Posted: Tuesday 19/06/2007 12:02
En això de caminar per ciutat hi ha de tot, des dels que ens agrada fer-ho i aprofitem una bona oportunitat (bon temps, no tenir massa pressa o tenir-ne i saber que s'arriba abans caminant que amb bus en hora punta, etc) fins als que els dius que tenen una parada de metro a un quilòmetre i gairebé es desmaien al sentir-ho (senyora, que són 12 minuts a peu!).
Veig que de rutes importants tots n'hem fet. Potser jo em porto la palma a l'haver fet Hospitalet-Montigalà perque sí, en solitari i a més en juliol, com a part del projecte casa meva-finals de les línies de metro (només em vaig deixar Pep Ventura per motius de seguretat). També som uns quants els que fem senderisme (treking per als analfabets) i hem fet travesses interferroviàries pels voltants de Barcelona, entre d'altres.
Com a filosofia de vida, és una llàstima que hi hagi gent que no es vegi amb cor de caminar alguna vegada. Caminar desestressa, aprima, va bé pel cor, i a més és més barato que qualsevol altre mitjà de transport, tret que siguis diabètic i degut a un mal càlcul d'insulina t'hagis d'atiborrar de gelats i cruasans per arribar viu.
Quan vivia a Santa Eulàlia rarament agafava el metro per anar al centre de Barcelona. Ara des de Sant Ildefons em costa una mica més, però si tinc temps surto abans i baixo caminant a picar els meus amics que s'han quedat al districte 11 per seguir caminant junts, encara que sí que agafi el TP per tornar a casa. Un altre efecte del canvi de domicili és que per anar al centre prefereixo caminar fins a la Renfe o la L1 que agafar la L5 (que tinc al costat de casa) i fer enllaç. Si de cas, el deixo per a la tornada. També he començat a fer servir el bus assíduament, cada vegada més que el metro, i entre aquest i el Trambaix he evolucionat fins al punt que cada vegada suporto menys el suburbà i dono prioritat absoluta al transport de superfície. Però, com ja he dit, el millor transport de superfície són els meus peus...
Veig que de rutes importants tots n'hem fet. Potser jo em porto la palma a l'haver fet Hospitalet-Montigalà perque sí, en solitari i a més en juliol, com a part del projecte casa meva-finals de les línies de metro (només em vaig deixar Pep Ventura per motius de seguretat). També som uns quants els que fem senderisme (treking per als analfabets) i hem fet travesses interferroviàries pels voltants de Barcelona, entre d'altres.
Com a filosofia de vida, és una llàstima que hi hagi gent que no es vegi amb cor de caminar alguna vegada. Caminar desestressa, aprima, va bé pel cor, i a més és més barato que qualsevol altre mitjà de transport, tret que siguis diabètic i degut a un mal càlcul d'insulina t'hagis d'atiborrar de gelats i cruasans per arribar viu.
Quan vivia a Santa Eulàlia rarament agafava el metro per anar al centre de Barcelona. Ara des de Sant Ildefons em costa una mica més, però si tinc temps surto abans i baixo caminant a picar els meus amics que s'han quedat al districte 11 per seguir caminant junts, encara que sí que agafi el TP per tornar a casa. Un altre efecte del canvi de domicili és que per anar al centre prefereixo caminar fins a la Renfe o la L1 que agafar la L5 (que tinc al costat de casa) i fer enllaç. Si de cas, el deixo per a la tornada. També he començat a fer servir el bus assíduament, cada vegada més que el metro, i entre aquest i el Trambaix he evolucionat fins al punt que cada vegada suporto menys el suburbà i dono prioritat absoluta al transport de superfície. Però, com ja he dit, el millor transport de superfície són els meus peus...
Totalment d'acord amb tú. I també és útil per agilitzar la memòria i la inspiració, t'ho dic jo, que porto la tira d'anys fent-ho!
