Músics als trens i metro.

[Trytasa Baldaquino]

I del cantant d'òpera de l'andana de Passeig de Gràcia L3? Ja fa força temps que no el veig...
Algú sap que se n'ha fet d'ell?

[Guigui]

Se'l veu més esporàdicament. Però és cert que darrerament no fa gaire acte de presència. De fet, després d'una bona temporada sense veure'l i pensant-me que li havia passat alguna cosa, fa alguns mesos vaig tornar-lo a veure, però d'aleshores ençà ja no.

També l'he vist actuant a Penitents, andana sentit Trinitat Nova. I la cerimònia d'arribada també és tot un xou. Es treu l'americana, la penja darrere el retrovisor estàtic de l'andana, i es posa a actuar.

[Trytasa Baldaquino]

En efecte, és espectacular... algun cop havia deixat passar un metro (jo era a l'andana de l'altra banda) per continuar veient el show

[Lluita1714]

Malauradament no l'he vist mai... Ara recordo a Urquinaona, al passadís entre la L1 i L4, l'11 de setembre passat, seguia el passadís a pas ràpid i sentia de fons una música que em pensava que era una gravació d'una famosa cantant cubana. Una dona d'origen llatinoamericà va cantar cançons de Celia Cruz... la clavava, la mateixa veu, i mira que és difícil amb la inimitable cantant! fa un mes, en un programa de cuina hispanoamericana del canal 33, va aparèixer ella, ensenyant un famós plat i cantant. Era cubana, però sembla que no va cantar imitant a la cantant ja dita, de totes formes, ho feia bé.

[Trenscat]

El dimecres passat a la L1 vam tenir la visita en dos viatges fets la mateixa tarda d'uns músics que van amb un equip amb un megaamplificador amb música de karaoke gravada a tot volum i que canten amb un micro, fent un bon terrabastall que quasi no et permet ni parlar. No sé si és la nova moda metrera-musical això ara!

[Guigui]

No recordo exactament com està el tema (en un missatge d'aquest fil ho esmento), però TMB no està massa per la feina. Una vegada els vaig fer arribar una queixa perquè la música amb amplificador era massa estrident, i em van enviar una resposta estàndard dient que si passava d'un cert volum, hi intervenien, però res més.

Jo crec que, ja que l'Ajuntament no té pegues en prohibir tocar al carrer amb suport tècnic (i sembla que la Guàrdia Urbana prou es cuida de fer-ho respectar), la seva empresa de transport ferroviari podria aplicar el mateix sistema. Clar que també està prohibit tocar als trens, i mireu com s'ho prenen: "Per la seva seguretat, els fiquem càmeres de videovigilància fins i tot als calçotets."

[aim]

"Per la seva seguretat, els fiquem càmeres de videovigilància fins i tot als calçotets."

Però amb les càmeres de videovigilància no poden saber si fan soroll o no, així que només els queda........ "Per a la vostra seguretat, aquesta estació està dotada de micròfons d'audiovigilància"

[Mako448]

Avui dues dones(imigrants)passejant dins d'un 3000R entre Liceu i Paral.lel,cantant i portaven un got de plàstic per que la gent els dónes diners).

[Guigui]

El que he vist avui ja passa de taca d'oli.

En un trajecte Glòries-Penitents, m'he trobat amb tres discoteques ambulants actives i dues inactives. M'explico: mentre esperava la L1, ha vingut en sentit contrari un tren que, així que ha obert portes, en sortia música a un volum infernal; això sí, he comprovat l'aïllament acústic dels 4000 . Al meu tren, el mateix, i a sobre just a la porta per on he entrat (i d'on no m'he mogut, perquè era la que donava just a les escales d'enllaç a Catalunya). Mentrestant, a Arc de Triomf ha pujat una parelleta amb un carret-amplificador embolicat i apagat, senyal que anaven o venien de fer mal. I el mateix a l'andana d'Urquinaona, amb una altra parelleta asseguda al banc. I a la L3, el mateix: he pujat a un 5000 que he travessat de punta a punta, on m'he creuat amb un altre personatge sorollós (aquest era l'únic d'estètica "llatina" en lloc de "gitana de l'est").

N'estic fart! Els passatgers tenim dret a tenir tranquil·litat al transport públic i a no haver de suportar aquest soroll eixordador que ni tan sols permet sentir la megafonia!

He enviat l'enèssima reclamació a TMB, vejam què me'n diuen. També volia fer-ho a l'Ajuntament, però les opcions que hi havia donaven a entendre que les queixes del metro no són de la seva incumbència, encara que en siguin el pagano.

[Jordi Freixas]

Pero si, hi ha gent que realment demostra passió i s'ho val, especialment grups de corda que toquen al vestibul de plaça catalunya, on hi ha la conexio L3 FGC i demés gent que si que innova

Efectivament, un lloc privilegiat per a molts músics amb talent (no només instrumentistes clàssics de corda) és el vestíbul de Plaça Catalunya que comentes. El fet és que precísament aquell indret té una acústica realment impressionant i de fet em consta que també hi han arribat a tocar grups de Rock.

De fet, arran d'un quatrimestre en que vaig estar a l'Aula de Música Moderna del Liceu també em consta que fins i tot alguns professors d'instruments, es passen (o es passaven, que de quan m'ho van dir ja en fa alguns anyets ) les hores mortes entre classe i classe anant a tocar al metro.

[uriol108]

M'he recordat de un grup que es van fer famosos tocant a la placeta de sota Pelai de Plaça Catalunya, cap a principis dels anys 90, es deien De Kalle, tocaven força bé, van arribar a gravar un disc, un estil una mica Heavy em sembla recordar, buscant informació sobre el grup, he trobat això :

¿ALGUIEN SE ACUERDA DE LOS "DE KALLE"

que tocaban en el metro de Plaza Cataluña, en Barcelona?

Tocaban versiones de DOKKEN y otros grupos heavys, además de composiciones propias, callejeras, contundentes, formaban un numeroso corro de seguidores incondicionales a su alrededor; aquello significaba el disparo de salida del fin de semana, muchos viernes por la tarde al salir del trabajo, quedaba con las amigas allí, llevábamos unas latas de cerveza y unos bocadillos, las escaleras eran también una buena opción para sentarse, aunque quedaran algo separadas del espectáculo, pero lo primero era escuchar la música lo más cómodamente posible.
Asocio esas tardes a calor sofocante, el calor que desprende el metro, ese calor pegajoso y asfixiante, contaminado, un movimiento de personas sin cesar.
El líder carismático del grupo lucía unas melenas rubias y era objeto de acoso por parte de mujeres de toda clase y condición, una vez presenciamos una disputa por tenerle, algo violento y desesperado.

http://aloma69-realidado.blogspot.com/2 ... e-que.html

i també aquest altre blog que també parla d'aquell mític grup dels anys 90...

Para recordar DE KALLE

Como su nombre indica la calle fué el principal escenario en el que el grupo se desenvolvía con total soltura. Ví en directo al grupo De Kalle en una acera cercana a la antigua estación de autobuses de Pamplona en plenas fiestas de San Fermín en el año 1993 si mal no recuerdo.

El 14 de abril de 1994 no desaproveché una nueva oportunidad de ver su directo. En este caso en la discoteca Reverendos de Pamplona que organizaba conciertos cada jueves tanto de grupos nacionales como internacionales. Bunker Band fue el grupo telonero (según pone en la entrada que conservo porque la verdad, no lo recuerdo).

Como consecuencia de estos directos y tras el buen sabor de boca que me dejó el grupo me compré el pedazo de doble disco en directo titulado 'Underground' (1993). Según pone en la carpeta interior estaba "Grabado la tarde del domingo 9 de mayo de 1993 en La Redonda del metro de Plaza Cataluña de Barcelona. La Grabacion se mezcló a la semana siguiente en los estudios Bit a Beat un Rubí y es integramente en directo añadiendo coros y alguna guitarra doblada en algún tema y guitarra acustica en Starway To Heaven".


En la revista HeavyRock nº 284, en la sección Monstruos del Rock Estatales de la A a la Z escrita por Leonardo Cebrián Sanz ponía lo siguiente sobre De Kalle:

"Curiosísimo trío de hermanos al estilo de los Mamas Boys, pero dándole al rock urbano y con la vía pública como escenario de batalla. La familia Pérez Marín estaba musicalmente compuesta por Alfonso 'Ran' a la voz y el bajo, Jesús a la guitarra y Roberto a la batería. Procedían de Madrid, pero ejercieron en Barcelona y también se les vio mucho por otras ciudades, especialmente del norte de la Península. Actuaron con regularidad en el interior del Metro de la Ciudad Condal y llevaron sus maratonianas sesiones en directo a países europeos como Alemania, Dinamarca, Holanda o Italia. Vendían sus maquetas en la propia calle y fueron ganando fama a medida que más y más gente tenía la oportunidad de disfrutar de buen rock and roll de forma gratuita al aire libre. Llegaban con el equipo y ocupaban las aceras con una naturalidad que les hacía infalibles. En su siguente álbum se incorporó un segundo guitarrista,, Mario Suffloni 'Pelusa', a quien sustituyó el vocalista Gerard en su última grabación. Esta consistió en un doble directo registrado en la mismísima Plaza de Cataluña de Barcelona, como colofón a sus 'presentaciones' regulares durante años en sus ramblas y avenidas. Un año antes habían publicado una selección de canciones de sus dos primeros trabajos, una fórmula original y efectiva de darse a conocer sin recurrir al forzado recopilatorio, y que pocas veces se ha utilizado entre nuestros grupos. En ella se incluía el tema que más populares les hizo, una versión en castellano del clásico 'Highway Star', de Deep Purple, que ellos transformaron en 'Corazón Star' para su todavía vinilo 'Las dos caras del vicio'. Su peculiar forma de entender la música en vivo les hizo bastante populares y siempre había alguien que decía haberles visto en tal o cual fiesta popular -sobre todo los Sanfermines-. Hacían un rock and roll festivo y verbenero, pero de planteamientos serios."

Discografía:

La Calle del Vicio (Justine, 1990)

Las Dos Caras de la Moneda (Justine, 1991)

San Fermín (Practik, 1992)

Underground (Practik, 1993)
http://diasynochesderock.blogspot.com/2 ... kalle.html

[metring]

El que he vist avui ja passa de taca d'oli.

En un trajecte Glòries-Penitents, m'he trobat amb tres discoteques ambulants actives i dues inactives. M'explico: mentre esperava la L1, ha vingut en sentit contrari un tren que, així que ha obert portes, en sortia música a un volum infernal; això sí, he comprovat l'aïllament acústic dels 4000 . Al meu tren, el mateix, i a sobre just a la porta per on he entrat (i d'on no m'he mogut, perquè era la que donava just a les escales d'enllaç a Catalunya). Mentrestant, a Arc de Triomf ha pujat una parelleta amb un carret-amplificador embolicat i apagat, senyal que anaven o venien de fer mal. I el mateix a l'andana d'Urquinaona, amb una altra parelleta asseguda al banc. I a la L3, el mateix: he pujat a un 5000 que he travessat de punta a punta, on m'he creuat amb un altre personatge sorollós (aquest era l'únic d'estètica "llatina" en lloc de "gitana de l'est").

N'estic fart! Els passatgers tenim dret a tenir tranquil·litat al transport públic i a no haver de suportar aquest soroll eixordador que ni tan sols permet sentir la megafonia!

He enviat l'enèssima reclamació a TMB, vejam què me'n diuen. També volia fer-ho a l'Ajuntament, però les opcions que hi havia donaven a entendre que les queixes del metro no són de la seva incumbència, encara que en siguin el pagano.

Jo també trobo insufribles aquestes situacions, tant que em posen de mal humor. Eh que ja existeixen uns espais adients per tal que mostrin el seu art? O potser són els qui no van passar la nota de tall dels càstings que fa TMB habitualment, i els hem de suportar pels trens?

[Jordi Freixas]

M'he recordat de un grup que es van fer famosos tocant a la placeta de sota Pelai de Plaça Catalunya, cap a principis dels anys 90, es deien De Kalle, tocaven força bé, van arribar a gravar un disc, un estil una mica Heavy em sembla recordar, buscant informació sobre el grup, he trobat això :

¿ALGUIEN SE ACUERDA DE LOS "DE KALLE"

que tocaban en el metro de Plaza Cataluña, en Barcelona?

Tocaban versiones de DOKKEN y otros grupos heavys, además de composiciones propias, callejeras, contundentes, formaban un numeroso corro de seguidores incondicionales a su alrededor; aquello significaba el disparo de salida del fin de semana, muchos viernes por la tarde al salir del trabajo, quedaba con las amigas allí, llevábamos unas latas de cerveza y unos bocadillos, las escaleras eran también una buena opción para sentarse, aunque quedaran algo separadas del espectáculo, pero lo primero era escuchar la música lo más cómodamente posible.
Asocio esas tardes a calor sofocante, el calor que desprende el metro, ese calor pegajoso y asfixiante, contaminado, un movimiento de personas sin cesar.
El líder carismático del grupo lucía unas melenas rubias y era objeto de acoso por parte de mujeres de toda clase y condición, una vez presenciamos una disputa por tenerle, algo violento y desesperado.

http://aloma69-realidado.blogspot.com/2 ... e-que.html

i també aquest altre blog que també parla d'aquell mític grup dels anys 90...

Para recordar DE KALLE

Como su nombre indica la calle fué el principal escenario en el que el grupo se desenvolvía con total soltura. Ví en directo al grupo De Kalle en una acera cercana a la antigua estación de autobuses de Pamplona en plenas fiestas de San Fermín en el año 1993 si mal no recuerdo.

El 14 de abril de 1994 no desaproveché una nueva oportunidad de ver su directo. En este caso en la discoteca Reverendos de Pamplona que organizaba conciertos cada jueves tanto de grupos nacionales como internacionales. Bunker Band fue el grupo telonero (según pone en la entrada que conservo porque la verdad, no lo recuerdo).

Como consecuencia de estos directos y tras el buen sabor de boca que me dejó el grupo me compré el pedazo de doble disco en directo titulado 'Underground' (1993). Según pone en la carpeta interior estaba "Grabado la tarde del domingo 9 de mayo de 1993 en La Redonda del metro de Plaza Cataluña de Barcelona. La Grabacion se mezcló a la semana siguiente en los estudios Bit a Beat un Rubí y es integramente en directo añadiendo coros y alguna guitarra doblada en algún tema y guitarra acustica en Starway To Heaven".


En la revista HeavyRock nº 284, en la sección Monstruos del Rock Estatales de la A a la Z escrita por Leonardo Cebrián Sanz ponía lo siguiente sobre De Kalle:

"Curiosísimo trío de hermanos al estilo de los Mamas Boys, pero dándole al rock urbano y con la vía pública como escenario de batalla. La familia Pérez Marín estaba musicalmente compuesta por Alfonso 'Ran' a la voz y el bajo, Jesús a la guitarra y Roberto a la batería. Procedían de Madrid, pero ejercieron en Barcelona y también se les vio mucho por otras ciudades, especialmente del norte de la Península. Actuaron con regularidad en el interior del Metro de la Ciudad Condal y llevaron sus maratonianas sesiones en directo a países europeos como Alemania, Dinamarca, Holanda o Italia. Vendían sus maquetas en la propia calle y fueron ganando fama a medida que más y más gente tenía la oportunidad de disfrutar de buen rock and roll de forma gratuita al aire libre. Llegaban con el equipo y ocupaban las aceras con una naturalidad que les hacía infalibles. En su siguente álbum se incorporó un segundo guitarrista,, Mario Suffloni 'Pelusa', a quien sustituyó el vocalista Gerard en su última grabación. Esta consistió en un doble directo registrado en la mismísima Plaza de Cataluña de Barcelona, como colofón a sus 'presentaciones' regulares durante años en sus ramblas y avenidas. Un año antes habían publicado una selección de canciones de sus dos primeros trabajos, una fórmula original y efectiva de darse a conocer sin recurrir al forzado recopilatorio, y que pocas veces se ha utilizado entre nuestros grupos. En ella se incluía el tema que más populares les hizo, una versión en castellano del clásico 'Highway Star', de Deep Purple, que ellos transformaron en 'Corazón Star' para su todavía vinilo 'Las dos caras del vicio'. Su peculiar forma de entender la música en vivo les hizo bastante populares y siempre había alguien que decía haberles visto en tal o cual fiesta popular -sobre todo los Sanfermines-. Hacían un rock and roll festivo y verbenero, pero de planteamientos serios."

Discografía:

La Calle del Vicio (Justine, 1990)

Las Dos Caras de la Moneda (Justine, 1991)

San Fermín (Practik, 1992)

Underground (Practik, 1993)
http://diasynochesderock.blogspot.com/2 ... kalle.html

Sí, ja n'havia sentit parlar d'aquesta gent. De fet, una vegada en vaig coneixer a un dels integrants (el guitarrista, crec recordar); si més no en aquell moment (any 2001) era l'amo d'un bar del Raval i em sembla recordar que tenia algun taller de reparació d'instruments. Es veu que van arribar a grabar un disc en directe d'una de les seves actuacions a la placeta de sortida a les Rambles i el Carrer Pelai. Em va arribar a ensenyar la seva còpia d'aquest directe (en cassette, amb les seves caràtules i tot... ara per ara, una autèntica joia de col·leccionista). Sembla ser que eren força bons.

[Guigui]

I això m'ha respost TMB (molt ràpid, per cert):

Responem a la vostra comunicació en què manifesteu el vostre desgrat per la presencia de músics dins de les instal·lacions de la xarxa de metro.

En primer lloc, us demanem disculpes per les contrarietats que els fets que relateu us puguin ocasionar.

En relació amb les actuacions musicals que es duen a terme a l’interior de les instal·lacions de metro, us hem de recordar que es tracta d’activitats reglamentades, de forma i manera que els músics, dintre del projecte desenvolupat per TMB juntament amb l’Associació de Músics al Carrer i amb la mediació del Districte de Ciutat Vella, poden realitzar les seves actuacions sempre dintre de la normativa establerta.

D’altra banda, tan bon punt es detecta la presència de captaires, ja sigui per avís dels empleats de servei a l'estació o als trens o per pròpia observació, el personal de vigilància els desallotgen de les nostres instal·lacions, única acció que poden efectuar per tal d'evitar molèsties als passatgers, ja que cal tenir en compte que la mendicitat no és un delicte i, per tant, no poden posar-los a disposició de la policia. En molts casos, posteriorment, tornen a entrar en la xarxa fins a ser desallotjats novament. Això no obstant, la nostra actuació en aquestes situacions tindria millors resultats amb la col·laboració dels passatgers en no donar-los almoina, ja que, en no obtenir cap benefici, abandonarien les nostres dependències. Tanmateix, es tracta d'una opció voluntària d'acord amb els principis morals de cada persona.

Finalment, voldríem comentar-vos que, tan bon punt es rep una proposta sobre algun dels aspectes del servei que ofereix TMB, es trasllada al nostre departament corresponent, perquè la tingui en consideració i estudiï la viabilitat de dur a terme les modificacions suggerides Així, doncs, s’ha efectuat aquest cop.

Ben cordialment,

Una mica estàndard, tot plegat.

[Lluita1714]

Estàndard però cert. Si de cas, es pot aplicar la llei dels decibels, i no sé si arriben als 75 (crec que eren 75) Decibels límits. Aleshores el que haurien de fer desde la llei seria fer una nova llei que prohibeixi més de x dB la transports públics. D'aquesta forma, es podrien posar a disposició de la policia a ells i als "jona"'s que posen la música amb el mòbil.

[metring]

Un article de l'Hora Punta Gent TMB de gener:

[Jordi Freixas]

No podia faltar el tenor del Passeig de Gràcia.

[Mako448]

Últimament sempre que agafo rodalies em venen alguns tocant algún instrument musical o fent un concert dins del tren

[Mako448]

Tres músicos atípicos actuan en los trenes de Rodalies

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ ... 7317.shtml

[UT447Barcelona]

Fa temps que no veig pels Rodalies els romanesos i el musics!