Transport.cat

Puede ser, aunque quedarse 15 segundos parado el autobús delante de la parada, sin abrir puertas, fue bastante desconcertante... Supongo que por eso no dije nada, porque otra cosa es cuando el autobús se salta directamente la parada (o porque el conductor no se ha dado cuenta, o porque el sistema de pedir parada haya fallado y no le haya encendido el aviso). Pero bueno, esta vez me extrañaría, ya que el autobús era muy nuevo (matrícula ...HHR). No sé, muy extraño "todo plegado" y algo surrealista. Al final, ya digo, como yo no tenía prisa ninguna, no pasa nada, pero insisto, de los viajes más extraños que he hecho en autobús por Barcelona.

Un cop, venint de la Meridiana, vaig arribar al semàfor del carrer València, vaig veure el 44 parat a la parada i vaig arrencar a córrer. El conductor havia tancat portes però estava a la parada parat. En arribar, cansat perquè anava carregat, va obrir-me la porta i aquest és el petit diàleg que vam mantenir:

(jo) "Hola. Gràcies!"
(conductor) "De nada. No hace falta que corras tanto, si me ves hazme algún gesto y ya sé que vas a subir"
(jo) "Bueno... es que hay algunos que les haces el gesto y se van igual. Además, como he visto que cerrabas las puertas..."
(conductor) "Las puertas las cierro porque llevo el AC" (em va sobtar, aquesta resposta)
(jo) "Vale..."
(conductor) "Caray, la carrera que has hecho des de la Meridiana hasta la parada..."
(jo) "No me lo creo ni yo..."
Estic deixant les bosses a terra per treure la T-10 i validar, i em diu el revisor (no sé, un de TMB però vestit diferent als conductors):
(revisor) "Deixa les coses al seient i ara vens a picar la targeta..."
Deixo les coses al seient (la motxilla i una bossa) (el bus, un 67xx hibridat, anava buit...) i vaig a picar. Després m'assec... i fins a l'Olímpic no va pujar ningú.

Però vaja... generalment et veuen córrer, i la majoria t'esperen, però no m'esperava aquesta "sociabilitat"...

A Tusgsal un cop quasi se m'escapa la B4. Sortia de Montigalà i veia el bus que obria portes... i corredissa (aquest cop no portava res). Sort que hi havia gent a la parada... Una noia va veure que venia corrent i va dir-li al conductor que m'esperés. En arribar a la parada, igual: conductor sociable... De fet, vaig anar parlant amb ell fins a Pomar...

A BaixBus, les poques vegades que hi he anat, una en concret la destaco: la primera vegada que vaig agafar l'L95, direcció Barcelona. Anava l'autobús ple, i això va passar:
(conductor) "¿Queda alguien en la parada?"
(jo) "No"
(conductor) "Es que con el autobús así no se ve bien si queda gente o no. Cuidado, que cierro la puerta".
(jo) "¿Siempre van así de llenos?
(conductor) "Depende del día y la hora, pero a veces sí. No los coges mucho, estos, ¿no?"
(jo) "No... Una cosa: ¿como valido, si no puedo pasar?"
(conductor) "No te preocupes, si muchos bajarán enseguida".
Dit i fet, a Plaça Espanya es va buidar mig autobús (hi havia no-se-què a la Fira) i ja vaig poder validar i seure.
És sorprenent la sociabilitat d'alguns conductors... de fet, alguns es posen a parlar amb la gent i tot... Fixa't que fins i tot se m'han quedat les converses gravades...

El cas que l'ha passat al @Fran-Ikarus... La primera part pot passar, alguns són bromistes, com dieu... Ara bé, la segona part... Truca a l'Iker Jiménez, a veure si algun poltergeist ha reaccionat en el cap del conductor...

Per cert... Repassant el meu missatge anterior m'ha vingut al cap una pregunta: com t'has de dirigir a un conductor (extendible a revisor, empleat, VJ, mosso d'esquadra, funcionaris, i persones amb càrrecs públics)? És un dubte que sempre em ve al cap... Depèn de com vegi el "cotarro" m'hi adreço en català o en castellà.

Com us saludeu entre conductors i passatgers? Jo sempre dic "Hola" perquè és igual en tots dos idiomes.

En català sempre!

Jo sempre m'adreço en català, i si em correspon en català doncs perfecte.
I si em correspon en castellà li parlo en castellà i també perfecte. Però això sí, de primeres sempre en català. Cal fomentar-ne l'ús, crec jo.

Jo és el que dic a dalt: dic "Hola!" i m'evito complicacions.

Ara bé, si he de preguntar alguna cosa, intento que sigui en català, però també depèn de les circumstàncies... i de la línia...

Jo sempre els dic "Hola", per pura simplicitat, però al capdavall és cert que està molt bé aquesta ambivalència: així qui es vulgui donar per saludat en català ho està, i qui es vulgui donar per saludat en castellà també.

Jo saludo amb un "bon dia" / "bona tarda" / "bona nit" perquè "hola" és massa col·loquial i no mantinc cap relació personal amb cap conductor. I a aquestes alçades, qui se senti molestat perquè li parlin en català hauria de fer-s'ho mirar: és més, ho trobo tan fora de lloc que ni tan sols contemplo aquesta possibilitat.

Guigui wrote:Jo saludo amb un "bon dia" / "bona tarda" / "bona nit" perquè "hola" és massa col·loquial i no mantinc cap relació personal amb cap conductor. I a aquestes alçades, qui se senti molestat perquè li parlin en català hauria de fer-s'ho mirar: és més, ho trobo tan fora de lloc que ni tan sols contemplo aquesta possibilitat.

Jo faig igual que en Guigui, per altra banda el més lògic és que cadascú utilitzi la llengua amb que es senti més còmode. Els conductors de bus, igual que la resta de personal de TMB, RENFE, FGC i altres operadores, està al servei del públic i per tant ha d'esforçar-se en entendre la llengua dels usuaris i si pot parlar-la. Estan al nostre servei i cal recordar-ho.

Fa molts anys que veig que es produeixen situacions una mica estúpides com per exemple parelles, que entre elles parlen en català, que en preguntar una cosa al conductor de bus ho fan en castellà amb un accent català important, denotant que no és la seva llengua habitual. Això és perquè encara tenen el xip que els conductors de bus no entenen el català (cosa que era habitual fa uns anys però ja no). No sé si ho heu observat.

Tampoc no costa tant que quan se'ls diu bon dia, responguin, no? Perquè uns quants responen adequada i educadament, però hi ha d'altres que com qui sent ploure....

És com tot, te'n trobaràs de gent amable i de gent antipàtica.

Fa dues setmanes vaig agafar l'autobús per la L5 de Metro i vaig anar sol (cap les 23h) i em vaig posar a parlar amb el conductor, que per cert, era la primera vegada que realitzava el servei substitutori de la L5 i com no es coneixia la ruta seguia l'autobús de davant (això sí saltant-se semàfors ) i fins Can Boixeres parlant la mar de simpàtic. Això sí, comentant les peripècies que tenia que realitzar per els carrers estrets.

Normalment si els hi dius bon dia, bona tarda o bona nit (segons l'hora del bus) et retornen la salutació i si són parladors doncs es poden quedar parlant amb tú per estona. Al menys si trobes conductors simpàtics se't fa el viatge més ràpid.

Ferry1ac1 wrote:Fa molts anys que veig que es produeixen situacions una mica estúpides com per exemple parelles, que entre elles parlen en català, que en preguntar una cosa al conductor de bus ho fan en castellà amb un accent català important, denotant que no és la seva llengua habitual. Això és perquè encara tenen el xip que els conductors de bus no entenen el català (cosa que era habitual fa uns anys però ja no). No sé si ho heu observat.

No només als autobusos sinó en general, sobretot gent gran que encara van amb el xip de l'època franquista on el català havia de quedar relegat a "l'àmbit domèstic" (sic). Val a dir que quan em trobo gent així encara que em preguntin en castellà sempre els hi responc en català, normalment aleshores el 90% et continua la conversa en català, però hi ha gent que tot i així continua la conversa en castellà. Afortunadament cada cop es troba menys això.

Una anècdota de dissabte al vespre (no és sobre saludar-se, sinó més aviat sobre "acomiadar-se", però tampoc no dóna de si com per obrir tema nou):

Tornava jo amb l'H12 (sentit Besòs), que si no era l'últim torn segurament devia ser el penúltim (22:50 h. aprox. a Grup La Pau), i aturat al semàfor de Gran Via, per girar cap a Prim, el conductor, que estava parlant per ràdio amb algú, pregunta en veu alta: "¿Queda alguien?".

Jo responc (només mig minut abans m'havia tret el reproductor d'MP3, sinó probablement no l'hagués sentit): "¡Sí!". De fet, era ja l'últim passatger.

Quan me'n baixo (Prim-Gran Via), em torna a dir: "¿No queda nadie más, no?". I jo: "¡No!".

Em va resultar simpàtica aquesta interacció de "control verbal". Vaig quedar-me mirant una mica què feia (si apagava llums, si ja no continuava ja fins el final sinó que agafava algun altre camí per anar a cotxera, o què), però aparentment va girar amb normalitat cap al final de Grup La Pau.

Fran-Ikarus wrote:Una anècdota de dissabte al vespre (no és sobre saludar-se, sinó més aviat sobre "acomiadar-se", però tampoc no dóna de si com per obrir tema nou):

Tornava jo amb l'H12 (sentit Besòs), que si no era l'últim torn segurament devia ser el penúltim (22:50 h. aprox. a Grup La Pau), i aturat al semàfor de Gran Via, per girar cap a Prim, el conductor, que estava parlant per ràdio amb algú, pregunta en veu alta: "¿Queda alguien?".

Jo responc (només mig minut abans m'havia tret el reproductor d'MP3, sinó probablement no l'hagués sentit): "¡Sí!". De fet, era ja l'últim passatger.

Quan me'n baixo (Prim-Gran Via), em torna a dir: "¿No queda nadie más, no?". I jo: "¡No!".

Em va resultar simpàtica aquesta interacció de "control verbal". Vaig quedar-me mirant una mica què feia (si apagava llums, si ja no continuava ja fins el final sinó que agafava algun altre camí per anar a cotxera, o què), però aparentment va girar amb normalitat cap al final de Grup La Pau.

Sí que vuelves pronto a casa los sábados por la noche.

...pues ya había dejado pasar un N2...

Aqui a autobusos lleida sempre saludem al conductor alguns son amables y et saluden altres no diuen res de res

Yo en eso, no sé cómo va, pero aparte de que ya es por costumbre "un poco forzada porque no sé català", saludo en castellano. He observado que si supiera los dos idiomas también lo haría, ya que por lo que he visto la mayoría de la gente lo hace así (en muchos casos, ya que muchos son extranjeros o guiris, y usan por tanto el castellano casi siempre). Ayer en el 185, donde se supone que en los barrios de Horta y Valle Hebròn la gente habla catalán, la mayoría de la gente mayor se expresa en castellano del sur, extremeño o andaluz, por lo que nuevamente se vuelve a caer mi teoría de las ciertas zonas de mayoría catalanoparlante. Es curioso, porque en el barri Sant Martì me encuentro por norma general, de Gran Vía hacia la montaña, catalanoparlantes en mayoría, mientras que hacia abajo, Poblenou, son casi todos andaluces o murcianos, en cualquier caso, hablan en castellano con acentos del sur. En el Eixample, me suele suceder lo mismo, de Gran Vía o Diputación para arriba, catalán, para abajo, hacia ciutat vella, castellano con acentos. Pero lo curioso son los barrios periféricos. Les Corts, suele ser más de catalán. Sants, cuarto de lo mismo, y Sarrià, lo mismo. En cambio la zona norte de Gràcia, guinardó y Nou Barris, casi todo es castellano, y más la gente mayor. Supongo que el hecho de la gente mayor fue porque se acostumbraron por el franquismo, porque venían de otras zonas de España, o por lo que me explicó el conductor del 185 ayer: que la gente hace cincuenta años, cuando se vino a Barcelona y no podían pagar, se iban a la montaña a hacerse una casa, y cuando se reguló el uso del suelo, esos barrios, como Can Caralleu, la Tore Barò y otros, se convirtieron en barrios, se les puso luz y agua, y transporte público. Imagino que por eso, la gente que llegó que vivía en las montañas primeramente, no sabían catalán y se siguieron expresando en su idioma de procedencia, en su mayoría del sur de España, o incluso en gallego. Todo vino a raíz de la parada del 185 que está por encima del Cementerio de Horta, en la pequeña urbanización que hay junto a las cocheras. Que por cierto, una cosa que no he entendido es cómo en algunos casos como Can Caralleu o Las Planas, lo que empezó como casitas aisladas de gente que no podía pagarse un piso en el centro de la ciudad se ha acabado convirtiendo en barrios de gente de dinero. Si se supone que al principio eran cuatro casas de gente sin recursos, ¿cómo es que ahora viven los más acaudalados? (perdón por el off topic, pero ese detalle no lo he entendido)

¿Pero qué tendrá que ver este mensaje con el tema del hilo?? Para hacer estudios sobre qué idiomas se habla en cada zona de Barcelona ciudad, hay lugares más adecuados, y si no se sigue hablando del tema, borraremos mensajes.

metring wrote:¿Pero qué tendrá que ver este mensaje con el tema del hilo?? Para hacer estudios sobre qué idiomas se habla en cada zona de Barcelona ciudad, hay lugares más adecuados, y si no se sigue hablando del tema, borraremos mensajes.

Disculpas, tiene que ver, que en este mensaje, me expresé como un libro cerrado, con que saludas y te saludan. Todo eso referente a las zonas donde se hable catalán o castellano, va referido en todo momento a la forma o el idioma en que saludan los viajeros que lo hacen, al conductor, y el modo en que éste responde al saludo, cuando lo hace, que suele ser casi siempre. Olvidé indicar este detalle, y que el 99% de las veces, el conductor responde al saludo en el mismo idioma que lo ha hecho el viajero que le ha saludado. Normalmente si saludas en castellano, te contestan en castellano, si lo haces en catalán, te suelen responder en catalá. Si quieres meto este párrafo en mi mensaje y así lo dejo claro. Y todo lo que he observado y me he referido, ha sido únicamente observando el tipo de saludos y los idiomas que se emplean en el bus,. cuando el viajero entra y saluda al conductor, o como ha dicho Juanjo, en ocasiones es el conductor el que te saluda y tú como viajero respondes al saludo.

Doncs no havia vist mai una "carta al director" queixant-se de conductors que no tornen la salutació, però algun cop havia de ser el primer

https://www.elperiodico.com/es/entre-to ... o-13019694