà senties més el moviment del tren. Potser el tren quan corria massa, frenava de cop, i feia olor com a frens cremats.
Arribarien els perllongaments cap a la Vall d´Hebron i Montbau, amb un tram de via molt sorollós, de formigó i sense balast, i Lesseps deixaria de ser el final de linia.
Trecant la monotonia dels 3000 a linia 3, van arribar els nous "cucs" de la serie 2000, molt semblants als 3000, pero tot el tren diafan i amb seients diferents. Feia gràcia veure el tren per dins, com un "cuc" a les corves de Drassanes.
Amb la reforma dels trens, penso que es van carregar i molt, part de la comoditat de l´interiorisme, amb uns seients molt més incomodes i durs, amb poca separació entre els usuaris, i molt especialment, als seients del raconet dels nous testers intercomunicats, on es va fer aquella rampa de pas entre cotxes.
És en aquest moment, quan començo a fer alguna foto, abans que es carreguin tots els trens amb la reforma. El millor lloc per fer-les, als finals de linia, amb poca gent, i amb el tren gairebé per tú sol.
Arribarien els nous 5000, i s´acabaria la reforma dels 3000, alhora des nous perllongaments cap a Roquetes i Canyelles.
Sota l´amenaça de l´amiant, els 3000 amb l´arribada dels nous 7000, començen a donar-se de baixa. El resta, ja és historia.
Aquí teniu algunes fotografies propies, al llarg d´auest temps. Espero que el meu relat us hago agradat. Potser hi ha alguna errada o incorrecció, tampoc pretenia fet un relat exhaustiu cronològic, això ho deixo pels més experts.
Com ja saps, i com alguns de vosaltres també sabeu, jo no puc fer res d´això, per la meva situacio personal. De tota manera, faré el meu comiat aquí i ara, amb el meu relat i algunes fotografies.
Quan es van posar en servei els 3000, jo tenia uns 9-10 anys, i em van empipar. Alguns diumenges pel matí, anava amb els meus pares expresament al metro, per viatjar amb els trens més antics, els de color verd i crema. Et podies posar al davant de tot, al costat del maquinista, i veure la via. En aquella época viviem a prop de Lesseps, i la linia 3 tenia allà el seu final, amb les cotxeres a l´aire lliure, tot just on ara està la biblioteca Jaume Fuster. I ja de ben petit, sentia molta atracció pels trens i els autobusos. Amb la linia 3 anàvem a passar l´estona per veure trens, de Lesseps fins a Paseig de Gràcia, i allà ens seiem una estona al baixador de la RENFE per veure les UT440 blaves. Al baixador de la RENFE de Paseig de Gràcia, es podia entrar sense bitllet, en aquella època, a l´andana en direcció Sants, hi havia molts bancs per seure, un petit bar, una sala d´espera, un petit quiosc, i lavabos. I a l´andana direcció Granollers, hi havia un passadis amb accés directe amb la liina 3 del metro.
Amb els nous trens, ja no et podies posar al davant de tot, ni veure la via. El contrast amb els trens antics, era evident. Els trens antics, de ferro i seients de fusta, i aquests nous trens que semblaven de plàstic per dins, amb aquests seients de color negre. L´aire acondicionat, novetat per l´època, la megafonia, els indicadors de les estacions a sobre les portes, les manetes de les portes per obrir, tot era una novetat. I el soroll del chopper...
Recordo un folletó que donaven a les estacions de metro, i que també van posar a les bústies de casa, un folletó que donava explcacions del nou model de metro, amb fotografies i dibuixos.
Al nou tren se li va agafar estima. Els raconets entre testers, eren els meus seients prefererits, allà senties més el moviment del tren. Potser el tren quan corria massa, frenava de cop, i feia olor com a frens cremats.
Arribarien els perllongaments cap a la Vall d´Hebron i Montbau, amb un tram de via molt sorollós, de formigó i sense balast, i Lesseps deixaria de ser el final de linia.
Trecant la monotonia dels 3000 a linia 3, van arribar els nous "cucs" de la serie 2000, molt semblants als 3000, pero tot el tren diafan i amb seients diferents. Feia gràcia veure el tren per dins, com un "cuc" a les corves de Drassanes.
Amb la reforma dels trens, penso que es van carregar i molt, part de la comoditat de l´interiorisme, amb uns seients molt més incomodes i durs, amb poca separació entre els usuaris, i molt especialment, als seients del raconet dels nous testers intercomunicats, on es va fer aquella rampa de pas entre cotxes.
És en aquest moment, quan començo a fer alguna foto, abans que es carreguin tots els trens amb la reforma. El millor lloc per fer-les, als finals de linia, amb poca gent, i amb el tren gairebé per tú sol.
Arribarien els nous 5000, i s´acabaria la reforma dels 3000, alhora des nous perllongaments cap a Roquetes i Canyelles.
Sota l´amenaça de l´amiant, els 3000 amb l´arribada dels nous 7000, començen a donar-se de baixa. El resta, ja és historia.
Aquí teniu algunes fotografies propies, al llarg d´auest temps. Espero que el meu relat us hago agradat. Potser hi ha alguna errada o incorrecció, tampoc pretenia fet un relat exhaustiu cronològic, això ho deixo pels més experts.