Transport.cat

U-Bahn wrote:Jo, el que deia, era que fos tramvia a Girona capital, i, fora de Girona, fer servei de rodalies, sense fer de tram a cap altre població.

Així d'acord. Girona (i també Salt, no menystinguem el nostre estimat aarongilp ) és prou gran com per tenir una o dues línies de tramvia, que podrien passar a ser tren-tram en segons quin trajecte.

Tens tota la raó del món. Hauria d'haver posat Salt i no Bescanó per marcar la ruta d'Anglès i st. Feliu de Pallerols per anar de Girona a Olot.

Salut !!

aarongilp wrote:

genissimon wrote:[...]
RG3 Olot - Girona per Bescanó i per Besalú
[...]

En general estic força d'acord amb la proposta però el que més m'ha cridat l'atenció és el que està en negreta...S'ha de ser molt cruel per posar Bescanó i no Salt!!!!

Guigui wrote:

U-Bahn wrote:Jo, el que deia, era que fos tramvia a Girona capital, i, fora de Girona, fer servei de rodalies, sense fer de tram a cap altre població.

Així d'acord. Girona (i també Salt, no menystinguem el nostre estimat aarongilp ) és prou gran com per tenir una o dues línies de tramvia, que podrien passar a ser tren-tram en segons quin trajecte.

Discrepo. Si poses tramvies engegues a pastar fang les línies de bus. En el cas dels interurbans, una línia de rodalies faria mal (a les companyies de bus), però és una mica igual. Però en el tramat urbà ni tens espai per posar-hi tramvies ni faries gaire res. El tram-tren aquí no té massa viabilitat. En ciutats més grosses potser sí, però aquí no

http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... etres.html

La Diputació proposa un tramvia que volti les Gavarres amb 60 estacions i 139 quilòmetres

Un estudi afirma que l'àrea urbana de Girona entre Flaçà i l'aeroport i el tram entre Riudellots i Palamós serien viables

2/03/09 02:00 - Girona - oriol mas

La Diputació de Girona ha encarregat un estudi sobre la viabilitat de construir un tren al voltant de les Gavarres, que fes les funcions tant de tramvia en trams urbans com de tren més convencional en els recorreguts interurbans. El document preveu diverses branques a l'àrea urbana de Girona, per connectar amb Salt, l'hospital Trueta, Vilablareix i l'aeroport, i dibuixa un traçat a l'entorn de les Gavarres similar al de l'anella viària. S'hi preveuen 60 estacions i 139 quilòmetres com a màxim; però, segons el document, a curt termini els recorreguts viables econòmicament són l'entorn urbà de Girona i fins a l'aeroport, i també de Riudellots a Palamós. S'hi proposa un sistema mixt de finançament de l'obra públic i privat, i una posterior gestió privada de la infraestructura.

La construcció d'un tramvia a l'àrea urbana de Girona, per una banda, i d'un tren que rodegés les Gavarres, per l'altra, són propostes que alternativament han estat a l'agenda de partits polítics, entitats i administracions, amb partidaris i detractors. La Diputació ha encarregat un estudi en què es planteja la viabilitat d'aquests projectes, amb l'objectiu que hi hagi debat sobre el model de mobilitat a les comarques gironines. El diputat de Medi Ambient i Territori, Josep M. Rufí, ha insistit que des de la Diputació «no podem executar obres, però hem de generar estudis i propostes que creiem que són interessants per a les comarques gironines. El tramvia sembla una solució viable i moderna per millorar-hi la mobilitat».

El document proposa la construcció d'un Tram-tren, que serveixi tant per a recorreguts urbans, amb una velocitat màxima de 50 quilòmetres per hora, com per a trams interurbans, on es pogués arribar als 100 km/h. L'estudi ha analitzat la població tant de Girona i la seva àrea urbana com dels municipis de la part central de la Costa Brava, les previsions de creixement demogràfic i també la mobilitat entre els nuclis i la demanda que pot existir a mig termini. En funció de tots aquests paràmetres, s'ha calculat quins trams serien més viables. El recorregut més ben valorat és el que connectaria Flaçà i Riudellots a través de la via actual del tren convencional, i que travessaria Girona per l'espai que hi deixaria lliure. Això inclouria ramals a Vilablareix, el Trueta, Salt i el campus de Montilivi, de nova construcció. Continuar des de Riudellots a Palamós també seria viable, mentre que els altres traçats serien més a mig o llarg termini.

L'any passat es va consultar amb els ajuntaments afectats quin traçat preferien que passés per cada municipi, i els resultats s'han incorporat a l'estudi. Només Mont-ras va estar-ne en contra, mentre que Girona hi ha mostrat reserves. Les previsions de la Diputació són presentar la proposta en el termini d'un mes, en un acte públic a què es convidaran els alcaldes i representants de la societat civil.


Pagament mixt i gestió privada

L'estudi, elaborat per l'empresa Most Enginyers, SL, proposa un finançament mixt entre el sector públic i el privat per garantir la viabilitat del projecte. L'aportació pública serviria també per atraure la inversió privada, i consistiria en dos aspectes: d'una banda, una subvenció a la inversió inicial en els trams en què es demostri que la viabilitat econòmica del projecte trontolli, i de l'altra, una subvenció tarifària igual a l'import del bitllet que paguin els viatgers. Aquest últim sistema ja es fa servir en el cas dels autobusos públics, en què es paga una quantitat en funció de cada bitllet venut. Els inversors privats podrien recuperar la inversió a través de la gestió, que seria privada, per a la qual proposa un termini de concessió de 40 anys, durant els quals també es farien responsables de la renovació i manteniment del material. Els redactors de l'estudi han elaborat un pla de negoci per a cada alternativa prevista, en què es determinen les subvencions inicials necessàries, el capital bancari de què caldria disposar i les possibilitats d'obtenir-ne benefici. Els pressupostos oscil·len entre els prop de 400 i els 2.000 milions d'euros, segons l'alternativa escollida i si aquesta abasta només un tram concret o tota l'anella.

Mai millor dit: Proposta. Perquè la majoria de vegades que fins al moment s'ha volgut fer una xarxa de tren-tranvia al Gironès ha quedat sempre de banda.
Que la proposta és bona? I tant, que sí. I... ja contempla el projecte Cornellà del Terri i tota la seva àrea?

Guigui wrote:Pagament mixt i gestió privada

Sí, ja hem vist tots què passa quan hi ha gestió privada de per mig.
Acabar el tren-tranvia a Riudellots? Ja per això es pot fer ampliació a una àrea tan deixada de la mà de déu com Santa Coloma de Farners, per fer un veritable sistema de rodalies a Girona.

No és mala idea, fa mesos que em rondava pel cap la possibilitat de línia ferroviària Girona-*-Cassà-Llagostera-St.Feliu de Guíxols/Platja d'Aro.
*No recordo si la bifurcació amb les actuals vies de Renfe havia de ser abans o després de Riudellots, en qualsevol cas passat Fornells segur.

Que es faci abans del segle XXIII, ja és una altra història.

aarongilp wrote:Jojojojojo! Me pongo malo solo de pensar en esa red...
Pero unas cosillas: La C2 debería acabar en St. Celoni.

Si la C2 no acaba a Sant Celoni no te logica que hi hagi dues linees que fagin el mateix recorregut amb la diferencia que la C1 arriba a Cerbère i a Blanes i la C2 es limita a Figueres i Maçanet.

Guigui wrote:La Diputació proposa un tramvia que volti les Gavarres amb 60 estacions i 139 quilòmetres

Algú seria capaç de comptar quantes vegades s'ha proposat això? Quants estudis han estat fets? Quants cops la pròpia Generalitat ha fet aquesta mateixa proposta i quants cops ha dit que no era viable?

Ens prenen per burros a tots plegats. Què pretenen els polítics i les administracions en general? Fer-nos creure que es preocupen per nosaltres repetint les mateixes propostes "que semblen molt importants pel territori" una i altra vegada, sabent que no es faran?

Bah.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/ ... 97481.html

Sembla doncs que això : http://ca.wikipedia.org/wiki/Rodalia_de_Girona
ha quedat oblidat i el nou projecte tindrà un recorregut molt mes llarg.

Jo no m´ho creuré fins que no aparegui en altres mitjans de comunicació.

Molt millor aquesta única línia Blanes-Figueres/Cervera, que no pas el que es volia fer. Caldrà saber com es reorganitzarà el servei de regionals.

Seria històric que tornessin a circular trens directes de Blanes a Girona, després de tants anys! Jo per si de cas, no em faig gaires il·lusions.

Si és Rodalies, el final de línia serà Portbou, de cap manera Cerbère (i Barcelona, Girona, Perpinyà i Montpeller ja podran dir missa).
Mira Rodalies Guipúscoa, els trens s´acaben a Irun, no a Hendaia.

437.001 wrote:(i Barcelona, Girona, Perpinyà i Montpeller ja podran dir missa)

En uns estats on Madrid i París són el respectiu melic del món (vegi's la doble introspecció "no nacionalista"), elemental, estimat Watson.

437.001 wrote:Si és Rodalies, el final de línia serà Portbou, de cap manera Cerbère (i Barcelona, Girona, Perpinyà i Montpeller ja podran dir missa).
Mira Rodalies Guipúscoa, els trens s´acaben a Irun, no a Hendaia.

I els trens de rodalia autonòmics (euskotren) bé que entren a Hendaia, i menys mal.

Pere wrote:

437.001 wrote:Si és Rodalies, el final de línia serà Portbou, de cap manera Cerbère (i Barcelona, Girona, Perpinyà i Montpeller ja podran dir missa).
Mira Rodalies Guipúscoa, els trens s´acaben a Irun, no a Hendaia.

I els trens de rodalia autonòmics (euskotren) bé que entren a Hendaia, i menys mal.

És perquè van per infrastructura pròpia i no han de pagar cànon, cosa que sí que han de fer tots els trens de Renfe o Sncf que fan Irun/Hendaia o Portbou/Cerbère, ja siguin francesos o espanyols.
Si la majoria dels TER que arriben a Cerbère no entren a Portbou i alguns regionals que arriben a Portbou no entren a Cerbère és per aquest motiu, el cànon.
No sé si mai us hi heu trobat, però en casos com vagues o així, els trens no creuen la frontera.
De vegades no la creuen per problema tècnic: un cop el meu TGV destinació Irun va arribar a Hendaia, i allà ens van fer baixar a TOTS, i au, cap al Topo (on evidentment vam haver de pagar el bitllet fins a Irun...).

(nota: el cas de Latour de Carol és diferent, ja que només Renfe pot fer el tren transfronterer, a l´inici per pacte, avui perquè no hi ha altra opció, Sncf ja no pot entrar a Puigcerdà, la via està tallada).

Euskotren paga un canon a la SNCF per agafar viatgers des d'Hendaia
Es un canon simbolic perquè el valor es de quan es va construir la linia pero es paga, malgrat que per logica dels convenis internacionals el manteniment a Franca l'hauria de fer RFF i no es aixi.i

Aquesta situacio que veus insalvable no es tal a La Tor de Querol i entren trens regionals depenents de les regions a Portbou.

437.001 wrote:

Pere wrote:

437.001 wrote:Si és Rodalies, el final de línia serà Portbou, de cap manera Cerbère (i Barcelona, Girona, Perpinyà i Montpeller ja podran dir missa).
Mira Rodalies Guipúscoa, els trens s´acaben a Irun, no a Hendaia.

I els trens de rodalia autonòmics (euskotren) bé que entren a Hendaia, i menys mal.

És perquè van per infrastructura pròpia i no han de pagar cànon, cosa que sí que han de fer tots els trens que fan Irun/Hendaia o Portbou/Cerbère, ja siguin francesos o espanyols.
Si la majoria del TER que arriben a Cerbère no entren a Portbou i alguns regionals que arriben a Portbou no entren a Cerbère és per aquest motiu, el cànon.
(nota: el cas de Latour de Carol és diferent, ja que només Renfe pot fer el tren transfronterer, a l´inici per pacte, avui perquè no hi ha altra opció, Sncf ja no pot entrar a Puigcerdà, la via està tallada).

Després de 25 anys dins de la Unió Europea, no entenc per què anar de Portbou a Cerbère ha de ser més complicat que anar de Malgrat de Mar a Blanes. Fa uns mesos vaig fer el trajecte Salzburg Hbf (Àustria)-Freilassing (Alemanya) en un tren de rodalies (Salzburg S-Bahn); entre aquestes dues estacions hi ha un tren de rodalia cada mitja hora, a més de regionals. Hi ha moltes xarxes de rodalia transfrontereres a Europa, fins i tot travessant les fronteres de la UE (Regio S-Bahn Basel, entre Suïssa, Alemanya i França).

A més, si actualment hi ha trens de "Rodalies-Serveis regionals" que finalitzen a Cerbère, per què no ho pot fer un tren de "Rodalies-Servei de rodalia de Girona"?

Aquesta és la diferència entre trobar-te dos estats que marquen territori com els gossos mascles, aixecant una pota del darrere, o dos estats que es preocupen mínimament per les persones. I es dóna la paradoxa que hi ha almenys un d'aquests estats que, segons li convé, marca territori o pensa mínimament en la gent.

Sagrerenc wrote:Hi ha moltes xarxes de rodalia transfrontereres a Europa, fins i tot travessant les fronteres de la UE (Regio S-Bahn Basel, entre Suïssa, Alemanya i França).

A més, en aquest nucli de rodalia hi ha una línia, la S5, que discorre íntegrament per territori alemany, que és operada per la SBB...

si no ha canviat la titularitat,le vies de Hendaia on arriva el Topo son de FEVE ja que legalment son fora de Euskadi.....